Entre les aigües turbulentes d’un sector editorial que, malgrat haver experimentat creixements rècord durant la pandèmia, s’esforça per fer front a nombrosos reptes i desafiaments, hi ha una branca que navega amb la tranquil·litat d’estar experimentant una època de bonança creativa, social i econòmica eixordadora: el còmic. Els especialistes atorguen l’èxit a una combinació de factors que inclou haver conquerit un públic general que és cada vegada més massiu, l’obertura de nous mercats, la inclusió d’historietes en noves publicacions generalistes, o l’arribada de formats inèdits i temàtiques renovades que desperten un gran interès.
Els números corroboren que el còmic està en el seu millor moment: si bé les xifres de vendes de les editorials no són públiques, la bona salut de la historieta es pot corroborar mirant el nombre de títols que es publiquen any rere any. Segons Guía del Cómic, el nombre de novetats que van sortir a la llum el 2022 va ser de 4.415, cosa que representa un 15 % d’increment respecte a l’any anterior i més del doble que fa deu anys.
L’últim saló Comic Barcelona, l’esdeveniment més gran al voltant de la historieta al nostre país, va tornar a la presencialitat el maig de l’any passat amb 110.000 assistents, una xifra similar al nombre de visitants que tenia abans de la pandèmia —118.000 el 2019—. Al desembre també va tenir lloc el saló del Manga, que va citar 163.000 persones a la Fira de l’Hospitalet de Llobregat. Amb el cartell d’entrades esgotades en cadascuna de les quatre jornades que va durar la trobada, es va superar en 11.000 persones el rècord d’assistència de l’edició prepandèmica.
El manga, el còmic de més èxit
Precisament el manga, entès tradicionalment com el còmic d’origen japonès, mereix una menció especial per ser el tipus de còmic que ha crescut més. Segons MangaLand, el 2022 es van publicar 1.320 volums de manga, un 28 % més que l’any anterior, que ja havia batut rècords quant als llançaments. En aquest context, també ha sorgit a Catalunya Kaji Manga, un nou segell editorial del Grup Enciclopèdia i el primer que està dedicat al manga exclusivament en català. Els primers títols es van publicar la tardor de l’any passat i la idea dels seus impulsors és que surtin entre 60 i 70 novetats l’any, per cobrir un nínxol que també demana més manga en aquesta llengua: el 2022 es van publicar 87 llibres de manga en català, en comparació amb els 39 de l’any anterior, i encara hi ha camp per córrer.
Per què aquest gran èxit del còmic i per què ara? Segons Xavier Pastor, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, una de les claus del boom ha estat el trànsit entre mitjans. “La gent que vam néixer als anys setanta vam tenir un contacte inicial amb el còmic com a lectura infantil i se’ns veia una mica com a gent estranya”, afirma el professor. Ara és clar que la relació de les noves generacions amb el format és molt més àmplia, i per a Pastor, en aquest camí ha tingut un paper clau el trànsit entre mitjans: “el fet de poder llegir un còmic, veure’n l’adaptació al cinema i després interactuar amb un ninot, jugar a un joc de taula o, més recentment, a un videojoc, ha estat clau. És cert que això es podia fer fa temps, no és nou, però el paradigma digital ha impulsat de manera exponencial aquest trànsit i ha transformat la relació que teníem amb les històries, els autors i els seus universos creatius”, comenta.
L’era d’internet ha ajudat molt a la proliferació de nous formats i noves maneres d’accedir a aquest art. Pastor assenyala, per exemple, l’èxit de la sèrie de televisió The Boys, arran de la qual molts televidents van descobrir el còmic en què s’inspira. Quant a la proliferació de nous formats, l’estudiant del màster d’Edició Digital de la UOC David Toledano acaba d’entregar el treball final dels estudis amb el títol Webcómic en España: ¿arte o negocio?, on analitza les noves possibilitats que l’entorn digital ofereix als creadors. “Internet i les pantalles faciliten l’adopció de noves tècniques tant de creació per als autors, en aquest cas, tots els recursos digitals que tenen ara mateix a la seva disposició, com també de format, perquè el fet de no llegir a doble pàgina, sinó anar baixant en una pantalla fa que els artistes es puguin plantejar utilitzar recursos ben diferents”, explica Toledano.
El llarg camí cap a la legitimació del mitjà
Més enllà de l’èxit social i comercial ascendent dels darrers anys, el còmic lluita per reivindicar-se com el novè art dins del panorama cultural. El format de la historieta moltes vegades no encaixa dins del que tradicionalment s’ha considerat com a cultura seriosa. Toledano cita Will Eisner —a qui se li atribueix la invenció del terme “novel·la gràfica”— com el primer creador que, a finals dels anys setanta, va voler elevar les seves creacions a la categoria de literatura. Poc després, el terme novel·la gràfica es va popularitzar i en un gir irònic dels esdeveniments, “la novel·la gràfica, aquell còmic que volia ser literatura, ara estarà protagonitzada per superherois”, assenyala l’estudiant.
No obstant això, i a part de ser un mitjà d’entreteniment popular, els còmics també han servit des de sempre per fer aportacions extraordinàries al debat públic. Per a la professora Carmela Artime, autora de la tesi La memòria a la novel·la gràfica espanyola (2005 – 2015): ficció i representació històrica, que ha desenvolupat en el marc del doctorat de la Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC, és clau l’enfocament que adopten les novel·les gràfiques quan participen en el qüestionament social i cultural. Segons ella, els nous temes que s’hi tracten, entre els quals hi ha la representació de la història, i les formes d’abordar-los, “desafien la percepció que es té del còmic com tan sols un art efímer i juvenil i el converteixen també en un mitjà de reflexió i de crítica“.
En aquest procés cap a un major reconeixement del còmic com a art de ple dret, Pastor i Artime coincideixen que un punt d’inflexió clau va ser l’atorgament del Premi Pulitzer a Art Spiegelman l’any 1992 per l’obra Maus, una novel·la gràfica al voltant de l’Holocaust i la memòria. “Els premis ajuden a posicionar i visibilitzar les obres, i aquest va ser un pas molt important per al còmic. Avui en dia tenir un premi del Festival del Còmic d’Angulema o l’Eisner de San Diego és equivalent a tenir un Oscar”, assenyala Pastor. Més a prop, a Catalunya, els premis de còmic proliferen i cada cop ofereixen recompenses més grans: per exemple, el premi Finestres de còmic en català atorga 25.000 euros al guanyador i el premi Ara de còmic en català preveu un guardó de 10.000 euros. Fins i tot hi ha iniciatives per als més petits: la plataforma Cultura Inquieta ja ha celebrat dues edicions dels seus premis d’il·lustració, dirigits a infants i joves entre 5 i 17 anys i amb premis que arriben als 500 euros.
El que és evident és que el còmic segueix conquerint nous espais. A partir del mes de setembre, la UOC oferirà un nou curs anomenat Dissenya el teu còmic, al màster d’Edició Digital. Al curs “veurem el procés de creació del còmic, el reconeixement dels diversos gèneres, el processament dels elements gràfics i textuals, la maquetació, l’edició i l’art final”, explica Xavier Pastor, que n’està elaborant els mòduls docents. El curs s’ha ideat amb la voluntat de donar cabuda al novè art en l’entorn acadèmic, seguint la tendència en auge del fenomen, i també per les particularitats del mitjà: “No és el mateix editar una novel·la que editar un còmic, perquè hi ha imatge, hi ha color, hi ha text, hi ha una semiòtica específica del còmic, i hi ha un seguit de factors que hem entès que els alumnes han de conèixer”, conclou Pastor.
Fes el teu comentari