Tot a la vegada a tot arreu. Aquest és el títol de la pel·lícula triomfadora de la nit dels Òscars, però, de fet, és la frase que resumeix el resultat de la nova remodelació urbanística del carrer Cervantes. I és que, a partir d’ara, la nova avinguda del carrer Cervantes serà un espai tan amabilíssim i verd que els vianants, els patinets elèctrics, les bicis i els cotxes estaran tots a un mateix nivell. En teoria, haurien de respectar-se els diversos carrils habilitats per a cadascun dels usuaris, però, de moment, no queden gaire clars aquests límits i els ciutadans els utilitzen tots alhora sense cap mena de distinció.
Tortosa, igual que moltes altres ciutats de Catalunya, ha optat per sumar-se a un nou model urbanístic, el de l’urbanisme tàctic, que redueix la presència dels vehicles per donar prioritat a les persones. Ara bé, al final, s’acaba destruint igualment la mobilitat de la ciutat perquè l’absència de cotxes provoca la proliferació de bicicletes i patinets que no respecten les normes de trànsit i que acaben posant en perill els vianants més vulnerables. A més, això provoca uns carrers deserts a la nit que fa que siguin més propicis perquè s’hi reuneixin joves i es facin botellots. D’altra banda, en realitat, els cotxes no s’eliminen d’enlloc perquè continuen existint, i l’únic que faran és canviar un carrer per un altre. Un fet que comportarà que altres carrers acabin col·lapsats pel trànsit com, per exemple, l’avinguda Felip Pedrell.
És per això que hem decidit sortir al carrer per comprovar quina és la percepció ciutadana sobre la nova imatge del Cervantes. Per mantenir la privacitat dels comerciants i dels vianants, hem decidit citar-los amb les inicials del nom i del cognom.
Al llarg del carrer Cervantes hi ha diversos establiments dedicats al sector de la restauració, de l’alimentació, òptiques, joieries, fruiteries, farmàcies, botigues d’animals, un diari i, fins i tot, hi havia hagut una impremta.
Les obres del carrer van començar al mes de setembre i una de les principals afectacions de les obres va ser la pèrdua de part de l’arbrat que configurava la imatge d’aquest eixample tortosí, així com l’ombra que donaven els arbres. I, a més, el seu inici comportà també l’afectació per la pèrdua dels aparcaments, que encara ara n’és un dels principals inconvenients que ens refereixen els tortosins i tortosines amb els qui hem parlat.
-Les zones de càrrega i descàrrega:
Encara avui tot és una incògnita per als repartidors que duen mercaderies, begudes o paquets als establiments de la zona. Des d’un dels establiments de restauració reivindiquen que se’ls creïn noves places per a càrrega i descàrrega prop dels establiments, ja que “no hi ha cap punt per fer càrrega i descàrrega i l’única plaça que hi ha sempre està ocupada per turismes i, a sobre, la policia local ens vol multar si aparquem al mig per descarregar”. Per la seva banda, J.C. ens explica que “ara s’ha d’aparcar malament i, a sobre, als transportistes els posen multes que han de pagar ells perquè les empreses no els ho paguen”. Hi ha qui opina que hi haurà establiments que tindran més facilitats que altres per poder descarregar les mercaderies. Mentre que d’altres, com M. G., creuen que “els nostres transportistes aparquen on poden i duen els productes amb un carretó, però bé, no s’han queixat per això perquè entenen que havia de ser una millora per al carrer”.
-Èxode de clients cap a altres municipis:
Des d’un establiment de restauració ens expliquen que “abans, la gent podia venir a les vuit del matí i després marxar a treballar. Ara ja no ho fan perquè no poden aparcar i això ha suposat pèrdues per a nosaltres”. Ha quedat palès que per poder trobar aparcament s’ha de perdre molta estona donant voltes. És per això que E. C. ens comenta que “ens venia gent de Roquetes o Jesús que venien en cotxe i ara estan mitja hora per poder aparcar i, llavors, molts d’ells ja han desistit de venir”. Per la seva banda, J. C. creu que “si els clients no poden aparcar, no vénen, i ens amenacen d’anar a comprar a altres llocs com Vinaròs, Amposta o centres comercials, com el de Tarragona, on l’autopista és gratuïta i poden aparcar sense cap problema”.
-La nova normativa de terrasses:
Han convertit el carrer Cervantes en un carrer per als vianants i al render es veien molts més espais habilitats per a les terrasses. Però, això no ha estat del tot així perquè alguns dels locals de restauració han vist que tenen menys taules que abans. A finals de la temporada d’estiu, alguns restauradors ja van manifestar el seu malestar per aquesta situació, ja que els jardins que s’han afegit els han fet perdre part de l’espai que tenien. Des d’un establiment opinen que “a sobre de les pèrdues que hem tingut per les obres, el mínim que podrien haver fet és donar-nos permís per tenir més taules i cadires al carrer”. No obstant això, d’altres, com ho és el cas de J. C., manifesten que “la normativa de terrasses a nosaltres no ens ha molestat tant com a d’altres perquè aquí hem guanyat en tranquil·litat”.
-Un carrer a un únic nivell:
Una ciutadana ens explica que “tothom va a l’ample, ningú sap per on s’ha d’anar i és un embolic”. Per la seva banda, J. C. considera que “poden haver-hi accidents en estar tot a un sol nivell, vas caminant tranquil·lament i un cotxe et ve per la vorera i no saps per on s’ha d’anar”. I és que, com ja hem explicat, el carrer està pensat perquè els vianants, els patinets elèctrics, les bicis i els cotxes es trobin al mateix nivell. Hi ha senyals de trànsit i marques vials que indiquen els carrils delimitats expressament per a cadascun dels usuaris, però fins avui en dia no semblen ser suficients per evitar que els vianants ocupin tot l’ample de la calçada i per evitar que les bicis i els patinets vagin a tota velocitat pels espais que, teòricament, són les voreres per als vianants. Així ho explica R.G., en dir que “haurien d’haver deixat els cotxes a un altre nivell perquè ara la gent no té clar per on ha d’anar i, a més, passen els patinets sense cap mirament i a molta velocitat”.
A més, cal afegir aquí que la instal·lació de les grans jardineres i de tota una franja a terra amb relleu, pensada per als invidents, encara ha reduït més el pas per a les persones. Segons E. C., “parles amb qui parles del carrer ningú està a favor del que s’ha fet. Que tot estigui a un sol nivell serà un caos perquè no hi ha res senyalitzat i els senyals que hi ha ens els van canviant”. I és cert, perquè alguns dels senyals que es van instal·lar, ara estan tapats amb plàstics o, fins i tot, els han tornat a treure. Aquest és el cas que ens explica R. G., un comerciant de la zona, que va veure perfectament com a primera hora del matí uns operaris instal·laven amb ciment un senyal d’estacionament per a minusvàlids i, a la tarda, ja l’havien tornat a treure.
La reordenació del trànsit i la determinació de si finalment podran passar i estacionar els vehicles o no, continua sent la gran preocupació tant dels vianants com dels comerciants. Així ens ho refereix, M. R., comerciant afectada, en destacar que “ara ens agradaria que el carrer ja estigués obert i puguin passar els cotxes, tal com va dir-nos l’Ajuntament, perquè estan tardant molt a passar”.
-El nou mobiliari urbà:
Que es remodeli tot un carrer sempre acaba comportant canvis importants pel que fa al seu mobiliari. Per exemple, les antigues papereres mòbils han estat substituïdes per un nou model estàtic. Però un dels canvis més rellevants ha estat el de l’enllumenat. Els antics fanals històrics han deixat d’estar operatius i van prometre que no els destruirien… veurem si algun dia acaben tenint alguna altra utilitat. Al seu lloc s’han instal·lat unes grans làmpades de ferro que, per als amants del modernisme, han fet perdre tot l’encant fotogràfic i històric que tenia la façana de la Casa Brunet al resultar impossible que aquest fanal no creui pel seu davant. De fet, s’ha perdut per a sempre la història que explicava que l’Eixample tortosí, igual que el de Barcelona, s’havia fet pensat expressament per donar-li un protagonisme especial als edificis modernistes de la ciutat. Tant era així que els xamfrans de les cases Brunet i Matheu quedaven perfectament alineats com si tots dos edificis es miressin i dialoguessin entre ells, fent que des dels terrats de cadascun d’ells es pogués veure perfectament el traçat de l’Eixample amb els arbres a banda i banda del passeig. Una imatge que, malauradament, ja només restarà a les fotografies i a la memòria dels tortosins.
Parlem amb en F. F., veí de la zona, que ens fa adonar que la ciutadania és força incívica i que tots els jardins estan farcits de burilles i de llaunes de begudes. Veurem si la celeritat dels serveis de neteja acaba aconseguint que tornin a tenir una bona imatge i que la ciutadania aprengui a estimar Tortosa. A més, alguns dels arbustos i de les plantes no han arrelat prou bé i ja s’han mort.
Com bé sabem, el tram final del carrer era el més complicat perquè per molt que canviï el seu aspecte, el que no canvia és la realitat. I la realitat és que allà hi ha molts edificis i locals abandonats, espais de joc i d’oci nocturn que han afavorit més la presència d’un perfil de població que no pas el d’un altre, unes antigues galeries comercials amb poquíssima activitat… De moment, s’ha anunciat la implantació d’una nova cafeteria al local de l’antiga arrossera. Però els coloms continuen sent els propietaris dels balcons d’aquestes cases deteriorades i, per tant, ara per ara, no seria precisament la millor idea asseure’s a les terrasses o als bancs que s’han instal·lat a sota.
-La gestió municipal i les obres:
“No estem d’acord en aquest canvi i ningú ens va venir a informar de res. Han tardat moltíssim, fa un mes que està acabada i encara no han obert el pas. Comencen en un projecte i, quan ho acaben, és un altre perquè no es posen d’acord en com regular la circulació”, afirma E. C., visiblement molesta amb l’actuació del consistori. Però no són els únics damnificats. Uns metres més enllà, R. G., comenta que “el nostre establiment fins i tot va haver de tancar uns dies per culpa de les obres i l’Ajuntament no ens va avisar de res. De fet, no ens van preguntar mai als comerciants si ens semblava bé que el carrer es fes d’aquesta manera i també ens han talat la meitat dels arbres que a l’estiu donaven molta ombra”.
Per la seva banda, M. R. ens explica que “les obres han estat molt lentes. Durant les obres ha deixat de passar molta gent per aquí, ho hem notat molt, però sempre hem pensat que és per una millora i, per això, s’accepta”. En el seu cas, J. C. reconeix que “durant les obres va ser terrible perquè no passava ningú i ens pensàvem que no ens en sortiríem, però després tot ha millorat”.
-Els aparcaments “provisionals” dels terrenys de RENFE:
Fa unes setmanes, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, anuncià que ja s’havia arribat a un acord amb els terrenys de RENFE i que, de moment, s’utilitzarien per crear noves places de pàrquing. Unes places, però, que no seran totes definitives, ja que seran provisionals fins que s’acabin les obres de l’avinguda de la Generalitat. Tornant als comerços del carrer Cervantes, E. C. considera que “els aparcaments de l’estació no són una facilitat per als comerciants. Carrer que s’asfalta i es fa per als vianants, carrer en el qual els negocis surten perdent”. En la mateixa línia, R. G. explica que “els aparcaments dels terrenys de Renfe ja està bé que els facin, però els que hem perdut aquí no els recuperem i, a més, ara també es perdran més llocs amb la remodelació de la plaça Alfons XII”.
D’altra banda, M. R. confia a esperar que “ens posin els nous aparcaments que ha promès l’alcaldessa perquè són molt importants, ja que molta gent que ve aquí ens diuen que no vindran perquè no poden aparcar”.
Els veïns també són els principals damnificats per la supressió de les places d’estacionament que hi havia a banda i banda del carrer. En moltes d’aquestes cases hi viu gent gran que necessita poder descarregar la compra quan ve del supermercat, com en J. M., que ens explica que no sap com arribar a casa seva i descarregar les bosses perquè ja no té aparcament a sota de casa. Ens trobem també amb el cas d’una veïna del carrer Cervantes que explica que anava amb la seva mare a descarregar uns mobles i, quan van baixar del pis, a les 21:30 hores, va trobar-se una multa. I, potser per aquestes raons, alguns dels afectats s’estan plantejant de presentar una denúncia per aquesta problemàtica que ningú els ha resolt.
-El proper bulevard, a Ferreries:
Ànims i paciència han estat les paraules que més ens han repetit els entrevistats com a consell per als comerciants i ciutadans de l’avinguda Catalunya del barri de Ferreries, que seran els propers afectats amb la reforma que es vol fer en aquesta zona per convertir-la en un nou “bulevard” a un mateix nivell, és a dir, fer el mateix que s’ha fet al carrer Cervantes.
Des del sector comercial, E.C. adreça “ànims als comerciants i que aguantin com puguin perquè no els avisaran de res”, mentre que R. G. opina que “tampoc ho veiem útil perquè allà hi ha molt de trànsit i si no hi ha aparcament, ja no sé a on aparcaran”.
Per la seva banda, M. G. els recomana que “tinguin molta paciència durant les obres, però que pensin que totes aquestes coses es fan per bé”. Una recomanació que també fa J. C., tot i que, reconeix que “faltarà que la gent s’acostumi al nou model i que es respectin les flors, els carrils, el passeig… i tot el que això generarà. Ara toca esperar un temps per saber l’impacte que generarà perquè és massa aviat per saber si està ben fet o mal fet”.
-Dues visions arquitectòniques:
Per conèixer millor les qüestions tècniques que envolten les obres que s’han realitzat al carrer Cervantes, hem parlat amb dos arquitectes que ens han transmès la seva visió sobre el que ha de ser el nou Eixample tortosí.
A principis del segle XIX, la ciutat havia crescut demogràficament i planava sobre la taula la possibilitat d’enderrocar part de la muralla del Rastre i de Remolins i començar a eixamplar-la per aquella banda. Tant és així que el 1866 el Ministeri de Guerra aprovà el projecte d’enderroc de la muralla i de construcció de l’eixample del Rastre que havia estat signat per Ignasi Jordà Arnalich. Per poder enderrocar la muralla van decidir subornar el Ministeri de Guerra posant un nomenclàtor militar a tots els nous carrers que es farien al barri del Rastre que encara es mantenen avui en dia com, per exemple, els carrers Callao, Méndez Núñez, Leopoldo O’Donell o la plaça del Duc de Tetuan que, actualment, és la plaça Mossèn Sol.
Però el vertader creixement de la ciutat, erròniament atribuït a Joan Abril i Guanyabéns, és el que es coneixerà com a Eixample del Temple i que consistia amb l’enderroc dels baluards de Sant Pere, la Mitja Lluna, el portal de Sant Joan i la muralla que baixava per l’actual carrer Teodor González.
L’any 1880 l’Ajuntament de Tortosa aprovaria el projecte del nou eixample que redactaria l’arquitecte reusenc, Sebastià Cabot, en el qual proposava un model d’estructura reticular on els carrers amplis es disposessin mitjançant un traçat ortogonal, igual que Ildefons Cerdà projectà per a Barcelona.
I aquest Eixample del Temple, el que passaria pel carrer Cervantes, havia de ser, sense cap mena de dubte, el Passeig de Gràcia a escala tortosina. És a dir, allà es construiria l’eixample burgès, una ampliació de la ciutat per a aquelles famílies benestants que no volien viure en un lloc poc higienitzat, sinó que buscaven carrers amples amb passejos i arbrats, edificis assolellats i amb una ventilació creuada. En definitiva, un carrer Cervantes de 15 metres d’amplada que encara guanyaria més punts, pel que fa a la seva ubicació estratègica, a partir de l’arribada del ferrocarril a la ciutat, ja que això suposaria una revolució per a les comunicacions, l’economia i la societat de l’època.
El 1887, fou nomenat arquitecte municipal Víctor Beltrí i Roqueta que, com ja sol passar, mai va arribar a ser profeta a la seva terra. Durant aquell any va realitzar l’ordenació dels eixamples del Pont i del llavors raval de Jesús. L’any 1890 se li encarregà el projecte dels eixamples del Temple, Remolins i Ferreries que s’havien d’enllaçar amb el raval de la Creu i de Sant Llàtzer, així com passant per davant de la Casa Nicolau i del futur pont de l’Estat. Tot això consta al Plànol Industrial i Comercial de Tortosa, a escala 1:2.500, que imprimí la impremta Calvet.
No obstant això, aquest projecte mai l’arribà a executar perquè les picabaralles polítiques afavoriren a un altre arquitecte, Joan Abril i Guanyabéns, que construí el segon eixample del Temple perquè tenia tractes especulatius amb el Banc de Tortosa que comprava terrenys, com els del Marqués de Bellet, i després de requalificar-los en venia els solars. Fins i tot el mateix Abril en va comprar diversos per construir la seva residència i també el seu despatx.
Aquesta és la realitat del perquè de la creació d’aquest eixample i de l’existència del traçat actual de la ciutat. Unes visions històriques que ara es contraposarien amb el que ha acabat resultant aquest espai i que són reivindicades per diferents arquitectes.
No obstant això, hi ha d’altres despatxos d’arquitectura de la ciutat que estan satisfets del nou carrer Cervantes, defensant així l’obertura dels espais verds, el foment del carril bici i de les superilles pensades per a les persones.
-I ara què?
Ara està en les mans dels tortosins i de les tortosines decidir quin és el futur urbanístic que volen per a la seva ciutat.
Potser té raó un dels nostres entrevistats en comentar que és massa d’hora per treure conclusions per determinar si el carrer serà un aspecte positiu o negatiu a llarg termini. De moment, però, la New Cervantes Avenue no sabem si és una avinguda o un passeig, però el que és segur és que no és cap bulevard. El carrer Cervantes original era un passeig on el trànsit rodat convivia amb els vianants i hi havia vegetació a banda i banda. El concepte de bulevard va néixer a París després de la idea de recuperar els baluards de les guerres i transformar-los en espais verds per als vianants, essent així l’exemple més característic el de l’avinguda dels Camps Elisis. Un bulevard es caracteritza, doncs, per tenir una doble filera d’arbres a banda i banda del carrer delimitat per edificis. Els arbres exerceixen un paper de regulador tèrmic arquitectònic que dóna ombra al passeig central, normalment pensat per als vianants. Més endavant, els bulevards van anar introduint zones enjardinades que separaven el trànsit rodat del dels vianants, per proporcionar així entorns d’alta qualitat. A París, a més, es va incorporar un altre paviment diferent del dels vianants per tal d’habilitar les terrasses dels bars i dels restaurants. I, tot això, no ens ho trobem al nou carrer tortosí.
Tornant al carrer Cervantes, els primers actes que s’hi han celebrat han estat recentment amb motiu del Tortosa Irish-English Festival, per això l’aparició del nom del carrer en anglès al tríptic del programa d’actes. Però, veurem si, com deia el nostre entrevistat, la gent s’hi acaba acostumant o més aviat no.
I veurem també si la planificació urbanística del futur ens continua destrossant els plànols de la ciutat modernista que un dia va arribar a ser per esdevenir una ciutat de superilles al més pur estil Ada Colau o si, per contra, algun dia, decideixen fer consultes ciutadanes per escollir com volem que siguin els carrers dels nostres pobles i ciutats. Tenint en compte que una de les properes obres projectades és la remodelació integral de la plaça d’Alfons XII amb la polèmica ja servida pel nou accés del pàrquing pel carrer dels Màrtirs i per la col·locació de l’obra escultòrica de Soriano-Montagut a la plaça sense gaire protecció al voltant. Per no parlar ara del segon espai verd que es vol fer a l’avinguda Catalunya de Ferreries o de la futura reordenació del trànsit a la ciutat amb l’eliminació dels talussos de l’antic pas del tren dels terrenys de RENFE i del pas de quatre a dos carrils de l’Avinguda de la Generalitat, encara per a determinar si seran d’un únic sentit d’entrada o de dos sentits.
Sigui quin sigui el futur urbanístic de la ciutat bimil·lenària, el que és segur és que la polèmica està servida.
Fes el teu comentari