Als primers anys de la dècada dels 1970s mons pares sovint em portaven a casa d’uns oncles que, entremig d’una barreja de vestits flower power, cabells llargs, una gran moto i jaquetes de pell i texans com si fos una pel·lícula estil Easy Rider, tenien còmics per tot arreu. Devien ser de les primeres lectures que jo llegia tot sol, amb cinc o sis anys. Evidentment no els recordo tots però hi havia molts de la casa Marvel, com els Avengers, Capità Amèrics, o el Sub-Mariner, a més de coses estil Ghost Rider o Swamp Thing, còmics que dubtosament donaries a un xiquet petit si vulguessis que dormi tranquil de nit. Jo els devorava. De fet, els records més clars que tinc dels primers anys d’anar a l’escola de primària són de jugar a superherois a l’hora del pati, intentant reproduir alguna de les històries que els companys de classe i jo havíem mig entès.
S’avança la pel·lícula…. uns anys després, dos coses em va tornar a despertar l’amor pels còmics. Una, que al 1985 vaig marxar del poble per a anar a viure a la Gran Ciutat i estudiar a la universitat, i allò era el paradís. A més a més de pubs amb concerts de jazz, discoteques plenes d’estudiants i cervesa, botigues de vinils i de llibres de segona mà, cinemes amb pel·lícules estrangeres o alternatives, vaig trobar per primer cop botigues dedicades al món del còmic. La segona cosa a favor del renaixement del meu interès era el fet que amb els diners que havia guanyat treballant tardes i caps de setmanes durant el Batxillerat i la beca que el govern britànic donava llavors per a estudiar, doncs, tenia diners per a “invertir” en les esmentades botigues i llocs de mala vida… En fi, vaig acumular una bona col·lecció de còmics, tant dels nous que sortien cada setmana o cada mes, com de clàssics de segona mà. Entre ells, un títol que acabava d’estrenar Marvel; els còmics de Groo the Wanderer. Són com una mena de paròdia de les històries de guerrers com Conan el Bàrbar, plens de humor bèstia i surrealista. Possiblement és dels títols que vaig comprar més perquè m’encantaven. Amb els detalls dels dibuixos, els guions, l’humor que et feia riure en veu alta, aviat Groo va esdevenir un dels meus títols preferits. Còmics escrits per un tal Sergio Aragonés.
S’avança la pel·lícula… desprès de la universitat, la vida es va posar entremig i no vaig tornar al meu hobby intermitent dels còmics fins el nou mil·lenni, quan per fi vaig baixar els còmics de l’àtic de la casa de mons pares on havien estat recollint pols, i els vaig portar aquí a Tortosa. A la vegada que els tornava a fullejar, la internet també va entrar a casa i vaig buscar qui era aquest tal Sergio Aragonés que m’havia fet riure tant. Resulta que des dels anys 1980 fins avui, el còmic Groo s’ha continuat publicant i ha sigut un èxit total. Encara el dibuixa i l’escriu Aragonés cada mes (amb la col·laboració de Mark Evanier, Stan Sakai i Tom Luth). Però a més a més, investigant amb Google, vaig veure que Aragonés va ser un dels grans cervells de la revista d’humor MAD durant gairebé 40 anys. També ha treballat en altres còmics i ha fet programes de la tele. En fi, és un superstar del món del còmic a l’alçada dels noms més famosos que potser ens sonen més als fans no-experts com jo, com són Stan Lee o Alan Moore. Com a curiositat, aquí teniu un programa on Aragonés surt entrevistat per Lee.
Més o menys per la mateixa època, vaig treure un còmic de Groo de la Biblioteca de Tortosa i allà explicava una mica més de la biografia de l’autor i la meva sorpresa (i el motiu principal per a escriure aquestes ratlles) va ser saber que Aragonés va néixer aquí a la vora, a Sant Mateu (província de Castelló), lloc per on molts ebrencs hi hem anat o hi hem passat quan hem anat a Morella, o a Catí a buscar formatge, o a la zona de Vilafranca a buscar rovellons. En resum, un dels grans dibuixants i escriptors de còmics de tot el temps va néixer aquí al Maestrat! Resulta que la família va marxar a França i, després, a Mèxic per culpa de la Guerra Civil quan ell només era una criatura (va néixer al 1937). Quan es va fer gran, va fer cap als Estats Units per a consolidar la seva ambició de ser dibuixant, i “the rest is history”, com diuen els americans.
Per casualitats de la vida, poc temps després d’assabentar-me del fet, vaig haver de passar per aquella zona i vaig aturar-me expressament a Sant Mateu per a fer el meu petit homenatge (intern) a una de les persones que m’ha fet riure tant en la vida. Un parell d’anys després, encaparrat en el fet que poca gent d’aquí sabia qui era Aragonés ni molt menys sabien on havia nascut, i veient el ‘boom’ que estava gaudint Marvel gràcies a les pel·lícules, em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament de Sant Mateu per a veure si havien fet alguna cosa com podria ser un homenatge, exposició, nom de carrer, placa a la seva casa natal, etc., i em van contestar amablement amb alguna informació sobre Aragonés que jo no sabia llavors. Em van explicar que havien estat en contacte amb el dibuixant per e-mail però que malauradament no, no s’havia fet res al poble encara. Es veu que va haver una proposta d’uns de la Universitat Jaume I de Castelló de fer alguna cosa fa uns anys, però va quedar en no res. Bé, amb l’Ajuntament vam intercanviar un parell de correus més i els vaig insistir que s’hauria de difondre més aquesta relació entre el poble i el gran dibuixant.
Tal com ho veig jo, una mena d’homenatge al gran Sergi Aragonés s’hauria de fer i, a més a més, podria ser un punt d’atracció turística per a la zona, donant a conèixer la historia i/o organitzant algun acte, o connectant-ho d’alguna manera amb totes aquestes fires de còmics que es fan a les grans ciutats de la vora.
Bé, la realitat és que no sóc jo qui hauria d’haver escrit això perquè, malgrat els tres anys d’alegries que em va donar als anys 80, no conec gaire cosa més sobre Aragonés que no es pugui trobar a cop de Vikipèdia. Deu haver gent que sàpigue molt més de còmics i que podrien agafar la responsabilitat de difondre aquesta relació i fer quelcom rellevant per a que no es caigui en l’oblit totalment. Massa sovint ens lamentem tard que en aquestes terres no hem donat el tracte merescut als nostres artistes o que no hem sabut aprofitar les ocasions per a donar a conèixer la zona i promoure la cultura. A veure si al final haurà de venir el guerrer Groo a fer-nos espavilar!
*BRIAN CUTTS és lector de còmics.
Fes el teu comentari