L’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear ha decidit que els recursos extraordinaris que es repartiran enguany, excepcionalment, entre la vuitantena de pobles de les àrees nuclears Penta II també els rebran els deu municipis del Penta I que en quedaven “exclosos”. Els diners per al Penta I s’agafaran del 50% que s’ha de destinar a projectes. Totes les assignacions es faran a juliol, quan es tornarà a reunir l’òrgan de govern i escollirà les iniciatives i propostes on es destinaran la resta de recursos. La recaptació de l’impost nuclear d’enguany no s’ha quantificat, tampoc la meitat que retornar territori, i també falta concretar amb quin criteri s’escull el municipi més gran i més petit de les dues àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs.
El secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, ha comunicat la decisió de l’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear de fer arribar la mateixa quantitat de recursos extraordinaris que es preveuen enguany per a la zona del Penta II (radi de trenta quilòmetres de les nuclears), als deu pobles del Penta I (radi de deu quilòmetres), uns diners que s’agafaran de la meitat del Fons que s’han de destinar a projectes en aquests municipis.
Amb aquesta fórmula, el Departament d’Empresa i Treball diu transferirà al territori, a partir del mes de juliol, prop de 34 milions d’euros del Fons de Transició Nuclear. Aquesta seria la xifra aproximada si es concreta una recaptació de 120 milions d’euros de l’impost nuclear. Els ajuntaments ja treballen de preparar i signar els convenis interadministratius, entre la Generalitat i el conjunt de municipis.
Projectes al Penta I
Segons ha avançat Castellanos, també al juliol es farà la segona reunió de l’òrgan de govern per fixar els criteris per distribuir la resta dels recursos (un 26 MEUR més) que han de finançar projectes a l’àrea de deu quilòmetres de les plantes nuclears. De fet, enguany serà l’única vegada que la meitat dels recursos del Fons Nuclear es reparteixen equitativament entre tots els ajuntaments. Ho diu la llei que va promoure el PSC i ho ha ratificat i subratllat l’organisme de governança reunit aquest dilluns a Móra d’Ebre.
“Aquest repartiment excepcional”, que pot ser d’aproximadament mig milió d’euros per consistori, s’haurà de destinar (i justificar) per a actuacions “directament relacionades amb la promoció econòmica, la generació de llocs de treball o la transició energètica”. A partir de 2024, el Fons només finançarà “actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa” dines les dues zones “afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear”.
Satisfacció agredolça
L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, ha reconegut que els satisfà “que s’estengui el tracte igualitari” amb aquesta decisió d’incloure els pobles de Penta I en el repartiment extraordinari del Fons Nuclear del 2023. “Així el mecanisme no deixa damnificats ni agreujats tot i que no és l’òptim i no ens hi sentim còmodes els ajuntaments que fugim de repartidores, però la llei ho estableix i si s’ha de fer de forma excepcional, que afecti a tots els municipis”, ha celebrat.
Barbero confia que no hi hagi “nous incendis polítics” davant del consens de l’òrgan de govern de Fons Nuclear en aquesta decisió, no contemplada per la normativa, però possible. “No entendríem que algú insistís en continuar excloent els municipis de la zona I, sobretot els de la Ribera d’Ebre”, ha defensat l’alcalde de Flix. “Només faltaria que se’ns discuteixi, a la comarca amb més municipis en zona I, la idoneïtat de tenir un tracte igualitari, equiparable i equitatiu a la resta”, ha conclòs.
Més població o més superfície
El secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, ha estat l’encarregat de presidit l’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear. En aquesta reunió hi ha participat també els vicepresidents de l’organisme, els alcaldes d’Ascó (Ribera d’Ebre), Miquel Àngel Ribes, i de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Alfons Garcia, i dos representants de cadascun dels cinc consells comarcals afectats, dels agents econòmics i socials “representatius” del territori i també de les cambres de comerç de Reus i Tortosa.
En aquesta primera trobada no s’ha convidat els alcaldes o representants del poble “més gran i més petit”, com marca la llei. perquè hi ha dubtes sobre “la interpretació exacta” d’aquest qualificatiu. Els serveis jurídics de Govern determinaran si han de ser els municipis amb més superfície municipal, en aquest cas serien Flix (Penta I de la nuclear d’Ascó) i Tivissa (Penta I de la nuclear de Vandellòs) – tots dos de la Ribera d’Ebre-, o els de més població, que serien Móra d’Ebre (àrea d’Ascó) i Mont-roig del Camp (àrea de Vandellòs). Pel que fa al municipi més petit, el de menys habitants i amb el terme municipal més petit del Penta I de Vandellòs coincideix que és Pratdip (Baix Camp), però en l’àrea d’Ascó el més petit de superfície és Móra la Nova i el de menys habitants és la Figuera (Priorat).
Barbero ha recordat que la normativa ha hagut de ser “autoesmenada” pels seus impulsors per resoldre “problemes jurídics i tècnics” a l’hora d’aplicar-la, “un nyap” com creu que és aquesta consideració de les dimensions dels pobles amb representació a l’òrgan de govern. “Hem d’exigir que siguin curosos perquè les paraules volen dir el que volen dir. No és tan obvi, com algú pretén, que sigui el criteri de població”, ha defensat l’alcalde de Flix, poble que tindria representació a l’organisme si es té en compte la dimensió geogràfica i no demogràfica. De fet, Barbero no descarta accions legals, si el dictamen de garanties jurídiques no els dona la raó.
Castellanos també ha apuntat que el reglament, que s’ha de refer per adaptar-lo a la nova llei, s’haurà de continuar treballant tot l’any.
Fes el teu comentari