Gairebé un any després de l’incendi que va afectar el terme de Corbera d’Ebre les restes òssies de combatents de la batalla de l’Ebre segueixen apareixent de forma visible entre els boscos cremats. Ho ha comprovat de primera mà Esteve Corbella, aficionat a la història i membre de l’ADF de la Fatarella, qui durant els últims dies ha localitzat nombrosos fragments d’ossos humans a la zona i ha comunicat la troballa als arqueòlegs de la Generalitat. Explica que no és un cas aïllat. Corbella reclama a l’administració que actuï per localitzar i traslladar les restes humanes de combatents sobre el terreny abans que els treballs de retirada de la fusta cremada en marxa des de fa mesos puguin danyar-los de forma irreversible.
Corbella relata que ha topat fortuïtament amb les restes humanes -més d’una desena d’ossos- passejant per la zona afectada per l’incendi de mitjan juny de 2022. Volia comprovar el seu estat i la regeneració de la vegetació així com visitar les actuacions de retirada de la fusta cremada. Són zones de fàcil accés i properes a aquests treballs. Ha senyalitzat i geolocalitzat les troballes perquè els tècnics de la Generalitat puguin localitzar-les i estudiar-les.
L’ACN ha pogut comprovar com en alguns espais nombrosos ossos de soldats es troben exposats i descoberts sobre la superfície en el terreny boscós cremat en l’incendi. Corbella Apareixen juntament amb una gran quantitat de restes: llaunes de menjar, sivelles i, sobretot, munició -bales o metralla, prova de que s’hi van produir durs combats. Corbella identifica amb facilitat l’origen d’aquests projectils, majoritàriament soviètic.
“M’ha dolgut molt trobar-me aquesta situació 85 anys després”, ha lamentat. Explica que durant l’agost de 1938 i en plena batalla de l’Ebre, en aquest punt proper a la punta del Cucut, la brigada Garibaldi, formada principalment per italians, va oposar una forta resistència a les tropes franquistes. Molts dels seus efectius hi van acabar trobant la mort. Amb tot, i malgrat les evidències, admet que sense estudis rigorosos és difícil identificar el bàndol de les víctimes.
A finals de juny, un cop extingit l’incendi, el Departament de Justícia va efectuar una intervenció de recerca d’urgència sobre les prop de 400 hectàrees afectades. El foc havia deixat al descobert nombroses restes humanes, artefactes explosius i també trinxeres o estructures defensives del conflicte bèl·lic. Segons les dades fetes públiques en aquell moment, a la zona s’hi havien trobat fins a 115 restes humanes des de 2009.
“N’apareixen i en continuaran apareixent perquè no s’està fent pràcticament res. Va haver el boom quan es va acabar l’incendi i van venir a la zona a fer una mica d’inspecció però parlem de 327 hectàrees calcinades al terme de Corbera d’Ebre i és molt gran. Trobar restes de tot el que pugui haver aquí és molt complicat”, ha reconegut Corbella.
Considera que la Generalitat hauria d’enviar a la zona equips d’arqueòlegs i forenses per procedir a l’aixecament de les restes i dipositar-les al memorial de les Camposines. “Així estarien ubicades al mateix lloc i no disperses”, ha suggerit. Es tracta, a més, d’un requeriment amb una certa urgència davant la possibilitat que els treballs forestals de retirada de la fusta, que encara es duen a terme sobre la zona, acabin malmeten definitivament les despulles “Ara s’està extraient la fusta cremada de l’incendi i treballen a sobre d’aquestes restes òssies. Si abans de realitzar les feines no fan una inspecció del que hi pugui haver, acabaran matxucades”, ha subratllat.
Justícia treballa en un “protocol específic”
A preguntes de l’ACN, fonts el Departament de Justícia han apuntat que la troballa d’aquest tipus de restes és “molt habitual” a la zona quan es produeixen incendis i que estan treballant per crear un “protocol específic” al respecte, sense cap referència a les conseqüències que poden tenir els treballs de retirada de la fusta cremada. Afegeixen que el procediment habitual en aquests casos, per part de la Generalitat, és enviar un equip d’arqueòlegs per fer la recollida i prospecció del terreny.
Una actuació que no implica, d’entrada, una excavació, sinó que es limita de fer la recollida de restes humanes i materials relacionats que es troben en superfície que han aflorat de forma natural o per alguna remoció de terra. En el cas que la prospecció arqueològica posterior determinés la possible existència de fosses es podria acabar-hi efectuant una excavació.
Fes el teu comentari