Consultem la informació turística de la marca turística Terres de l’Ebre, o la d’ajuntaments com el d’Amposta, Tortosa, la Ràpita, Alcanar, o La Sénia, per exemple. Són localitats amb bandes de música, algunes, com Amposta o Alcanar, amb dos bandes. Som territori de bandes. En canvi, les informacions turístiques dels municipis, i de la marca que aplega el territori, obvien o passen de puntetes per este fenòmen cultural tan important. Ni tan sols se citen als apartats de cultura, destinats bàsicament a parlar de patrimoni arquitectònic i poc més.
És cert que les bandes no són un edifici que es pot visitar qualsevol dia de l’any. Però també és cert que són entitats dinàmiques, que organitzen activitats durant l’any, algunes amb data fixa, o que es pot fixar, de manera que les seves activitats poden ser activitats de referència turística, igual com ho són cites gastronòmiques o festes de recreació històrica, cadascuna al nivell que li toque.
Evidentment, no cal ni parlar de la importància que es dona a les bandes si consultem webs de turisme de Catalunya. Zero. No comptem. Però, hauríem de comptar entre els diferents organismes que promocionen el turisme de l’Ebre.
Al País Valencià ho tenen més clar. S’hi promociona el turisme musical, amb un especial apartat dedicat a les bandes de música, que per cert, van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial a Espanya, i no les catalanes. Allí, Turisme de la Comunitat Valenciana, junt amb la Federació, la secció FSMCV Turisme, col·laboren per fer de les societats musicals un agent turístic de referència. Potser no sigui una solució ideal, però és un gest real per mostrar la sensibilitat cap a les bandes de música i fer-les partíceps de la promoció turística del territori.
*MANEL ZAERA és informàtic i músic.
Fes el teu comentari