Llucià: -Mira, ja el tenim aquí.
Marisín: -Pareix que sí. Hola Pere, com et va per València?
Pere: -Hola companys. A València és a l’únic lloc on vaig trobar feina i ja deu fer cinc anys que estic allà. Ací a Tortosa no hi ha cap Hub tecnològic i les empreses especialitzades ja tenien els tècnics de fora. Però, anem al gra, com és que m’heu convocat ací al Pavelló Firal?
Llucià: -Perquè l’últim cop que ens vam veure vam acomiadar-nos aquí, al costat de la URV. Te’n recordes?
Pere: -I tant, recordo que per aquí passava un canal amb aigua i que anàvem sempre a fer un cafè a un bar. Per què no hi anem?
Marisín: -Ui no fill meu, que lo bar ja ha tancat. A Tortosa no sé què deu passar, però tanquen molts de comerços.
Llucià: -El bar està tancat, el canal ja no té aigua i està brutíssim… però no et preocupis que aquí al Parc de la Fira ens faran uns quiosquets i unes tavernes cada cop que siguin fires o festes i que la gent no dormirà mai més, però de festa i de botellots n’hi haurà uns quants. Deu ser que volen recuperar les antigues carpes, però blanquejant el nom, que això de blanquejar se’ls ho dóna molt bé. A més, has vist tu com està el pobre Pavelló Firal?
Pere: -Ja ho pots ben dir. He aparcat el cotxe allà darrere i de poc no em mato amb l’asfalt tot aixecat per les arrels dels arbres!
Marisín: -És que això del Pavelló Firal és una vergonya. Ja t’ho dic jo que això deu ser culpa dels socialistes. Van fer-lo ells, no?
Llucià: -I això d’on t’ho has tret? Que fos una obra socialista és sinònim perquè estigui tot tan degradat, sense calefacció, amb els vidres bruts des de fa segles, amb ocells morts a l’interior i amb un pàrquing que no ha funcionat mai? Després del govern socialista n’han vingut d’altres que no han vetllat pel seu manteniment.
Pere: -No heu canviat gens vosaltres dos, sempre debatent de política. Va, anem cap a allà que per aquí només arribarem al descampat de la Xiquina que, em sembla, que ara ja ni tan sols té l’àrea de pícnic.
Llucià: -Exacte! Anem cap a l’Escorxador, que veuràs quina plaça més xula ens han posat! Diuen que forma part de la Vila Florida, però no la creuen ni els gats.
Marisín: -Pos això ja et dic jo que a mi no m’agrada. Per anar allà a la farmàcia a veure a on hem d’aparcar natros?
Llucià: -Doncs no aparquis, dona. Qui et mana a tu tenir un vehicle, a veure? A Sisquet li van dir l’altre dia que anés a peu, que així faria salut.
Pere: -A mi m’encanta la ironia del Llucià! Però va, no em direu que no és fantàstic açò de la nova plaça de la Catedral?
Llucià: -Què vols que et dic, xeic? El museu aquest del Cota Zero és un nyap. Que si es van equivocar instal·lant les pantalles, que si els àudios van tots a la vegada o que si ara resulta que ja n’hi ha que no van. I la plaça, a la rampa aquella d’allà l’altre dia un noi que anava amb bici es va fotre de morros perquè patina moltíssim. I au, allà tens les grades per a veure el vídeomapping.
Pere: -Quin vídeo-mapping?
Llucià: -Sí, home! Que no tenim diners per rehabilitar les muralles, però volen que Tortosa sigui la capital del vídeo-mapping. Més enllà de que tot el que posen no té massa rigor històric, l’altre dia passava per aquí i ben just que hi haguera quinze persones assegudes.
Marisín: -Però això jo crec que ens portarà molt de turisme, igual que els murals que han fet al Passeig de Ronda.
Llucià: -Sí, un turisme que no pagarà cap entrada per visitar-ho. I els murals aquests són molt bonics però, ja veuràs com d’aquí cinc anys estaran igual que els de la plaça Sant Joan.
Pere: -Es gasten els diners per a no res. Continuant amb el Passeig de Ronda, em van dir que el noi aquell, l’Ignasi Blanch, havia fet unes escultures de personatges històrics i que el vandalisme ja les havia desgraciat. És veritat?
Marisín: -Sí, sí. Unes estan guixades i altres tenien pintades. No hi ha manera, hauríem de vetllar per la protecció del mobiliari urbà.
Llucià: -A veure si ens posen d’una vegada els policies de barri, els agents cívics… i tot això millora. Xerrant, xerrant hem fet cap als Reials Col·legis i ja ho has vist, totes aquestes cases fan por que no et caiguin al cap. Haurien de rehabilitar-les. Aquí van refer el Centre d’Interpretació del Renaixement, saps?
Pere: -Ostres! I jo que em volia disfressar amb l’armadura, no em diguis que ja no puc?
Llucià: -Doncs no. La pantalla aquella ara l’han reconvertit en un audiovisual en 3D. Només van tardar vuit anys en adonar-se que la inversió havia estat un fracàs! Ara bé, si això d’aquí és tot el que poden explicar-li al visitant sobre la Festa del Renaixement… què vols que et digui? Potser que vagin a buscar un altre historiador o un altre regidor, no sé.
Marisín: -Al menys han fet alguna cosa. I les làpides romanes ja no estan fent de taulell per als tríptics, ara les tenen al Cota Zero molt dignificades.
Llucià: -És veritat, una cosa que fan bé! Visca pel futur de les làpides!
Pere: -Els qui sí que han fet coses són els del Govern, no? Déu n’hi do quin edifici dels jutjats! Llàstima que aquí al casc antic potser no fa gaire patxoca tanta modernitat, oi?
Llucià: Bé, si fa o no fa, igual que l’edifici de les Delegacions. Però va, anem pujant les escales que hem d’anar a veure el Castell de la Suda. Allà hi ha alguns que diuen que recuperaran els passadissos subterranis. Trobo que estaria molt bé, és una llàstima que sigui un niu de rates.
Pere: -I a les Avançades, què?
Llucià: -Ai, les Avançades! Doncs com sempre, el lloc idíl·lic del jovent per a fer botellots a la Festa del Renaixement, per consumir drogues… i altres coses que ja et pots imaginar. Però el polvorí, allà està, tancat en clau, xiquet!
Marisín: -Pos a mi m’havien dit que ara feien allò dels Miquelets amb els cavalls i que era tan xulo!
Llucià: -Sí, és clar, és per netejar la imatge al menys un cop a l’any i fer veure que els preocupa molt el patrimoni.
Pere: -Així anem cap al Rastre? Que no em porteu a veure el Centre d’Interpretació de les 3 cultures del Balneari d’en Porcar?
Llucià: -El centre de les 3 cultures, dius? Em pensava que sabies que encara està tot igual, allò. Sí home, van trobar uns esquelets i ara no sé quin problema tenien amb els permisos d’obra. Però el més positiu és que Patrimoni va donar-nos la raó als qui dèiem que s’havia de salvar la torre del rellotge.
Marisín: -I avui tampoc passarem pel call jueu, que ningú ho diu, però ara arreglaran la sinagoga.
Llucià: -Sort d’això! Al menys la salvaran abans que caigui després d’un aiguat, com ha passat amb altres cases. I sí, els fons Next Generation arreglaran la sinagoga, però també hi havia la terrisseria, l’hospital… En fi, que molt d’emmirallar-se en Girona, però els gironins ens han tornat a guanyar per golejada.
Pere: -Bé, ja estem a la plaça Mossèn Sòl. Aquesta em sembla que ha millorat amb això del nou mirador, no?
Llucià: -El mirador està molt bé si tenim en compte que s’ha recuperat la muralla, però també s’han endut crítiques perquè ara resulta que les monges de clausura del convent de Santa Clara poden ser vistes per tothom i no els ha fet massa il·lusió. A més, estava ara mirant el pedestal de Querol i de Cerveto de l’escultura de Mn. Sol i m’adono que està ple de guixades, també.
Marisín: -I no ho poden netejar això?
Pere: -Quina llàstima, la degradació del patrimoni! I amb el col·legi dels Josepets què farem? Recordo que des que van fer allò dels World Sport Games que sento a dir que havia de ser un allotjament per a esportistes i un poliesportiu.
Lluicà: -Ha plogut bastant des d’aleshores i encara estem igual, per no dir-te que pitjor. Ara volen fer tot això que dius, però sense tenir en compte que tota aquesta part d’aquí és històrica i s’ha de preservar. Volien tombar-la, fins i tot els de l’associació de veïns, t’ho pots creure?
Pere: -Què dius? Fins a aquest punt arriba la desinformació? Mare meva, però si tots els estudis tècnics diuen que és patrimoni! Esperem que al menys se salvi i que facin alguna cosa més útil i ampliar el menjador social.
Marisín: -Alguns deien de posar l’escola d’hoteleria. A mi m’agradaria que es recuperés i que en algun lloc s’expliqués la història del col·legi per dignificar la memòria de tots els que van ser alumnes d’aquest centre.
Pere: -I allà a dalt què farem?
Marisín: -Pos no ho sé xiquet, però els del Govern deien tots els dies que volien fer una ampliació i ara resulta que sembla que acabaran fent el nou hospital.
Llucià: -Acabaran fent el nou hospital perquè els de la Plataforma s’han deixat la pell recollint signatures i al Parlament els van tocar el crostó. I a veure si és veritat, ara que, potser tornes d’aquí cinc anys, Pere, i encara no han posat ni la primera pedra.
Pere: -Hospitals, monuments… estem entretinguts en aquesta ciutat. La mare que els va…! Però això què és?
Llucià: -Apa! Benvingut al C/Montcada! Ja t’has fotut tots els pantalons plens de fang. Normal, com que totes les llambordes estan trencades i desencaixades, cada cop que plou o passa el camió de la neteja, l’aigua es queda aquí i…xoff! De fet, això també passa al C/ de la Rosa, al Ciutat, Croera, Dr. Ferran, Bisbe Aznar… bé a tot arreu on hi ha les rajoles aquestes.
Pere: -Doncs no em fa cap gràcia. Ara hauré d’anar així tot el dia… I parlant del carrer Montcada, com va el pàrquing aquest?
Llucià: -Com vols que vagi si encara és de pagament? No res, aquest carrer també fa pena. Últimament per la nit, diuen que tot és delinqüència. N’han vist uns amb uns ganivets llargs passant per aquí. Quina por pujar a Santa Clara a aquelles hores. De fet, va ser divertit, el dia de l’A Cel Obert, als del consistori els van posar escorta policial per pujar perquè se n’havia anat la llum. Tot el barri n’hauria de tenir, d’escorta.
Pere: -I parlant de Santa Clara, ja han tret la creu franquista del Calvari? I a la casa natal d’Agustí Querol, ja han fet el museu que van anunciar l’abril del 2015?
Llucià: -Tampoc. La creu segueix al mateix lloc i la casa de Querol cada dia està una mica més en runa. Jo crec que tindrà el mateix futur que la de Felip Pedrell, acabar enderrocada.
Marisín: -Bé, sempre mos quedarà el Centre d’Interpretació de la Setmana Santa. Això sí que va ser un encert. No només van salvar l’església de Sant Antoni, sinó que van fer un espai digne per a la devoció de les confraries de la nostra ciutat.
Pere: -Marisín, amb això estic d’acord. Però tornem al mateix d’abans del pavelló firal. Tu no pots fer una cosa al 2013 i després deixar-la aquí com un fòssil vivent. Creus que és normal que els turistes no sàpiguen mai quan està obert o quan està tancat perquè no tenen personal fix com al del Renaixement? I creus que aquells cartrons són la millor manera d’explicar la història de les confraries? Per favor, si sembla que estiguem als anys 90! Per no parlar del convent de la Puríssima on hi ha problemes molt greus d’humitat i, al final, perdran les capelles, els quadres i el retaule barroc per desídia.
Llucià: -I ja estem al carrer St. Blai, antigament diuen que era l’eix comercial de la ciutat. Ara, com pots comprovar tot són botigues de telefonia mòbil i locals buits. A veure si algú fa un pla per a reactivar el comerç que amb això dels Amazons tenim una pandèmia general a tot el país.
Pere: -Sí, Llucià. Però no li tirem les culpes al comerç on-line, tampoc. Perquè vaja, quants plans d’e-commerce s’han fet ací? Podríem començar per la digitalització del comerç abans que aquest tanqui, no creus?
Marisín: -Ara anirem a ensenyar-te la nova plaça de l’Ajuntament. A mi m’agrada molt com ha quedat, però vigila per aquí al carrer d’En Carbó, que no rellisquis, perquè el terra aquest no l’han canviat i quan està mullat és perillós.
Pere: -Ah, doncs fas bé d’avisar-me. Per cert, què li ha passat al pou d’en Caldera?
Llucià: -Més incivisme. Algú va rebentar el vidre i la gran solució es veu que ha estat tapiar-lo i que no es pugui veure mai més. I, ara la plaça de l’Ajuntament. Què et sembla?
Pere: -Vaja… Doncs ha canviat molt, diràs que no m’hi ubico sense la font. Per cert, a on està la font? La van preservar?
Marisín: -I tant, com volies que la destruïssin? Està allà al parc, envoltada de plantetes.
Llucià: -Sí, està al parc a un lloc que llueix ben poc. I està tan envoltada de plantes que, ben aviat, les plantes seran més altes que la pròpia font!
Pere: Ostres! I ara aquí han posat aquests brolladors, però això s’inunda tot i, a més, no van massa bé, no?
Llucià: -Quin descobriment! Sí, ja és popular que a l’estiu vinguin tots els xiquets aquí a la font a remullar-se i els més contents de tots deuen ser sons pares. I com dius tu, els sortidors van com els dóna la gana: uns més alts, els altres menys… En fi, més diners llençats i, sobretot ara, amb la sequera que hi ha. Ara, això sí eh, a cada costat de la plaça tens un plafó que t’explica com es pengen les medalles els de l’Ajuntament. Ai, vull dir, t’explica com ha canviat la plaça al llarg dels anys.
Marisín: -Hi ha una bona notícia, ara ens arreglaran la plaça d’Alfons XII. Diuen que s’assemblarà a la d’abans i que posaran la figura de La Maternitat envoltada d’aigua. Al menys, no caurem mai més.
Pere: -No sé, vaig veure els renders al diari i, jo que he estat vivint a Barcelona, ja et dic que aquell parc infantil és igualet que el que tan va criticar convergència de la Colau, allà al darrere de l’Ajuntament. No res, que per ser com Barcelona, crec que només ens fan falta les superilles i posar coloraines a la Generalitat.
Llucià: -A València en aquest sentit deuen ser més normals. En fi, ara que parles de l’Avinguda de la Generalitat… Has sentit que volen eliminar calçades i posar tots els cotxes per la vora del riu?
Pere: -M’ho va dir l’amic arquitecte, però no sé com s’ho faran això. La que ens faltava ja, que l’artèria principal de la ciutat sigui un altre bulevard de pa sucat amb oli, com el del Carrer Cervantes.
Marisín: -Què li passa al Cervantes? Tampoc t’agrada? Diuen que ara és molt més amable i les floretes fan molt de goig.
Llucià: -Ui si, sobretot els arbres que s’han mort, aquests són els que fan més goig. El carrer Cervantes era l’Eixample tortosí des de l’època àlgida del modernisme i, ara, ha perdut tot l’encant, l’han assassinat. La casa Brunet i la casa Matheu fan llàstima amb aquells fanals enormes al davant. I els comerços, què? No en tenien prou de tancats que també havien de fer la guitza als quatre que quedaven oberts? En fi, no em facis parlar… que en tindria per a dies.
Marisín: -Ara que ho dius, en això de les cases no hi havia pensat, veus!
Pere: -I ara que hi penso… què tal va allò del refugi antiaeri?
Llucià: -El refugi antiaeri perfecte pobret, ara bé, fa uns mesos li van posar unes figures una mica tètriques a dins, a les galeries, i ara resulta que més d’un ja m’ha dit que els xiquets petits s’han posat a plorar. És que home, una miqueta de sensibilitat tampoc els costava tant, no trobes?
Pere: -Ep! Des d’ací ja s’albiren els famosos terrenys de RENFE. Al final, el govern del Sánchez els va cedir, no?
Llucià: -Sí, és clar, quin remei, no? Ara s’omplen tots la boca amb els nous aparcaments, però ningú recorda que la meitat són temporals. Que després tot potes enlaire i a fer zones verdes, xiquet!
Marisín: -O pàrquings soterrats, no? Em sembla que també ho han dit uns quants això.
Pere: -I aquí al pàrquing han posat un carril bici nou i no han estat capaços d’arreglar el nyap aquell del carrer Rosselló?
Llucià: -Ara volies que treballessin, tu també? No home no, el del carrer Rosselló, jo crec que deu ser per a bicis de trial perquè puguin practicar amb els sots i els obstacles, saps?
Marisín: -A mi el que em sap mal és que allà a la plaça del Carrilet s’hagin fet malbé tots els bancs que havien pintat els escolars. Te’n recordes d’aquell de la cucafera, el de la màquina del Carrilet o el de l’LGTBI?
Llucià: -El vandalisme fa molt de mal. I a més, les noves generacions aviat no sabran per què li diem la plaça del Carrilet. Veus tu alguna referència a l’antiga estació del tren de vapor?
Marisín: -Allà baix, al costat del CAP, hi havia unes fotos, no? I un tros de les vies del tren, no?
Pere: -No, les vies les van treure i ja no estan aquí. I això de les fotos s’ha socarrimat tot del Sol i no es veu res.
Llucià: -Totes les places estan igual i tant hi és si són les dels barris rics com si són les dels barris pobres. Allà al Temple, davant de l’escola, tenen des de fa segles una plaça morta de fàstic. I tanta Vila Florida i allà que hi ha una pèrgola per posar plantes, no n’han posat ni una. I res, a partir de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, ja pots anar traient un paraigües a l’estiu perquè no trobaràs ni una maleïda ombra allà als Portals. Ni ombres ni els escocells nets, això tampoc. La ciutat ha crescut molt, és cert, però tampoc s’han esmerçat gaire. I ara, a tots els debats surt a relluir això de Florette, Kronospan, Lucta…
Pere: -Sí, clar! El que et vaig dir jo, només arriben empreses de mà d’obra poc qualificada perquè a la que busquen perfils més experts, els han d’anar a buscar a fora perquè els talents d’aquí ens hem vist obligats a fer les maletes fa temps. Però, res, que ara estan més preocupats per si el Polígon del Catalunya Sud té permisos de construcció gràcies a l’Incasòl o gràcies a l’Ajuntament que va fer arribar l’aigua i la llum.
Llucià: -Ja hem arribat al pàrquing de les autocaravanes. Marisín, i ton germà què diu de tot això de Vora Parc?
Marisín: -Diu que ja tocava que arreglessin les voreres de l’Auditori i tot el voltant perquè han caigut més de quatre per aquí. Ara, amb això del Passeig Ribera no sé què pensen fer. Les basses sense aigua, les passarel·les de fusta impracticables, les pèrgoles de fusta totes caigudes, l’àrea de pícnic també malmesa…
Llucià: -Podrien posar ordre a tot això abans d’anar a ampliar auditoris i construir palaus de congressos perquè els congressistes es moriran de veure això tan deplorable.
Pere: -Per no parlar del Museu de l’Ebre i del poc profit que se’n treu de l’equipament i del que hi ha exactament igual a l’altra punta de pont, del restaurant que volien fer a la columna del pont i que mai s’ha fet, de l’embarcador fantasma aquest de l’antic club de rem o de com no hi hagut un accident al davant de la Policia Nacional.
Llucià: -Bé, tot això eren promeses electoralistes d’anys enrere. Ara diuen que ens posaran zones d’oci al riu i tardeos. Què et sembla?
Marisín: -Molt bé, així els joves també tindran alguna cosa més per a distreure’s, no?
Pere: -Bé, metre tot això es faci després d’arreglar el que hem comentat i després d’il·luminar el Pont Roig i tot el camí de la Via Verda fins a Roquetes, és clar.
Llucià: -Tens raó. El pont roig està fatal. Tant bonic com era quan va venir el conseller aquell, el Santi Vila, a inaugurar-lo. I ara, ara estan tots els taulons podrits, cadenats per les baranes, pintades a tot arreu, les llums de la rampa ja no hi són, les altres de LED són pitjors que les llanternes dels mòbils…
Marisín: -Vinga, va! Creuem el pont i anem a veure què trobem per Ferreries.
Llucià: -A Ferreries també podríem asseure’ns còmodament i no acabaríem de parlar en tot un dia. Aquí al passeig de l’Ebre el que fa falta és incrementar la neteja. I ara allà a l’Avinguda de Catalunya volen posar un altre bulevard d’aquests, com al Cervantes.
Pere: -Un altre cop? Tenen molt poca originalitat aquesta gent, oi? I llavors faran més pàrquings? I els arbres, els tornaran a talar?
Llucià: -Tot potes enlaire, acabarà. En fi, que aquí també es queixen molt els del Win. Es veu que fa falta manteniment a tot l’equipament, per exemple, als vestidors no hi havia aigua calenta aquest hivern. I després estan farts dels horaris de la zona blava, sobretot quan coincideix amb la fira del dissabte.
Marisín: -I no li diràs la pífia del carrer Paüls que van pintar-lo tot i quinze dies després van anar a asfaltar-lo i han hagut de tornar-lo a pintar?
Pere: -Quina coordinació, no? Açò passa per voler-ho fer tot a última hora, abans d’anar a les eleccions. Però què, creieu que arribarà el tercer pont?
Llucià: -Això quan? Abans o després del soterrament de la C-12?
Marisín: -I parlant del riu… ara diuen tots els polítics que recuperaran l’antic camí de sirga. Això serà molt profitós!
Pere: -Ai, senyor! No sé vosaltres, però jo començo a esbufegar. Anem emprenent el caminet de tornada?
Marisín: -Sí, anem pujant per les escaletes del Pont de l’Estat.
Llucià: -Ara que ja fosqueja és un bon moment per passar pel pont. Podràs comprovar que els llums de la barana van a trossos i que els de les arcades del pont que eren de colors i ens els anaven canviant, ja directament no funcionen.
Pere: -Cada bugada perdem un llençol. Juguem al veig-veig? Veig una coseta enmig del riu que comença per la lletra “M”.
Marisín: -Un monument franquista?
Pere: -Correcte! I amb això què aclarirem? Mira que presentar candidatura per salvar-lo i il·luminar-lo?
Llucià: -Et sorprèn? Ja feia temps que s’ensumava això. Però bé, a veure si entre tots s’aclareixen i ho museïtzen i fan la reinterpretació que vulguin a l’espai, però al menys, que recordi a totes les víctimes d’aquella atrocitat.
Pere: -Doncs res, ací estem, dalt d’un pont i mirant a l’infinit. Diumenge no sé a qui votaré encara, però segur que a algú d’esquerres.
Llucià: -Molt bé, xiquet! Els votants de la dreta tindran un dilema gros aquí, estan molt fragmentats. Hi ha més partits que butaques disponibles. Marisín, i tu què dius? Els de sempre o els del tàndem?
Marisín: -No ho sé fill meu. Jo he vingut avui i ho tenia molt clar, saps? És que ho veia tot tan bonic a allò que posen de l’Instagram i del Facebook…. però clar, ara en vatros per aquí, pos ja no és lo mateix. I em pareix que hauré de reflexionar-ho bé.
Pere: -Ai, pobra! A les xarxes tots menteixen, dona!
Llucià: -I fora de les xarxes també. Bé, ja ho sabeu que jo he perdut la confiança en la política, últimament. I, des d’aquí estant, em pregunto: Què ha de tenir un poble per a fer-se gran que no tinga Tortosa? Primerament, polítics que no tinguin interès en les butaques, els diners ni els endolls. Una estima incommensurable cap a la seva ciutat i cap a tota la seva ciutadania. Un territori ric com aquest i amb recursos encara per explotar. Un indret on hi regni la llibertat perquè cadascú l’exerceixi i on els privilegis no siguin per a uns pocs. I amb tot això, continuen veient-la tan poca com és!
Pere: -Ep! Parafrasejant Despuig? Potser sí que eren més efectius els governs del segle XVI. Aleshores, el procurador, o sigui l’alcalde, l’escollien per insaculació. Posaven els noms en unes boletes dins d’un sac i ho feien per sorteig. I mira, a l’escollit li tocava la loteria, tu!
Llucià: -Sí, sí, això mateix pensava. Doncs que no se’n parli més: aquest 28-M a les urnes i alea iacta est.
Fes el teu comentari