L’aigua del riu Ebre, l’electricitat de les nuclears i actualment les energies renovables, asseguren que Catalunya sigui una de les potències econòmiques del sud d’Europa, malgrat els grans entrebancs que s’hi posen des d’Espanya. Les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs no estan situades ni a Girona, ni a Barcelona. Estan ubicades al sud de Catalunya i d’aquí s’han abastit d’electricitat durant els darrers cinquanta anys el territori català i altres circumdants. Del riu Ebre s’ha portat l’aigua del riu per abastar Tarragona i tots el seu cinturó industrial i metropolità. I durant els darrers vint anys els molins eòlics i les plaques solars més recentment produeixen força elèctrica per tot Catalunya. Conseqüentment, les comarques ebrenques, són l’element bàsic del desenvolupament de Catalunya, gràcies als recursos que cedeixen.
Paradoxalment els cedents de recursos a les comarques del nord, som els menys beneficiats. La riquesa porta esplendor econòmic però els guanys dels receptors no reparteixen els beneficis als cedents. Uns s’engrandeixen, mentre altres perden habitants i els desequilibris es fan més evidents. No és només una realitat catalana. Això succeeix arreu del món. Però Catalunya, país reduït però ric en iniciatives, podria revertir el problema o, com a mínim, potenciar les realitats per homologar els creixements, si s’apliquessin polítiques adequades.
Aquest fet ha de fer reflexionar els nostres polítics. Tots els partits lluiten per absorbir poder des dels ajuntaments com a base electoral. A més votants a cada poble, més possibilitats de recopilar vots per eleccions posteriors. Però els polítics han d’escometre visions àmplies remeiar-ho i apartar-se de les polítiques de campanar. Els partits son importants però la comunitat en conjunt ho és més i sobretot aquells petits municipis que cada any perden cens i la població s’envelleix amb les consegüents pèrdues de competitivitat econòmica social i cultural.
Tenim l’actual discussió dels fons nuclears que haurien de ser l’instrument per desenvolupar els territoris més deprimits i, en canvi, alguns alcaldes només miren el poble. Acabo de llegir el magnífic article de Marc Arza “Ceo Startsud Studio”, al Diari de Tarragona i diu: “…s’apropen les municipals però…l’absència d’una mínima deriva regional de la campanya hauria de ser motiu de preocupació…els reptes que encaren els ciutadans de la Catalunya Sud son d’abast regional i hauran de tenir una solució regional però en aquestes eleccions no hi és…o no es veu…convindria que hagués un debat compartit sobre la llista llarga de dinàmiques regionals i metropolitanes…com articular-les…” I també l’article d’Alfons Garcia, Alcalde de Vandellòs, publicat al mateix Diari i el mateix dia, quan diu: “L’objecte de la llei (Fons de Transició Nuclear) és aportar recursos i eines per combatre les conseqüències laborals, econòmiques, socials, ambiental que produirà el tancament de les centrals nuclears… sembla lògic pensar que aquests recursos cal destinar-los a actuacions per desenvolupar aquests municipis i els entorns propers…”.
Això és el que pensem, demanem i treballem perquè així sigui com son les Cambres de Comerç i les Agrupacions Empresarials. L’exemple el tenim amb el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, reusenc de primer ordre però nascut a Vinebre, poble que viu de ple els problemes de la pèrdua de potencialitat econòmica, hi està treballant de ferm perquè els diners repercuteixin en el desenvolupament dels pobles, la creació de llocs de treball, empreses i moviments econòmics. Els cabdals econòmics no han d’anar destinats a subvencionar piscines amb aigües calentes tot l’any i actes festius, que no reverteixen econòmicament als respectius municipis. Els diners haurien de destinar-se per subvencionar nous autònoms que s’instal·len als municipis, rehabilitar els cascs antics per atreure nous arribats, donar feina a aquells que volen treballar a les empreses que les iniciatives locals hauran creat. Sobretot per potenciar centres de treballs creats a Ascó i Vandellòs, i als caps de comarca que puguin concentrar ofertes més àmplies i assentar treballadors que cada dia tornin als respectius pobles per activar-los social, econòmic i culturalment. I si cal escoles de treball com paletes, pintors, mecànics, fusters, ferrers, pastors o pagesos, oficis que estan desapareixen de la majoria dels petits pobles.
Això s’hauria d’ampliar en accions conjuntes dels alcaldes i entitats socioeconòmiques com Cambres de Comerç i Agrupacions Empresarials amb els diners que arriben dels molins eòlics, les plantes de plaques solars i, fins i tots, amb l’aigua de l’Ebre. Cal una visió intercomarcal i que els alcaldes deixin de mirar-se el melic i destinar els recursos per potenciar els seus pobles creant llocs de treball i activitat econòmica, amb la intervenció directa dels nostres polítics al Parlament de Catalunya.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari