Les coincidències programàtiques i la coherència en el rumb de les polítiques públiques a implementar no són les prioritats dels partits a l’hora de pactar els governs de les diverses institucions sinó que ho és arribar al poder polític o mantenir-se en ell. Aquesta sembla ser la màxima en la política de pactes posteriors a les eleccions del 28-M.
El president Sánchez espera recollir els fruits d’un suposat vot útil contra l’extrema dreta per a mantenir-se en la Moncloa. No obstant, per ara les enquestes no contemplen que els socialistes mobilitzen l’electorat suficient i tampoc que Sumar, la plataforma de la vicepresidenta segona Díaz, sumi els suports suficients per a reeditar el govern de coalició.
Per part seva, el Partit Popular està disposat a recuperar el poder a qualsevol preu. En aquest sentit, l’acord PP-Vox a les Corts Valencianes és l’avantsala del que pot arribar si no hi ha una mobilització massiva dels votants d’esquerres cap a les diferents forces progressistes. Un acord valencià infame, que contradiu tot l’argumentari que els populars havien defensat majoritàriament fins ara i que situa en el poder a una formació obertament xenòfoba i racista, que no condemna la violència masclista i que és obertament negacionista del canvi climàtic.
Per altra banda, la darrera desfeta de Ciutadans el passat 28-M i la decisió de no concórrer a les eleccions generals ha multiplicat els canvis de jaqueta en temps rècord de molts representants del partit taronja que, ara, omplen les llistes dels populars. L’exemple més flagrant –però no l’únic– és el pas del fins ara portaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya a número 1 de la llista dels populars per Barcelona.
Així mateix, els diversos pactes locals estan trencant la dinàmica de blocs que fins fa poc imperava a Catalunya. Diferents acords entre Junts, ERC i el que queda de l’antiga Convergència amb els socialistes per a governar en les diputacions, els consells comarcals i els consistoris han anat proliferant fins a la constitució definitiva dels nous governs locals. Una dinàmica de la que també han participat els Comuns allà on han pogut i els han deixat. Unes coalicions de govern que de ben segur s’ampliaran un cop passat el 23-J. En aquest sentit, les direccions dels partits han deixat fer i s’ha imposat la realitat local, excepte en casos com el de Ripoll o en ajuntaments de més rellevància per a la política catalana i espanyola.
Una situació on tots els partits estan agafant les millors posicions de poder possibles per a encarar la nova etapa política i social que sorgirà dels resultats del 23-J que, alhora, tindrà un efecte directe en el govern de la Generalitat i que condicionaran la direcció política per a la transformació digital i ecològica que marca la Unió Europea.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari