Han acabat les eleccions, i tots apareixen a les pantalles, somrients, contents i ben enganyats. Ha guanyat el PP però no podrà governar perquè la gaiata de VOX ha quedat curta. Sánchez ha perdut però en canvi podria revalidar la Moncloa. Però vet aquí la gran paradoxa! Ha de dependre d’aquell que està exiliat, que se l’ha perseguit, se l’ha difamat i que és el gran traïdor de Pàtria franquista. Per això es mantén a l’exili. Que difícil és el món d’aquesta democràcia espanyola que les elits poderoses dominen el món de la política i els polítics cada cop tenen menys categoria!
Els socialistes han guanyat a casa nostra. Ells han sabut dirigir-se al poble català com a salvadors, fent veure que inverteixen a Catalunya com mai s’havia fet, que ens estimen, que han pacificat l’independentisme i que el poble avança, quan somrients i guanyadors saben que ens han pres el pèl i ens la foten pel davant i pel darrere. Ho saben clarament però en política l’art de la ficció juga més que la realitat quan els nostres polítics no convencen prou. Amb un Pujol pel davant això cantaria amb una tonada ben diferent!
I malgrat tot, els partits catalans que s’han deixat 700.000 vots pel camí, per la inconsistència, desunió, atacs mutus i perquè els líders no convencen, tenen la clau de la governabilitat d’aquesta Espanya que no ens estima, que ens menysté, i ens tracta a l’estil colonial, com a terra de conquesta. Els tribunals espanyols seguint les instruccions heretades del general colpista sempre ens van en contra aplicant lleis “sui generis”. No volen que parléssim la nostra llengua. Als jutjats la defenestren incomplint la llei de la normalització lingüística, i compta més el nacionalisme exacerbat espanyolista que els drets que els catalans tenim com a poble. El dèficit fiscal català és el més alt d’Europa, als nostres polítics els empresonen seguint lleis imposades i manipulades, al poble català se’l confon, les infraestructures no es construeixen, els trens no funcionen, el finançament autonòmic no l’arreglen, i als nostre polítics per convocar un referèndum, que és el pilar fonamental que qualsevol democràcia, se’ls tracta com a terroristes i el finançament autonòmic no es soluciona. La premsa espanyola pot enganyar amb comptes a paradisos fiscals de líders catalans i se’ls ho permet, no se’ls castiga perquè uns son els bons i els altres els dolents. Enganys, pressions, presons i la imatge del president Puigdemont se la pot afusellar durant festes majors a alguns pobles d’Espanya.
I ara paradoxalment aquest president exiliat, té la clau a la mà per deixar governar el PSOE a aquesta Espanya que el tracten com a terrorista, pròfug i traïdor. Fins i tot, a Europa el PSOE impedeix que Puigdemont pugui moure’s lliurement dient que “traería a España, el prófugo independentista, preso y manillado”. Què farà quan el necessita per governar? Per això l’independentisme haurà d’usar més el cap que la raó; s’ha de fer servir la intel·ligència per aconseguir la victòria per Catalunya i el camí per l’alliberament nacional. S’han perdut 700.000 vots que s’han abstingut quedant-se a casa. I en canvi, perdent podem guanyar!
L’art de la política és difícil d’entendre però que els 7 diputats de JUNTS siguin la clau de la governabilitat d’Espanya és la ironia més sarcàstica que es podia produir. Deixa penjats els que volen manar –siguin PSOE o PP- en aquesta democràcia imperfecta on encara els descendents del general Franco i d’Azaña fan i desfan al seu gust sota el lema de “antes roja que rota”.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari