Arriben les vacances, la convivència ‘full-time’ i també sorgeixen les crisis de parella. L’estiu és temps de cors trencats, i setembre, el mes en què els bufets d’advocats fan el seu agost. No donem la culpa a les vacances. No són en sí les que dinamiten una relació, ni la porten a fer punyetes. Però sí que és cert que és el moment on alguns s’adonen que alguna cosa falla. Durant la resta de l’any, la vida gira al voltant de la rutina, la feina i les nostres obligacions. Però quan arriben les vacances, apareixen les tensions i les discussions, fent que les bases de la parella es vegin afectades, quan tot trontolla i fins i tot pot arribar a esberlar-se del tot.
El desgast acumulat, fruit d’una mala comunicació, basat en un discurs acusatori i/o denigrant, amb pèssima o nul·la escolta, i sense voluntat d’empatitzar, és una de les principals variables que clivellen les relacions i al final motiven les ruptures. Si la parella no s’entén o/i els dos membres són incapaços de resoldre els seus problemes, no pararan de discutir. Aquí rau el problema, perquè normalment quan algú percep un atac es defensa atacant, i així comença una escalada de violència verbal. Durant l’any aquest clima advers i bèl·lic pot suportar-se si coincideixen poc, però estant junts 24 hores durant les vacances, “embolica que fa fort!”. Els errors comunicatius inclouen donar per fet coses que no s’han parlat, sermonejar-se, corregir l’altre, tirar-li en cara coses, no escoltar… Però a banda d’això, quins altres factors poden desencadenar ruptures de parella després de l’estiu?
Convivència intensificada en relacions deteriorades. El factor clau perquè hi hagi més separacions a l’estiu és que augmenta el temps compartit per a parelles que ja tenen un nivell de conflicte o de desconnexió elevat. Aleshores es produeix la tempesta perfecta perquè el conflicte exploti i la desconnexió i les diferències es facin més evidents i més fortes. Durant les vacances les parelles estan molt més temps juntes (i físicament més properes) que la resta de l’any, i solen viure situacions diferents de les de la quotidianitat. Hi ha casos en què la convivència és més un imperatiu vital que el desig de viure amb la persona que s’estima, ja que no es té res a dir-se exceptuant les discussions. Aleshores, la intensitat de les vacances pot ser un suplici i pot tenir un efecte molt negatiu.
‘Bombolles de parella’ que no es cuiden. Durant la resta de l’any les ocupacions diàries fan més fàcil escapolir-se d’una de les tasques fonamentals de la parella, que és tenir cura de la relació, vetllar per la “bombolla de parella”. Aquesta bombolla de parella és l’espai de benestar i de trobada del qual gaudeixen les dues persones. Si no es disposa d’aquesta bombolla de parella, quan arriba l’estiu tot es complica. L’estrès dels membres de la parella a l’estiu té més a veure amb la seva relació que amb factors externs com la calor, els viatges o la presència contínua dels fills: si la qualitat de la relació és dolenta, qualsevol cosa mínimament estressant pot catalitzar el conflicte i empitjorar la situació. Les relacions que es trenquen després de l’estiu sovint arrosseguen anys de desgast.
Descobrir la cara fosca. En el cas de les parelles que fa poc temps que s’han creat, o conviuen juntes, l’estiu podria tenir un efecte de dispersió o dissolució dels vincles amorosos. La convivència a “full time” pot permetre veure les cares “no desitjables” de la parella.
La incapacitat de gestionar els conflictes. Durant les vacances poden sorgir moments de diferències d’opinions, una cosa normal i natural entre dues persones. Però és la capacitat de resoldre els conflictes, així com la voluntat d’arribar a punts de trobada, allò que farà que la parella tingui unes bones vacances o es converteixin en un veritable malson. Hi ha parelles que arriben a l’estiu molt “tocades” perquè fa temps que entren en un cicle viciós de grans discussions i al mateix temps d’apassionades reconciliacions. Sembla que, com si fos una vareta màgica, tot es pugui arreglar de sobte. No obstant això, els episodis tornen a repetir-se una vegada i una altra, com el peix que es mossega la cua. Quan per por de discutir no es mostren opinions, i un calla, s’acaba el diàleg i comença la frustració. Poc a poc la relació va agafant un camí cada cop més llunyà del tipus de relació que ens agradaria haver construït, i quan aquest malestar es cronifica, és el principal detonant de fortes discussions fruit de la insatisfacció de com funciona la parella.
una relació sexual nul·la. Durant les vacances, no hi ha excuses; tenim tot el temps del món per gaudir de la intimitat amb la nostra parella i, en alguns casos, això posa en evidència la manca d’atracció o desig. Si això passa, podeu donar per morta la vostra relació.
Viatjar amb la família política. Les relacions amb la família política són la causa més freqüent de conflicte entre les parelles, especialment entre les parelles joves. Passar vacances amb sogres o cunyats pot portar nefastes i conseqüències estressants per a la parella si no es parteix d’una bona convivència. I encara que es vulgui, sempre és complicat, oi?
Expectatives i perspectiva de futur. Les vacances estan carregades de simbolisme social: tothom desitja que les vacances siguin moments d’excepcionalitat, d’experiència intensa, que ens commoguin i ens facin oblidar els mesos de treball i la dura quotidianitat. En aquest context, moltes persones tenen unes expectatives massa elevades. Si no es compleixen, la decepció s’afegeix a altres fonts de malestar que s’acumulen prèviament i que creixen durant les vacances. La combinació és explosiva i pot comportar trencaments de parella. D’altra banda, l’estiu genera noves activitats i situacions vitals que canvien la rutina diària i proporcionen més temps per reflexionar. Les vacances ens permeten pensar o mirar el que ens envolta, o a un mateix, amb uns altres ulls. El temps lliure que disposem ens fa pensar amb una nova perspectiva i ens permet replantejar-nos el que ens està bé o no a la nostra vida. Com a resultat, hi ha persones que decideixen canviar de vida i posar fi a la seva relació.
A vegades es pot donar el cas que durant les vacances la convivència generi un nou conflicte de parella (gran o petit ) que serà la gota que farà vessar el got o bé serà el moment en què un acabi prenent consciència de la situació insostenible que està vivint i arribi a la conclusió que és el moment de posar fi a la relació. Les expectatives frustrades de les vacances i la intensitat del moment també poden pesar sobre aquesta decisió: hi ha una pressió social que ens anima a fer bons propòsits, plans de vida on hi hagi lloc per a la felicitat i el benestar. Això, sumat a la confluència d’idees i emocions durant les vacances, ens pot fer relativitzar i qüestionar els nostres vincles de parella i fins i tot fer-nos sentir “nostàlgia” per una vida que desitgem i mai no hem tingut.
Cada parella és diferent, ja que està format per persones úniques que han desenvolupat el seu projecte compartit d’una manera molt concreta, cosa que els fa diferenciar de qualsevol altra relació. Partint de la base que cada parella és diferent, cada divorci també ho és. Per això, que es generalitzin els divorcis després d’haver compartit temps junts a l’estiu ens ha de fer replantejar-nos les nostres relacions de parella, de manera que no s’esperi a moments de tensió per gestionar la ruptura. Gastem temps, diners i dedicació a compartir l’estiu en una relació que en molts casos fa recíprocament infeliços tots dos membres de la parella. Si s’arriba a la conclusió que una relació no té futur, s’hauria de tractar de resoldre la ruptura amistosament, de manera cordial, abans de les vacances, perquè tots dos les puguin aprofitar individualment i no forçar la situació fins al límit, sense cap necessitat.
*TONI PONS és farmacèutic i professor.
Fes el teu comentari