Encara recordo quan vaig escoltar per primer cop «Behind the Wheel» amb els meus amics Ivan i Tito a la ràdio i quedar-nos embadalits amb aquella música electrònica, que ens feia ballar al seu ritme i com tronaven aquelles paraules a totes hores als auriculars del meu equip de música. Em vaig enganxar tant a aquesta cançó, que quan vaig estalviar una mica de diners vaig anar a la botiga Discos Surco de Villena, la botiga de música de referència de la meva joventut, a comprar el vinil “Music for the Masses”, encara el conservo i en molt bon estat. L’escoltava a totes hores al menjador de casa (era el meu altar, perquè a casa sols teníem un equip de música amb tocadisc) per aïllar-me de tot i no molestar ningú em posava els auriculars, mentre els altres miraven la tele. Repetia com un lloro unes lletres que no entenia gaire bé. De fet, no entenia res, però a base de sentir aquelles lletres enganxifoses que es repetien una i altra vegada a l’interior del meu cap, aconseguia per fi tatarejar algunes paraules que m’anava aprenent de memòria. M’envaïa la malenconia a «The Things You Said» i al minut següent em volia posar a saltar amb «Never Let Me Down Again». Els temes lents eren tristos, però m’agradaven. La resta també. I a més, les cançons que no sonaven a la ràdio eren encara millors.
La banda estava formada al principi per Vince Clarke, Andrew Fletcher, Martin Gore i David Gahan. Després del seu àlbum debut «Speak and Spell» el 1981, Vince Clarke va deixar el grup i va ser substituït per Alan Wilder, qui va romandre fins a 1995, després d’això Gahan, Gore i Fletcher van continuar com a trio fins a la mort de Fletcher el 2022; actualment, Gahan i Gore romanen en actiu com a duet.
La banda combina elements del sintetitzador, la caixa de ritmes i els teclats per crear un so únic que es va convertir en la marca distintiva. A més del seu so innovador, les lletres de Depeche Mode han abordat temes profunds i emocionals com la religió, la sexualitat, l’amor, la mort i l’alienació. Les cançons de la banda són sovint introspectives i poètiques. Les lletres de Martin Gore, el principal compositor de la banda, han estat elogiades per la seva franquesa i capacitat per transmetre emocions complexes d’una manera més accessible. Al llarg de la seva carrera, Depeche Mode ha llançat nombrosos àlbums icònics que han deixat un impacte durador a la música popular. L’any 1987, la banda britànica va llançar al mercat un dels seus àlbums més icònics i aclamats: «Music for the masses». Aquest àlbum en particular va marcar un punt d’inflexió a la carrera de la banda, presentant un so més fosc i complex en comparació dels seus treballs anteriors. L’àlbum combina elements del synth-pop característic de la banda amb textures més experimentals i un enfocament més gran en les lletres i temàtiques. Un dels punts destacats de «Music for the masses» és la inclusió de la cançó «Strangelove», que es va convertir en un dels èxits més grans de l’àlbum. Aquesta cançó seductora i provocadora té una lletra ambigua que juga amb temes d’amor i desig, i ha esdevingut un clàssic atemporal de la banda.
El seu so innovador i el seu enfocament experimental, van establir les bases per a futurs projectes de la banda i van deixar una marca indeleble a la indústria musical, catapultant-los cap a la fama mundial i consolidant la seva posició com una de les bandes més influents i avantguardistes de la música electrònica. Durant la gira de «Music for the masses» es va gravar el seu tan conegut directe “101”, un àlbum que va sortir el 1989 i que també s’ha convertit en un dels més icònics i estimats pels fanàtics de la banda. Recordo anar a casa d’algun amic o fins i tot a casa meva a posar el vídeo del concert i gaudir d’aquest directe carregat d’energia i passió, ens resignàvem a escoltar-los amb el so de la televisió a tota virolla, perquè encara que no podíem assistir als concerts en directe per l’edat i l’economia, érem uns nens. La gira va culminar amb dos concerts a l’estadi Rose Bowl de Pasadena, Califòrnia. Aquests concerts van ser presenciats per més de 60.000 persones, i es van convertir en la darrera parada d’un tour que els va portar a tocar a 101 ciutats diferents, per això el nom “101”.
El 1990, la llegendària banda britànica va llançar el seu setè àlbum d’estudi, «Violator». Aquest àlbum és considerat per molts com una veritable obra mestra del gènere Synth-pop, i va deixar una empremta inesborrable en la música contemporània. L’impacte de «Violator» a la música contemporània és innegable. La seva influència es pot sentir en nombrosos artistes i gèneres des del synth-pop fins al rock alternatiu. El disc «Violator» és una joia atemporal, amb les seves lletres intrigants, el seu innovador so electrònic i la seva capacitat per transmetre emocions profundes, aquest àlbum encara és una referència a la indústria de la música i una obra mestra que mereix ser apreciada per generacions futures.
Més enllà de la seva música, la banda també ha estat coneguda pels seus espectaculars concerts en viu. L’energia i el carisma de Dave Gahan en l’escenari, manejant magistralment al públic al seu antull, en el qual m’incloc personalment gaudint de cadascun dels seus concerts als quals he assistit, que han estat uns quants i diferents gires, i combinats amb l’habilitat musical dels altres membres de la banda, han fet dels concerts de Depeche Mode una experiència inoblidable per als seus fans.
El seu darrer treball és «Memento mori», que es tradueix com “recorda que moriràs”. És un lema que s’ha utilitzat al llarg de la història de l’art per recordar a les persones la seva pròpia mortalitat i la fugacitat de la vida. És una invitació a reflexionar sobre la fi i la inevitabilitat de la mort, per tal d’apreciar i donar sentit a la nostra existència. Aquestes composicions transmeten un sentit de malenconia i una profunda introspecció sobre la naturalesa efímera de la vida humana. Depeche Mode ha sabut explorar el tema «Memento mori» a la seva música de manera profunda i commovedora. El seu enfocament reflexiu i malenconiós convida els oients a enfrontar la seva pròpia mortalitat i trobar significat en cada moment de la vida. A través del seu art, la banda ens recorda que la mort és una part fonamental de l’experiència humana i que hem de viure plenament mentre estiguem aquí. Depeche Mode és una banda icònica que ha deixat una marca duradora a la música electrònica. El seu so innovador, les seves lletres introspectives i el seu impacte en la cultura musical els han convertit en una de les bandes més estimades i respectades de la seva generació. El seu llegat perdurarà a la història de la música i encara inspirarà futures generacions d’artistes.
*Àlex Martínez és melòman.
Fes el teu comentari