‘La gran decisió’ podria ser el títol d´una pel·lícula, però no ho és. És, però, un serial que representa la gran indecisió en què fa molts mesos s’està plantejant el govern de la Generalitat referent al desenvolupament al territori català de la transició energètica.
Aquest dilluns hem fet una reunió telemàtica, en ple agost, d’alcaldes i consells comarcals afectats per la línia de molt alta tensió que des de l´Aragó portaria energia a Barcelona (MAT). És la continuació de moltes altres reunions on anem prenent repetidament decisions d’oposar-nos a aquesta línia privada de transport que tramita l´empresa Forestalia, i encara que la Generalitat ens diu que no la vol, no acaba de dir-ho per escrit fent l’informe que determinaria la seva aprovació o no, tal com el govern de l´Estat ha posat per escrit.
Estem parlant de torres metàl·liques que creuran Catalunya transportant energia produïda a la zona dels Monegros i Terol, i que cadascuna d´aquestes torres gairebé dobla d’alçada els campanars dels pobles que travessa.
És un assumpte que a ulls de qui no hi veu més enllà no s’entén, si tots hi estem en contra a Catalunya i el govern de l´Estat ha donat la darrera paraula a la Generalitat per decidir “condicionant” la decisió a l´informe ambiental de Biodiversitat, on està el problema? Demanàvem decidir i ara no volem decidir… no s’entén!
Si és que, al fons, tot és molt senzill, ja que depèn de ‘la gran decisió’… Intentaré explicar-me. És evident que cap govern del món deixarà que en la transició energètica de Catalunya es quedi sense resoldre el subministrament a tota l’àrea que representa Barcelona i la seva ara metropolitana, ni tampoc les altres àrees amb més consum energètic de Catalunya.
Això no vol dir res més que a Catalunya hem de decidir, d’una vegada, si ens volem fer l’energia nosaltres a Catalunya o hem d’ importar-la de fora, en aquest cas de l’Aragó.
És evident que el camí està marcat i la dependència de les fons d’energia fòssils o nuclears haurien de disminuir i acabar contra més aviat millor, però a Catalunya seguim amb índex d’implantacions de renovables molt baixes i sense resoldre el problema per falta de decisió política.
Si el govern de la Generalitat no decideix i aposta per instal·lacions d’energia renovable, a Catalunya no hi ha altra solució que portar-la de fora. Ens diu el Govern que ja ho fa i que està desplegant la transició energètica, però no és cert. Sí que ho fa amb les instal·lacions petites d´autoconsum, però això no resol el problema, ni tan sols l’ajorna. Cal prendre ‘la gran decisió’ d’una vegada i tramitar projectes que de veritat resolguin el problema. En cas contrari, cal dir ben clar que aposta per importar l’energia de fora, i per tant donar llum verd a aquestes MAT que ningú diu voler.
És una decisió complicada per una ERC que va créixer al costat de plataformes antieòliques al territori, i que també va fer seu el discurs contra les MAT. Ara cal prendre ‘la gran decisió’, i de ben segur no acontentarà a uns o als altres. És la vida i la realitat de governar, i de decisions antigues que no eren més que políticament i realment electoralistes que avui condicionen el govern actual.
És per aquest motiu que no es pren ‘la gran decisió’ i que ni es fa una cosa ni l´altra, el moment electoral tampoc hi ajuda i aquesta decisió segur té un impacte al territori. Però, senyors del Govern, Catalunya necessita una decisió de forma urgent, i diria jo que gairebé desesperada.
Hauria estat molt còmode que el govern de l´Estat hagués decidit per nosaltres, però el “condicionar” l’autorització a la decisió de la Generalitat posa en evidencia que cal decidir. No podem apel·lar a allò de què dolents que són els de Madrid, ni tampoc dir que el Govern no volia, però ens han obligat. Ara tenim tot el dret i l’obligació per decidir i cal fer-ho com més aviat millor.
*JOAQUIM PALADELLA CURTO és alcalde de Batea i diputat al Parlament de Catalunya.
Fes el teu comentari