La guarderia rural de ‘Tortosa y comarca’: la Unión Agrícola

A moltes casetes de muntanya -a Tortosa lo que no és horta sempre és muntanya– hi ha un logotip fet amb pintura negra vora la porta. Està format per una lletra “U” amb una lletra “A” al seu interior. També hi ha un número. Encara avui si pareu compte el trobareu.

La sinyó Lola –nascuda al barri del Garrofer l’any 1915- em va contar que això era el símbol de l’antiga guarderia rural de Tortosa. També m’explicà que el Cap de Guardes era tota una institució -un peix gros– abans de la Guerra Civil, perquè en els actes institucionals era considerat com una autoritat local.

Un logotip amb una U i una A? Guardes Rurals a Tortosa? Cap de Guardes? Què és tot això? Faig una petita recerca i obtinc que és tracta d’una entitat nascuda el 1894: la Unión Agrícola de Tortosa y Comarca. Ara us ho explico.

Acaba el segle XIX amb una seriosa preocupació per la qüestió agrícola. De fet, per tot arreu es parla de crisi agrícola. Es multipliquen per tot l’Estat les associacions agràries i sindicats agrícoles¹ en defensa dels seus interessos, amb denominacions com Liga de Propietarios, Liga de Agricultores, Asociación Agrícola, Unión de Labradores, Cámara Agrícola, etc… totes de caràcter conservador o amb ideari catòlic.

A Tortosa el 1892 una assemblea al Teatre del Balneari de Porcar -els actuals Jardins del Príncep- crea la Cámara Agrícola (16 abans que la d’Indústria!) amb 197 socis i l’objectiu -entre d’altres- “…de velar por los intereses generales del país y defender la propiedad de los excesos que se permite el fisco²…”. El seu primer president no va vestit amb albarques, ni espardenyes, ni calçons. Tampoc porta la pataca al cap. És el Marqués de Bellet, gran terratinent de Mianes (Vinallop) resident a València. El segon president també és terratinent: el doctor Primitivo Ayuso, propietari a Camp-redó. No van vestits de pagès perquè els càrrecs de la Cámara Agrícola son grans propietaris³ amb influència al territori i amb gran permeabilitat (o portes giratòries) amb altres institucions com l’Ajuntament i la Diputació.  La Cámara té el seu àmbit a municipis⁴ de les comarques actuals del Baix Ebre i Montsià i fa diverses activitats: concursos de coloms missatgers, observatori meteorològic propi (l’Observatori de l’Ebre no arriba fins 1904), edició d’un butlletí informatiu, venda de llavors i adobs, formació, lobby territorial…

I la Unión Agrícola? Dos anys després (1894) la Cámara crea la Unión Agrícola de Tortosa y Comarca, com una secció autònoma de guarderia rural. S’encarrega de vigilar les primeres 781 finques associades⁵, un total de 10.814 jornals (aproximadament 2.400 hectàrees). Col·labora amb la Guàrdia Civil i les autoritats locals. En principi només compta amb vuit guardes que ben aviat ja reporten denúncies per “… pastoreo abusivo, entrar en propiedad ajena, no llevar cencerros, cargar tierra de propiedad ajena, etc.“.

La figura del Guarda Rural està regulada⁶ des de 1849, llavors amb el nom de “guarda particular de campo”. Es modifica⁷ el 1876 per anomenar-lo guarda particular “jurado” o “no jurado”. El guarda, per a tindre autoritat i portar arma, jura davant de l’alcalde no sé ben bé quina cosa, i així té les mateixes facultats i consideracions que els guàrdies municipals.

Acaba el segle XIX i la Unión Agrícola amplia plantilla. Però aviat comença a rebre crítiques: diuen que vigila unes finques més que altres i que és un instrument del caciquisme⁸ de la comarca. També se l’acusa d’inacció perquè hi ha molta feina: onades de robatoris per l’Horta de Pimpí, vandalisme a la línia telefònica de Cardó, tallades de milers de pins al Port… Malgrat tot, la figura del guarda rural és temuda i respectada, i és considerada necessària més enllà dels nuclis de població. Té autoritat i va uniformat amb pantaló i jaqueta de pana, botes i barret. Porta arma, bandolera i un ganivet.

El segle XX no comença bé per a la Unión Agrícola. L’alcalde tortosí Eduardo Rico Ballestrín⁹ suspèn l’activitat de la Unión Agrícola, desarma els seus guardes i crea una Guarderia Rural Municipal. Rep forts atacs per la decisió però el Gobernador Civil i el Ministro de Gobernación li donen suport. Poc després el president de la Unión Agrícola (i també de la Cámara Agrícola) Primitivo Ayuso¹⁰ és processat.

Què ha passat? Un tema fonamental: els Guardes Rurals de la Unión Agrícola actuen com a Guardas Particulares Jurados però no ho son, els falta un petit tràmit: mai han jurat el seu càrrec davant l’autoritat local i això és un requisit indispensable! Per altra banda, l’alcalde Rico tampoc ha comunicat la suspensió de la guarderia rural al Gobierno Civil, un altre punt fonamental… Resumint, i és una opinió estrictament personal: més enllà de la legalitat vigent tot plegat deriva de les contínues lluites de poder a la ciutat.

En jurar els càrrecs i actualitzar el papeleo, la Unión Agrícola reprèn l’activitat contra les onades de robatoris a les casetes de camp i a les finques (barselles d’olives, hortalisses diverses, gallines, ànecs, etc),  l’espigolament de finques, les tallades d’arbres…

De quan en quan, hi ha agressions als guardes i algun tret amenaçador. També n’hi ha de morts en l’exercici de les seves funcions. Per accident, com un guarda que cau al canal morint ofegat o un altre que és assassinat. En aquest  cas la societat tortosina es remou i la Unión Agrícola ofereix recompensa a possibles informants. Finalment l’assassí és detingut a Calafell per les gestions del Capità de la Guàrdia Civil a Tortosa, Pedro Domingo, pare de Marcel·lí Domingo¹¹.

Als anys trenta del segle XX els grans propietaris se senten amenaçats per les reformes agràries que promou la Segona República com, per exemple, l’obligació de constituir assegurances per accident de treball. I quan arriba la guerra la Unión Agrícola encara funciona: el setembre de 1936 es fa una Junta Extraordinària per tractar el tema de la sindicació obligatòria que estableix la Generalitat¹². Poc després  la ciutat queda deserta i desfeta pels bombardejos, tothom es refugia per les muntanyes del marge esquerre de l’Ebre.

Acabada la guerra, la guarderia rural la fan ajuntaments o les recent creades Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos (locals, comarcals o provincials). Desconec si reincorporen algun guarda de l’antiga Unión Agrícola.

Amb el retorn de la democràcia desapareixen les Hermandades però continuen els robatoris al camp (sobretot d’oliva i garrofa i a vegades taronja), i per això als anys vuitanta alguns dels nous alcaldes del Baix Ebre i Montsià parlen de promoure una nova guarderia rural mancomunada, però mai es farà.

Puc imaginar-me l’època del naixement de la Unión Agrícola: no existeixen vehicles a motor, no hi ha llum elèctrica, ni carreteres asfaltades… centenars de camins polsosos, infinites dreceres empinades; carros, carretes i matxets amunt i avall per les muntanyes abancalades, per les casetes, pels masos i també per les sènies de l’horta ebrenca. Un munt de gent movent-se pel territori perquè el paisatge encarà s’està transformant i per tot arreu hi ha activitat.

Tenia raó la sinyó Lola, nascuda al barri del Garrofer l’any 1915: el Cap dels Guardes era un “peix gros”. Ara ja ho sé: era el president de la Unión Agrícola! Busqueu ara les casetes de camp entre les oliveres i la frígola: encara podeu trobar la “U i la “A”.

*FERNANDO JAIME SOLER

Agraïments: Joan Ramirez, Joan Ferré, Josep Panisello, Vicent Pellicer, Josep Olivas, Nati Curto, Maso Armengol, Ginés Balastegui, Charo Muñoz, Juanjo, Àngel i Núria Accensi.

Notes:

1. Ley de Asociaciones de 30 de junio de 1887.
2. Correo de Tortosa. 19/4/1892.
3. Primitivo Ayuso, Ignacio de Ramón, Antonio Tallada, Antonio Faura, José Wenetz, José de Cid…
4. Tortosa, Amposta, Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita, Tivenys, Xerta, Paüls, LA Galera, Alcanar, La Sènia, Roquetes, Perelló, Masdenverge…
5. Diario de Tortosa, 6/8/1894.
6. “Reglamento para los guardias municipales y particulares del campo de todos los pueblos del Reino”. Gaceta de Madrid de 10/11/1849.
7. “Reglamento de guarderia rural y forestal”. Gaceta de Madrid de 1/8/1876.
8. El caciquisme és un sistema polític on el poder real i efectiu el tenen les persones amb major influència econòmica o social, malgrat existir formalment una democràcia amb institucions, eleccions o partits polítics.
9. Eduardo Rico Ballestrín (1844-1910). Empresari i polític conservador, de la línia de Teodoro González. Alcalde de Tortosa de 1899 a 1901.
10. Primitivo Ayuso Colina (1849-1930). Porpietari, metge i polític. Diputat i President de la Cambra Agrària. Alcalde de Tortosa durant la dictadura del General Primo de Rivera durant uns mesos.
11. Marcel·lí Domingo Sanjuan (1884-1939). Mestre, periodista, escriptor i polític. Regidor a Tortosa i Diputat. Durant  la Segona República va ser ministre d’Instrucció Pública i també d’Agricultura, Indústria i Comerç.
12. Heraldo de Tortosa, 24/9/1936. Es tracta del Decret del Departament d’Agricultura de la Generalitat de 27/8/1936.