“La vida és com anar en bicicleta. Per mantenir l’equilibri no pots parar de moure’t.” Albert Einstein.
L’estabilitat emocional fa referència a l’estat en el qual una persona es manté en calma amb les seves emocions i determina la forma en la qual una persona afronta i s’enfronta als problemes i les situacions complicades de la vida. És la capacitat de regular, i no reprimir, els sentiments. Això ens ajuda a ser capaços de bregar amb les situacions d’una manera que no ens faci mal i que sigui més favorable. Les persones estables, emocionalment parlant, es mostren tranquil·les, calmades, assossegades, no perden els estreps, la paciència, ni els nervis amb facilitat, es relacionen i es presenten davant dels altres com a persones moderades. El control és una de les seves constants en el dia a dia.
Somiem amb l’estabilitat contínuament, l’enyorem! La societat ens la imposa com un fi a aconseguir a les nostres vides per ser feliços. Per això, ens anticipem a la vida amb una sèrie de passos que cal fer per aconseguir-la. Però enyorar-la no és una cosa negativa, ja que l’estabilitat és bàsica per poder equilibrar la nostra vida. Si creiem que el nostre pla no es pot alterar per algunes circumstàncies patirem molt, fins i tot, de vegades, optarem per continuar somiant i que romangui sent una il·lusió, en lloc de corregir la situació. Ens omplirem de frustració i de malestar. Pot passar que per aconseguir aquesta anhelada estabilitat ens estiguem perdent moltes etapes de la nostra vida, de tant mirar a un futur en què tot estarà en ordre un dia; ens sentirem tremendament desgraciats per no haver pogut gaudir del que hem deixat enrere.
Separar la part racional de l’emocional, és un punt important per desenvolupar l’estabilitat emocional. En cada circumstància, mira de pensar raonablement, intentant entendre l’altra cara de la moneda. Generalment, quan estàs aclaparat per les emocions, hi ha una tendència a centrar-te en tu mateix, sense marge per entendre-ho tot. Desenvolupar l’estabilitat emocional és clau per assolir objectius. Quan tens el control de les teves emocions, pots fer front a les adversitats que sorgeixen en el camí i desenvolupar estratègies per resoldre problemes. Si aconsegueixes mantenir el control de les teves emocions, seràs capaç d’augmentar la resiliència davant les circumstàncies difícils. Qui té la capacitat d’analitzar amb calma cada situació, pot prendre les millors eleccions.
Encara més, potser una vegada assolim aquesta situació tan anhelada d’autocontrol emocional i estabilitat ens podem sentir buits, per no ser el que esperàvem… Ens podem sentir defraudats per aquesta vida “absent de canvis” que un dia vam creure o ens van fer creure que és el paradigma de la maduresa i la felicitat. Des de que som petits ens diuen que hem de casar-nos, tenir fills, trobar una feina estable, evitar mudances, intentar viure sempre en un mateix lloc, evitar divorcis, evitar perills, pagar com més aviat millor al govern per gaudir d’una bona jubilació i tenir cura dels nostres béns per poder deixar-los a la generació següent. Qualsevol persona que vol gaudir de la vida, no només vol una vida estable. Sap que per tenir una llar no n’hi ha prou amb moblar una casa i que per tenir un amor no només cal escollir una persona a l’atzar… Encara que de vegades algunes persones semblen fer-ho així. Aquestes persones podran adquirir estabilitat, però personalment, dubto que aquesta estabilitat els faci feliços.
Ser feliç no és ser estable. Ser feliç és una actitud, aquella que ens permet estar satisfets de la nostra vida i de nosaltres mateixos. Per molta estabilitat que tinguis, pots estar vivint una vida que no t’agradi, de manera que probablement no seràs feliç. L’estabilitat és al nostre cap. Podem estar vivint una infinitat de situacions diferents o enfrontar canvis vitals bruscos que si tenim “el cap ben moblat” podrem no només enfrontar-los, sinó gaudir, o si són negatius aprendre’n per enfortir-nos. Ser estable emocionalment no ve sol, de vegades arribem a un punt en la nostra vida en què afirmem: “De tant passar-ho malament, ara només gaudeixo de la vida”. És a dir, són les experiències de la vida, i sobretot les experiències variades i viscudes intensament les que ens “moblen el cap”. No hi ha res més negatiu pel nostre benestar psíquic que la immobilitat i la inflexibilitat mental. Quan busquem per tots els mitjans seguir un camí que ens porti a la calma i a l’anhelada estabilitat, més ens adonem que podem ser unes víctimes en lloc d’uns guanyadors: un matrimoni no ha de durar sempre o podem perdre la feina.
Què passa quan no tenim estabilitat emocional? Quan no estem estables emocionalment, les nostres emocions poden ser impredictibles i intenses. Les persones que lluiten amb l’estabilitat emocional poden experimentar canvis d’humor sobtats i extrems, poden sentir-se aclaparats per les emocions o poden tenir dificultats per regular les emocions.
Problemes per regular les emocions: Podem sentir-nos aclaparats per les emocions i tenir dificultats per trobar maneres saludables d’expressar-les i manejar-les. Això pot portar a comportaments impulsius o poc saludables, com ara beure en excés o tenir relacions sexuals sense protecció.
Dificultats per mantenir relacions interpersonals saludables: Pot haver-hi una propensió a discutir o lluitar, i dificultats per connectar-se emocionalment amb els altres. També poden tenir dificultats per establir límits saludables i es poden sentir vulnerables o insegures en les relacions.
Estrès i ansietat: Podem sentir-nos aclaparats per les emocions i tenir dificultats per trobar maneres saludables de fer front als desafiaments de la vida. Això pot portar a problemes de salut mental més greus, com ara depressió o trastorns d’ansietat.
Problemes al lloc de treball: És on passem més hores al dia i és aquí on poden aparèixer dificultats per gestionar l’estrès de la feina i/o per treballar en equip o rebre crítiques. Això pot portar a problemes de rendiment o la pèrdua de la feina.
L’estabilitat emocional és una habilitat essencial per mantenir una bona salut mental. Es tracta de la capacitat de mantenir una sensació d’equilibri i de calma emocional en situacions desafiadores. Quan som emocionalment estables, podem fer servir millor l’estrès, l’ansietat i les situacions difícils de la vida. A més, l’estabilitat emocional pot millorar les nostres relacions personals i la nostra capacitat per prendre decisions importants. El mite d’estar protegits per una cosa que no canviarà mai és fals, alhora que frustrant. Cal viure com es pensa, no pensar com es viu. Cal lluitar pel que et fa sentir bé. En el món en què vivim, mantenir l’equilibri emocional no és una tasca fàcil, perquè la societat és altament competitiva, el que pot causar un gran desgast psicològic. A més, els canvis produïts en els últims anys (com la presència de noves tecnologies) no ajuden a viure i gaudir del moment present, ni ajuden a trobar-nos amb nosaltres mateixes. Sempre estem pendents de ser el que els altres vulguin que siguem. Això perjudica el benestar mental i, per tant, el benestar físic i social.
Estimar-se a un mateix, mostrar-se flexible davant el canvi, i resoldre els conflictes i les tensions amb els altres, ens ajuden a mantenir l’equilibri emocional i a gaudir de la vida plenament. Totes les opcions són vàlides, però recordeu que si esteu escollint el camí més fàcil per por, per imposició social o per necessitat de sentir-te falsament protegit, vivint dins una zona de confort, no estàs escollint l’estabilitat, sinó un trosset d’infelicitat. L’actitud amb la qual afrontes la vida determina el teu equilibri emocional. Per complicat que sembli de vegades, has d’arriscar i pensar en els teus propòsits com a reptes i no com a impossibles. Recorda que tenir una vida equilibrada és tenir qualitat de vida. Per tant, lluita per allò que vols i aprèn a ser estable emocionalment.
*TONI PONS és farmacèutic i professor.
Fes el teu comentari