LES ESTADÍSTIQUES del PIB dels pobles de la demarcació de Tarragona tenen tant de fictícies com de vertaderes. En el món globalitzat actual, la quantitat dels diners de cadascú marca el pas per tot. I així, en consonància, els rics es mengen els pobres de la forma que volen. De la mateixa manera, els poderosos cada cop són més rics i les classes mitjanes disminueixen el poder adquisitiu, i els pobres ho són més cada dia. I els números del PIB, els economistes els elaboren, segons els diners dels conjunt de la ciutadania.
LA CONTRACCIÓ és evident amb l’exemple que observem a les pàgines de la premsa, quan s’afirma que Batea és el poble més pobre de la demarcació. I en canvi és el més ric en agricultura de la província. Malauradament, ser el més ric i el més pobre a la vegada ens porta a haver d’explicar la dicotomia de la ramificació en la qual els eixos de riquesa s’originen per bifurcació dels efectes secundaris. Només fa cent anys, disposar d’un bon patrimoni agrícola emmarcava la riquesa de la família que el posseïa. Avui, els propietaris agrícoles, econòmicament parlant, són els més pobres en contraposició amb els que disposen de valors dineraris o rendiments de capitals. I per aquest fet, una població riquíssima en agricultura com Batea marca el PIB més baix de la província.
ELS MOTIUS són evidents: Batea, com tots els pobles agrícoles on el sector primari resulta bàsic de la seva economia, disposen d’un PIB baix perquè el 70% de la seva població són jubilats amb pensions de 800 euros. El seu terme municipal produeix més del 50% del raïm de la Terra Alta. Molta part fa cap a la DO Terra Alta i més d’una tercera part de la producció fa cap a altres denominacions d’origen i zones vitícoles per millorar la qualitat dels seus vins. El seu terme conreat és el més gran de la província. A més, destaca la qualitat excepcional de les seves terres, en tractar-se d’amples vallades, on els sediments s’hi ha acumulat durant milers d’anys i regades, que possibiliten la millor qualitat i més estable de fruits recollits. I per comprendre la gran quantitat de raïms que s’hi produeix, aquest municipi triplica la producció total del Priorat i del Montsant.
MOLTES DONES superiors als 65 anys, no tenen ni pensió, malgrat haver treballat a la confecció bona part de la seva vida. Els tallers van haver de plegar quan l’economia globalitzada importava els teixits manufacturats i confeccionats de la Xina o de l’Índia. Produïen mentre pagant els sous baixos podien competir. Quan han arribat les confeccions de països on els jornals eren cinc vegades inferiors, s’ha estrangulat la font de riquesa complementària de molts pobles on les dones guanyaven amb la confecció per atendre la complementarietat familiar. La població s’envelleix, any rere any i, malgrat la gran producció agrària, el PIB baixa.
ELS GOVERNS han fet possible aquesta paradoxa sense adonar-se que estan matant el que ens pertany a la societat on vivim i, en canvi, sense adonar-nos-en donem vida als productes importants, a vegades, de milers de quilòmetres lluny. Matem la sostenibilitat i augmentem els riscos dels canvis climàtics. Vivim en una economia de lliure mercat però el pagès mai pot competir amb les mateixes armes. I menys, a zones on la propietat de les terres està molt repartida i alguns agricultors tenen moltes finques de petita dimensió. La rendibilitat baixa per necessitat, malgrat produir molta quantitat, gràcies a l’esforç dels pagesos. I en canvi, a altres regions, algunes multinacionals adquireixen terres planes regades, de moltes hectàrees, que les fan rendibles amb maquinària i unificant conreus, amb molt poc personal. Als pobles agrícoles de la província, es queden cada any terres ermes que mai cap multinacional les comprarà per raons orogràfiques, i els governs no hi posen remei.
I D’AQUÍ ve que el despoblament continua. L’any 1900 la Terra Alta tenia 25.000 habitants i Batea que passava dels 3.000; ara només en té uns 1.800, malgrat les grans produccions de raïms. I com algunes finques queden ermes, les companyies productores d’energies renovables han trobat un suculent indret per instal·lar-hi plaques i molins que poc beneficien els llocs on els produeixen riquesa, i en canvi alimenten i engreixen les zones consumidores.
L’ESTAT i el govern de la Generalitat són els responsables directes de la manca de planificació existent als pobles com Batea, on els pagesos joves que comencen a treballar haurien de disposar de la seguretat social gratuïta i un complement directe per les terres que treballen o els ramats que hi pasturen. L’Estat i la Generalitat paguen bombers per apagar els incendis forestals quan els costaria molt menys pagar pastors que amb els seus ramats mengessin el sotabosc que provoca els incendis. Les terres ermes es cultivarien, evitant també incendis, i el PIB pujaria. Les energies renovables haurien de reduir les factures d’electricitat en proporció de l’energia produïda que faria possible crear indústries i activar millor el sector primari.
SI L’ESTAT i la Generalitat no entren a combatre el problema del PIB agrícola, els pobles s’aniran empetitint, els joves continuaran emigrarant on va a parar gran part de la electricitat que es produeixen a les terres dels seus pares, els avis morint, les cases unifamiliars es quedaran buides, i els pobles tindran bons carrers, piscines i bona il·luminació, però seran “morts que caminen”. On són els polítics que no s’adonen que s’està exhaurint “la gallina d’ous d’or” que encara tenim a la majoria dels nostres pobles agrícoles tarragonins?
Fes el teu comentari