La incomprensió d’Espanya vers Catalunya ja ve de segles, inclús d’abans del 1717, amb la promulgació del Decret de Nova Planta. Però el més recent, ja en plena Constitució, després del cop d’estat de Tejero i la LOAPA, va començar amb l’anul·lació de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, el 30 de juny del 2005, que va ser referendat el dia 18 de juny del 2006 per un 74% de catalans i el rei el va sancionar com a llei orgànica el 9 d’agost, mentre que destacats membres del PSOE, com Alfonso Guerra, van mirar de reduir-lo afirmant que “…lo he dejao más limpio que una patena…”. Tot s’havia desenvolupat escrupolosament dins la llei constitucional sense desviar-se gens. Però el PP en lluita contra el PSOE per les eleccions generals i culpant-los d’haver afavorit Catalunya, va interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. Quan els magistrats anul·laren 14 articles, el poble de Catalunya es va aixecar en massa.
Novament, Catalunya, havia estat el detonant, per les baralles entre els espanyols del PP i del PSOE, que des de sempre ens fan servir per excusa. I en sortir el PP, i Rajoy, guanyadors per majoria absoluta de les eleccions es van creure que eren els amos absoluts del país. El president Mas va demanar en diferents ocasions, dialogar amb Rajoy, per evitar els enrenous que es preveien a Catalunya. El president espanyol sempre s’hi va negar i el PSOE, atemorit de perdre més vots a les diferents eleccions li va donar suport. Eren els moments que el PP en feia de les seves, cobrant sous de diners negres el mateix president Rajoy i els seus ministres, i corrupteles de tota mena a diferents autonomies, com a València. El PP es creia amo i senyor de tota Espanya disposant dels tribunals al seu favor dominats per la porta del darrere. Per dissimular tanta corruptela apareixia “Operación Cataluña” creant documents acusatoris falsos, amenaçant banquers i, fins i tot, provocant la fallida del Banc d’Andorra. Montoro, el ministre d’Hisenda, exonerava de pagar impostos a més de 800 personalitats, evasors d’impostos a Suïssa, naturalment tots de la seva corda. I així la van armar contra Catalunya i com excusa defraudadors d’impostos van pagar el 10% dels seus capitals quan haurien hagut de cotitzar el 40%, més les multes corresponents per evasors de capitals.
Són més de 13 anys els que s’han perdut i han perjudicat les respectives economies, atemptant contra la democràcia. El PP va provocar l’enrenou, va encendre els ànims dels espanyols en contra de Catalunya i hem viscut moments de molta tensió, amb la consulta del 2014, el referèndum del 2017 i les sentències dels diferents tribunals que han comportat presó, multes i inhabilitacions, de polítics i activistes catalans, moltes de les quals aportant documents falsejats inculpatoris i havent estat provocades i preparades des de la mateixa Moncloa. Mentre, el rei emèrit amb els seus afers amorosos i dipòsits multimilionaris a l’estranger se’l declarava invulnerable, a la vegada el president Puigdemont marxava d’Espanya perseguit per una justícia de part, deixant la igualtat de costat, per haver convocat un referèndum que com a tal és l’essència de la democràcia. Les empreses més importants de Catalunya van ser obligades a canviar les seves seus del lloc d’origen, com la Caixa o el Sabadell, entre moltes altres i apareixia a la televisió el rei Felip VI, el 3-O maltractant el poble català per les manifestacions i les queixes al carrer. Les inversions i “la lluvia de millones” de Rajoy es van convertir en un no res, deixant d’invertir a Catalunya i perdent oportunitats econòmiques que mai més es restituiran. Des de llavors s’arrastren dèficits fiscals insostenibles, les obres públiques no es construeixen, la Generalitat no disposa de suficient finançament per atendre les escoles, la sanitat i els serveis, i aquí no passa res. Encara des d’Espanya, el PP i Vox prediquen “las desigualdades” i provoquen a la gent per manifestar-se contra Catalunya.
Per tant, les tensions incentivades per la inconsciència de Rajoy, són moltes les oportunitats que s’han perdut per Catalunya i per Espanya. Amb el pacte de govern de Junts amb el PSOE, s’ha d’aconseguir restituir tantes injustícies comeses des dels governs d’Espanya contra Catalunya. S’han signat uns acords que s’hauran de seguir negociant mentre duri la legislatura de Pedro Sánchez. Tot serà difícil perquè el PSOE ens ha enganyat quan li ha convingut i actualment només per conveniència ha acceptat el pacte per poder governar i, a més, la dreta sempre ha estat inclement contra la nostra llengua, cultura, la força empresarial i idiosincràsia.
Les baralles entre els espanyols del PP i del PSOE, són dolentes per tots però les insurreccions d’aquestes darreres setmanes provocades per Vox i PP, encenen més els ànims dels espanyols contra Catalunya, que sempre, uns i altres, les fan servir per afavorir els seus interessos electorals. No són bones per ningú i s’haurien d’evitar o contràriament altre cop perjudicarà els interessos de Catalunya, i per antonomàsia els interessos de tot Espanya, quan els catalans encara avui som, la primera zona productiva de l’estat Espanyol.
El president Puigdemont i ERC, i els seus respectius equips hauran de vigilar intensament els tractes amb el PSOE. No són de fiar, i ja ens ho han demostrat tantes vegades com els ha convingut, i haurem de continuar molt atents per evitar les desigualtats que durant segles, i en aquests moments més que mai, ha sofert Catalunya.
Fes el teu comentari