El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, justifica que el Govern tingui sobre la taula l’opció de portar aigua en vaixells des de Tarragona a Barcelona, perquè cal preveure totes les mesures si s’agreuja aquesta sequera. Ara bé, Salvadó recorda que el recurs sortiria de l’excedent del minitransvasament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i que el territori “no és amo d’aquesta aigua” des de fa trenta anys. D’altra banda, la Plataforma en Defensa de l’Ebre adverteix que els excedents que vendria el CAT, s’haurien de treure d’un tram final del riu “amb molt dèficit d’aigua i sediments”. La portaveu Susanna Abella ha recriminat que “l’Ebre no pot resoldre sempre els problemes d’aigua” de l’entorn metropolità.
El CAT fa quaranta anys que té una concessió de 4 metres cúbics per segon dels canals dels regants de l’Ebre (llei 18/1981). El consum mitjà anual dels seus consorciats és de 2,4 metres cúbics, però hi ha un pic de consum en la temporada alta turística, entre juny i setembre. “A l’agost segurament podem aproximar-nos als 4 metres cúbics per segon, però al gener el consum baixa”, ha exemplificat el president del CAT, Joan Alginet.
El CAT, “en un hipotètic escenari” d’haver d’enviar aigua fora del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, ja avança que hauria de tenir en compte “els mesos de més consum i les dotacions i el consum real de municipis i empreses”.
Ramal d’Ematsa
Com ha recordat Alginet, el Consorci d’Aigües de Tarragona “no té les infraestructures habilitades i preparades” per fer arribar aigua al Port de Tarragona. La canalització que es va fer per enviar aigua del minitransvasament de l’Ebre a Palma (Mallorca) va quedar en desús als anys noranta. El ramal es va cedir i forma part de la xarxa de l’empresa municipal d’aigües de Tarragona, Ematsa. “La capacitat d’adaptar-lo i actualitzar-lo perquè hi hagi les condicions òptimes fer el lliurament d’aigua al port de Tarragona, com es va fer en la sequera del 2008, és de l’Ajuntament de Tarragona”, ha apuntat Alginet. La capacitat d’aquest ramal és de 650.000 metres cúbics d’aigua al mes.
El CAT descarta fer “una conducció alternativa pròpia” per connectar la xarxa principal del consorci fins al port. “És un cost important que no tenim previst ni contemplat als pressupostos ni al nostre pla inversions. Algú altre hauria de fer-se’n càrrec”, ha apuntat.
Preparant infraestructures al Port
Tot i això, al Port de Tarragona s’han iniciat els treballs de revisió de les infraestructures portuàries per carregar aigua al moll de Rioja. Com han explicat fons de l’entitat portuària, els treballs consisteixen en la revisió d’aquestes antigues instal·lacions que fa trenta anys van servir per transportar aigua a Mallorca. La finalitat és tenir les instal·lacions “preparades per poder acollir i carregar vaixells des del primer minut”, si “així ho requereix un empitjorament de les mesures per la sequera”, asseguren.
Segons l’ens portuari, els responsables d’obres i manteniment del Port també col·laboren amb l’empresa municipal de Tarragona Ematsa que, “per iniviativa pròpia”, fa una revisió i “comprova el funcionament” del ramal. En els pròxims dies es farà “el sanejament i les proves de pressió”, però fonts dels consistori asseguren que esperaran a rebre “una comunicació oficial” sobre l’activació de la mesura.
Dèficit també al tram final de l’Ebre
Alginet ha defensat que les dotacions dels consorciats “són prioritàries” en qualsevol escenari, encara que siguin zones “més resilients a la sequera”. De fet, la portaveu de la PDE, Susanna Abella, ha assenyalat que la millora de la situació a la regió del Baix Ebre de la conca de l’Ebre, per les pluges al nord de la Península, han suposat un increment de 120 hectòmetres cúbics a Mequinensa, una “millora irrisòria” perquè suposa el 10% de la capacitat del pantà. “El tram final de l’Ebre arrossega molt dèficit d’aigua i sediments”, ha recordat.
La PDE adverteix que el transvasament d’aigua en vaixells no ha funcionat quan s’ha fet servir i que és “una opció molt cara”. “Abans d’arribar a aquesta mesura s’ha de passar altres estadis”, ha dit Abella. Tampoc veuen “sentit” a portar aigua d’Almeria o Múrcia, quan són territoris estatals que reclamaven aigua del riu Ebre per l’escassetat que pateixen i que l’havien de rebre del Pla Hidrològic Nacional de l’Ebre.
Mascort diu que el transport d’aigua en vaixells a Barcelona “és l’últim recurs”
En una visita a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Besòs, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha indicat que la possibilitat que arribin vaixells carregats amb aigua per abastir el sistema del Ter-Llobregat, que inclou la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, és un escenari que s’està estudiant, però que no es preveu que passi abans del proper estiu. “És l’últim recurs”, ha insistit.
En aquest sentit, Mascort ha admès que el port de Tarragona podria transportar aigua a Barcelona, però ha subratllat que, ara com ara, només s’està fent una anàlisi de la infraestructura portuària per si cal fer qualsevol actuació necessària per assegurar el transport d’aigua.
Fes el teu comentari