L’amic Joan Ramirez1 em passa una fotografia que m’impacta: l’any 2013, a unes obres a Quatre Camins apareixen uns raïls de l’antic traçat del tramvia de Roquetes i Jesús a Tortosa.
Caram, una cosa és veure fotografies antigues o escrits sobre el tema i una altra és trobar aquest vestigi del tramvia a mules que servia per anar dins Tortosa. Un tramvia? A mules? Sí, va existir un tramvia de motor animal o també dit de tracció a sang. Es tracta de la companyia del tramvia que inicia el seu servei el 1885. Ara us ho explico.
Estem a finals del segle XIX. S’ha començat a tombar muralles perquè la ciutat està tancada i per això es deia -i encara es diu- anar dins Tortosa. Al Raval de la Creu (Ferreries) no hi ha zona urbanitzada per les eternes restriccions militars per a poder construir. Per a entrar a Tortosa només hi ha el Pont de Barques (on ara hi ha el monument franquista) i es parla de la necessitat d’un pont rígid de ferro. Roqueteros i jesusencs poden entrar dins Tortosa per una carretera i uns carrers de terra, a peu o amb mitjans propis, o fent servir les tartanes2 que paren vora el pont de barques.
Així que el 1883 el Ministerio de Fomento atorga a Vicent Escardó i Pons la concessió3 per seixanta anys d’un tramvia a motor animal a Tortosa. Havia presentat el seu projecte a l’Ajuntament quatre anys abans i ja disposava del seu informe favorable.
L’estació projectada estarà vora el pont de barques -tot just on paren les tartanes- i la cotxera al costat. La línia va per un costat de la Calle Mayor de Ferrerias (l’actual Rambla de Catalunya) i es bifurca a Quatre Camins en direcció a Roquetes o a Jesús, on les respectives parades estaran vora el canal de la Dreta de l’Ebre. Realment es tracta d’unes sales d’espera ubicades a la via pública. Suposo que els canvis de sentit es fan canviant la mula de lloc al cotxe remolcat. Els raïls es compren a Alemanya i s’encarreguen a Bèlgica tres cotxes de viatgers. La direcció d’obres recau en Alejandro Barber4, un enginyer que també ha construït ferrocarrils a València .
No sé què ha passat però ben aviat el concessionari Vicente Escardó consta només com a administrador i ja no com a propietari: el 1885 la companyia s’anomena Sociedad Piñol Hermanos, Rodriguez Fajardo y Bugallal.
Faig ara una recerca sobre els titulars de la Sociedad. Els germans Piñol5 són una nissaga molt coneguda a Tortosa amb influència política i econòmica. Federico Rodriguez Fajardo és un Registrador de la Propiedad a Sevilla, emparentat, potser, amb Gabino Bugallal6 que és un influent polític conservador a Madrid d’origen gallec. Arribarà a ser Ministre en diverses ocasions i també president del Congreso de los Diputados.
Les obres del nou tramvia avancen a bon ritme en plena epidèmia de còlera el 1885. A Tarragona desembarquen els tres cotxes belgues que es porten a Tortosa amb tren. El seu trasllat fins a Ferreries és èpic, passant pels carrers de la ciutat i pel Pont de Barques, i la premsa se’n fa ressò. El mètode utilitzat és així: uns trams de carril estan clavats sobre travesses de fusta i els van posant davant del cotxe mentre aquest avança poc a poc. El trasllat costarà dos dies.
Un cop a les cotxeres es muntarà la imperial: això són els seients de fusta que es posen dalt del sostre dels tramvies, envoltats per una barana i amb una escala d’accés. La imperial apareix a molt poques fotografies, diuen que es van desmuntar temps després per falta d’ús. Cada cotxe té sis places de primera classe, amb coixins de vellut roig i portes i finestres de vidre. Separats per una porta corredissa hi ha 10 seients de fusta de segona classe.
(avui edifici de la Immaculada, seu de l’EMD). Font: Internet. Cortesia de Joan Ramírez.
A finals de juliol s’han acabat les obres, però hi ha dubtes sobre quan fer la inauguració: el còlera fa estralls. A l’agost es fa una prova de trànsit i una inspecció final per l’Ingeniero Jefe de Obras Públicas de la província.
Finalment, el 20 de setembre de 1885, s’inaugura el tramvia en una cerimònia a Ferreries, feta a l’estil de l’època, amb la participació del bisbe Aznar, el Cabildo de la Catedral, l’alcalde José González (germà de Teodoro), autoritats civils, militars i judicials, representants de los Casinos i de les associacions catòliques, oficials de la guarnició militar, la Banda de Música… i també “la representación de nuestras bellas damas y el pueblo de Tortosa”, dit així mateix, tal qual. Després de discursos i benediccions comença el primer viatge oficial a Roquetes i Jesús. Crec que deuen sortir els tres cotxes, perquè els convidats són uns vuitanta. Suposo que els animalets van trotant perquè la premsa diu que el viatge a Roquetes ha durat quatre minuts. Des de la ciutat veïna tornen a Quatre Camins i després van a Jesús i retornen a les cotxeres de Ferreries, on hi ha berenar i brindis amb “champagne”.
Òbviament, els tartaners veuen el tramvia com una amenaça i abaixen els preus. També, sempre que poden, entorpeixen la marxa posant-se al davant o sobre la via. L’Ajuntament ha de fer una Ordenança prohibint entorpir el pas o estacionar sobre els raïls o a una distància inferior a un metre. Amenaça d’aplicar la Ley General de Ferrocarriles (1877) i el Código Penal (1870). També preveu que, en cas d’epidèmia, els metges habilitats per l’Ajuntament puguin viatjar sense pagar.
Es pot apreciar les dues línies del tramvia a Roquetes i Jesús. També el traçat original de la línia a València,
després modificada per fer el Pla de l’Estació (actual Polígon Industrial). Arxiu FJS.
El servei de tramvies comença cada dia a les 7:30 fins les 19:30 i és tot un èxit. Segons l’època de l’any, plega una hora més tard o té diferents cadències, cada 15 minuts o cada 30. Aviat la companyia anuncia la construcció de quatre nous cotxes, però ara es construiran a la ciutat, ignoro a quin taller. També fa la subhasta del fem (adob orgànic) que es genera a les cotxeres i diu que en sis mesos ha transportat 228.000 passatgers (surt a 1266 passatgers/dia). Quan són festes a Roquetes o a Jesús hi ha baralles per pujar al tramvia, així que es fixa un aforament màxim de viatgers. A Jesús es vol fer l’ampliació del local de l’estació per a posar una taverna, però hi ha moltes queixes: no és un ambient adequat per a les senyores i capellans que visiten amb freqüència el Col·legi Màxim dels Jesuïtes, que estarà fins 1916 on ara hi ha l’actual edifici de La Immaculada, la seu institucional de l’Entitat Municipal Descentralitzada.
Aviat la companyia voldrà renovar-se tècnicament. I al voltar el segle XX ja hauran passat quinze anys de servei i progrés tècnic i la companyia vol fer canvis de tracció. No ho farà mai. En parlem el diumenge que ve.
*FERNANDO JAIME SOLER
*Agraïments: Joan Ramírez
*Notes:
- Joan Ramírez Montserrat (Tortosa, 1946), empresari i col·leccionista amb un ampli fons documental i fotogràfic de Tortosa i les Terres de l’Ebre. Fa una important i generosa tasca divulgadora.
- La tartana és un petit carro de dues rodes amb coberta de lona per a transportar persones assegudes a cada costat.
- Gaceta de Madrid. Núm. 275 de 30/9/1883. R.O. de 20/9/1883.
- Alejandro Barber va treballar amb la Sociedad Valenciana de Tranvias i amb la Sociedad General de Tranvías. La fusió de les dues va formar la Compañía de Tranvias y Ferrocarriles de Valencia. Curiosament, anys després, la primera locomotora de vapor del Carrilet de Tortosa a La Cava provenia d’aquesta companyia.
- Els germans Joaquin, José i Damian Piñol Navás formen part d’una influent nissaga: militars, nobles, empresaris, polítics, propietaris, etc. Mereixen un capítol a banda en la història ebrenca.
- Gabino Bugallal Araujo, comte de Bugallal (1861-1932). Polític conservador que va ser Ministre en diverses ocasions. Fiscal del Tribunal Supremo i President del Congreso de los Diputados.
*Bibliografia:
REVISTA CIUDAD Y TERRITORIO. Ministerio de Fomento. (1996). Transporte y crecimiento urbano, mediados s. XIX, finales s.XX. Francisco Javier Monclús, José Luis Oyón.
LA COMPAÑÍA DEL TRANVIA DE SAN SEBASTIAN (1887-2012). 125 AÑOS DE TRANSPORTE PÚBLICO EN LA CAPITAL GUIPUZCOANA. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Colección Tesis Doctorales. 2017. El motor de sangre: un sistema preindustrial en el transporte ferroviario. Juanjo Olaizola Elordi.
Hemeroteca:
Període 1879-1931: Correo de Tortosa, Diario de Tortosa, Diario de Tarragona, Heraldo de Tortosa, El Restaurador, La Vanguardia, La Verdad.
Webs:
Fes el teu comentari