El Nadal és temps de tradicions, de fer regals al mestre de torn de les teues filles, i sobretot és també aquella bonica època de l’any en què es programen tot de representacions teatrals a les escoles on una bona colla de pares i mares aparquen la seva descendència durant unes hores al dia, principalment per a què els eduquin uns altres adults amb vocació i també per a poder tenir vida pròpia i anar a pencar un mínim de vuit hores, que cal aixecar el país, escolti. En aquests entranyables actes nadalencs se sol representar, com no podia ser d’altra manera, el naixement de Jesús, i la mainada apareix caracteritzada de Josep i Maria, de pastorets, d’angelets, del patges i de Reis… És bonic, i la tropa menuda de casa ho viu amb molta il·lusió. La nostra portava setmanes que anava dient a tothora la frase que havia de dir. I ho viuen amb il·lusió també per actuar davant dels seus pares, mares, germanes… I també avis, padrins, oncles. Perquè molts cops aquestes representacions teatrals esdevenen tota una cita nadalenca que mobilitza a tota la família. Fa anys pujàvem dalt la cadira després d’atipar-nos com a bacons el dia de Nadal, amb l’esperança de rebre l’aguinaldo i uns quants aplaudiments de reconeixement en la intimitat familiar. Avui dia, muntem esdeveniments amb parafernàlia teatral que compartim a xarxes i als grups de Whatsapp. En fi, signes dels nostres temps.
En aquests actes teatrals, però, hi ha un cert conflicte d’interessos. D’una banda, l’organització de l’acte per part de l’escola, i que quasi sempre implica que ajunten unes quantes classes per tal d’optimitzar recursos, i que tot faci més patxoca i que tot es vegi més ple i abundós (ja sabem que no ens agrada pobretejar i que al saló d’actes hi hagi quatre gats). I de l’altra banda, tots els familiars de la xiqueta, que han vingut només a veure-la a ella, i que ja s’haguessin aixecat de la butaca tan bon punt s’hagués acabat la representació de la seua classe. Escoltin, aquí he vingut a veure només a ma filla, que és qui m’interessa. Ja l’he gravada, ja tinc la prova gràfica del moment, així que marxo. Bon Nadal i fins passat Reis. Però no, cal aguantar estoicament a què s’acabi tot plegat, i amb la temptació de passar-te la resta de l’acte amorrat a la pantalla del mòbil, ignorant sense contemplacions les peripècies dalt de l’escenari d’altres xiquetes. Si en quinze minuts ja ho podem tenir enllestit, perquè allargar-ho impunement durant una hora??? Així que si us plau, si no ens toca més remei que assistir a aquests actes de bonhomia escolar nadalenca, demano solemnement que s’organitzin classe per classe, i que no ens feu malgastar el nostre temps ni la nostra atenció. I si no, envieu-nos la mainada cap a casa el dia 22, com s’ha fet sempre, que natros vam sobreviure a la nostra infància. I elles també ho faran.
Fes el teu comentari