En un món cada vegada més descentralitzat, diversificat i multidimensional, l’any que comença serà clau tant per al sistema democràtic com per a la multiplicitat de conflictes que alimenten la inestabilitat global. Un any d’urnes i armes, així de contundent el defineix el CIDOB en el seu darrer informe.
Un intens cicle electoral marcarà l’any 2024, on les poblacions de 76 països estan cridades a les urnes. Les eleccions als Estats Units, la Unió Europea, l’Índia, Rússia, Veneçuela, Mèxic o Pakistan, entre altres països amb una gran influència –geopolítica o demogràfica– són algunes de les cites electorals més destacades que definiran un imprevisible rumb del món actual. En el tauler polític hi ha qüestions tan importants com l’emergència climàtica, la intel·ligència artificial, la seguretat internacional i la pugna geopolítica. Una competició electoral que es desenvoluparà enmig del nombre més elevat de conflictes bèl·lics actius des de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, les guerres d’Ucraïna, Palestina, el Iemen o el Sudan, entre altres, condicionaran el cicle electoral, de la mateixa manera que aquest impactarà directament en els propis conflictes.
La meitat de la població mundial votarà en un context on la tecnologia de la intel·ligència artificial permet portar a l’extrem la manipulació política. A més, una part important d’aquestes eleccions seran en països poc democràtics, en règims híbrids o directament autoritaris, i altres es realitzaran en democràcies homologades en què el debat identitari tindrà un pes determinant. Tal i com assenyala el CIDOB, hi ha eleccions que poden definir guerres. La cursa a les presidencials dels Estats Units, amb la possibilitat del retorn de Trump a la Casa Blanca, el pes que pugui tenir l’extrema dreta en el Parlament Europeu després d’haver aconseguit imposar el seu marc mental en el debat públic, el reforç del control polític i social per part de Putin en les eleccions russes, o la continuïtat de Modi i les seves polítiques nacional-hinduistes i islamòfobes a l’Índia són alguns dels comicis que els grans actors globals protagonitzaran en un 2024 d’una intensitat electoral sense precedents. Dels resultats d’alguns d’aquestes eleccions depèn directament la continuïtat de l’ajuda militar a Ucraïna, el suport a Israel, la confrontació amb Rússia o la Xina, la creixent islamofòbia o el reiterat assenyalament de la immigració com a boc expiatori i la seva utilització com a arma política per a desestabilitzar els països destí.
Uns resultats electorals que definiran el rumb d’un món convuls en plena transició global de poder i en un clar retrocés de drets fonamentals. Al respecte, l’acceleració en el bloqueig de l’ONU amb els dos vetos nord-americans contra l’alto el foc a Gaza com a darrers exemples de la deconstrucció de l’actual legalitat internacional, la delicada unitat transatlàntica i la seva més que qüestionada doble moral, el desbordament humanitari com a conseqüència directa dels conflictes armats i de la crisi climàtica, la disputa pel domini econòmic mundial entre les grans potències o l’emergència del sud global, són elements determinants d’un període de transició cap a un món nou i incert.
Una situació que posiciona el cicle electoral del 2024 en un moment clau de la història per a discernir si es consolida l’augment de l’extremisme polític i dels seus postulats o si bé serà un moment de resistència democràtica.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari