Un exemple dels signes dels temps (no el programa religiós de TV3). I de les dinàmiques de les xarxes socials. Hom publica que a les cavalcades de Reis els caramels eren sense gluten. I aquí van les reaccions:
–Haurien de ser també sense sucre.
–Si porten algun edulcorant, podria ser natural?
–La fructosa és molt pitjor que el sucre.
–Si porten lactosa, haurien de ser sense, no?
–Si hi ha llet pel mig, no hauria de ser vegetal?
–No han de portar ou, ni cap traça d’ou, que no serien aptes per a vegans.
–Com ho tenim això dels conservants?
–Els caramels haurien de ser tous, perquè l’impacte contra un infant petit pot causar-li danys.
–Han de ser tous, perquè la canalla no s’ennuegui.
–Si els caramels porten gluten, ves a saber què no poden portar…
–I els envoltoris, de quin material són? Si és plàstic, malament. I si és paper, també…
–Perquè els caramels no se substitueixen per confeti?
–Quants boscs farem malbé si és així?
–Amb tot això, les tintes de tot plegat ja són naturals?
–Els embolcalls d’ús alimentari i la tinta que puguin portar ja estan regulats, i de fa anys… Però no ho podríem millorar d’alguna forma, encara que fos només al nostre poble? Toqui o no toqui i costi el que costi…
–Els caramels sense cap envoltori que toquin a terra, la major part en aquest cas, de què no estaran encomanats? Això sí que no podem discutir-ho.
–Perquè no es llancen peluixos, com fa no sé quina ciutat?
Deixeu-me dir que aquesta és una experiència professional que estic tenint aquests dies, equivalent a un màster accelerat no sobre comunicació digital, sinó sobre confiteria. I no dic que tothom no tingui la seva part de raó. La meva recerca de si hi ha algun fabricant que ho quadri tot no té resultat de moment. A mi, de fet, se m’escapen detalls sobre la composició dels caramels. Si algú en sap alguna cosa, li estaria molt agraït.
És curiós, però, que ningú plantegi la possibilitat que potser la tradició de llançar caramels a les cavalcades de Reis no hauria de suprimir-se. Especialment, si és tan complicat de quadrar. És allò que la solució més senzilla tendeix a ser la correcta. La navalla d’Occam, se’n deia quan alguns estudiàvem Filosofia al Batxillerat (ha plogut molt).
Consti que aquest pressupòsit filosòfic potser no és d’aplicació, perquè la teoria original parla d’igualtat de condicions. I les condicions, potser no, però les expectatives i demandes de la societat actual no són les mateixes que les de fa dècades. I fins i tot és bo, hi estic d’acord. Perquè coses inimaginables fa pocs anys, i que sonaven rares o ridícules, són avui felices realitats. Del tot normals.
Per posar només algun exemple… Portar el cinturó de seguretat o el casc de forma obligatòria, o no poder fumar en molts espais, han estat èxits totals, àdhuc quan semblaven difícils d’assolir.
Una altra cosa són els problemes típics del Primer Món. Perquè mentre discutim sobre caramels, a molts indrets del món, el problema és si la canalla, o els adults, tenen prou per menjar. Som molt afortunats, encara que no ho pensem. I això tenint present que, en l’actualitat, en el global mundial, moren tantes persones per colesterol, diabetis i altres mals de la sobrealimentació, potser una mica més, que per gana…
Terrible? Doncs és així.
Les xarxes socials mereixen una reflexió a banda. En algun moment s’ha dit que mataran la intel·ligència de l’espècie. Bé, la que ens pugui quedar. Aquest argument no té la raó al 100%. Aquí mateix ha quedat evident. Fins i tot qui reclama caramels d’un format peculiar a més no poder, té una part de raó.
El que cal plantejar-se, si de cas, són algunes prioritats que ens estem posant. Permeteu-me esmentar una altra experiència professional prèvia. Bastant diferent, però igual d’il·lustrativa. Es perd algú mentre passejava el gos i tothom vol ajudar, però el 80% pregunta pel gos. Que no dic que no dic que no sigui important, però… Si més no, que els trobin a tots dos, no?
Com a professional de les xarxes socials, n’he gestionat de ben curioses. Hi ha un carrer costerut. Un sector del veïnat demana que el sentit del trànsit sigui de pujada, perquè els vehicles no aniran tan ràpids, però un altre sector argumenta que pujaran accelerant. Podria ser el carrer de baixada? Uns diuen que els cotxes correran més, però uns altres que baixaran frenant.
Fotut d’escollir? Doncs imagineu quan es demana que a la calçada s’hi instal·lin reductors de velocitat. Als dos o tres dies, les mateixes persones es queixen que fan soroll i demanen que es retirin. Les mateixes. La veritat és que planyo l’Ajuntament de torn…
Escolteu, he arribat a veure que s’estassa un canyar a una riera, perquè a banda del risc en cas d’una torrentada, és canya americana, una espècie invasora. I sabeu què? Que la cosa no va acabar en una acusació de delicte ecològic, però només perquè el fiscal, que ja comprava entusiasmat la denúncia, no va trobar informe tècnic o científic que l’emparés. Sort, perquè igual l’alcalde en qüestió hagués acabat condemnat per aplicar els protocols al respecte al peu de la lletra.
No al·lucineu, que conec un cas d’un alcalde inhabilitat per una riera sense netejar. Que la competència fos de l’Agència Catalana de l’Aigua li va ser igual al ministeri públic i als tribunals que van jutjar i resoldre els recursos. A tu no et toca, però tant s’hi val. Disculpeu l’exemple bèstia, però és com si hi hagués un accident aeri i la culpa no fos de la companyia aèria o de les autoritats aeronàutiques, sinó de l’ajuntament del municipi on s’hagués estavellat l’avió.
Però és que en realitat també conec un cas d’una avioneta que xoca contra una grua d’un edifici en construcció, instal·lada contra les normes de seguretat aèria. I “pringa” l’Ajuntament, malgrat que havia detectat la infracció en menys de 24 hores i, en el moment de l’accident, tenia la policia local instant la retirada de l’artefacte. Clar que van ser 5 morts i es van buscar culpables… Però voleu dir? Va ser falta de diligència del municipi? Amb els mitjans d’un poble de 15.000 habitants va ser menys eficaç que altres ciutats molt més grans i amb més recursos, si s’hi haguessin trobat?
Malgrat que les xarxes estaven a les beceroles, van tenir-hi la seva part. Però la lliçó no és una altra? Si a un municipi petit li toquen competències generals, perquè les línies sobre el mapa passen per on passen, no l’hauries de dotar dels mitjans necessaris? O assumir-ho tu i no encolomar-li el mort a altres?
Bé, no voldria semblar defensor de les administracions, que no sempre tenen raó. Haver-ne vist de tan florides em fa tenir un cert criteri propi, això sí. Certament no són innocents de moltes coses. I a més, nosaltres què? De vegades tampoc tenim raó en queixar-nos, més enllà del fet que el client sempre tingui la raó. Un altre exemple bèstia? Quan la pandèmia, els governs van ser desastrosos, però quan la cosa depenia més de nosaltres, vam brillar més? De debò?
I és clar, els caramels que es tiren en una cavalcada de Reis són “peccata minuta” si ho comparem amb tot això. Però il·lustren actituds no gaire diferents. També certs espectacles ignorants, que troben espai en unes eines digitals dignes de millor causa.
Potser és allò de l’exhibició de la bondat, que deia Freud. També podria ser el que Quim Monzó (si no recordo malament) va batejar com la “Internacional Papanates”. Ves que no sigui exhibició d’estupidesa, si més no en una part de casos. Molt antipàtic tot plegat.
Fes el teu comentari