Tots sabem que tenim un territori únic, que tenim un segell que ens fa estar com a primera línia dels països mundials. Recordeu que la Unesco ens va fer un reconeixement internacional que ens inclou com un entorn únic al planeta. Aquest segell realça una terra on els pagesos, ramaders, pescadors i artesans han tingut en els seus recursos la seva font d’inspiració i subsistència. Gràcies a això tenim unes tradicions, gastronomia i un tarannà únic que ens fa ser especials.
Som ebrencs. Els de la Ribera d´Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià som batalladors, tenim la cua de palla i sempre estem queixant-nos si no surt alguna cosa bé, sempre en peu de guerra! Però, al mateix temps, som planers, senzills, generosos, treballadors, organitzadors, emprenedors i tenim una gràcia diferent a la resta dels catalans. Segons la comarca ebrenca això ressalta més o menys.
Tenim uns productes de primera qualitat: arròs, oli, vi, ametlles, avellanes… Un altre dia ja parlaré d’aquestes meravelles… Del que m’agradaria fer una reflexió és dels solidaris que som, perquè sense dubte som els més solidaris de tota Catalunya. Tenim centrals eòliques, centrals nuclears, hidroelèctriques, fotovoltaiques… Estem produint electricitat per tot el país i aquí és on més desigualtats hi ha entre los d’aquí baix i la resta de país, perquè natros ens sacrifiquem, fem energia per als altres i continuem tenint unes instal.lacions força precàries, la manca d’electrificació o l’accés inestable d’aquestes instal.lacions. Amb una petita tempesta tranquil·lament ens podem quedar hores sense llum… i som el generador de Catalunya…
Als anys 70 primer s’havien de fer les carreteres i després la nuclear, però encara ara hi han carreteres per fer i la nuclear a pocs anys abans de tancar. L’energia que es genera a les nostres comarques hauria de repercutir a la gent d’aquí.
Ara és el moment de la implantació d’energies renovables. Si mirem cap als països veïns l’energia renovable està en mans de les comunitats locals, cooperatives, comunitats energètiques, petites empreses i famílies. Aquest hauria de ser un objectiu i una de les destinacions dels fons provinents de l’impost nuclear o d’altres subvencions que vagin destinades a les administracions locals. Ajuntaments ibconsells comarcals han d’implantar nous projectes per revitalitzar el nostre teixit econòmic i que el cost de la llum sigui molt més assequible per al ciutadà. El poble el que no vol és que l’enganyin, volem saber la veritat, a vegades encara que no ens agradi cal saber què s’està fent en la nostra terra i per quant es ven.
Els parcs eòlics tambè haurien de pagar un impost que beneficiés la ciutadania. Cada ajuntament va per lliure amb els seus parcs i amb les taxes que els apliquen, les empreses eòliques juguen a passar-se els parcs d’unes a les altres i cada vegada els pobles reben menys. Hauríem d’anar tots a una i exigir que, ja que hi són, arreglin les instal·lacions electriques dels pobles i es rebaixi el cost de la llum.
Per sort, ara tenim un partit polític que ha estat lluitant molt amb l’impost de transició nuclear per a que repercuteixi a la gent del territori. La majoria de recursos es destinaran a convocatòries d’empreses i autònoms que són les que han de generar activitat econòmica, i es distribuiran en fons de línies d’ajuts de la Generalitat, principalment al sector primari i turisme.
I si acabem parlant de l’aigua, què tos he de dir… ara més que mai hem d’estar al costat del nostre riu, no podem permetre que ens el prenguin, perquè no sabem què pasarà demà… Tampoc no està bé que ens vulguin enfrontar els uns amb als altres per l’aigua. Tenim la sensació que només pensen en natros quan els hi fa falta alguna cosa… Si les coses no s’han fet bé, arregleu-les, però als d’aquí baix deixeu-nos tranquils que ja som prou solidaris.
*DIANA VALIMANYA és regidora de Som per Gandesa.
Fes el teu comentari