Les eleccions presidencials dels Estats Units decidiran si Donald Trump torna a ocupar el despatx oval o si, per contra, és Joe Biden qui continua al capdavant de la primera potència mundial.
La llarga carrera cap a la Casa Blanca ha posat una catifa vermella per a que Trump torni a ser el candidat d’un partit republicà sense alternativa real al magnat immobiliari. Encara disputant-se les primàries del seu partit, Trump no té rival intern i és una qüestió de temps que sigui proclamat formalment candidat. Ni les acusacions d’intentar revertir el resultat de les eleccions 2020, ni els càrrecs de corrupció i falsificació comptable, ni la tinença il·legítima de material classificat, ni les inhabilitacions judicials en alguns estats –totes elles recorregudes per l’exèrcit d’advocats de l’expresident– semblen un obstacle per a qui va encoratjar l’assalt al Capitoli. És més, aquests casos judicials l’estan catapultant en les enquestes i, el que és pitjor, alimentant la creença del frau electoral i la divisió extrema en el país. Tot plegat, en l’era de la manipulació política on la IA permet portar a l’extrem la utilització de les fake news.
Les eleccions nord-americanes es decidiran en uns pocs estats clau com Ohio, Florida, Carolina del Nord, Iowa o també en suposats feus demòcrates com Michigan i Wisconsin. Cal recordar, però, que als Estats Units no guanya qui obté una majoria del vot popular, sinó que guanya qui obté una majoria dels vots electorals dels estats, que a la fi són els que decanten la balança. Alguns d’aquests estats governats pels republicans ja han articulat tota una normativa per restringir el vot per correu i per posar pals a les rodes en l’acceptació dels resultats si aquests no els són favorables.
Així mateix, el retorn de Trump a la primera línia mediàtica i política afavoreix a la ultradreta d’arreu del planeta i, com no, també a l’europea, en la seva cursa particular cap a l’assalt del Parlament Europeu en els comicis del proper juny. Al respecte, cal advertir que quan des de les institucions no es donen les respostes necessàries per a la majoria social, quan la corrupció es burocratitza i quan no es compleixen les expectatives de canvi i de progrés, l’extrema dreta populista s’apodera de l’imaginari col·lectiu a través del discurs de la por.
Els pocs avenços en la lluita contra la emergència climàtica i la dilatada Agenda 2030 quedaran en res si l’expresident dels Estats Units torna al poder. En aquest sentit, Trump és un ferm defensor dels combustibles fòssils, no creu en el multilateralisme, aviva la guerra comercial amb la Xina i té perilloses aliances amb l’extrema dreta europea i amb la Rússia de Putin –i el que això podria comportar respecte a la guerra d’Ucraïna–. Tampoc podem obviar el menyspreu de l’expresident cap a les minories ni el seu discurs de la por alimentant dia rere dia al supremacisme blanc.
En un món convuls i enfangat en múltiples conflictes bèl·lics el retorn de Donald Trump i la seva política d’America First a la Casa Blanca aprofundiria en la inestabilitat global i promouria un ascens del nacionalpopulisme a escala planetària. Una deriva que ja tan sols pel mer fet de ser de facto el candidat republicà agreuja la crisi de la democràcia liberal i impacta de ple en l’incert rumb del món.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari