Recordeu com era d’admirat el metge del poble? Mon iaio sempre li portava la verdura més bonica que collia de l’hort. A Nadal, lo vi ranci de la bota del racó. I com mon iaio, molta més gent. Era un personatge venerat, estimat i amb un gran respecte, i així continua sent a molts llocs.
És la medicina de tota la vida, la medicina propera que atén totes les edats i patologies. Són polifacètics i amb capacitat de donar resposta a la majoria de les demandes del pacient.
No menys important en aquests moments és la figura de la infermera, que moltíssimes vegades fa la feina del metge i d’altres especialitats. Elles també es veuen afectades en aquests moments i reivindiquen millores laborals i salarials… Los metges del poble són molt importants perquè són els que representen la sanitat pública. Però els metges han passat de ser una figura molt rellevant en les vides de cadascun dels pobles a ser uns desconeguts.
No parem de sentir queixes de diferents pobles.
Per què? He estat preguntant per diferents pobles de les Terres de l’Ebre a metges, infermeres i pacients. He trobat comentaris de tot tipus, però hi ha un factor en comú: no hi ha metges de primària, alguns marxen a altres països perquè tenen millors sous i més privilegis… Primer us mostro una entrevista del doctor Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. A Catalunya Ràdio ha explicat que, amb quatre xifres, es pot entendre quina és la situació:
“La descapitalització que s’ha produït en els darrers 22 anys, en els quals hem passat d’un percentatges de places MIR de metges de família d’un 42% a un 22%, són 15 punts. No és que hagin baixat el nombre de places de família, són les mateixes, i els problemes de salut s’han incrementat i tenim més cronicitat. A nivell europeu, la mitjana de metges de família, per cada 10.000 habitants, 9,7; a Espanya, 7,6, Catalunya, 7,2”.
Aquest dèficit de professionals, tenint present l’augment de jubilacions que es produirà en els pròxims anys, ocasionarà una crisi del sector, tal i com vaticinen experts. A més, un informe de l’any passat del Col·legi de Metges alertava que faltaven un centenar de metges i les especialitats amb més dèficit eren les de família i pediatria.
On comença el problema?
El problema, segons la gran majoria dels metges i infermeres que he preguntat, comença a la facultat, des de la nota de tall per entrar a la carrera de Medicina, i continuant pel MIR .
Ara tornem a les nostres terres: tenim una població rural, la més envellida de Catalunya, i estem molt malacostumats… sempre hem tingut la figura del metge a cada poble i ara no ho entenem. Però tampoc no sabem que, malgrat tot, som uns privilegiats, estem millor que a moltes comarques catalanes i que a molts llocs de la Península.
Hi ha pobles on si tenen consulta tarden dies i dies en donar-los-hi hora, altres llocs potser van un cop a la setmana. Alguns pobles no tenen metge, no hi ha consulta, et donen visita al cap de quinze dies… parlos en qui parlos en aquests moments, hi ha molta queixa. El desplaçament a vegades és costós i no hi ha mitjans de transport sanitaris, i han de compartir transport fent que sigui molt angoixós per molts malalts, ja que el trajecte acaba sent un infern fins que arriben a casa. Hi ha gent que va per exemple al CAP del Temple i l’envien al consultori de Bítem, i de Bítem al del Temple, i els que els atenen diuen aquí està col·lapsat…i es queden sense ser atesos…
En tot això estem d’acord, però mirem ho des d’un altra perspectiva…
Ma sogra deia: “No ploréssim tant que no som tan rics!!!”
Som súper afortunats, les llargues cues d’espera no són res en comparació a una ciutat com Barcelona, on amb tres barris quasi són els d’aquí baix. En un parell de dies la cosa se’t pot complicar i has d’anar de cop al teu centre de salut del poble. Et coneixen, saben que si vas és per alguna raó, no gosaríem anar a molestar. I què passa? Doncs no ho veuen clar i et deriven a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta , l’Hospital Comarcal d’Amposta, l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre…
Jo ara parlaré de l’hospital de Tortosa, des de recepcionista, infermeres, celadors, assistents, metges, especialistes, fisioterapeutes… un 11 de 10. Amabilitat, seguretat, pau, rialla, tranquil·litat… Les instal·lacions on es fan moltes proves no tenen res a envejar a les d’altres llocs. Tot net, tot amb cura, amb una atenció digna no diré d’una reina perquè soc republicana, i a més és el que ha de ser, un tracte proper, un tracte humà.
Potser que hi hagi gent que no ha tingut la mateixa visió, tot depèn de com es miren les coses; però tenim un equip d’especialistes amb una qualitat humana increïble. Potser només estan de pas per les nostres comarques, però en aquests moments tenim un hospital de referència amb moltes especialitats que ja els agradaria a moltes ciutats del país tindre-les. L’ampliació és necessària i essencial per als ebrencs, perquè tots tinguem un lloc allí quan ho necessitem.
Senyores, senyors, hem de continuar lluitant perquè aquest hospital sigui la referència de les Terres de l’Ebre, perquè no ens calgui marxar.
El millor per a Natros!!!
Siguem agraïts del que tenim i lluitem perquè encara pugui sé més!
Des de la Generalitat s’ha d’accelerar la transformació del model sanitari. Si això no es fa, el deteriorament del sistema es continuarà accelerant i anirà cada vegada a pitjor. La pandèmia ja va marcar un abans i un després; això, juntament amb les retallades sanitàries, fa que l’atenció primària sigui la més afectada.
El doctor Rodríguez, metge de capçalera diu:
“L’atenció primària sempre ha estat l’aneguet lleig i ha pogut fer menys força per guanyar i mantenir els recursos. S’han anat minvant fins que el percentatge del pressupost de Salut a l’atenció primària és del 13-14%, mentre que l’hospitalari es manté per sobre del 60%”
Què podem fer? Lo poble, l’Ajuntament, consells comarcals, presentar les pertinents queixes per a que des del Parlament de Catalunya es faci pressió, per a que, des de l’arrel, que seria la universitat, continuant per facilitar i revalorar la posició del metge de família, i posteriorment fer una bona aportació econòmica a la reforma sanitària de primària.
Busquem la fórmula perquè tots tinguem la millor assistència sanitària a les Terres de l’Ebre, hem de buscar una resposta unificada a les necessitats de la població, començant per apropar els serveis sanitaris a la gent, coordinant i implantant circuits de millora en l’atenció i procurar que tots puguem ser atesos sense grans desplaçaments. Confiarem també en el govern, que segur estan al cas d’aquesta problemàtica, i també en què els nostres representants podran posar fil a l’agulla per reparar aquest teixit indispensable a la població.
(Aquest article és un recull d’opinions de gent, als quals agraeixo la seva sinceritat a l’hora de respondre a les meves preguntes. Gent de diferents edats i comarques de les Terres de l’Ebre. Faig ressò d’una mínima part de la població, però es un problema que hi ha a tot el país.)
*DIANA VALIMANYA és regidora de Som per Gandesa.
Fes el teu comentari