El 27 de gener és el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust. La data commemora l’alliberament per part de l’exèrcit soviètic del camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el més mortífer dels que van construir els nazis, un 27 de gener del 1945. Des del 20105, les Nacions Unides van considerar que cada 27 de gener calia recordar el genocidi a través del qual van ser assassinades 11 milions de persones, més de la meitat dels quals eren jueus. La resta eren altres minories ètniques, religioses, polítiques i socials, com ara els exiliats republicans catalans i espanyols que, declarats apàtrides pel franquisme, van ser deportats als camps nazis.
Hi ha moltes obres de ficció i de no ficció al voltant del tema de l’Holocaust, i el món de la historieta, com el cinema, també ha donat obres que han marcat una època. Avui recomanem la lectura de ‘Magneto: testamento’, una rara avis en l’univers dels mutants de Marvel, però sobretot de ‘Maus’, la novel·la gràfica que va canviar la indústria del còmic. Perquè ‘Maus, relat d’un supervivent’, és el còmic que haurien de llegir totes aquelles persones que pensen que els còmics són cosa de xiquets.
El dibuixant nord-americà Art Spiegelman, que provenia de l’escena underground, va documentar-hi la història del seu pare, un jueu polonès que va sobreviure als camps de concentració nazis, explicada en un còmic a través del seu fill. Però el tret més característic de l’obra, més enllà de la tècnica narrativa d’Spiegelman i el seu dibuix sobri en blanc i negre, és que els jueus hi són representats com a ratolins, i els nazis són gats. A més, la faula universal dels ratolins i els gats assoleix a ‘Maus’ una dimensió terrible: aquesta novel·la gràfica, la primera obra no periodística en guanyar un premi Pulitzer (1992), té el mèrit d’acarar els lectors de totes les edats amb el malson de l’Holocaust.
La importància de ‘Maus’ en la història més que centenària de la historieta és enorme. Spiegelman va aconseguir treure els còmics dels quioscos i del públic adolescent, i va prestigiar la novel·la gràfica amb una barreja de gèneres i uns dibuixos força neutres, al servei de la intensitat de la història. L’autor, tot entrevistant el seu pare, va recuperar la memòria familiar al camp d’extermini d’Auschwitz, i el resultat final de ‘Maus’ és una mena de documental sobre l’Europa d’entreguerres, sobre la Segona Guerra Mundial, sobre l’Holocaust, i també sobre el procés de creació d’un còmic. De fet, ‘Maus’ és també còmic dins del còmic, i un document literari de primer ordre.
‘Maus’ afirma que el racisme és un problema social, però també un problema personal. Spiegelman també hi ensenya com els jueus nord-americans, els fills dels supervivents als camps nazis, mantenen actituds racistes amb els negres. Perquè el racisme no hi entén, de races, i és tan universal com la por i la guerra. L’actual conflicte entre israelians i palestins, o entre russos i ucraïnesos, és una nova lliçó d’allò que no havia de passar mai més. Teniu una edició molt bona i assequible de ‘Maus’, en castellà, publicada per Reservoir Books. També està disponible en català, publicat per Trilita Ediciones.
D’altra banda, com dèiem, també recomanem ‘Magneto: testamento’, de Greg Pak i Carmine Di Giandomenico, publicat per Panini Comics dins de la col·lecció Marvel Must-have. Una obra molt remarcable a nivell gràfic i molt ben documentada, que aprofita un dels personatges més carismàtics dels X Men per donar-nos una lliçó de memòria històrica, centrada en l’Holocaust de milions de jueus als camps de concentració nazis, durant la la Segona Guerra Mundial. La sèrie original de cinc números va ser publicada el 2008. El còmic explica la història de Max Eisenhardt, futur Magneto, com a xiquet jueu alemany a la ciutat de Nuremberg, durant els Jocs Olímpics de Berlín, durant l’exili a Polònia, al gueto de Varsòvia, i finalment al camp d’extermini d’Auschwitz.
Així, quan estem acostumats a que als còmics de superherois apareguen dolents alienígenes o sobrenaturals, resulta que ‘Magneto: testamento’ ens recorda que el mal més absolut i definitiu va ser ideat, justificat i executat per éssers humans completament civilitzats. I que això, com dèiem més amunt, no hauria de tornar a passar mai més. Tant el guió de Greg Pak com els dibuixos de Carmine Di Giandomenico ens obren les portes de l’infern a poc a poc, de manera gradual però imparable. I quan ja hem acabat de llegir els orígens de Magneto, un personatge de ficció, encara n’hi ha més: una historieta extra amb la història real de la il·lustradora polonesa Dina Babbit, amb guió de Rafael Medoff i dibuix de Neal Adams.
Dina Babbit va dibuixar un mural de Blancaneus al camp de concentració d’Auschwitz per animar els xiquets, i en ser descoberta va ser captada pel funest doctor Mengele per pintar retrats de gitanos. En acabar la guerra, Dina es va casar amb l’animador del nan mut de la Blancaneus de Disney, i va marxar a viure als Estats Units, on va treballar fent dibuixos animats a la Warner. Durant anys va intentar recuperar els retrats dels gitanos que havia fet, però el Museu d’Auschwitz s’hi va negar. Per això, diversos autors de còmic van unir-se per ajudar Dina, i el còmic que tanca este volum també és un bon testimoni de la seua història i seua lluita.
Fes el teu comentari