En uns temps en què la política pateix una crisi de reputació galopant i on es dona més importància a un tuit o a un titular sense fonament que cerca la crispació, que a una acció de benefici real per a les persones, un mateix es pregunta fins on pot arribar aquesta deriva i que es pot fer per retornar al que realment importa. És a dir, prioritzar el què i no el qui.
En aquest sentit, quan fa quasi cinc anys em van plantejar implicar-me directament en el projecte d’Enlairem, el qual governava l’Ajuntament de Deltebre des de feia quatre anys, van sorgir-me dubtes sobre si realment en el seu fons aquest moviment seria el mateix de sempre, o sigui, un més, o bé si seria un moviment de transformació real.
Després d’aquests cinc anys, celebro haver apostat per creure. Per creure en els fets que feien avançar un municipi de forma exponencial. I per viure en primera persona que, si un grup de persones tenen clar que s’ha de prioritzar el quÈ i no el qui, Es genera orgull de pertànyer. Es genera i es projecta orgull de poble.
En tot cas, no hi ha dubte que comptar amb el lideratge d’una figura com la de Lluís Soler facilita la tasca. Incansable, ferm, intel·ligent, empàtic, insubornable, contundent… adjectius que el podrien descriure, però que van per darrere del que crec que el caracteritza principalment: un visionari.
Des del primer moment va saber traslladar-me que el projecte d’Enlairem no es construeix des dels personalismes. El projecte d’Enlairem es construeix a partir de la suma i del treball en equip. Es construeix a partir d’un col·lectiu unit per la il·lusió i per la motivació de fer, en aquest cas, de Deltebre un dels municipis de referència del país. Una carrera de fons on Deltebre i el Delta, la seva gent i el seu benestar, són els protagonistes principals.
Enlairem, com moltes vegades el defineixo, no va néixer com un partit polític típic. Va néixer com un moviment social que utilitza l’eina de la política. Un moviment que ha aconseguit esborrar prejudicis, unir mentalitats i ideologies molt diverses, fer front comú davant de problemàtiques històriques municipals i territorials, i sobretot, ha aconseguit fer creure a la població que un futur digne és possible.
Ningú té cap dubte d’on podrien estar alguns dels que són o han estat representants d’Enlairem si haguessin prioritzat els interessos personals o de partit en lloc dels interessos col·lectius i de servei públic a la ciutadania. Això és exemple de com deixar de banda l’interès propi en benefici del bé comú. I també és exemple i és el camí per afrontar els grans reptes que tenim com a territori: protecció, aigua, cultura, serveis, inversions… sempre negociant i treballant des del respecte als altres, creient en el potencial que tenim i sense oblidar la premissa bàsica: l’important és l’objectiu (el què), no el qui.
El futur és a les nostres mans en les decisions i passos que anem fent dia a dia. Sense pressa però sense pausa. Perquè el territori ha de dibuixar i ha d’escollir el seu futur. I, justament per aquest motiu, ara és moment d’enlairar encara més amunt.
*MARC BERTOMEU I VENTURA és portaveu d’Enlairem Deltebre.
Fes el teu comentari