El govern espanyol i la Generalitat han acordat el pla que permetria portar aigua des de la dessalinitzadora de Sagunt (València) fins a Catalunya. El cost de producció de l’aigua dessalada l’assumirà l’Estat, mentre que el transport en vaixell i la descàrrega anirà a càrrec del Govern, segons han anunciat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. La mesura es podria activar a partir del mes de juny i permetria transportar, com a mínim, un vaixell al dia, carregat amb fins a 20.000 metres cúbics d’aigua. D’altra banda, han anunciat que la construcció de la dessalinitzadora del Foix i l’ampliació de la de Tordera es pagaran amb fons europeus i estaran a punt entre 2028 i 2029.
L’anunci arriba després de la reunió que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, han mantingut aquest dilluns. La trobada bilateral es produeix pocs dies després que el Govern decretés l’entrada en fase d’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, dijous passat, una mesura que afecta 202 municipis, entre ells Barcelona i la seva àrea metropolitana i Girona, i a gairebé 6 milions de persones.
A data d’avui, les reserves als embassaments que formen part del sistema Ter-Llobregat -Sau, Susqueda, Sant Ponç, la Baells i la Llosa del Cavall- sumen 98,44 hm³ d’aigua, dels 612 hm³ que poden arribar a acumular. La situació ha portat el govern espanyol a moure fitxa i dissabte passat es va fer públic que la ministra Ribera va traslladar, a través d’una trucada telefònica, al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, la petició de portar vaixells carregats d’aigua des de la dessalinitzadora de Sagunt, propietat del govern espanyol, fins a Catalunya. Mazón va acceptar la petició per “solidaritat entre regions”, però va demanar garanties que es faria un “ús prioritari i gairebé exclusiu” de l’aigua per a emergències de consum de boca, i no per a altres usos com el regadiu.
En aquest sentit, en la roda de premsa posterior a la reunió bilateral, Ribera ha subratllat en diverses ocasions que l’aigua que es transporti cap a Catalunya “no competirà” amb l’abastiment de Sagunt. De fet, la ministra ha detallat que, ara com ara, la dessalinitzadora del govern espanyol es troba funcionant a un 10% de la seva capacitat i que, per tant, és una infraestructura “infrautilitzada” que l’executiu estatal vol activar perquè està “en condicions” de posar-se a treballar al màxim.
Govern espanyol i Generalitat no han donat detalls dels costos que suposarà el pla de transport d’aigua, per ara només han concretat que l’Estat pagarà la producció, atès que la dessalinitzadora és propietat de l’empresa estatal Acuamed, i que el Govern n’assumirà el transport i la posterior descàrrega a les infraestructures que ja està posant a punt, al Port de Barcelona. Amb l’operació acordada es podria transportar un vaixell al dia, carregat amb 20.000 metres cúbics d’aigua, que és el que pot produir Sagunt. Tanmateix, a la pràctica, hi hauria dos vaixells funcionant: un carregant-se d’aigua a la dessalinitzadora -una operació que tarda unes 12 h, incloent-hi la producció- i un viatjant i descarregant l’aigua a Barcelona.
L’aigua, per tant, serviria per abastir la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ribera i Mascort han reiterat que es tracta d’una mesura que es vol “posar a punt” per tenir-la preparada per activar “en cas d’estricte necessitat”. En aquest sentit, el titular d’Acció Climàtica també ha recordat que l’aigua que vingui en vaixell “és una solució puntual” que es farà servir per abastir “equipaments estratègics”, com poden ser els hospitals. “No és la solució per la sequera”, ha subratllat.
Amb tot, Mascort no ha tancat la porta a portar aigua “d’altres llocs”: “La dessalinitzadora de Sagunt produeix uns 20.000 metres cúbics al dia. Sempre acostumem a parlar de dos vaixells, si es dona el cas que ho necessitem, s’haurà d’anar a buscar a dos llocs i no només a un”.
L’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i de la construcció de la del Foix es pagaran amb fons europeus, però el cost acabarà repercutint a la factura dels usuaris
Més enllà del transport d’aigua amb vaixells, en la reunió bilateral Ribera i Mascort també han abordat el finançament de l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció de la del Foix. El novembre passat, Ribera va anunciar que el govern espanyol destinaria 435 milions d’euros a tirar endavant ambdues infraestructures, com a resposta a la petició de fons per afrontar la sequera feta per la Generalitat, però els projectes van quedar encallats en la tramitació.
Ara, el govern espanyol i la Generalitat han acordat que les dues dessalinitzadores es finançaran amb fons europeus, a través del mecanisme per a la recuperació i resiliència, en concepte de crèdit de l’Estat a la Generalitat. En aquest cas, s’aplicarà el principi de recuperació dels costos i, per tant, el finançament d’aquestes infraestructures acabarà repercutint en la factura de l’aigua dels usuaris. En el cas de l’ampliació de la Tordera (Tordera II, situada a Blanes), les obres s’han xifrat en 287 milions d’euros i es preveu que estigui a operativa el 2028. Pel que fa a la del Foix, situada a Cubelles, costarà 180 milions i es preveu que es posi en marxa el 2029.
Per desencallar la tramitació i inici de les obres, ministeri i departament han acordat que l’empresa estatal Acuamed es farà càrrec de la licitació i adjudicació de les obres d’ambdues infraestructures i, posteriorment, el consorci d’Aigües Ter-Llobregat (ATL) assumirà el seguiment i control de les obres, així com la titularitat sobre aquestes. Un cop acabades, permetran ampliar la capacitat de produir aigua de Catalunya en 80 hm³ anuals.
Estat i Generalitat insisteixen que el transvasament de l’Ebre no és necessari
Preguntats per la possibilitat de tirar endavant un transvasament a l’Ebre per portar aigua fins a Barcelona, Ribera i Mascort han coincidit a rebutjar el projecte. El titular d’Acció Climàtica, en línia amb el que ha defensat en les últimes setmanes i mesos, ha subratllat que és una mesura que no és necessària per garantir l’abastiment a la regió metropolitana de Barcelona atès que la seva posada en marxa no seria immediata.
En aquest sentit, ha explicat que, ara com ara, el 55% de l’aigua que consumeix l’àrea metropolitana de Barcelona ja no ve dels embassaments, sinó de les dessalinitzadores i plantes de regeneració, i ha insistit que amb la posada en marxa de més plantes i infraestructures que produeixin aigua, com la dessalinitzadora Tordera II i la del Foix, “no caldrà cap transvasament per garantir aigua a Barcelona”.
Al seu torn, Ribera ha assegurat que el govern espanyol “no es planteja cap altre escenari hipotètic” perquè “l’opció més àgil i eficaç” és transportar aigua des de Sagunt. “Hem estat veient i analitzant quines eren les millors opcions per donar tranquil·litat als veïns de Barcelona i la seva àrea, i l’opció més fàcil tècnicament i administrativament és la dessaladora de Sagunt”, ha conclòs.
“Amb l’aigua no es pot fer ni populisme ni demagògia”
La ministra de Transició Ecològica també ha fet referència a les últimes declaracions del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, en què “s’atribuïa el mèrit” de l’operació de transport d’aigua des de Sagunt fins a Barcelona. “Amb l’aigua no es pot fer populisme ni demagògia, sinó centrar-se a treballar i presentar solucions”, ha assenyalat Ribera. La ministra ha assegurat que “no és raonable” que Feijóo s’atribueixi “un mèrit que no té” i li ha demanat “esforç de contenció”.
Tanmateix, la socialista ha fet valdre que la reacció del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, a la petició del govern espanyol va ser “positiva”: “És el que toca i correspon”.
Fes el teu comentari