L’escriptora Maria Climent (Amposta, 1985) ha publicat ‘Mai és una paraula molt lletja’ (Ara Llibres), un nou llibre a mig camí entre l’assaig i la narració personal que exposa la seva història real d’infertilitat. En aquest, detalla el llarg procés que va viure per tenir una criatura, complementat amb tot un seguit de reflexions que parlen de l’estat emocional, físic i també econòmic que acompanya aquest tipus de situacions. En una entrevista a l’ACN, Climent admet que durant el procés – que va durar uns set anys – es va sentir “molt sola” i espera que el seu llibre pugui “acompanyar” a altres dones en aquest viatge. “En la maternitat el que es veu és la part bonica”, assenyala, “però és un tema seriós on també hi ha patiment”.
Climent sosté que el principal motiu per escriure aquest llibre va ser perquè en tenia molta informació, però també perquè al seu moment “no tenia amb qui parlar-ho”. Tot i que n’estava segura que ho havia passat molta gent, llavors no es parlava tant del tema com en l’actualitat, un fet que li va comportar viure-ho en certa soledat. El viatge de l’autora cap a la maternitat va durar pràcticament una dècada durant la qual va provar diferents tècniques.
Tal com li passa a la protagonista de la seva primera novel·la, ‘Gina’ (L’Altra Editorial), la decisió de Climent es va precipitar en el moment en què li van dir al metge que si volia ser mare, no es podia esperar més perquè li havien de canviar el tractament que estava seguint. “A partir dels 35 és molt complicat, estàs tocant l’abisme de la fertilitat femenina i et trobes que la teva vida gira entorn d’això”, detalla. Els intents, a més, no sempre surten bé i cada cert temps la persona tractada passa per una mena “d’examen”.
De fet, el llibre introdueix de forma recurrent el concepte de betaespera – el període que entre el final del procés de reproducció assistida i el moment en què saps si ha funcionat o no -, que dura al voltant de dotze dies. “Arriba el dia que has de passar a la pròxima fase, i quan no passes et destrossa, però tu has de continuar amb la teva vida, tot i estar devastada”, recorda. També reconeix en un principi ho explicava, però al final va deixar de fer-ho perquè estava gastant “diners, energia i il·lusions en un tema que potser no arribava a cap port”.
“Jo tenia un número d’embrions, i pensava quan s’acabin, s’acaba la partida, i no volia de cap de les maneres que no funciones”, subratlla, “però també passa, i segurament em llegirà alguna dona que arribarà a aquest límit, i per ella tota la meva admiració, siguis qui siguis”. Per això, l’escriptora assegura que en tot moment volia tractar el tema amb delicadesa, i sobretot no ser frívola.
Un debat actual
La primera vegada que Climent va detectar que hi havia interès per parlar d’aquest tema va ser en els clubs de lectura de ‘Gina’, on diferents dones volien endinsar-se en temes com el dol perinatal o la reproducció assistida. Si bé és un tema del qual creu que ara es parla més, Climent també afegeix que encara “no és suficient” i que aquesta és, precisament, una de les seves intencions amb ‘Mai és una paraula molt lletja’.
“Volia deixar-ho per escrit, però és real, m’ha passat i no m’amago, i si puc acompanyar alguna dona en aquest viatge, ja ho donaré per bo”, afirma. Climent també subratlla que es tracta d’un problema “global” que no es pot considerar com un “capritx” de les dones. També alerta de la rellevància que poden tenir certs comentaris que travessen directament la vida més íntima de les dones i parelles.
“Quan veuen una dona fèrtil que s’acaba de casar, o que està en parella, o que són els únics de la colla que no tenen fills, la gent se sent amb la potestat de dir, i vosaltres què? I allà potser hi ha una ferida, potser fa anys que volen i no poden, o potser no tenen diners per intentar-ho”, afegeix. De fet, els diners també ocupen bona part del llibre, on Climent recorda que la precarietat, també impacta de ple en aquest procés. “Les patacades són immenses, està el tema emocional, però també l’econòmic perquè has de preparar un dineral per tornar-ho a intentar”, conclou.
Fes el teu comentari