El nacionalisme supremacista espanyol contra l’independentisme continua. La democràcia i la llibertat dels catalans resulta innegociable per l’Estat espanyol. Vet aquí que continuen perseguint personatges com Oleguer Serra, directiu d’Òmnium, suposadament per haver intervingut al Tsunami Democràtic, amb les amenaces judicials de terrorisme. Tot el que fa olor de català, tot s’ha de perseguir i sancionar. L’expresident del Barça Rossell el van tenir dos anys empresonat havent-se inventat els càrrecs i el van haver de soltar quan les evidències eren tan clares que no el podien mantenir a la garjola. I els jutges i els policies que aportaren les proves falsificades, qui els jutja? Ningú. Els diners que Trias, Mas, Junqueras o Pujol tenien amagats als paradisos fiscals, segons alguns periodistes o la policia patriòtica, i ha resultat ser fals i alguns d’aquests se’ls va culpar en plenes eleccions per evitar que les guanyessin, què? Alguns d’aquests jutges continuen acusant falsament, i a Espanya no solament no els passa res sinó que continuen culpant i reprimint tot allò que no els agrada. No com a jutges sinó com a polítics!
Quan algú se sent perseguint, com la presó no agrada sofrir-la ningú, s’exilien d’Espanya. Llavors son “fugados” i “cobardes”. Algú que va fugir a Abu Dhabi carregat de milions, per no sé quina interpretació constitucional, el mateixos jutges que apliquen terrorisme inventat pels independentistes, no són “fugados” ni “cobardes”. Poden tornar a Espanya, custodiats per policies i servei pagats per tots i aquí no passa res. Aquesta justícia és la regeix a Espanya. Els robatoris vertaders no es castiguen per inviolables i els inventats poden ser castigats i si els interessa se’ls condemna. Vet aquí com podem veure la farsa i les baralles dels que han de representar el Consell General del Poder Judicial, per veure qui la pot fer més grossa!
Per tant, la llei de l’amnistia hauria de significar la fi de l’exili de personatges perseguits, arruïnats i maltractats com a simples delinqüents, com el president Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín, entre molts altres. Però no! La persecució i la repressió continua perquè el nacionalisme supremacista espanyol ho permet, sigui legal o il·legal. Les lleis que les interpreta les pot decantar de cara un costat o de cara un altre. Per tant, l’amnistia no ho pot acabar tot. La mentalitat espanyola està preparada per lluitar contra la llibertat dels catalans. Van guanyar les guerres, van imposar les seves lleis, la seva llengua i volen continuant espoliant Catalunya, amb impostos que se’n van i no tornen, amb promeses, obres que mai no arriben i seguint amb l’amenaça a l’aire avisant que si sortim del que ells ens obliguen, ho pagarem com a terroristes, amb multes, amb la presó o amb les inhabilitacions. Tot muntat per guanyar el seu nacionalisme delirant, al preu que sigui, sense tenir en compte els drets humans i tractant-nos com si fóssim una colònia.
Tot plegat desanima i divideix la societat catalana. Ho saben i per això no ho volen acabar. Parlen que volen restablir el diàleg però continuant manant des de Madrid i continuant espoliant-nos i perseguint-nos. Davant de les eleccions, Junts i ERC s’han d’unir. Han de formar govern i no han de permetre que el PSOE ens posi el nas al govern. Ells manen segons el que volen els dirigents espanyols i els d’aquí no són altra cosa que simples escolans també obligats a obeir, perseguir cobrant i mantenint el nacionalisme supremacista espanyol.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari