És 16 d’abril del 1939, fa dos setmanes del final oficial de la guerra, i el comerciant i exregidor republicà Viriat Murall Ravanals cau detingut en un camí rural de Tortosa, interceptat per una parella de la Guàrdia Civil. Des del 10 de març, arran de la detenció del periodista Sebastià Campos Terré al centre de Barcelona —on és identificat i entregat a la policia pel soldat tortosí Antonio Faura Mayor—, els franquistes saben que “un tal Murall” és el cap de la maçoneria a Tortosa. A més, fa només tres dies que el folklorista Joan Moreira Ramos ha signat la seua declaració incriminatòria contra l’exdirector del diari El Pueblo. Ja sabem que els franquistes afusellaran Campos Terré el 5 de juliol del 1939, al Camp de la Bota de Barcelona. I també sabem que, més de set anys després de la seua execució, i durant més d’un any, la dictadura investigarà Campos Terré per la seua vinculació amb la maçoneria, una activitat perseguida pel règim de Franco.
Però també sabem que les diligències prèvies contra Campos Terré estaran plenes d’errades clamoroses, fins i tot ridícules. Segons els informes, els franquistes no sabran si està tancat o no en alguna presó; afirmaran que l’han afusellat el 1941 a Tarragona; ignoraran la seua adreça a Barcelona i, finalment, es declararan incapaços de trobar el seu certificat de defunció… Només podran confirmar que pertanyia a la lògia maçònica Humanitat. Ara també sabem que Campos Terré havia sigut introduït en la maçoneria per Francesc Murall Ravanals, articulista a El Pueblo i germà de Viriat. Els avals aconseguits pels germans Murall Ravanals, però, els serviran per salvar la vida. Com hem vist, anys després tots tres seran investigats pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. En el cas de Campos Terré, ja farà set anys que ha sigut “assassinat pels feixistes”, com deia la seua filla Victòria Campos Turón. Però mentrestant, què ha passat amb Viriat i Francesc Murall Ravanals?
Hem consultat els expedients de Viriat i Francesc a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Les primeres diligències contra Viriat s’inicien a Tortosa, en una data tan significativa per a les esquerres com l’1 de maig del 1939, amb el número 1.667. El jutge instructor és el capità Luis Giménez Ruiz, mentre que el secretari és el soldat Luis Rigalt Martí. És a dir, els mateixos que porten el sumari de Campos Terré quan les diligències passen de Barcelona a la capital del Baix Ebre. El primer document de l’expedient de Viriat és una nota breu de la delegació tarragonina de l’Auditoria de Guerra de Catalunya, amb data del 28 d’abril, en què s’informa que es troba detingut a la presó de Tortosa, i que el seu cas el porta el jutjat número 3 de la ciutat. Tot seguit, hi ha l’informe dels guàrdies Eduardo Alonso Roda i Juan Guillén Castro, que expliquen que a les 11 del matí del 16 d’abril del 1939, ara ha fet just 85 anys, es trobaven fent un “servei de captures” per un camí rural de Tortosa, quan intercepten Viriat Murall Ravanals a la zona de l’Horta de la Creu de Pryro. Pensem que els guàrdies es refereixen a la zona del Peiró d’en Samarra, que és la denominació antiga de la creu de terme al sector de l’ermita de la Petja, a l’horta de Sant Llàtzer. Prop de la zona en què la família Murall Ravanals encara tindrà finques quan l’Ajuntament està urbanitzant els plans parcials dels Portals de Tortosa. Viriat morirà el 20 de maig del 1991, però l’any 2007 encara figura com un dels propietaris afectats pel pla parcial Portal de Ciutat-Centre.
El 1939, en el moment de la seua detenció, Viriat hi declara que té 33 anys, nascut a Roquetes, que és casat, i que la seua professió és agent comercial. Afirma que viu al número 14 del carrer Genovesos, a la zona de l’Eixample de Tortosa. Seguint les instruccions de la justícia franquista, la parella de la Guàrdia Civil li pregunta si ha format part d’algun partit polític durant l’etapa roja, i Viriat contesta que ha militat a les files republicanes des del 1930 fins a l’agost del 1936. Tot seguit, reconeix que ha sigut regidor de l’Ajuntament de Tortosa des del gener del 1934 fins als Fets d’Octubre, quan el consistori republicà quedaria dissolt. En una segona etapa, arran la victòria de les esquerres del Front Popular, havia tornat a ser regidor entre els mesos de febrer i agost del 1936; és a dir, fins que els comitès revolucionaris ocupen el poder municipal. Nosaltres hem trobat que l’últim ple en què intervé Viriat abans de l’esclat de la guerra és el 15 de juliol del 1936. Tot seguit, Viriat els diu als guàrdies que als pocs dies de l’inici del conflicte decideix marxar a Barcelona. Abans de signar la declaració, Murall Ravanals també admet que havia fet algun míting al raval de Jesús i que era propietari d’una pistola, però que només la tenia a la taula del despatx, abans que els “rojos” li robessen.
Però just després de les signatures de Ravanals i dels dos agents, els guàrdies civils encara fan un afegit al seu informe: “La pareja que actúa hace constar que de les averiguaciones practicadas para saber la conducta observada por el detenido Viriato Salvador Murall Rabanal (sic) este fue siempre de izquierdas y su padre era masón por lo que se sospecha él también lo sea, usaba Pistola y fue Concejal del nefasto Ayuntamiento de Tortosa y durante los quince primeros días del Glorioso Movimiento Nacional, fecha en que se efectuaban detenciones y fusilamientos de personas de derechas por lo que aunque en su declaración ha dicho no saber nada sobre este extremo se sospecha sepa algo”.
Tot seguit, amb data del 24 de maig del 1939, ens trobem la declaració d’un testimoni. És l’industrial Agustín Balaguer Giménez, natural de Tudela (Navarra), que diu que té 51 anys i que viu al número 14 del carrer de l’Àngel de Tortosa. Es tracta del propietari de l’emblemàtic hotel Siboni. Ja vam explicar que la policia franquista, en els primers temps de la dictadura, interrogava i fins i tot pagava gratificacions a porteres, taxistes i directors d’hotels, quan volia recollir informació ràpida sobre qualsevol sospitós. En la seua declaració, Balaguer Giménez afirma que coneix Viriat Murall Ravanals perquè era client del seu establiment. Així, el reconeix com a militant i com a regidor d’Esquerra Republicana, fins que els sindicats van apoderar-se del poder municipal. “Sabe el declarante que el inculpado publicó diversos artículos en el periódico marxista de esta localidad EL PUEBLO ignorando si fué él el que publicó una relación de los fascistas de la Ciudad días antes de iniciarse el Glorioso Alzamiento”, continua l’informe. Recordem que esta va ser una de les primeres acusacions que van fer-se contra Campos Terré, i que va caure de l’expedient perquè els dies previs al 18 de juliol del 1936 el periodista ja no es trobava a Tortosa, sinó a Madrid, on des del maig era l’home de confiança de Marcel·lí Domingo al Ministeri d’Instrucció Pública.
El mateix 24 de maig també declara un altre testimoni, el comerciant José Fatsini Ramírez, de 66 anys, que viu al número 9 del carrer Cervantes de Tortosa. Però la seua declaració els serveix de ben poc, ja que només explica que Viriat va ser regidor de l’Ajuntament, però que s’ignora la seua actuació durant l’etapa roja perquè ha estat vivint al camp, fora de la ciutat. En canvi, molt més contundent és un tercer testimoni, Ramón Roca Furro, veí del número 22 del carrer Campomanes (l’actual carrer Argentina, on també va haver-hi la redacció d’El Pueblo), ja que acusa Viriat Murall Ravanals de ser el responsable de l’expulsió de les monges del convent de Jesús, tot i que parla d’oïdes. “Se incautó, según referencias del noviciado de las Teresianas y de todos los enseres del mismo obligando a las hermanas a que abandonaran el edificio rápidamente”, s’escriu a la seua declaració. Amb tot, Roca Furro ignora si Viriat havia publicat articles al diari El Pueblo.
Tot seguit, l’expedient 1.667 inclou un informe de la Guàrdia Civil de Tortosa, però datat uns dies abans, el 16 de maig del 1939. Per tant, just un mes després de la detenció. Hi recorden els antecedents polítics de Viriat Murall Ravanals com a propagandista i regidor d’Esquerra Republicana, destituït arran dels Fets d’Octubre del 1934 però restituït en el seu càrrec després de la victòria del Front Popular a les eleccions del febrer del 1936. “Una vez iniciado el Movimiento Nacional continuó en el mismo cometido de consejero en dicho Ayuntamiento, durante el cual se cometieron en esta ciudad muchos asesinatos, sin que nadie intentara impedirlo”, afirma el comandant de lloc de la Guàrdia Civil, que també acusa Viriat d’haver forçat les monges Teresianes a abandonar el noviciat de Jesús sense poder agafar els seus hàbits, així com d’obligar els homes a marxar al front. “Más tarde cuando los sindicatos anarquistas y comités emprendieron la persecución con los de Izquierda Republicana, viéndose perseguido y molesto, se dice que cambió de proceder, hasta el punto que se dice hizo propaganda en contra del marxismo, pero ya tarde toda vez que cuando se cometían tantos asesinatos no protestaba, razón por lo que parece ser era de su agrado”, remarca el mateix document. I en este punt, és quan l’informe de la Guàrdia Civil recorda la relació entre Campos Terré i Viriat Murall Ravanals: “Se tienen ciertas versiones, que al ser hecho prisionero Sebastián Campos Terré por el soldado Antonio Faura (…) le ofreció que si le dejaba en libertad le indicaría el paradero del informado por ser el que publicó en el periódico El Pueblo una relación de los fascistas de esta, teniendo la impresión fuera masón como sus familiares, sin que esto se haya podido comprobar”. L’oficial de la Benemèrita també diu que Viriat marxa de Tortosa els primers mesos del 1938, i que per això ignoren si té més antecedents.
Com no podia ser d’una altra manera, el següent document és el preceptiu informe del servei d’informació i investigació de la Falange a Tortosa, que reporta que Viriat era el representant a la comarca de la casa “Cros y CMI”, una empresa d’adobs químics de Barcelona. Els falangistes afirmen que si Murall Ravanals va donar-se de baixa d’Esquerra Republicana era per donar-se d’alta al Partit Socialista, “codeándose con el grupo de matones de dicho partido y una vez realizado los cobros de sus créditos se trasladó a Barcelona, con su familia, regresando a esta ciudad al ser liberada por el Glorioso Movimiento Nacional”. A més, també l’acusen de fer propaganda de partit durant l’etapa republicana, així com d’haver incautat el convent de les Teresianes al raval de Jesús. L’informe de Falange, tot i que surt en este punt a l’expedient, té una data molt anterior, del 3 de maig del 1939. Per tant, és molt possible que els arguments dels falangistes, com en el cas de Campos Terré, també servissin per inspirar l’informe de la Guàrdia Civil i les declaracions dels testimonis.
El següent document inclòs a l’expedient de Viriat és un informe emès per l’Ajuntament de Tortosa amb data del 6 de maig, escrit a mà i signat per Recaredo Loscos. Ens permetem fer una pausa per explicar que el primer alcalde franquista de Tortosa, nascut a Bot i de professió oftalmòleg, era un polític monàrquic que és recordat per haver estripat una carta de Joan Cid i Mulet simplement perquè era la lletra d’un roig i estava escrita en català. Es tractava d’una carta del 25 de març del 1939, en què l’exregidor de Cultura i delegat d’Arxius i Tradicions de la Generalitat, des de l’exili de Perpinyà, volia informar el nou alcalde de tot el procés de salvaguarda del patrimoni artístic, cultural, històric i religiós de Tortosa, per evitar que el tresor de la ciutat fos saquejat o destruït durant la Guerra Civil. Un document que es conserva perquè el secretari municipal, Andreu Celma, va rescatar els bocins de la paperera, i va reconstruir la carta, dipositada ara a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Curiosament, el mateix Celma també va custodiar un dels dos únics exemplars originals del llibre ‘El 6 d’Octubre a les comarques’, de Campos Terré, que van conservar-se a Tortosa durant la dictadura. L’altre original és el que conservava la seua filla, Victòria Campos Turón, perquè l’havien amagat a casa de la iaia materna. Molt ben amagat, perquè durant la postguerra les visites de la policia franquista i de la Guàrdia Civil van ser freqüents, per cercar informació sobre Campos Terré. Victòria explicava que a casa de Celma no van anar-hi mai, i que per això el seu exemplar del llibre de Campos Terré estava intacte, cosa que va facilitar la reedició que va fer-se el 1987.
Però tornem a l’informe de l’alcaldia de Tortosa sobre Viriat Murall Ravanals. Hi diu que és “laico de pensar” i també que era “afiliado siempre al partido de Izquierda Republicana, por dicho partido fué elegido concejal de este Ayuntamiento, cargo que ostentaba al estallar el Glorioso Movimiento”. Tot seguit, Loscos afirma que, com a redactor del diari El Pueblo, Viriat va publicar articles a favor del Front Popular, i que va despatxar les monges de l’hospital de Jesús “negándoles se llevaran nada de ropa de su propiedad”. Com podem veure, són les mateixes acusacions que ja hem vist reflectides en els informes de la Guàrdia Civil i de Falange, així com en les declaracions d’alguns dels testimonis. Pels mateixos fets, entre d’altres, el franquisme condemnarà a mort l’anarquista Lluís Montagut Cristòfol, àlies Dandy, afusellat a Tarragona el 27 de juliol del 1939.
D’altra banda, la declaració indagatòria de Viriat es produeix el 29 de maig del 1939, just un mes i mig després de la seua detenció. Hi diu que té 33 anys i que és fill de Salvador i de Juana. Aquí podem explicar que Viriat és un dels fills del roquetenc Salvador Murall Monclús, un capità de la marina mercant i polític republicà que s’havia casat amb Joana Ravanals, d’una família benestant i germana del també dirigent republicà Joan Ravanals, que l’agost del 1929 havia mort a Xerta, on els Ravanals també hi tenien la casa pairal, un imponent palau del segle XVII. El pare de Viriat ja havia sigut regidor de l’Ajuntament de Tortosa, a més de diputat provincial, i va haver d’exiliar-se algun cop per motius polítics. En una necrològica publicada a El Pueblo el 9 de febrer del 1929 també hi diu que havia sigut un home amb molt de món i de gran cultura, afeccionat a la història i a l’antropologia. A més, havia col·laborat amb articles a El Pueblo i a La Voz del Progreso, però també en periòdics de Madrid i de Barcelona. El pare dels Murall Ravanals havia mort a Barcelona el 25 de gener del 1929, després d’una operació a la boca. I al Centre Documental de la Memòria Històrica també es conserva una fitxa amb el nom de Salvador Murall, que encara no hem pogut consultar.
Salvador Murall i Joana Ravanals van tenir tres fills més, a banda de Viriat i Francesc. Eren Teresa, Anita i Miguel. Este últim va morir tràgicament en un accident a l’estació d’Utebo (Saragossa). La necrològica publicada a sis columnes a la portada d’El Heraldo de Tortosa, el 21 de juny del 1934, ens diu que el funeral de Miguel Murall Ravanals va celebrar-se el 23 d’aquell mes a la parròquia del Roser, a Ferreries. L’accident mortal s’havia produït el 14 de juny. Segons El Correo de Tortosa, el germà de Viriat havia acabat la carrera de medicina a Saragossa i es disposava a tornar a casa en tren. “Se apeó en una de les estaciones del trayecto y al intentar reintegrarse al tren, en marcha, tuvo la desgracia de caerse, con tal mala fortuna, que fué arrollado por los últimos vagones del convoy, produciéndose gravísimas heridas, de las que falleció al poco rato”, diu la notícia, que continua: “Es muy comentado el accidente, con el natural sentimiento, en esta ciudad, en donde reside la familia de la infortunada víctima y en las que cuenta con generales simpatías. A su madre y hermanos, muy especialmente al oficial de esta Central de Correos, don Francisco, y al conceller de la mayoría R.S. [radical socialista] de este Ayuntamiento, don Viriato, enviamos la expresión de nuestro más sentido pésame, por pérdida tan irreparable como sentida”. El Pueblo també va publicar unes necrològiques de grans dimensions en la seues respectives portades del 16 i del 21 de juny.
Però tornem a la declaració indagatòria de Viriat, que com el seu pare també havia nascut a Roquetes. Com hem dit, és veí de Tortosa, té 33 anys i està casat. Aquí podem dir que la seua dona és Pepita Lluch Abella, una de les germanes del conegut doctor Lucas Lluch Abella, que durant la Segona República era un dels anunciants més destacats del diari El Pueblo. Sense antecedents penals, el funcionari descriu Viriat com una persona alta, de cabells negres, amb ulls normals, nas gran, boca menuda i barbeta regular, que davant del jutge porta un vestit de color fosc. Murall Ravanals es ratifica en tot allò que havia declarat davant de la Guàrdia Civil en el moment de la seua detenció, però precisa que va marxar cap a Barcelona els dies 1 o 2 d’agost del 1936, “deprimido por el rumbo en que veía precipitarse la marcha de la vida local en Tortosa. Que se daba cuenta perfectamente del desbordamiento de la gente y que como el que declara ha sido siempre por temperamento opuesto a todo género de violencia adoptó el acuerdo de marcharse inmediatamente en compañía de sus familiares al Prat de Llobregat, a una finca de la que eran arrendatarios sus padres políticos”. És a dir, l’important propietari agrícola Antoni Lluch i la seua dona Ángela Abella.
En este punt, Viriat remarca que va deixar Tortosa sense permís de l’alcalde i desobeint les ordres que tenien tots els regidors de quedar-se a la ciutat, en sentir-se contrari a l’orientació que adoptaven les polítiques frontpopulistes i “espiritualmente adherido al Movimiento que se iniciaba en España”. També afirma que, com a delegat de l’Ajuntament a l’hospital de la Santa Creu, es va limitar a exposar en tot moment les necessitats de l’hospital de Jesús, però nega categòricament que fos el responsable del desallotjament de “las monjitas que allí desempeñaban su misión ni que se les molestara en lo más mínimo, siendo incierto igualmente (…) que se incautara de nada de lo que allí había ni tenga noticias de que se produjera por nadie el expolio de ropas y efectos”. De la mateixa manera, Viriat també diu que és “incert” que ell fos redactor del diari El Pueblo, tot suposant que l’estan confonent amb el seu germà.
De fet, esta és la primera vegada en què, indirectament, Viriat està posant les autoritats franquistes darrere de la pista del seu germà, dient que és Francesc qui en realitat escrivia al diari dels marcel·lineros tortosins. No hem trobat articles signats per Viriat, però sí un requadre publicat el 21 de febrer del 1934, en què tant F. Murall Ravanals com V.S. Murall Ravanals apareixen com a redactors d’El Pueblo, sota la direcció de Campos Terré. També hi hem trobat un anunci de “V.S. Murall Ravanals” com a representant de la casa de fertilitzants Gaillard de Barcelona, amb oficina al número 6 del carrer del Comerç, al barri de Ferreries. L’anunci és de l’11 de novembre del 1932. Però més espectacular és el que surt a l’exemplar del 21 de juny del 1934, el mateix dia en què a la portada hi ha una necrològica per la mort del seu germà Miguel: Viriat ja té una oficina al número 32 del carrer Berenguer, i un dipòsit de productes al número 5 de la plaça de la República (“antes de Alfonso”). De la mateixa manera, també hi ha diferents notícies sobre l’activitat política de Viriat com a regidor durant la Segona República.
Siga com siga, en la seua declaració Viriat també argumenta que té la impressió que les acusacions que pesen contra ell responen a una denúncia motivada per alguna qüestió personal, o per les diferències que ha mantingut en algunes ocasions amb el delegat d’informació de FET y de las JONS, un falangista al que es refereix com a “señor Cid”. Per tant, Murall Ravanals deu considerar que la millor defensa és un bon atac, i tot seguit també apunta que potser hi ha un cert ambient de malvolença o enveja cap a la seua persona, ja que havia tingut la sort de passar la joventut sense dificultats econòmiques. Amb això, l’acusat està deixant ben clar, al mateix jutge instructor, que ell és membre d’una família bona. Finalment, Murall Ravanals conclou que mai va voler obeir les instruccions de guerra del “gobierno rojo”.
Només dos dies després, el 31 de maig del 1939, el jutge instructor redacta l’auto-resum amb tot allò que considera provat, quant a les acusacions contra Viriat, que finalment és ben poca cosa. Ideologia d’esquerres, militant d’Esquerra Republicana amb un cert relleu social a la ciutat, regidor republicà de l’Ajuntament i delegat a l’hospital de Jesús, fins que marxa de Tortosa cap a Barcelona a l’agost del 1936… “Posteriormente y hasta la liberación de la zona por las fuerzas del Glorioso Ejército, no parece haber actuado en forma alguna en las contiendas locales en que personajes del republicanismo gubernamental pasaron a segundo plano, desplazados por la heterogénea marejada de cenetistas, ugetistas, etc. etc. Hasta aquí, los elementos de orden objetivo aportados al proceso”, afirma el jutge instructor, que encara s’atreveix a fer una diagnosi de tipus psicològic, per disculpar Viriat: “En la personalidad del encartado parece haberse producido desde los primeros brotes de la bárbara experiencia rojo-separatista, un cambio de conducta que le hace apartarse del frente-populismo con que había convivido como consecuencia de factores y sentimientos diversos de orden psicológico y exteriorizar su deseo de triunfo del Movimiento Nacional Sindicalista. Todo ello según se desprende de los diversos informes, declaraciones, atestado e indagatoria obrantes a través de los respectivos folios sumariales”. Res a veure amb l’auto-resum incriminatori, molt més dur i ple d’inexactituds, que vam veure en l’expedient de Campos Terré.
Per tant, ens trobem davant d’un escrit força tou del capità Giménez Ruiz, amb què Viriat Murall Ravanals és enviat a judici. Davant d’això, ens preguntem què ha passat després dels informes força contundents de la Guàrdia Civil, de l’alcaldia de Tortosa i de la Falange, perquè el jutge instructor es mostre tan suau en el seu auto-resum. I la resposta no pot ser una altra que la gran quantitat d’avals que Viriat rebrà durant aquells dies en què es troba detingut a Tortosa, i posteriorment traslladat a la presó Pilats de Tarragona.
El primer dels avals és un paper signat per Francisco Lluch Abella, un alferes de Cavalleria que és el seu cunyat. De fet, a la part inferior del document ens crida l’atenció una anotació amb llapis de color roig, en què s’avisa del següent: “Esto es un documento presentado por un cuñado del encartado, que no hay que unir al sumario”. Però, tot i així, l’aval sí que està inclòs en l’expedient. Està segellat per la Falange, a Barcelona, el 20 d’abril del 1939, només quatre dies després de la detenció de Viriat. Lluch Abella hi diu que el coneix perquè està casat amb una germana seua. Però també matisa que, com que abans del Movimiento era militant d’esquerres, no tenien cap tipus de relació. Tot i així, remarca que des dels primers dies d’agost del 1936 Viriat va deixar de tenir activitat política, “por no estar conforme com la manera de proceder de los rojos, condenando sus viles asesinatos desde su comienzo, marchando a Prat de Llobregat y (para) dedicarse a sus actividades comerciales en Barcelona”.
També diu que Viriat torna a Tortosa a mitjans d’agost del 1936, per intentar rescatar-lo a ell, ja que Lluch Abella es troba perseguit “por las turbas rojas”. Tot seguit, l’alferes explica que quan els dos ja estaven a Barcelona van reprendre la seua relació, ja que la seua família l’havia informat del seu canvi d’opinió política: “Él condenaba la política nefasta de las izquierdas, así me lo notificó en nuestra primera conversación, mostrándose un decidido partidario del triunfo de las armas Nacionales del Generalísimo Franco”. Segons Lluch Abella, en cada conversa el seu cunyat estava cada vegada més convençut amb els postulats, normes i programes de la “Nueva España”, que ell escoltava cada nit per la ràdio, “deseando con impaciencia llegasen las tropas Nacionales para incorporarse al Movimiento”.
És el que va fer el mateix Lluch Abella a l’octubre del 1937, quan va decidir passar-se a territori nacional travessant els Pirineus, des de França. “Y al liberar Nuestro Ejército la ciudad de Tortosa, el 13 de enero de 1939 y reuniéndome con toda mi familia me encontré con Murall mucho más entusiasta si cabe que cuando lo dejé, eufórico por el triunfo de las armas Nacionales de las que no se cansaba de encomiar así como de elogiar el talento de nuestro invicto Caudillo el cual nos llevaba a la Victoria final”, assegura Lluch Abella. Tot seguit, el cunyat de Viriat també relata que la seua dona havia acompanyat algunes vegades Murall Ravanals fins a la vora del riu. La intenció de Viriat no era altra que travessar l’Ebre i passar-se al bàndol nacional, ja que el riu era una trinxera quan Tortosa va ser, durant nou mesos, front de guerra. Però, segons Lluch Abella, Viriat no va poder fer-ho perquè els republicans tenien tota la zona molt vigilada.
Finalment, el cunyat certifica que quan els “rojos” van cridar a files la seua quinta Viriat no va presentar-se, tot amagant-se a les muntanyes de Tortosa. Per contra, Lluch Abella també afirma que, quan els franquistes van acabar d’ocupar la ciutat, Murall Ravanals va sortir del seu amagatall i va presentar-se davant de les autoritats militars i de la Guàrdia Civil. Una versió que contradiu els mateixos informes de la Benemèrita. Però, tot i així, com hem fet palès, l’aval de l’alferes Lluch Abella sí que figura en l’expedient de la causa 1.667.
En este punt, hem d’explicar que Francisco Lluch Abella, cunyat de Viriat, també és germà de Josep Lluch Abella, qui més endavant serà regidor franquista i president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre entre els anys 1978 i 2002. El pare era Antoni Lluch, que el 1916 era el president del Sindicat de Regs, l’òrgan executiu de la comunitat. Una entitat que, uns anys després, tindrà com a secretari el jutge Antonio Faura Mayor; és a dir, el soldat que havia identificat Campos Terré a Barcelona i l’havia portat davant de la policia franquista. De fet, un dels fills de Faura Mayor, l’advocat i diputat de la UCD, Antonio Faura Sanmartín, també serà secretari dels regants de l’Esquerra durant l’etapa de Josep Lluch Abella, cunyat del mateix Viriat Murall Ravanals. El març del 1939, just ocupada Tortosa, el president del Sindicat de Regs és José Maria Ravanals… Però les connexions no s’acaben aquí, perquè cal assenyalar que un altre aval destacat a favor de Viriat és el del farmacèutic José Sanmartín Castillo, sogre del mateix Faura Mayor.
L’aval de Sanmartín, de 49 anys i natural de Tortosa, tot i que accidentalment veí de Roquetes, està escrit a mà i signat el 21 d’abril del 1939, just avui fa 85 anys i només cinc dies després de la detenció de Viriat. “Certifico que dicho señor durante la dominación roja se me mostró continuadamente contrario a la actuación de aquella y como protesta de ello se ausentó de Tortosa dejando el susodicho el cargo de concejal del Ayuntamiento. A su regreso en 1937 fue cuando con mayor interés me notificaba los avances de las tropas Nacionales por medio de los partes oficiales que él escuchaba y de continuo me hacía demostraciones de gran interés por la pronta liberación. Desde el 18 de Abril nos separamos por quedarme yo en zona liberada y no puedo dar de su situación hasta la fecha de liberación de Tortosa”, conclou Sanmartín en la seua nota, compulsada per un delegat falangista que signa amb els cognoms Forés Cid. És el “señor Cid” que deia Viriat en la seua declaració de descàrrec?
Però tornem als avals. A l’expedient ens trobem amb una carta del secretari de la Cambra Arrossera d’Amposta, Juan Carazo García, que certifica la “intachable conducta” de Viriat Murall Ravanals entre els anys 1932 i 1937, període en què va tenir tracte amb el sindicat agrícola com a representant de la casa Gaillard de Barcelona. “Tanto en el sentido comercial como en el particular, demostrando en todo momento sinceridad y buen corazón y particularmente en beneficio de la clase pobre que sufre y trabaja, habiéndolo demostrado con los hechos”, remarca l’aval, que té la data del 25 d’abril del 1939.
De la mateixa manera, també és molt favorable la carta manuscrita de l’alcalde pedani de l’Aldea, Ramon Gas Martorell, que certifica que Viriat va separar-se del seu partit “por no estar conforme con los procedimientos marxistas”. Gas Martorell assegura que així va poder observar-ho durant les converses que Murall Ravanals mantenia amb ell i altres persones de l’Aldea, pedania on va residir durant bona part de la guerra, “lo mismo que antes la frecuentaba, teniendo desde esta fecha tendencia a nuestro Glorioso Movimiento, habiendo sido siempre de conducta moral y social buena, y ha procedido con toda honradez en los asuntos comerciales cuyas pruebas puedo justificar por ser yo comprador de la casa Gaillard de la que él era su representante”. L’aval de l’alcalde pedani de l’Aldea té data del 23 d’abril del 1939 i no té res a veure amb l’informe de l’alcalde de Tortosa, Recaredo Loscos, signat el 6 de maig. De fet, el pedani de l’Aldea el desautoritzaria completament, si no fos que està escrit uns dies abans.
Tot seguit, els dos avals anteriors queden complementats amb una carta de Joaquín Balada Cortada, que és l’apoderat de la companyia Establecimientos Gaillard de Barcelona. Afirma que Viriat, qui ha treballat com a representant de la companyia per a la venda de productes fertilitzants a la província de Tarragona des d’abans del 1936, és una persona “de intachable conducta, laboriosidad y máxima honradez”, i que ha complert amb la seua feina de manera molt satisfactòria, especialment en la gestió dels comptes. Segons l’apoderat, durant “el periodo llamado rojo”, Viriat va continuar treballant per a la companyia com a inspector per a tota la zona de Catalunya, “habiéndosele observado, por sus manifestaciones, continuos deseos de pasarse a la España Nacional y reprobando en todo momento cuantos desmanes cometidos durante el dominio marxista”. La carta és del 20 d’abril, només quatre dies després de la detenció de Viriat per part de la Guàrdia Civil.
Per tant, queda clar que els familiars i amics de Viriat es mouen ràpid, per intentar salvar-li la vida. El següent aval correspon a Vicente Hermida Also, un coronel d’Infanteria depurat que també explica que ha passat temporades amb Murall Ravanals a l’Aldea, amb la seua família. Este nou testimoni, que signa la seua carta manuscrita des de Barcelona, també el 20 d’abril del 1939, certifica la seua bona relació amb Viriat, tot assegurant que va poder apreciar que era una persona “adicta al Glorioso Movimiento Nacional, y muy afecto al Régimen de nuestro Caudillo Generalísimo Franco”. També diu que Viriat “tenía una radio escondida en su casa y únicamente por él que venía todos los días a casa de mis hijos estaba yo enterado de la marcha de las operaciones militares”.
Un testimoni molt semblant al del tortosí Juan Mestre Labro, de 58 anys, propietari i metge dentista, exregidor de l’Ajuntament de Tortosa durant la dictadura de Primo de Rivera. El seu aval està compulsat per… l’alferes Francisco Lluch Abella, i també porta la data del 20 d’abril, com el que presenta el mateix cunyat de Viriat. De fet, ens apostaríem un euro que està redactat amb la mateixa màquina d’escriure, perquè en els dos documents l’interlineat és mínim i la tinta blava omple tots els forats de cada lletra o. “Le tenía por militante de izquierdas hasta el 18 de Julio de 1936, sabe positivamente que a los primeros días del Glorioso Movimiento Nacional dejó de permanecer en Tortosa por no estar conforme con los procedimientos rojos, condenando desde el primer momento los viles asesinatos que cometían. Durante la dominación roja ha convivido mucho con él, especialmente los últimos diez meses que fué diariamente, en todas las conversaciones que ha sostenido con él siempre se ha mostrado como decidido partidario y propagandista del Glorioso Movimiento”, afirma Mestre Labro, que també abona la tesi de Lluch Abella quan afirmava que el seu cunyat havia intentat passar-se al bàndol nacional en dos ocasions, sense èxit, i que havia fugit a la muntanya per no ser mobilitzat amb les tropes republicanes.
En este sentit, es nota que Francisco Lluch Abella es mou per la zona de Barcelona per aconseguir els avals en favor de Viriat. També té data del mateix 20 d’abril una carta conjunta dels pratencs José Goñi López i Jacinto Bringué. El primer afirma que té 31 anys, que és comerciant i que viu al número 31 del carrer Ferran Puig, al centre històric del Prat de Llobregat. L’altre té 38 anys i té el domicili en una casa de camp de la mateixa població, la finca Can Camins, on presta els seus serveis com a guarda rural. I és aquí quan finalment coneixem l’adreça del lloc on ha viscut Viriat durant la seua estada al Prat de Llobregat: és el domicili del “jefe de la masonería tortosina” que finalment Campos Terré no va revelar a Faura Mayor, si és que el periodista es referia a Viriat i no al seu germà Francesc.
Siga com siga, estos dos testimonis afirmen que, durant les primeres setmanes de la guerra, quan Goñi López es trobava amagat a Can Camins, van arribar-hi Murall Ravanals amb la seua dona, Pepita Lluch Abella, i els seus fills. Això va ser a finals de juliol o principis d’agost del 1936, i van haver de conviure en esta masia durant tres o quatre mesos. “Pudimos observar los que suscriben que constantemente recriminaba el proceder de los huestes marxistas; también nos manifestó que abandonó su residencia habitual por temor de verse agredido y por no presenciar los desmanes que cometían las hordas rojas en su pueblo”, conclouen els dos testimonis pratencs abans de signar la carta, compulsada pel secretari local de Falange l’endemà, 21 d’abril del 1939.
Per tant, finalment sabem en quin lloc va viure Viriat durant la seua fugida al Prat de Llobregat, població que coneixem per motius familiars. Cerquem alguna referència a Can Camins i és quan localitzem l’estudi ‘Història i curiositats de les masies del Prat’, publicat el 2014 per l’arqueòleg Jordi Ramos Ruiz. Primer hi trobem que Can Camins va ser demolida el 2003, i que la masia tenia una torre modernista adossada. Tot seguit, també s’hi inclou una fotografia de la llinda de Can Camins, amb una inscripció del 1782, i una altra imatge de la masia abans del seu enderrocament. De la mateixa manera, també trobem una fotografia més antiga de Can Camins al llibre ‘El Prat de Llobregat desaparegut’, de Joan Montblanc. Però és Ramos, amb qui finalment contactem a través d’Instagram, qui ens dóna moltíssima informació sobre Can Camins i sobre els dos testimonis que avalen Viriat.
De fet, el primer que ens diu és que cal saber en quina de les dos masies pratenques amb este nom van estar Viriat i la seua família. Hi havia un mas Can Camins al districte de la Bunyola, construït a finals del segle XIX, que encara perdura al barri pratenc de la Barceloneta, camí de la platja. Este mas era de la família Pejoan, i els masovers són la família Sigalés i Ribas. Però esta és una masia petita, també coneguda com a Cal Noi Camins. En canvi, l’altra masia Can Camins era una construcció de la segona meitat del segle XVIII, que Ramos coneix molt bé perquè la seua família va tenir-hi relació. A principis del segle XX van adossar-hi una torre modernista, i també era coneguda com a Torre Vermella o Torre Morera, perquè Marià Morera l’havia comprada el 1936. Així, Ramos ens confirma que durant la dècada dels 30 els guardes de la finca eren la coneguda família Bringué, que administraven 25 mujades de la pineda. Com hem vist, un dels testimonis a favor de Viriat és Jacinto Bringué, membre d’esta nissaga pratenca. Això confirma que Murall Ravanals es refugia l’agost del 1936 en esta imponent masia del delta del Llobregat, enderrocada el 2003 per les obres de la tercera pista de l’aeroport.
L’arqueòleg també ens explica que els darrers masovers de Can Camins van ser Antònia Moyano i Joan Lluch, el mateix cognom de Pepita Lluch Abella, la dona de Viriat Murall Ravanals. En este punt, Ramos també ens facilita una fotografia en què apareix Joan Lluch i Fosc, el pare de l’últim masover de Can Camins. Als anys 40, a la finca es comencen a plantar arròs i hortalisses, i Can Camins és una de les propietats més importants d’esta part del delta del Llobregat més propera a la costa, de la que actualment només es conserva una part de la seua pineda. Per tant, durant aquells primers mesos de la guerra, Viriat va estar en una masia del segle XVIII amb una torre modernista adossada, que segons Ramos també havia sigut propietat del marquès d’Alòs i del farmacèutic Narcís Vergés i Alòs. Als anys noranta es va descobrir la llinda amb la inscripció del 1782, però l’expansió de l’aeroport del Prat va provocar l’enderroc del mas de Can Camins, ja fa més de vint anys.
D’altra banda, Ramos també ens diu que la família de l’altre testimoni, José Goñi López, també era molt coneguda al Prat. Vivia a la casa que actualment és propietat de la família Marimón, que regenta el popular cinema Capri. Per això, quan busquem la casa de Goñi al número 31 del carrer Ferran Puig descobrim que es tracta d’una façana molt mirada al carrer ‘Major’ del Prat, ja que tothom que hi passa pot consultar la cartellera del cinema. De fet, l’arqueòleg també ens comenta que l’altre testimoni a favor de Viriat va estar en contacte amb els afeccionats de vídeos amateurs, i ens facilita una fotografia en què veiem Cinto Bringué. Finalment, Ramos també ens desxifra la signatura del cap local de Falange que dóna fe de la carta de Goñi i Bringué en favor de Viriat, el secretari Félix Roig Coma. I de retruc també ens posa sobre la pista del tortosí Ignasi Fortuny Català, un veí del Prat que en acabar la guerra també estava detingut a la Model, i que serà afusellat al Camp de la Bota només quatre dies després de Campos Terré, com ja vam explicar.
Però tornem a l’expedient de Viriat. L’últim aval en favor de Murall Ravanals és del roquetenc Ramon Miravall Accensi, de 37 anys. La carta manuscrita, amb una bella cursiva, té la data del 21 d’abril del 1939, igual que l’aval del farmacèutic Sanmartín Castillo, que també viu a Roquetes. Miravall Accensi certifica que coneix Viriat i que “dicho señor es persona por completo adicta al Glorioso Movimento Nacional”. També hi diu que, pel tracte gairebé diari va poder comprovar “de manera cierta” que el seu desig més gran era l’arribada de les forces “de nuestro invicto Caudillo”. “Que si bien era persona de izquierdas y concejal del Ayuntamiento de Tortosa, se mostró siempre disconforme con los desmanes del Frente Popular, tanto es así que el declarante se enteraba por el mismo de la marcha victoriosa de nuestro Glorioso Ejército”, conclou Miravall Accensi. L’aval està compulsat amb la signatura del falangista Forés Cid, que l’acredita com una persona “totalmente afecta a la Causa de España” i també “perseguida y encarcelada por los rojos”. Poc més d’un any després de tot això, l’1 d’agost del 1940, naixeria el seu fill, l’historiador Ramon Miravall Dolç, delegat dels serveis territorials de Cultura des del 1981 al 2001, i l’editor que va fer possible la reedició del llibre ‘El 6 d’Octubre a les Comarques’ de Campos Terré, a partir de l’exemplar conservat pel seu sogre, Andreu Celma.
El judici contra Viriat Murall Ravanals va celebrar-se a Tarragona el 20 de juny del 1939, amb un total de 14 acusats que van ser jutjats simultàniament. Els consells de guerra eren judicis ràpids, en què tots els encausats eren defensats pel mateix advocat —en este cas, l’alferes Manuel Aragonés Virgili—, i en què els jutges militars es limitaven a llegir les sentències. Aquell dia, tots els jutjats són detinguts del partit judicial de Tortosa: a més de Viriat Murall Ravanals, també s’hi troben els noms de Juan Franch Miró (pagès i veí de l’Aldea), Juan Almela Garcia (estudiant, veí de Tortosa), Joan Curto Pla (industrial tortosí i exdirector del diari El Pueblo), Adolfo Altés (xofer, veí de Tortosa), José Matíes Pla (paleta de Tortosa), Daniel Mayor Martínez (forner de Xerta), Mercedes Salvadó Gisbert (mestressa de casa, de Bítem), Enrique Sancho Guimerá (pagès d’Alcanar), Manuel Curto Solá (dependent comercial, de Tortosa), Ramón Abelló Rayo (paleta de Tortosa), Salvador Vendrell Castells (agent comercial de l’Ametlla de Mar), Bautista Margalef Oriol (pagès de l’Ametlla de Mar), i Joaquín Chavarría Martínez (pagès de Bítem). En canvi, a un paleta de la Ràpita, Pedro Casco Reverté, se’l deixa en llibertat abans del consell de guerra. Però dels jutjats, sis són condemnats a mort. Un dels executats és Joan Curto Pla, el successor de Campos Terré com a director d’El Pueblo. Què devia pensar Viriat durant la lectura pública de les sentències, en escoltar el nom de Curto Pla, l’home de la mestra i també redactora Marina Daufí, entre els sis condemnats a la pena màxima?
Murall Ravanals va rebre la pena de dotze anys i un dia de presó major, acusat d’excitació per a cometre la rebel·lió, que paradoxalment és com els franquistes convertien en criminals els republicans que no s’havien sumat a l’aixecament militar contra el govern legítim. Siga com siga, durant el temps que va estar reclòs a Pilats, Viriat va poder treballar a l’oficina de la presó de Tarragona. Amb tot, la justícia franquista li va commutar la pena per dos anys de presó menor, i el 18 de juny del 1940, un any després del judici, ja es trobava en règim de presó atenuada a casa seua, al carrer Genovesos.
Durant el llarg franquisme, Viriat Murall Ravanals refà la seua vida a Tortosa, amb la dictadura sempre mirant-lo de reüll pel seu passat republicà, com demostra el fet que anys més tard serà investigat per la seua possible vinculació amb la maçoneria. Per això entenem que s’esforcés per acostar-se al règim. Els que el van conèixer, per exemple, destaquen el seu apropament a entitats i institucions catòliques, i també a algunes figures del franquisme local. A través de diferents persones, en les darreres setmanes hem intentat parlar amb la seua filla, Teresa Murall Lluch, i amb la seua néta, Núria Soler Murall, per saber com era la vida de Viriat després d’haver passat per una presó franquista. Creiem que ens falta conversar amb elles per completar la seua història.
Mentrestant, el que hem pogut saber és que la mateixa filla de Viriat es va casar el 25 de setembre del 1963 al reial monestir de Santa Maria de Poblet. L’encarregat d’oficiar l’enllaç va ser el teòleg Joan Baptista Manyà i Alcoverro, un dels referents del pensament catòlic i de la catalanitat durant el franquisme. Com a testimonis de l’enllaç, van signar el germà de Viriat i tiet de la núvia, Francesc Murall Ravanals, així com el doctor Lucas Lluch Abella, tiet per part materna. Curiosament, en el mateix retall de La Voz del Bajo Ebro del 8 d’octubre del 1963 ens trobem amb un altre casament de dos persones molt conegudes a la ciutat: el periodista Josep Àngel Òdena Fabregat, una de les veus mítiques de Ràdio Tortosa, amb la seua dona Mercedes Lafarga Roig.
El que si sabem és que, amb la represa democràtica, Viriat Murall Ravanals fa un breu retorn a la vida política. El 25 de maig del 1978, al periòdic Ebre Informes, el seu nom apareix en un article sobre l’anomenat ‘Pacte per l’Ebre’, que es disposen a signar els partits polítics del Baix Ebe i el Montsià. Viriat hi figura com a representant d’ERC, responsable de la ponència tècnica sobre Agricultura. En el mateix consell tècnic també hi participa l’advocat Valentí Faura Sanmartín, un dels fills de Faura Mayor, com a ponent de l’àrea d’Economia i Finances, a proposta de la UCD, el partit del president espanyol Adolfo Suárez, i del que el seu germà Antonio és diputat. Valentí arribaria a ser president de la Cambra de Comerç de Tortosa.
D’altra banda, algú com el senador socialista Josep Subirats Piñana, deixeble de Campos Terré i també exdirector d’El Pueblo, publicava el 14 de desembre del 1978 un article al setmanari Ebre Informes, on Victòria Campos Turón, la filla de Sebastià, treballava com a responsable d’administració i publicitat. En el seu article, sobre les eleccions municipals del 1934, Subirats Piñana afirmava que durant la Segona República el mateix Viriat pagava algunes obres municipals de la seua butxaca, per no deixar de complir les promeses electorals. El senador tortosí considerava que Murall Ravanals era un polític “desaprofitat”, una persona generosa que desatenia les seues activitats privades i l’economia familiar per atendre tasques d’interès social, per corregir el dèficit dels serveis comunitaris.
Gràcies al mateix article, també veiem que Francesc Lluch Abella, el cunyat avalador de Murall Ravanals, era un dels vuit regidors del partit de Joaquín Bau en aquelles eleccions municipals del 14 de gener del 1934, que les esquerres van guanyar per golejada. Dos anys després, Bau va ser un dels promotors del cop d’estat del 18 de juliol del 1936 i un dels anomenats “catalans de Franco”. De fet, a l’hora de defensar Bau de les crítiques, els partidaris de mantenir el seu nom a l’institut de batxillerat o a la plaça de l’Estadi, l’actual plaça 1 d’Octubre, sempre deien que l’empresari oleícola, exalcalde i polític tradicionalista, va salvar alguns republicans tortosins de morir afusellats. Això vol dir, per tant, que Bau decidia qui moria i qui vivia. I si això era així, va tenir Bau alguna cosa a veure, per sentenciar Campos Terré i per salvar Viriat Murall Ravanals?
Fes el teu comentari