1/ Devia ser inevitable que l’ampliació de l’aeroport de Barcelona
aparegués en la campanya electoral catalana. Es pot discutir la idea
llançada pel candidat d’ERC, ja que si no implica altres canvis,
provocaria les molèsties a l’entorn que se suposa que tohom vol evitar.
Ara, si més no, la proposta estalviaria grans obres ja que és operativa
i, per això mateix, seria d’aplicació bastant ràpida,.
2/ Però estem en el de sempre: el Prat té una pista llarga
infrautilitzada i l’única solució al col·lapse és allargar la pista
curta. Ho tornarem no a fer, sinó a dir… Fem números de què costaria
insonoritzar els habitatges propers? És el que fan per tot Europa, al
capdavall. Potser el problema és que no hi hauria un festival milionari
de formigó i de maquinària de construcció?
3/ El més preocupant és que, de moment, de Rodalies o d’habitatge no
se’n parla en la mateixa mesura. És una qüestió de prioritats rares o un
simple only business? Sobre l’habitatge, aviat en farem unes
matemàtiques monogràfiques. Un avanç: ens fem moltes trampes al
solitari.
4/ Pel que fa a Rodalies, tots els relats referits a la privatització
dels ferrocarrils britànics dels anys 90, que eren terribles, comencen a
quedar-se curts. No hem arribat a alguns extrems directament dantescs,
però en quantitat fa molt que ho hem superat.
5/ La manca de personal d’hosteleria obliga les empreses a posar
imaginació. Ara mateix, ofereixen tota mena de ganxos i incentius, però
només una petita part del sector la clava en un aspecte clau. Allò que
va dir Joe Biden: “Paguin bé”, amanit amb horaris i descansos
civilitzats.
6/ El format de resolució estàndar de la TDT s’ha mort, però dos mesos
després encara s’arrosseguen seqüeles. Al mercat no hi ha televisors de
petites dimensions, de 24 a 28 polsades i uns 200 euros de cost. En el
món professional es coneixen com a segons aparells, ja que a les llars
acostumen a estar a la cuina o a l’habitació, no a la sala d’estar. Per
això mateix, són artefactes antics i obsolets i se’n fa poc cas. Ara han
deixat de funcionar i en voler substituir-los, s’ha desbordat el mercat.
7/ Són efectes curiosos dels canvis tecnològics. Un altre… Bizum
continua veient créixer com un coet els seus usuaris (a l’Estat espanyol
ja en són 26 milions, a raó d’un milió més cada cinc o sis mesos), però
no ha menjat gaire terreny a les transferències bancàries tradicionals.
I és fàcil d’entendre: s’usen per a coses generalment diferents, al
marge de la immediatesa o la gratuïtat. Al capdavall, la banca va crear
Bizum, i fins i tot l’ofereix de franc, per a captar moviments diferents
de diners.
8/ Per a l’any 2025, la banca prepara canvis en les transferències que
les equipararien als Bizum, si més no pel que fa a la immediatesa. Està
per veure si les entitats renunciaran als ingressos per comissions. De
totes formes, que el Bizum de franc acabi algun dia també és de
preveure.
9/ Hi ha un acudit ja clàssic, però molt il·lustratiu. Hem anat a la
Lluna, tenim 5G, podem fer una videotrucada amb l’altra punta del món i
hi ha robots que fan operacions quirúrgiques mil·límètriques. Però un
transferència triga dos dies a fer-se efectiva, perquè segurament hi ha
una persona que va amb un maletí d’un banc a un altre.
10/ Les xifres poden ser tan jocoses com vulgueu, però hi ha casos en
què són tràgiques. Recordeu el que va passar al Madrid Arena, la nit de
Halloween de 2012? En el moment del desastre, l’afluència era del 215%
de l’aforament del recinte. Aquesta va ser la mare dels ous. Que els
difunts “només” fossin 5 és motiu d’alegria? Per descomptat que no. Cal
dir, això sí, que encara rai, considerant les circumstàncies.
11/ Quelcom que aquell drama va posar panxa enlaire és la idea habitual
que els llocs on succeeix una desgràcia complien la normativa al peu de
la lletra i havien passat totes les revisions. Aquí no. És que ni les
pendents de les sortides d’emergència complien el percentatge màxim de
rampa. Se’n poden posar molts altres exemples.
12/ Disculpeu que tornem a parlar de diners en el cas del Barça, i més
després dels punts luctuosos anteriors. Haver caigut en quarts finals de
la Champions li ha representat perdre els 12,5 miliions d’euros que
hauria guanyat de passar a les semifinals. Les conseqüències econòmiques
posteriors sumaran pèrdues per alguna altra desena de milions. Però n’hi
ha per a tant?
13/ Aquí pot resultar útil aplicar l’Índex Leopard. Passar a semifinals
té un premi equivalent a 1,1 tancs. I arribar a la final implica
garantir-se els 1,3 tancs que podria comprar-se el perdedor. Si guanyes
la final, són 1,7 tancs. Sumant tots els ingressos que el campió
aconseguiria al llarg de la competició en surten 7,9.
14/ Molt o poc, els diners que el Barça dedica a remodelar el seu estadi
donen per a la compra de 130 Leopard. El club seria una potència
blindada modesta, però una potència. És evident que tal cosa no passarà,
però la comparativa ajuda a entendre les magnituds de les quals parlem i
que hi ha drames molt relatius. Sí, la derrota esportiva cou, però
l’efecte econòmic, malgrat que tot suma si estàs arruïnat, és mera xavalla.
Fes el teu comentari