En aquests moments a Espanya no hi ha personatge més odiat que el president Puigdemont. L’extrema dreta espanyola, del PP, Vox i Cs, té tota la raó quan diu que guanya totes les batalles als socialistes en les combats que els planteja. Ells van guanyar quan, aplicant el 155 gràcies als vots favorables del PSOE, el president Puigdemont va haver de marxar a l’exili per no ser castigat només per haver convocat un referèndum que els jutges espanyols, seguint els procediments de la Santa Inquisició, l’havien declarat il·legal. No poden entendre que Catalunya, conquerida el 1714, de fa tres segles mantingui la seva llengua, el tarannà treballador i innovador i sigui el principal motor econòmic de l’Estat, malgrat les continuades travetes amb l’espoli fiscal, judicialitzar la política i que cada 50 anys s’hagi de bombardejar Barcelona per aturar les ànsies de llibertat del poble.
Puigdemont, “el fugado”, “el cobarde”, “el traidor”, l’han perseguit, l’han fet detenir als diferents països d’Europa, no el deixaven actuar com a eurodiputat malgrat haver guanyat l’escó segons les seves lleis, i totes les causes les han perdut. La justícia espanyola no és com l’europea on els sentiments imperials i l’odi contra Catalunya no es jutgen. Aquí alguns jutges interpreten la justícia segons els seus sentiments personals, emparant-se en “la unidad de España” imposada per la força de les armes, la imposició i la repressió. A Europa les lleis són per tots iguals i quan a Alemanya el van fer empresonar sense motius durant 12 dies, solament per la seva apreciació política, els jutges d’allí el van soltar perquè era de justícia i no de política. A Itàlia i a altres llocs ha succeït el mateix i això els espanyols no ho poden sofrir. Sempre ens han imposat les seves lleis manipulades pels sentiments polítics com si es tractés d’una dictadura i per això Puigdemont els ha guanyat i els continua guanyant, mentre necessitin els seus vots per governar, com va succeir amb l’amnistia.
Algú creu que l’amnistia s’hagués aprovat tal com es resoldrà si Puigdemont no hagués imposat les seves condicions? Els set diputats de Junts fan ballar Espanya. Però Espanya ha fet ballar Catalunya sempre al so de la música que han volgut sense respectar pressupostos aprovats, les promeses d’obres que mai no arriben o “la lluvia de millones”. Sempre ens han tractat com a súbdits i per això ens imposen “la lengua de todos” i ens tracten com a ciutadans de segona. Si ells desitgen fer-nos espanyols, per què no ens permeten gaudir d’idèntiques condicions lingüístiques com les que ens imposen a nosaltres? Per què sofrim el dèficit fiscal més alt d’Europa? Per què no disposem d’un finançament just mentre patim deficiències hospitalàries, de comunicacions, escolars o benestar social i de tota mena ? Vet aquí la qüestió!
Puigdemont ha guanyat l’amnistia perquè els jutges europeus així els ha recomanat a Espanya. I el PSOE s’hi ha vist forçat perquè no podia contradir Europa i Puigdemont. El superministre Bolaños que ha de jugar els equilibris d’allí i d’aquí sabia que no tenia altre remei que admetre les esmenes imposades per Puigdemont perquè Europa li reclamava i perquè, si no ho acceptava, Pedro Sánchez, no podria manar. I així continuarà guanyat noves curses sempre en benefici de Catalunya, com ja ha advertit que no donarà suport als pressupostos si no compleix amb Catalunya. I per això se’l qualifica de personalista però si no hagués patit l’exili no s’hauria aconseguit res.
El PSC-PSOE de Catalunya, només poden fer el que els manen de Madrid, i ens expliquen que defensen Catalunya i la seva convivència com ja ho vam veure amb l’Ajuntament de Barcelona i l’acord amb el PP, defenestrant l’acord Trias-Maragall i imposant Collboni. Cal recordar que quan no tenien res a perdre es van unir a l’extrema dreta del PP, Vox i Cs, per reafirmar el 155 i provocar la destitució, la persecució i l’exili del president legítim de Catalunya. O sigui que la conveniència està per sobre de totes les altres necessitats. De l’estimació que ara ens volen fer creure que ens tenen, amb paraules amables i altisonants, tot són enganys i, quan podran, continuaran anant contra nosaltres perquè les cadires, els sous i els càrrecs depenen de Madrid, i la conveniència personal i de partit marca les fites per sobre de les nostres necessitats.
Vet aquí, doncs, l’odi que Espanya té a Puigdemont. Perquè els ha plantat cara i els ha guanyat i els continuarà guanyant, perquè la conveniència és l’únic motiu que mou el PSOE. Les paraules boniques de la convivència, el respecte i l’estimació, són passatgeres i el discurs el canviaran quan voldran en contra Catalunya i el benestar del seu poble, continuant espoliant-nos i prometent obres que mai no arriben. El dolent de la qüestió és que l’espoli fiscal perjudica tots els habitants de Catalunya i inclús aquells que voten per Espanya. Amb els diners que marxen i no tornen, els catalans gaudiríem d’un nivell de vida europeu i en canvi hem de sofrir les imposicions en tots els sentits que ens arriben per la força.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari