Anys vuitanta del segle passat: a vegades ma mare em dona diners per agafar l’autobús. Pateix quan vaig dins Tortosa1 amb la bicicleta o a peu. No existeix l’actual Avinguda de Jesús (La C-12) i la carretera -empedrada i sense voreres- és estreta i perillosa pels vianants. El servei de transport el fa una empresa -avui desapareguda- que pinta els seus vehicles de color verd: Autobuses Ebro. La recordeu? Ara us parlo d’ella.
Abans cal esmentar els orígens: El 1929 la companyia de tramvies2 de Tortosa a Jesus i Roquetes plega mentre està valorant reconvertir-se en una empresa de transport amb autobusos. No ho farà mai i desapareix completament. Immediatament, la companyia ampostina La Hispano del Ebro -a vegades nomenada simplement Compañía Esquerré- assumeix el servei de Tortosa a Jesús passant per Roquetes. Poc després també ho fa l’empresa del reguerenc Joan Sabaté Arasa.
Les dos empreses funcionen simultàniament: en quarts d’hora alternatius surt una o altra companyia amb parades al Mercat de Tortosa, Plaça de la Constitució (el porxos de la baixada del pont), Ferreries (no sé on), Quatre Camins, Roquetes (no sé on) i dues parades a Jesús: al Pontet de Botella -on la carretera de Roquetes es troba amb l’actual carrer Daniel Mangrané- i a la Plaça de l’Hospital , que intueixo és davant de la porta antiga de l’Hospital de la Santa Creu a l’actual Carrer Santa Rosa Maria Molas.
Pel que he investigat, entenc que el trajecte no és circular sinó que va i torna per Roquetes sense passar per l’actual Avinguda de Jesús (la C-12). Les queixes pel mal estat de la carretera de Jesús a Roquetes -realment és un camí ample de terra- es repeteixen durant molts anys fins la construcció del pont sobre el Barranc de la Vallcervera després de tres dècades.
Després de la guerra, Sabaté i Esquerré reinicien l’activitat. Amb dos socis més (Francesc Arasa i Joan Abril) creen Autobuses Ebro S.L. i fan el servei a Roquetes i Jesús i també a la pedania dels Reguers. Fan viatges discrecionals i, als anys cinquanta, fan un servei setmanal a les platges de La Ràpita.
La premsa local dels anys cinquanta parla del mal estat del seu parc mòbil i qualifica els busos com armatostes. També denuncia el mal estat crònic de les carreteres. A vegades hi ha coses bones: el 1955 l’empresa de gas -que ja és municipal- posa radiadors de gas a la parada dels porxos al pont de l’Estat. Aquesta calefacció escalfa els viatgers durant algun temps.
A partir de 1963 els busos ja utilitzen la “Carretera a Zaragoza” (la C12 actual ), així que suposo que ja es fa un trajecte circular. Jo el vaig conèixer així i es feia en els dos sentits. Aquest any també s’inicia un servei al barri del 13 de enero (Actual Grup del Temple), de recent construcció.
Durant la vida de la companyia les parades no pateixen massa variacions: a vegades se’n fa una de nova o se’n suprimeix una altra, es desplacen algunes una mica més aquí o menys enllà. Els anys seixanta ja es posen postes indicadors de les parades i algunes marquesines, que també es pinten de color verd. Els anys setanta es dona servei també a Alfara de Carles3, el Raval de Cristo i el Raval de la Llet.
Autobuses Ebro també fa transport escolar: del Col·legi de les Teresianes fins el Noviciat de Jesús -on dormen les internes- o la recollida d’alumnes fins el Col·legi Bisbe Moll instal·lat al Seminari Diocesà. També fa transport a centres de treball, com l’empresa MAI al Polígon de Campredó o a Roquetes.
El 1978 hi ha un nou servei fins la recent construïda Residència Sanitària (l’actual Hospital Verge de la Cinta) amb horaris coincidents amb els canvis de torn de la plantilla i de les hores de visita als pacients. Surt des de l’Ambulatori de Ferreries (actual CAP Baix Ebre) i para al Mercat, Carrer Rosselló i Clínica Lluch (vora Col·legi de la Consolació). No va durar massa temps. Com veieu, el tema del transport a l’Hospital ja ve de lluny…
La dècada del vuitanta és el patiment i el final d’ Autobuses Ebro. Hi ha un canvi de propietaris, la Generalitat denega la subvenció pública i no hi ha acord amb els treballadors per la redacció del Conveni Laboral. A l’estiu i la tardor de 1988 hi ha dues vagues indefinides. Fins i tot cal la intervenció de la Generalitat per establir els serveis mínims. Finalment el 1989 plega. Hi ha una plantilla d’unes 17 persones.
Recordo ara amb carinyo els autobusos verds de Tortosa que vaig conèixer: son Barreiros4 i Pegasos5 que estan una llarga estona a la parada del Mercat, fent temps o esperant estar complerts. El primer servei és a les set del matí. El darrer a les nou de la nit. S’entra per la porta del darrera, on hi ha un petit taulell i un cobrador amb un torn per deixar-te passar. Veig ara els grans pedals metàl·lics i les llargues palanques del canvi de marxes. També uns rètols que et diuen “Prohibido escupir”, “Prohibido fumar” i “No distraer al conductor”. No hi ha aire condicionat però es poden obrir unes petites finestretes. L’interior del bus que més m’agrada és blanc i els seients son d’escai6 blau. Curiosament té tres portes, dos son de sortida. Hi ha un xofer que sempre malda els cotxes. Hi ha un altre, en canvi, que mai parla. També hi ha un cobrador que és un doble perfecte del president Kennedy. Al poble, els nois perseguim amb la bicicleta l’autobús de les internes que va al Noviciat de les Teresianes… Un altre univers perdut.
I ma mare, pobreta, que no sabrà mai que moltes vegades vaig a peu per a poder quedar-me els diners del bus… Paco, amb el Land Rover, o Àngel, amb la Puch Cobra, sempre paren i em porten quan em veuen caminant per la carretera empedrada, estreta i sense voreres.
*FERNANDO JAIME SOLER
Agraïments:
Josep Albuixech Muniesa, Montse Ferrando Adell, Joan Carles Salmerón, Raul Vidiella Gisbert, Ramon Pedro Ferrando Mallén, Michel Otero Rosselló, Jordi Brull Royo.
Notes:
- L’expressió anar dins Tortosa o entrar a Tortosa s’utilitza als barris i pobles del municipi. És un record de quan la ciutat estava tancada per muralles.
- La companyia de tramvies de Tortosa es funda el 1885 i s’anomena Sociedad Piñol Hermanos, Rodriguez Fajardo y Bugallal. Plega el 1929 i és el darrer tramvia a tracció animal de Catalunya.
- Abans d’ Autobuses Ebro, la concessió del servei a Alfara de Carles havia estat atorgada a Teresa Mur, Joan Fontanet o Guillermo Gràcia.
- Barreiros és la marca de la indústria espanyola Barreiros Diesel, S.A. fundada per Eduardo Barreiros el 1954. Va fer motors, automòbils, camions, tractors, autobusos, carretilles elevadors, etc. fins la seva desaparició el 1978.
- Pegaso és la marca de l’ Empresa Nacional de Autocamiones, S.A. (ENASA) fundada el 1946 per l’organisme estatal Instituto Nacional de Indústria (INI). Va fer automòbils, camions, autobusos, etc. El 1990 va ser venuda al grup italià IVECO.
- Escai és un material sintètic que vol imitar el cuir. L’origen de la paraula és la marca registrada en anglès Skai.
Fes el teu comentari