Això és l’autòpsia d’una filmació de la Guerra Civil a Tortosa. L’anatomia d’una troballa casual i nocturna… El 19 de maig, cap a les dos o les tres de la matinada, mentre encara cercàvem imatges del front de Madrid per a l’últim article sobre Sebastià Campos Terré, vam anar a parar a l’arxiu digital de la UCLA en què es conserven les filmacions de la Guerra Civil espanyola per als noticiaris de la Hearst Metrotone News. Fa anys que tenim el costum de buscar ‘Tortosa’, ‘Gandesa’, ‘Amposta’ o ‘Ebro’ en qualsevol cercador, i és el que vam fer aleshores, sense pensar que ja no eren hores de buscar més coses per internet. Va ser així com vam localitzar les espectaculars imatges de la desfilada de la cavalleria franquista a Gandesa, celebrada tres mesos i mig abans de l’inici de la Batalla de l’Ebre.
En una segona cerca, trobem l’arxiu amb unes imatges en brut filmades a Tortosa. Hi apareixen just després de 34 segons de diferents plans d’un cementiri destruït, sense identificar. En el cas de Gandesa, abans de la desfilada també hi havia imatges d’un cementiri amb les tombes saquejades, que hem pogut confirmar que és a la ciutat d’Osca, a l’Aragó. Siga com siga, el brut d’imatges sobre Tortosa comença amb una pla general, una panoràmica des de l’actual passeig de l’Ebre, amb una casa destruïda en primer terme, a la platja fluvial de Ferreries… A l’altra banda del riu s’hi veu el mercat municipal, l’antic mercat del peix i el pont del tren, danyat pels bombardejos franquistes i dinamitat per les tropes republicanes en la seua retirada.
El següent pla ja mostra un grup de soldats feixistes disparant morters cap al centre de Tortosa, des del barri de Ferreries. En concret, es troben a l’antiga plaça del Pou, l’actual plaça de Pius XII, al darrera de l’església del Roser. El que carrega el morter mecànicament porta una cigarreta penjant del llavi, no sabem si encesa o apagada. S’aixeca i tot seguit se situa al costat d’un altre soldat, gitat al terra, que sembla que no s’acaba d’aclarir per disparar el seu morter. També ens crida l’atenció un soldat amb un gaiato, l’únic que porta casc. Però sobretot, ens intriga un home prim i una mica encorbat. És un comandament que també porta un bastó per moure’s entre la runa, i que porta la jaqueta de l’uniforme tirada per damunt de les espatlles, sense posar-hi els braços per les mànigues.
Tot seguit, les imatges ens mostren una vista del centre de Tortosa. En primer terme es veu un arbre mogut pel vent. Però, de seguida, la mirada ens fuig cap a la façana del palau Oliver de Boteller, encara ubicat a la barana del riu, força castigada per la guerra. Tot i així, comprovem que el veritable objectiu dels soldats feixistes no és altre que la zona dels quarters, on actualment hi ha l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. És just en este punt on es veu perfectament l’esclat d’un parell d’explosius, que provoquen una fumera negra. Després, l’operador de càmera tanca encara més el pla, i veiem les cases buides i esventrades de primera línia de riu, així com els danys provocats per l’aviació feixista al centre de la ciutat. Tortosa sembla deserta.
Sabem que els franquistes havien ocupat tota la banda dreta de l’Ebre des del 18 d’abril del 1938, i que les autoritats republicanes havien ordenat evacuar la ciutat. Però al marge esquerre del riu es queden els soldats republicans, i Tortosa serà front de guerra durant nou mesos, fins al 13 de gener del 1939. El següent pla mostra els efectes dels bombardejos a la zona de la plaça de la Pau, amb la casa Vericat dempeus, l’edifici de l’antic govern civil i dels magatzems El Ebro, però amb el mercat també fortament perjudicat per l’impacte d’una bomba en la seua teulada.
Finalment, encara ens emocionem més, i se’ns posa la pell de gallina, quan la filmació ens mostra la corredissa de soldats feixistes per darrera de l’església del Roser, tot travessant l’actual avinguda Colom, just al davant de la rampa d’accés al pont de l’Estat, on han aixecat una barricada. L’operador de càmera està situat just a la cantonada del que avui és la farmàcia Gamundi. Són els mateixos soldats que abans havíem vist disparant els morters des de la zona del carrer Llarg de Sant Vicent. Porten les seues eines de matar al damunt, a coll, però qui més sinistre ens resulta és aquell oficial del bastó i de la jaqueta damunt de les espatlles, que també passa de pressa, però amb un pas més tranquil quan travessa per davant de la càmera. Sap que l’estan filmant, i segur que no vol semblar un covard.
A la paret del Roser hi ha un cartell que indica la direcció cap a Barcelona, just on anys després va estar penjada, durant molt de temps, una cartellera d’anuncis. Esta és una imatge que nosaltres havíem vist estàtica, una fotografia que sabíem que es conserva a la Biblioteca Nacional. Però mai fins ara havíem vist estes imatges en moviment. Deixem de banda l’emoció i, tot i les hores de la matinada, busquem aquella fotografia a l’hemeroteca digital: sabem que és la manera de saber exactament la data de filmació de les imatges, ja que els fotògrafs del bàndol franquista acostumen a posar-hi la datació de tot allò que documenten des del front. És mirant el revers de la foto, la qual també s’escaneja i es digitalitza per a l’hemeroteca, que podem concloure que la pel·lícula està feta el 20 de maig del 1938. És a dir, just fa 86 anys.
Tot seguit, mirem tota la sèrie de fotografies. N’hi ha dels franquistes preparats per entrar a Tortosa i Santa Bàrbara, del 18 d’abril del 1938. Però la primera imatge del 20 de maig, el mateix dia de la filmació, és la que retrata un grup de corresponsals de guerra estrangers camí del front de Tortosa, tal i com llegim al revers (veure dalt). Això vol dir que, un mes després de l’ocupació del marge dret del riu, els militars feixistes van organitzar una visita a la primera línia per als periodistes i fotògrafs estrangers. Tant el fotògraf del servei tècnic de l’exèrcit franquista com el càmera del noticiari americà formen part del mateix grup, i capten les seues imatges des de punts molt semblants. Això ens permet comparar les imatges i poder reconstruir com va anar la cosa.
Ens crida l’atenció la fotografia d’un soldat somrient amb els que deuen ser dos veïns de Tortosa, tot mirant per una finestra amb una reixa. Més que l’interior de la casa, sembla que estan parapetats i que en realitat observen les posicions enemigues a l’altra banda del riu, perquè a l’edifici li falta l’altra paret. Tot seguit, hi ha fotografies amb panoràmiques de la façana fluvial de Tortosa que vèiem a la filmació. Per exemple, ens trobem amb una instantània de la casa bombardejada a la platgeta de Ferreries, a tocar del riu, amb l’antic pont del tren destruït per la pólvora i la metralla.
Les següents fotografies són des de l’interior d’una cambra fosca. Els soldats i els corresponsals han pujat a una casa i miren cap a dins Tortosa a través d’una finestra rodona. És una casa a segona línia de riu… Des d’allà poden veure el terrat d’una casa més avançada i els arbres de la vora de l’Ebre. I just a l’altra banda del riu, el palau medieval dels Oliver de Boteller; i dalt del turó del Sitjar, els quarters militars que després de la guerra seran abandonats i enderrocats, al lloc en què als anys setanta s’hi farà l’hospital.
Hi trobem altres fotos de les posicions republicanes preses des de l’interior de les cases de Ferreries. Però els soldats feixistes i els corresponsals tornen a baixar al carrer, i el fotògraf capta una vista magnífica de la part posterior de l’església del Roser. Està feta des de l’actual plaça Pius XII, l’antiga plaça del Pou, que es deia així perquè allà hi havia un abuerador per a animals. En primer terme hi veiem la nau del local del Royal Concert, també conegut com El Flamenco, un cafè musical que animava les nits de Tortosa fins als anys de la Segona República.
Pensem que és la primera vegada que veiem l’edifici d’este cabaret, regentat per Francesc Pentinat, que vivia a la casa del costat, on també s’hi allotjaven les noies i artistes del cafè. De fet, al llibre ‘Dellà lo pont de barques’, de Ramon Miravall, se’ns deien els noms d’algunes cambreres: la Mary, la Sara, la Vicenta o la Pampera. Al local hi actuaven artistes, cantants i ballarines d’striptease. Per als joves, era un lloc de referència quan arribaven els carnavals. I també per als tafurs, els jugadors de cartes. A més, també s’hi feien projeccions de pel·lícules. Més antigament, a la mateixa plaça també va haver-hi la taverna d’unes dones conegudes com les Xinxes, però es va tombar per fer les obres de l’església del Roser. No sabem en quin moment es va enderrocar el vell Royal Concert, tot i que l’edifici actual es devia construir a finals dels anys setanta.
Però tornem a les fotos que es conserven a la Biblioteca Nacional. La següent imatge és molt interessant, ja que ens mostra els soldats feixistes des d’un altre angle de càmera, contraposat al punt de vista de la filmació. Això ens permet veure com es preparen els feixistes just abans de començar a disparar els seus morters. És a dir, és una escena completament preparada perquè la puguen retratar els corresponsals estrangers. De fet, a la banda esquerra de la imatge veiem dos dels periodistes amb les seues càmeres. Creiem que el que es troba més a l’esquerra és la persona que filma l’escena per al noticiari de la Hearst. “Nuestros morteros tiran a las posiciones rojas a 60 metros de distancia (a través del río)”, hi ha escrit a màquina, al revers de la fotografia, i també al darrera d’un altra des de l’angulació contrària.
Tot seguit, les fotografies ens ensenyen les runes d’una casa amb una torre que no aconseguim identificar, però que després localitzem en una imatge del 1935 que mostra com era la parròquia del Roser i la façana fluvial del barri de raval de Sant Vicent, al sector de l’actual barri de Ferreries, abans de la destrucció de la Guerra Civil. La torre de la casa sobresurt entre els edificis de segona línia de riu, just a la zona de l’actual plaça Pius XII i del carrer Llarg de Sant Vicent, que és des d’on estaven disparant els seus morters els soldats feixistes. Però som incapaços de determinar la seua ubicació actual. En la imatge inferior, hem encerclat la casa:
Però just quan els franquistes i els corresponsals estrangers estan filmant i fent les seues fotografies de l’escena, una bomba dels republicans cau molt a prop de la seua posició. Això no surt a la gravació per al noticiari de la Hearst, però ja sabem per què els feixistes surten corrents d’aquella ubicació. El fotògraf sí que capta dos imatges de les runes i de la intensa fumera provocades per l’explosió. “Un cañonazo del enemigo cae a 30 metros de los morteros (véase el humo de la explosión. Los chicos de la Compañía de morteros ni se movieron de su sitio”, assegura l’anotació del fotògraf en el revers de la imatge. Però ja sabem que això no és del tot cert, i que l’afirmació té molt de propaganda. Més endavant, quan el foc dels republicans s’intensifica en aquell sector de l’antic raval de Sant Vicent, els feixistes corren cap a l’altra banda de l’església del Roser, en direcció a l’antic raval de la Creu.
Abans, el fòtograf també mostra l’interior d’una casa afectada per les bombes, i passa per darrera de la fàbrica que veiem a la dreta del pont de l’Estat si tornem a mirar la imatge de la Ferreries del 1935. “Lo que queda de una fábrica”, diu en el revers de dos de les fotografies. En una de les imatges es veu perfectament la xemeneia de la fàbrica, que estava on avui trobem el gimnàs Crossfit 77 Feet. En una altra foto, en una cantonada, hi ha una barricada protegida amb sacs. Però el que més ens crida l’atenció és una vista de les línies republicanes que el fotògraf capta des de l’actual carrer Alfara de Carles, amb els quarters dalt del turó del Sitjar. Si fem la mateixa fotografia avui, com hem dit, el que veiem dalt de tot és l’hospital Verge de la Cinta.
De la mateixa manera, també ens crida molt l’atenció la fotografia d’un individu que inevitablement ens recorda Tintín. L’home porta una indumentària molt semblant a la de l’intrèpid reporter creat pel dibuixant belga Hergé, tot i que té el cap cobert amb el que sembla una boina. A les mans porta uns objectes que podrien ser uns llibres. No descartem que puga ser un corresponsal amb un bloc de notes, perquè té aspecte de ser estranger. Es troba plantat a la baixada del pont de l’Estat, just a la cruïlla del carrer Llarg de Sant Vicent, on avui hi ha el pas de vianants entre la botiga de roba d’Stir 180 i la farmàcia Gamundi. Al revers de la fotografia només hi podem llegir “Vistas de una calle de Tortosa”, escrit a màquina, amb un parell d’anotacions fetes a mà: “(Tarragona)” i “1 menos Heraldo”, tot i que la paraula ‘Heraldo’ està ratllada. En una altra fotografia, la de la barricada de sacs al costat de la fàbrica, també hi ha una inscripció semblant: “3 menos Heraldo de Aragón”.
Ja arribem al final. En una de les últimes fotografies de la sèrie es pot veure la cruïlla entre el carrer Llarg de Sant Vicent i el carrer Alfara de Carles, amb les façanes afectades per les bombes i la metralla. Ens fixem en l’edifici de la dreta de la imatge, on s’hi veuen tres persones que miren cap a la càmera. Al seu darrera hi ha una gran obertura en una de les portes del xamfrà de l’edifici. Tota la façana va canviar sensiblement arran de la seua reconstrucció durant la postguerra, molt més modesta des d’un punt de vista arquitectònic; però en l’actualitat encara és possible intuir les grans dimensions de la porta antiga.
Ara sí que arribem al final. La imatge 83 de la sèrie a l’arxiu sobre Tortosa a la Biblioteca Nacional és just el moment de la retirada dels soldats que disparaven els morters a la filmació. L’angle no és exactament el mateix: el fotògraf es troba al mig del carrer, mentre que l’operador de càmera s’ha situat dalt de la vorera. El terra està ple de runes i també es veuen uns papers quiets, però que a la pel·lícula veiem moguts pel vent de maig. L’instant de la fotografia és quan el primer dels soldats feixistes, el que porta una motxilla, apreta a córrer, molt possiblement en escoltar uns dispars o unes explosions. I és aleshores quan el que va una més enrere, a la seua dreta, també accelera els seus passos. “Compañía de morteros pasando por un sitio muy batido”, reconeix el fotògraf en el revers de la imatge. En la penombra queden la resta dels soldats, però s’intueix la silueta sinistra del comandament feixista que portava el bastó i la jaqueta per damunt de les espatlles, com si portés una rebequeta un dia que ha refrescat. Es nota de lluny, és ben inconfusible, la màniga buida de la seua cassaca militar.
P. D. Quan busquem Amposta al mateix cercador de la UCLA, trobem unes imatges dels soldats franquistes prenent posicions al voltant del pont Penjant. Les comparem amb unes fotografies que també trobem a la Biblioteca Nacional, i veiem que van ser filmades uns dies després, el 5 de juny del 1938. No són unes imatges en brut, sinó que formen part d’un noticiari en italià. Però el més curiós és que al final de l’arxiu se’ls ha colat unes imatges que no són d’Amposta, sinó que és un pla detall del bombardeig de Tortosa. Està filmat des de l’interior d’una casa de Ferreries, per un forat, i veiem l’impacte d’alguns projectils a la zona dels antics quarters. Per això, el que hem fet en el nostre vídeo editat, a banda de posar-hi una música, és afegir-hi este últim pla al final de les imatges de Tortosa.
Fes el teu comentari