Des d’un principi teníem clar que la clínica i l’edifici construït davant podien ser el nou hospital comarcal. Els passos que es van dur a terme per a portar a bon terme aquest projecte van ser els següents: els primers contactes es van fer entre l’alcaldia i membres de la comissió de sanitat de la Diputació i, en especial, amb el seu president, en aquells moments, el senyor Maldonado. Va aparèixer la possibilitat que un conveni amb la clínica era viable, sempre que la clínica estigués d’acord i l’Ajuntament la recolzés. Després d’aquestes converses, em vaig posar en contacte amb la presidència i la junta directiva de la clínica per veure si els semblava bé aquesta possibilitat. Una vegada van respondre afirmativament que era interessant per a la clínica, tant des del punt de vista econòmic com sanitari, vaig demanar que la comissió de Sanitat de la Diputació els visités.
En la visita de la comissió, presidida pel senyor Maldonado, ja es va acordar el començament dels tràmits, la visita dels tècnics i la concreció dels detalls del conveni. Vam esperar l’aprovació dels pressupostos del 1985 per part de la Diputació per a la decisió definitiva. L’acord va ser unànime dels tres grups polítics que formaven part de la Diputació: socialistes, convergents i aliancistes. Des de la meva òptica com a alcalde en aquell moment, aquest conveni signat entre la Diputació i la Policlínica era un pas molt positiu vers la recuperació i l’ajut que podia tenir la clínica i també com un servei de cara al ciutadà d’Amposta i de la comarca, ja que fins aleshores els malalts i crònics havien d’anar a Tortosa i Tarragona.
Aquest conveni tenia una doble vessant: econòmica per a la clínica i també social, ja que s’afegia un servei de psiquiatria i drogodependències que en un principi la Diputació pensava ubicar a la residència de la gent gran i que, al final, es va aconseguir que anés a la clínica. La situació de la clínica, tant econòmica com en el context social dels seus dirigents, era prou coneguda per tothom. Des de la nostra arribada a l’alcaldia, crèiem que havíem de tractar totes les entitats dins del mateix marc, amb la convicció que totes i tots treballaven pel poble al marge del color polític dels seus dirigents o de la història anterior que poguessin tenir. L’important era mirar cap al futur i, en el cas de la clínica, era evident que era un servei social i un equipament totalment insuficient per a les necessitats del poble i de la comarca.
A partir d’aquesta realitat és d’on crèiem que havíem de treballar per aconseguir un equipament pel poble com ha de ser un hospital per a Amposta i la comarca. Així es va obrir el diàleg entre l’Ajuntament i la clínica i d’aquest diàleg va sorgir una proposta d’estudi global per analitzar l’adequació de la clínica i l’edifici construït davant per allò que contemplava el mapa sanitari de la Generalitat, és a dir, un hospital comarcal. El primer estudi concloïa que era possible adaptar el conjunt dels dos edificis per a hospital comarcal i centre d’assistència primària amb especialitats de tot tipus.
Dins d’aquest camí es presentaven dues vies: la primera era el conveni que es va signar amb la Diputació i la segona, a partir d’aquest moment, era dirigir els majors esforços de la junta de la clínica per aconseguir el primer conveni amb l’Institut Català de la Salut per a especialitats i intervencions senzilles. I concretar, al mateix temps, l’avantprojecte global d’hospital comarcal. Sabíem que era un camí llarg, complicat, ambiciós, i que s’havia de treballar amb força pensant que el resultat seria molt beneficiós per a la nostra ciutat.
Fes el teu comentari