El 27 de febrer de 2017 es va aprovar el reglament de la Comissió del Nomenclàtor de les vies i espais públics d’Amposta. Es pot consultar al web de l’Ajuntament. La Comissió és l’òrgan tècnic assessor que emet informes sobre la idoneïtat de denominacions de carrers, travesseres, edificis públics i altres, tot i que estos no siguin vinculants. Una de les seues funcions és la de proposar i traslladar al Ple de l’Ajuntament les denominacions de les vies i espaís públics de la ciutat. Però també es contempla la possibilitat que se li facen propostes de denominacions, per a les quals emetrà el corresponent informe. A partir d’aquí, què podem dir de la moció de Junts al ple de l’Ajuntament del 27 de maig de 2024 -i rebutjada-, per posar el nom Macari a l’estació d’autobusos d’Amposta?
Segons el reglament de la Comissió del Nomenclàtor, si considerem l’estació d’autobusos com un espai públic, se seguiria el procediment de proposta de denominació, amb un escrit a l’Alcalde, proposta que revisaria la Comissió i emetria un informe, favorable o desfavorable. Si considerem que és un espai obert al públic de titularitat privada, ja que és un equipament cedit per l’Ajuntament per ser explotat per una empresa privada, la Comissió pot informar sobre les possibles denominacions que se li poden donar.
Quant als criteris, l’article 12.1 del reglament diu que es prioritzaran, entre altres, “…personatges locals i/o d’altres llocs que hagin estat rellevants en la història i evolució de la ciutat”. En el seu article 12.9 també parla de prioritzar personatges que, “des d’un vessant històric, tinguin una dimensió positiva per a la ciutat”. L’article 12.10 recomana esperar 5 anys un cop mort el personatge abans no incloure’l al Nomenclàtor, tot i que admet excepcions.
L’aprovació de noves denominacions o de modificacions de les existents correspon al ple de l’Ajuntament, i requereix l’informe de la Comissió, segons l’article 15.
Al ple de l’Ajuntament en què es va rebutjar la proposta de Junts, l’alcalde de la ciutat va argumentar que el recorregut del senyor Bel ha sigut en l’àmbit privat, havent moltes persones que han tingut un gran recorregut professional i que no es poden reconèixer totes; que l’estació d’autobusos és un espai de la Generalitat, gestionat per una empresa privada; que hi ha altres empreses de transports a la ciutat que podrien sentir-se discriminades. A canvi, l’alcalde va oferir planificar un espai del cicle “Biografies ampostines” per reconèixer la trajectòria del senyor Macari.
A Amposta tenim una plaça Adolf Ventas, un Centre Cívic Ruiz Salgado, una plaça de Fidel, una placa en homenatge a Sapiña, una plaça Mari Chordà. També tindrem una plaça dels Junior’s. I no crec que ningú no tingue massa inconvenients perquè estes persones o entitats, reconegudes per la seua activitat privada, tinguen espais a la ciutat que porten lo seu nom. És cert que són vies o espais municipals, però l’argument relacionat amb la seua activitat privada, és vàlid, perquè caldria definir bé en quin moment la trajectòria privada d’una persona mereix ser considerada d’importància per a la història de la ciutat o no.
Feta esta llarga argumentació prèvia, he de dir que podríem pensar que la moció de Junts podria ser una d’aquelles iniciatives populistes que no són patrimoni només d’ells, que els diferents grups municipals fan al llarg dels anys, i que potser no és una qüestió essencial per a la ciutat. A més, s’ha creat una polèmica no buscada al voltant de la persona. Però al mateix temps, el reconeixement al senyor Macari tampoc no és un fet descabellat, i seria un d’aquells casos en què es fa un reconeixement d’este tipus a una persona en vida, que sempre és d’agrair. Plantejar una biografia ampostina és una bona proposta, però que no és incompatible amb la denominació de l’estació d’autobusos Macari per a l’equipament, i segons com, es pot vore com un “premi de consolació” ja que es va rebutjar la moció. Penso, per acabar, que l’alcalde hauria pogut dir que s’hauria de vehicular la moció per la via de proposta a la Comissió del Nomenclàtor, i així seguir el procediment que es va aprovar ja durant el primer govern d’Esquerra. Més formal i amb una argumentació, segurament més rigorosa.
Fes el teu comentari