Ara fa just una setmana publicàvem l’article Autòpsia d’una filmació de la Guerra Civil a Tortosa: feixistes disparen des de Ferreries. Hi comparàvem un brut d’imatges d’una acció dels franquistes a primera línia de combat, enregistrada per a un noticiari americà, amb les fotografies de fa 86 anys que es conserven a la Biblioteca Nacional. Però l’article deixava un serrell pendent: la localització d’una casa enrunada, afectada pels bombardejos, que apareixia en la sèrie de fotos del 20 de maig del 1938 amb una inscripció al revers: ‘Ruinas de Tortosa’. Són les runes d’una casa amb una torre, que no aconseguíem identificar en l’actualitat, però que després localitzem en una imatge del 1935 que mostra com era la parròquia del Roser i la façana fluvial del raval de Sant Vicent, al sector de l’actual barri de Ferreries, abans de la destrucció de la Guerra Civil. La torre de la casa sobresurt entre els edificis de segona línia de riu, just a la zona de l’actual plaça Pius XII i del carrer Llarg de Sant Vicent, que és des d’on disparaven els seus morters els soldats feixistes.
Més de 5.300 persones ja han llegit l’article, però n’hi ha dos lectors que ens han ajudat a localitzar la casa. Però primer, una anècdota que té molt a veure amb el cas. Diumenge al migdia, quan tornàvem al barri pel passeig de l’Ebre, després de veure el concert del festival Toca’m a l’antic pont del tren, girem pel carrer Moragas Barret i veiem de lluny la casa del número 52 del carrer Llarg de Sant Vicent. I com que encara tenim a la retina la casa de la fotografia del 1938, volem veure-hi breument modificada l’arquitectura d’aquell edifici. La porta central i les dos portes laterals, un primer pis amb tres balcons, una segona altura amb obertures més menudes i un terrat amb una torreta quadrada. A més, per la seua ubicació a segona línia de riu i propera a l’església del Roser, podria ser la casa que havíem encerclat a la fotografia del 1935. Però marxem a dinar i no hi pensem més.
Però la nostra hipòtesi ens torna al cap diumenge a la tarda, quan ens trobem esperant l’inici del concert del festival Toca’m al Jardins del Príncep. Al mòbil ens arriba un missatge del nostre amic Alfonso Chaney, també veí de Ferreries, que ens indica que la casa sense identificar del nostre article podria tractar-se d’un edifici del carrer Om. Minuts després, mentre encara esperem que comence el concert des de la primera filera, arriben el mateix Alfonso i la seua dona. Ens expliquen que esta casa havia sigut ocupada il·legalment en els darrers anys, però que recentment ha sigut adquirida per uns nous propietaris. En el missatge de WhatsApp, se’ns adjuntava la següent comparativa:
Realment, la semblança és sorprenent. L’angulació de la fotografia és l’oposada, però a la planta baixa hi veiem una porta principal amb dos obertures laterals, i un balcó i dos balconets simètrics al primer pis. A la planta superior, tres finestres que es correspondrien amb les tres obertures quadrades de la casa enrunada de la fotografia del 1938. La façana està canviada, i des d’esta perspectiva del carrer no es veu cap rastre de la torre amb merlets que coronava l’edifici. Però, en l’actualitat, esta casa amb entrada pel número 13 del carrer Om és just també la mateixa casa del número 52 del carrer Llarg de Sant Vicent, des d’on sí que es divisa (com hem vist) una torre quadrada en el seu terrat. Perquè tothom se situe ràpidament: és el casalici que hi ha just al costat del popular bar Casa Maso. Alfonso Chaney ens ha fet veure que esta casa i la que nosaltres havíem vist al matí és la mateixa. Per tant, és el número 13 del carrer Om (amb entrada també pel número 52 del carrer Llarg de Sant Vicent) la casa que apareix a la fotografia del 20 de maig del 1938?
La resposta ens arribarà este divendres a la tarda, però a través d’un altre lector. Es tracta de l’administrador de la wiki històrica Ilercavònia, un espai imprescindible que consultem molt sovint. “Se tracta de la casa i els magatzems d’Enrique Carpa. Se situaven on des de fa molts anys hi ha un restaurant xinès i altres edificis, al xamfrà del carrer Alcanyís. En la imatge de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBE) que us adjuntem se veu el recinte que formava el conjunt, llavors en construcció”, hi diu en el missatge que rebem a través del correu electrònic. La fotografia mostra una panoràmica de l’antic fortí cap del pont cap a l’any 1890, amb la caseta dels consums, les instal·lacions del tramvia entre Tortosa, Roquetes i Jesús, i en un segon terme, els magatzems i la casa d’Enric Carpa en procés de construcció, encara sense la seua característica torre.
Tot seguit, dissabte al migdia, li agraïm la informació en una resposta també per correu electrònic. En concret, l’hi responem que ja ens imaginàvem que la casa devia ser per l’hort de Carpa, però que no n’estàvem segurs. “Crec que, reformada, és la casa que actualment està al costat de Casa Maso, tot i que la façana de la fotografia antiga és la façana posterior, no pel carrer Llarg de Sant Vicent sinó pel carrer de l’Om”, diu el nostre missatge. Però, al cap d’unes hores, l’administrador d’Ilercavònia ens respon amb un altre correu, encara més clarificador: “Casa Carpa no és la casa del costat de Casa Maso. Has d’entendre que el solar de l’antiga casa i magatzems d’Enric Carpa avui seria l’edifici del restaurant xinès ‘Ciudad Rica’ i adjacents (òbviament la configuració dels solars ha canviat una mica, tampoc gaire, però bàsicament és que primer hi havia els magatzems i endins la casa a la zona central). Els soldats dels morters són a pocs metres”.
De fet, també ens adjunta una sèrie de fotografies de l’antic camp de futbol que hi havia a l’hort d’en Carpa. La primera és una imatge que ja havíem vist reproduïda en alguns llibres, com ara el volum ‘Tortosa. Imatges d’un espai, d’un temps, d’una gent’, editat l’any 2000 per La Veu del Baix Ebre i coordinat per Albert Curto, director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Allà hi diu que la foto és de Gerard Vergés, i que es va fer cap al 1921. A més de terreny de joc i dels futbolistes, hi veiem la casa de Carpa, amb la seua torreta emmerletada, i també el campanar del Roser, així com la xemeneia d’una fàbrica.
El camp de futbol als terrenys de Carpa es va inaugurar el març del 1921, amb un partit disputat entre l’equip de l’Ateneu, del Cercle Tradicionalista, i els jugadors de l’Ibèric FC. De fet, fa uns anys que ja havíem llegit, en el llibre ‘Dellà lo pont de barques’, de Ramon Miravall (Cooperativa Gràfica Dertosense, 1998), que “en el començament de la dècada de 1920 una part de l’Hort d’en Carpa passa a ésser el camp d’esports del Foot-ball Club Ateneu, amb local social a l’antiga casa-palau dels Oliver de Boteller, que fou després dels Guzmán de Villòria, a la Barana del Riu. L’espai no era de grans dimensions i tenia l’entrada per la porta de fusta que abans n’era de l’hort, la caseta dels pagesos que restava a l’esquerra passà a fer les funcions de vestuaris i dutxa dels futbolistes, tancant a l’exterior amb un mur d’obra per la part del carrer de la Ràpita”. I aquí ens aturem un moment en la descripció, per recordar que en una de les imatges dels soldats feixistes es veu un gran mur a la seua esquena. És el mur que es veu aquí el mur que tancava el camp de l’Hort d’en Carpa pel carrer Ràpita? O és esta una altra paret, entre l’inici del carrer Om i l’actual plaça Pius XII? Siga com siga, al fons també es veu l’edifici que va ocupar l’antic restaurant Europa, un immoble que data del 1906.
Des de la plaça Pius XII, l’antiga plaça del Pou, havíem pogut captar una fotografia amb una angulació semblant a la imatge de la filmació del 20 de maig del 1938, quan els soldats feixistes estaven bombardejant Tortosa amb morters. Però des del carrer Om, i molt menys des dels carrers paral·lels, Olivera i Ràpita, no es veu l’edifici de l’antic bar Europa, ubicat al carrer Alcanar, com podem comprovar en la instantània següent.
De fet, mentre escrivíem el reportatge de diumenge passat, ja vam caure en què els soldats feixistes van ocupar diferents posicions en tot aquell sector de la Casota, el nom popular de l’antic raval de Sant Vicent. A la filmació es troben més aviat a la zona de l’actual plaça Pius XII, més urbanitzada, mentre que en una de les fotografies que es conserven a la Biblioteca Nacional els veiem en una zona d’horts, que ja vam suposar que devien ser els terrenys de Carpa. “En el vostre article heu cregut identificar com a lloc del llançament de morters l’actual plaça Pius XII”, ens diu l’administrador del wiki Ilercavònia, “però en realitat els soldats són molt a la vora, just al carrer Olivera, a la zona dels magatzems que hi ha entre aquest carrer i el carrer Ràpita”. “En una fotografía molt semblant”, continua, “els mateixos soldats se troben a molts pocs metres del que avui seria el davant de l’actual agència de viatges de la Hife. Si l’espectador se fixa molt bé, en aquesta segona imatge, se veu l’edifici que ocupava l’antic Bar Europa, al carrer Alcanar, encara d’empeus”. Tornem a reproduir les dos imatges:
La discussió, el debat, és apassionant. Personalment, pensem que els soldats no disparen des d’una posició tan endarrerida en la segona de les imatges, perquè des de l’actual cruïlla dels carrers Ràpita i Olivera, o encara més avant, des del xamfrà on hi ha el restaurant xinès, en la cruïlla amb l’inici del carrer Alcanyís, ja no es veu l’antic bar Europa, sinó la cantonada de la botiga de Fàbregues. Però sempre direm que quatre ulls veuen més que dos, i per això acceptem altres punts de vista i totes les aportacions que puguen enriquir els nostres articles. Per exemple, el que ara llegim al llibre de Miravall, tornant a la descripció del camp de futbol de l’hort de Carpa:
“Sota un noguer es disposà d’un quiosc de forma hexagonal per la venda de les begudes refrescants de moda: gasoses, sarsaparrella, xarops de llimona i de grosella amb aigua fresca o sifó…. Per anar dels vestuaris al terreny de joc calia travessar un espai triangular i l’extrem del camp, per tal de no minvar la forma reglamentària, esdevenia tan just que entre la tanca de l’hort i el corner amb prou feines passava una persona. A la part de dalt tan sols una filferrada el separava d’una gran gàbia de gallines i conills, propietat d’en Joaquim Prades.” En la següent imatge veiem una tanca de filferro, just davant de la casa de Carpa.
“Conta Joan López Querol”, continua Miravall a ‘Dellà lo pont de barques’, “que els xiquetes i potser algú de més gran, per entrar sense pagar optaven a esperar que alguna pilota sortís fora de la tanca pel carrer la Ràpita, i així la retornaven per la porta d’entrada. Altres optaven per saltar la tanca i això es feia perillós perquè es podia caure a l’abast d’un vigilant amb una xurriaca a la mà. En Pep Gisbert de Censi, encarregat de Nicolau en els descampats de troncs, s’encarregà de les pilotes i del marcador del camp des de la fundació del Foot-ball Club Ateneu”. Podem veure tot este ambient de futbol amateur, amb la gent asseguda damunt d’un mur per veure el partit, en dos imatges més que el nostre lector també ens facilita, i en què també apareix la casa de Carpa.
En la segona de les imatges, la casa de Carpa hi apareix en primer terme, just al costat del terreny de joc, amb l’absis de la parròquia del Roser al seu darrera. Fixem-nos també en què el campanar del Roser és molt més esbelt que l’actual, ja que durant la Guerra Civil va patir importants destrosses, i la reconstrucció de Regiones Devastadas va canviar-li substancialment la fesomia. Però tornem a la casa de Carpa. Miravall hi fa una referència molt breu, i diu que “el carrer Ràpita estava començat per l’edifici de l’Hort d’en Carpa (Prades), i presentava una llarga tanca fins a l’hort de l’ouetaire Segarra i el taller de Sales i els horts de Paco i Pau de la Reus“. En el mateix llibre, Miravall també situava els horts de Carpa sobre un plànol, però sobretot reproduïa el plànol urbà de l’arquitecte municipal Joan Abril i Guanyabens. Allà hi escriu “Hort d’en Carpa”, però en canvi la descripció no apareix en la versió del mateix plànol que trobem a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Ens fa gràcia veure-hi escrit ‘carrer Llarch de Sant Vicenç’ i ‘carrer Olm’, o constatar que l’actual avinguda Colom encara no existeix, sinó que es parla d’una travessia de la carretera de València i Aragó. Una mica més al nord, també podem veure que l’actual Rambla Catalunya encara es deia carrer Major del raval de la Creu, i que per la vora del riu s’hi dibuixa el camí de Sirga. Però, al marge d’això, sembla aclarit que la casa de Carpa no és l’edifici amb número 13 al carrer Om i amb número 52 al carrer Llarg de Sant Vicent, com ens havíem pensat. A nosaltres, més que el dubte, ens queda el misteri de com és possible que les dos cases siguen tan semblants des d’un punt de vista arquitectònic, a tants pocs metres de distància. Són obra del mateix arquitecte? Es va copiar una de l’altra? Potser un tercer lector ens ho sabrà respondre…
P.D. del 3 de juny del 2024: Doncs ja tenim les primeres aportacions. A través de la professora Carme Maigí ens diuen que l’edifici del carrer Llarg de Sant Vicent en realitat es diu casa Mañé, perquè la casa de Carpa estava, efectivament, al sector on ara hi ha el restaurant xinès, a l’inici del carrer Alcanyís. Per la seua banda, el també professor i historiador Joan-Hilari Muñoz ens facilita una imatge aèria del 1927, captada per encàrrec de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), en què es poden veure perfectament delimitats els horts de Carpa i el mateix camp de futbol. Però més enllà d’això, el document és molt interessant perquè es pot constatar com era la trama urbana de Tortosa només 10 anys abans dels bombardejos de la Guerra Civil.
Fes el teu comentari