L’emoció ha marcat el primer homenatge a les víctimes republicanes ebrenques afusellades o mortes a l’antiga presó de Pilats de Tarragona durant el franquisme. Familiars d’una cinquantena de pobles de les Terres de l’Ebre les han recordat al cementiri municipal de Tarragona i per a alguns, ha estat el primer cop que han visitat l’espai on hi ha les restes dels seus parents. És el cas de la MªCarme Franch, qui ha completat part de la història familiar. “He aconseguit saber on està el meu avi i omplir un buit. Al meu pare li hauria agradat saber-ho, li van matar el seu pare quan tenia nou anys”, ha relatat, emocionada. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha reivindicat la lluita antifranquista perquè les noves generacions no l’oblidin.
La memòria de les 233 víctimes republicanes ebrenques que van ser afusellades o bé van morir per malalties a l’antiga presó de Pilats de Tarragona entre el 1939 i el 1943 ha estat ben present en l’acte celebrat al cementiri de la ciutat. És en aquest punt on aquest dissabte s’han reunit nombroses famílies de les Terres de l’Ebre que hi tenen parents enterrats, després de ser repressaliats per les seves vinculacions amb el bàndol republicà o amb el món sindicalista. Abans de l’acte protocol·lari, els assistents han fet una visita guiada de la mà del doctor en història de la URV Xavier Tolosana. Així, han pogut veure de prop les tres fosses comunes dignificades que es troben en aquest indret. Segons Tolosana, actes com aquests permeten recordar tant a les víctimes com a la democràcia republicana.
En alguns casos, la visita ha suposat el primer cop que els familiars visitaven l’espai on es troben les restes dels seus parents republicans. És el cas de la Mª Carme Franch, natural d’Amposta, qui s’ha emocionat al reconèixer que ha aconseguit saber on està el seu avi i omplir un buit familiar. “No se’n parlava, no sabíem més que el fet que al meu avi el van afusellar. Mai vam saber el per què, ni què havia fet… el meu pare sempre deia que havia sabut per amics que l’havien afusellat sense que tingués delictes de sang a les mans. Llegint llibres hem sabut que va pertànyer al Comitè Revolucionari d’Amposta i un sindicat”, ha indicat. A través de la llei de memòria històrica, Franch va poder ubicar les restes del seu avi al cementiri de Tarragona.
Després de generacions marcades pel silenci individual però també col·lectiu, els descendents han volgut trencar aquesta dinàmica. Així ha estat per al veí de Sant Jaume d’Enveja Vicent Casanova Úbeda, nét de Josep Úbeda Badia, qui va evitar que es fes una ‘saca’ de presos entre els veïns, alguns dels quals, de dretes. “Quan es va acabar la guerra, el van empresonar i jutjar. El meu avi va demanar molts avals a la gent del poble que havia salvat, però no li van fer mai. Ell va salvar als de dretes i a ell no el van voler salvar, suposo que per no donar-li les gràcies després tota la vida”, ha rememorat.
Record per a les víctimes i el llegat republicà
En l’homenatge també han participat altres testimonis de familiars de víctimes ebrenques, que han compartit les històries que els han marcat al llarg de les generacions. Més enllà del record envers les víctimes, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha posat l’accent en el llegat democràtic i republicà. “Com a país, decidim recordar la lluita antifranquista no com un exercici de nostàlgia, sinó com una eina per reforçar la qualitat democràtica i fomentar la cultura de la pau i dels drets humans”, ha afirmat. Alhora, ha focalitzat el missatge envers el conjunt de la societat i més concretament, els més joves, per ser conscients d’aquests valors i evitar la repetició “d’aquella barbàrie”.
El d’aquest dissabte ha estat el primer homenatge centrat en les víctimes ebrenques, un gest que Ubasart ha afirmat “que el país devia”. L’acte s’ha donat per finalitzat amb una ofrena floral conjunta davant el grup escultòric ‘Dignitat’, ubicat en una de les fosses comunes on hi ha restes de persones represaliades. Alhora, s’han llegit un per un els 233 noms dels ebrencs i ebrenques d’una cinquantena de municipis de les Terres de l’Ebre que es té constància que van morir a Tarragona durant el franquisme.
Fes el teu comentari