Els propietaris de les grans finques del Delta varen constatar que venien temps complicats per poder dessecar erms (llacunes com s’havia fet històricament) i transformar-les en terres de cultiu. El temps estava canviant. Era el cas de la finca de “Bombita” a l’esquerra del Delta, propietari de la bassa del Canal Vell, i de la finca ubicada al sector 9 a la dreta del Delta, al costat de la bassa de l’Encanyissada, propietat de Francesc Margalef.
Mentrestant, estàvem debatent al Departament de Política Territorial amb els diferents grups polítics i els ajuntaments, la viabilitat de la creació del parc natural. Es va produir el cas que el propietari de la finca Bombita al terme municipal de Deltebre, encarregat de la qual era Joel Bonet, dirigent de la Comunitat de Regants de l’Esquerra, va endegar els treballs per dessecar la finca de la seva propietat, de la qual formava part quasi la totalitat de la bassa del Canal Vell, la llacuna més gran de la part esquerra i zona de pesca i caça dels caçadors de Deltebre.
Els caçadors que tenien fins aquell moment drets adquirits per caçar a la bassa del Canal Vell, al saber que Joel Bonet i el propietari de la finca Bombita pretenien dessecar la bassa per convertir-la en arrossar, varen provocar un gran moviment popular a Deltebre en contra de la dessecació. El govern de Convergència presidit per Jordi Pujol volia impedir la dessecació perquè hi havia un compromís amb les forces polítiques al Parlament, però no tenia les eines jurídiques apropiades per poder parar els treballs de transformació de la finca (la bassa del Canal Vell) en terreny de cultiu.
Cal recordar que fins a aquella època la legislació estava més preparada per facilitar la dessecació que no per mantenir l’estat natural, per tant, l’Administració de la Generalitat estava sense eines per parar els treballs de transformació en terra de cultiu.
El govern de la Generalitat, que fins als moviments en contra de la dessecació a Deltebre tenia paralitzada l’elaboració del decret de creació del parc natural a causa de la posició en contra dels sectors descrits anteriorment, va valorar que una manera de resoldre el conflicte era creant el parc natural en dues fases: la primera a la part esquerra del Delta per poder paralitzar els treballs de dessecació al municipi de Deltebre, i la segona a la resta del Delta on els ajuntaments o pobles eren reticents.
El primer decret de declaració de Parc Natural del Delta fou només de l’hemidelta esquerre, i així va començar la creació de les infraestructures mínimes necessàries al municipi de Deltebre.
És un cas clar que el posicionament de la dreta ampostina i sobretot del sector que envoltava a Paco Soneca, amb la seva incapacitat de visió de futur, van impedir que el parc natural es desenvolupés al mateix temps a una part del Delta que a l’altra, i es va impedir la possibilitat de disposar d’una part de la seu del Parc Natural a Amposta.
A Sant Jaume d’Enveja també s’estava en contra del decret de creació del parc, potser influenciats per la relació entre Sant Jaume i Amposta a través de les connexions de la Cambra Arrossera i la Comunitat de Regants, i també el posicionament en contra de la Societat de Caçadors del poble.
En vista de la situació general, el conseller de Política Territorial ens va proposar als grups polítics l’aprovació del decret de Parc Natural del Delta de la part esquerra i deixar per una segona fase l’aprovació de la resta del Delta.
Davant d’aquesta posició, encara es va intentar convèncer l’Ajuntament de Sant Jaume i en aquest sentit vàrem celebrar una reunió a l’Ajuntament per intentar almenys dividir l’hemidelta dret. A la reunió vam assistir, de fora de la població, José Gil, alcalde d’Amposta, que estava en aquells moments a favor de la creació del Parc, Josep Maria Garreta, arquitecte i diputat d’ERC, i Josep Maria Simó com a parlamentari del PSC. Aquesta reunió estava presidida per l’alcalde de Sant Jaume, que amb dubtes estava disposat a defensar el parc natural, però sempre que tingués el suport de les entitats del poble. La reunió fou un desastre, ja que el president dels caçadors de Sant Jaume es va declarar en contra del parc natural d’una manera ferotge, i la resta de representants del municipi el varen seguir i l’alcalde no va poder o no va voler contradir els caçadors.
Amb aquestes posicions, el govern de la Generalitat ho va tenir molt fàcil per declarar parc natural l’hemidelta esquerre com a parc natural i col·locar totes les infraestructures i serveis al municipi de Deltebre.
Durant l’any 1983, el Ple del Parlament va aprovar el decret de creació del Parc Natural del Delta, però només de l’hemidelta esquerre. El dia de l’aprovació al Ple, vàrem intervenir els diputats ebrencs dels diferents partits. L’any 1986 es va aprovar l’ampliació del parc al conjunt del Delta, però el parc quedava consolidat amb tots els serveis a Deltebre. L’única concessió que es va donar a Amposta va ser que el director del Parc Natural fos d’aquesta població, d’aquesta manera es va anomenar com a primer director del parc a Rafel Balada.
*GABRIEL PERLES és militant del PSC d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari