El proper dimarts, 18 de juny, farà 75 anys de la (suposada) detenció de l’anarquista ampostí Francisco Cebolla Marcos, l’últim ebrenc executat pel franquisme. Vam conèixer el seu nom de casualitat, en un llistat de víctimes de la dictadura. Però el que més ens va cridar l’atenció és que la pena de mort no fos per afusellament, sinó per garrot vil. Això ens va portar a localitzar el cas en el llibre ‘Garrote y prensa. Verdugos y ejecuciones en la España de Franco’, del lleidatà Eladi Romero García, perquè Cebolla Marcos, àlies ‘El Viejo’, havia sigut executat a la presó de la capital del Segrià el 17 d’agost del 1956. Ja hem explicat la seua execució i els casos d’altres ebrencs sentenciats a garrot vil durant el franquisme. Però necessitàvem saber més detalls sobre la vida de Cebolla Marcos. Qui era aquell guerriller del que ningú ens sabia dir res? Com era possible que a Amposta ningú el recordés? Ara que hem investigat la seua vida i la seua mort, no podem deixar de pensar en aquelles històries del Far West que tots hem vist al cinema.
L’expedient de Cebolla Marcos es conserva a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, ubicat a l’edifici del Govern Militar, al costat del monument a Colom. Tota la documentació sobre ‘El Viejo’ està arxivada dins de la causa ordinària 417/IV49. Teníem la cita concertada per al 23 de febrer del 2024. Arriba el dia i ens deixen veure i fotografiar tot l’expedient, amb desenes de fulls molt deteriorats pel pas del temps, els fongs i la humitat, en una taula menuda de la sala de consultes. Se’ns gira feina, i només tenim un parell d’hores per mirar tots els papers… A la portada, amb un llapis de color roig, algú hi havia escrit el número 88.829, que també hi figura en una enganxina més moderna. A la descripció hi diu: “Componentes de una partida de bandoleros habiendo cometido atraco a mano armada, agresión a la Fuerza Armada y muerte al sometenista Don José Murgo Guitart”. Hi afegeix que els processats són Lorenzo López Nogueiro (en realitat el segon cognom és Noguero, però també el trobarem escrit Nogeiro) i el mateix Francisco Cebolla Marcos. Com a “no habidos” hi figura Francisco González, àlies ‘El Paco’, considerat en rebel·lia, i com a morts José Hermosilla Hurtado i Manuel Antonio Almansa, més quatre més desconeguts.
Un garbuix de dates
A la segona portadeta també hi trobem un ball de dates. Hi diu que els fets jutjats tenen lloc a partir del 10 de juny del 1949, però que Cebolla Marcos ingressa en presó preventiva el 13 de gener del 1950, i que és processat el 7 de març següent. Però si fins ara havíem llegit que el detenien el 18 de juny, com és que no entra a la presó fins més de set mesos després? Ja sabíem que en algun moment havia protagonitzat un intent de fuga de la presó de Lleida, i que després el tornen a detenir. Vol dir això que ‘El Viejo’ va fugar-se als pocs mesos de la seua primera detenció? Fins ara, ens pensàvem que quan s’escapolia de la presó era al costat de López Noguero, abatut per la Guàrdia Civil el 16 de maig del 1956… Siga com siga, ‘El Viejo’ i altres maquis també són processats en rebel·lia el 21 d’abril del 1952. I ja sabem que el consell de guerra en què Cebolla Marcos i López Noguero són condemnats a mort se celebra al 19 de novembre del 1953. El jutge instructor del cas és el tinent d’infanteria Jesús Campa Fuentes, mentre que el soldat d’infanteria Antonio González Sanrama hi actua com a secretari de la instrucció.
El primer document que hi trobem a l’expedient de la causa 417/IV49 és un informe de la Guàrdia Civil, signat pel sergent Pedro Rodríguez Muñoz. El guàrdia fa constar que cap a les 14.30 hores del 10 de juny de 1949 es té constància de la presència d’un grup de “bandoleros” a prop del poble de Gerb, que actualment pertany al municipi d’Os de Balaguer, i que per això s’ordena el trasllat “en coche de línea” d’un grup de guàrdies fins a Balaguer, per intentar localitzar els maquis. En este informe ja es diu que caldria prendre declaració al taxista José Garriga Pijuan. I és que a ‘El Viejo’ i la resta de guerrillers se’ls acusa de requisar el seu taxi en un carrer de Lleida i d’arribar amb el mateix vehicle fins a Tremp, per atracar l’oficina de la Banca Arnús, i tot seguit fins a Balaguer, per assaltar el Banc Espanyol de Crèdit, a més de diferents masies. De fet, en una d’estes accions és on haurien mort José Murgo Guitart, membre del sometent.
El robatori del taxi a Lleida
El següent document és la llarga declaració del taxista lleidatà, amb data del mateix 10 de juny. Hi diu que a les 9.30 del matí es trobava en la parada de taxis de l’avinguda José Antonio, actual avinguda Francesc Macià, quan va ser interpel·lat per dos individus que van preguntar-li quant els cobraria per portar-los fins a Tremp. Ell els va respondre que tres pessetes el quilòmetre. Però més enllà del preu, el que més ens interessa és la descripció dels dos homes: “Uno de ellos alto, moreno, con traje azul oscuro, con corbata, hablando catalán y castellano, calzando zapato negro; y el otro peor trajeado, sin corbata, más bajo que el anterior, de color moreno, hablando este último castellano”. Pel seu bilingüisme, ens preguntem si el primer dels individus serà Cebolla Marcos. Serà ‘El Viejo’ este maqui tan ben vestit? En paral·lel, hem pogut saber que Lorenzo López Noguero, àlies ‘El Francès’, ‘Fernando’ o ‘El Chaval’, era un militant de la CNT que havia nascut a Nantes el 24 d’octubre del 1923. ‘El Francès’ també té un retrat força elegant, amb corbata i tot, en una fotografia que hem trobat al web Federación Anarquista.
En la seua declaració, el taxista diu que l’invidu més alt i millor vestit portava una valisa de cuir com les que utilitzaven els viatjants. Tot seguit, explica que emprenen el viatge en direcció a Balaguer, però que a l’altura de Gerb els dos individus li demanen que es desvien per recollir la seua tia, que viu en una torre a tres quilòmetres del poble. Els dos homes animen el taxista a fer sonar el clàxon, i és quan per la muntanya baixen uns altres tres homes, mal vestits i fortament armats. En concret, “provistos de metralletas, una cada uno, bombas de mano, varias de ellas, cartucheras de cuero, pistolas y macuto, no pudiendo precisar la ropa que vestían más que cada uno llevaba un abrigo puesto y muy deteriorado, sin abrocharse, permitiéndose verse las bombas y la pistola”. No els fa falta dir res perquè pugin també dins del cotxe, i al cap de mig quilòmetre surten dos homes més a la carretera, també mal vestits i armats. Tot seguit, fan baixar el taxista del vehicle i marxen en direcció a Balaguer, però un dels maquis, armat amb un rifle, una pistola petita i algunes bombes de mà, es queda amb ell per vigilar-lo.
La declaració del taxista és més llarga i explica com va poder fugir del seu vigilant, i que va ferir-lo en una cama i en una mà, enmig d’una lluita desesperada per salvar la vida. De fet, és el mateix taxista qui corre fins a Gerb perquè el secretari de l’Ajuntament avise la Guàrdia Civil. Quan finalment arriben els agents del cos armat, es desplacen al lloc dels fets i localitzen el taxi bolcat en un barranc. Al portaequipatges del vehicle hi ha l’americana de l’individu més alt, on hi ha una autorització per entrar a les valls d’Andorra a nom d’un tal Fernando Suso Sanjuán, resident a Barcelona i de 31 anys. El paper està datat a Lleida uns mesos abans, el 22 de març de 1949. Però els guàrdies constaten que la documentació està falsificada, ja que la fotografia està apegada per damunt de les empremtes dactilars. És per això que un dels àlies de López Noguero, el francès, també és ‘Fernando’?
Qui era Fernando Suso Sanjuán?
El més curiós és que, en realitat, Fernando Suso Sanjuán va existir. Hem localitzat una fitxa amb el seu nom, i una altra amb el nom de qui pensem que és el seu germà Severiano, als arxius de la Secció Político-Social de la policia franquista. Però sobretot, hem pogut trobar un registre de l’Institut Francès d’Estadístiques i Estudis Econòmics que diu que Fernando Suso Sanjuán, que va morir a la ciutat occitana de Montblanc el 31 de gener del 2013, havia nascut a Barcelona el 21 de juny del 1917. Per tant, és cert que l’any 1949 tenia 31 anys. Així, sembla clar que el grup de Cebolla Marcos havia aconseguit la seua documentació per poder circular lliurement per Andorra i per l’Espanya franquista. Perquè, a més del salconduit per entrar a Andorra, a la butxaca de l’americana —trobada al taxi— també hi havia un certificat de serveis militars expedit a Tetuan, amb data del 29 de novembre de 1941; una targeta d’una mútua de treballadors metal·lúrgics, i un quadern de notes amb apunts en castellà i francès, comprat a la llibreria internacional de Josefina Sánchez, a Escaldes d’Andorra. Esta última dada serà molt important, ja que després veurem que el maqui ampostí havia residit a Escaldes.
El grup de maquis d”El Viejo’ i ‘El Chaval’, que havia sortit de França i havia entrat a Espanya per Andorra, va utilitzar el taxi per atracar un parell de bancs a Tremp i Balaguer. També alguns masos, abans de matar a trets el sometent José Murgo Guitart, veí d’Abella de la Conca, i de ferir de gravetat la seua filla, Josefa Murgo March. El grup va ser perseguit per la Guàrdia Civil, que el 18 de juny del 1949 es pensa que havia detingut Cebolla Marcos, López Noguero i un tercer guerriller, que diverses fonts anomenen Baltasar González Pérez. En canvi, la resta de membres del grup haurien fugit o mort abatuts pels guàrdies. Però, i aquí és on ve la primera sorpresa, el següent document que trobem a la causa 417/IV49 és un escrit de la Guàrdia Civil, en què demanen permís al director de la presó Model de Barcelona per visitar López Noguero, amb la intenció de mostrar-li unes fotografies de Cebolla Marcos, “al que llamaba este cuando cayó herido en el barranco de Arcayó, cerca de Tahús”, a l’Alt Urgell, per poder-lo identificar com a integrant del seu grup de “bandoleros”. La carta està signada pel comandant d’Informació de la comandància de Lleida, el 24 de desembre del 1949. És o no és el “bandolero Cebollas” la persona que tenen detinguda a Lleida?
El veritable Cebolla Marcos
A primera vista, sembla que la Guàrdia Civil no té gaire clar si la persona que havien detingut el 18 de juny és ‘El Viejo’ o bé un altre guerriller. Així s’entén, o així queda demostrat, per un altre document del cos armat, datat el 4 de gener de 1950, en què el sergent Pedro Rodríguez Muñoz explica que una parella de guàrdies de la Seu d’Urgell acaben de detenir un tal… Francisco Cebolla Marcos. Hi ha dos guerrillers detinguts que s’identifiquen amb este nom, per despistar les autoritats franquistes, o és la pista que ens faltava per intuir en quin moment havia fugit de la presó? Així, els guàrdies afirmen que la seua detenció s’ha produït a la frontera hispano-andorrana, quan el guerriller es dirigia a la Seu d’Urgell per presentar una declaració jurada a la comissaria de policia. La seua intenció era obtenir un permís d’entrada a Espanya, “por hallarse refugiado en Andorra como exiliado político, desde la terminación de nuestra guerra de liberación”. Siga com siga, ara sí que sembla que han detingut ‘El Viejo’, perquè en la seua declaració el detingut manifesta que té 49 anys, que està casat i que és natural de Sant Jaume d’Enveja, fill de Francisco i Maria, de “profesión jornalero y en la actualidad residente como exiliado político en Las Escaldas (Andorra)”. Tot seguit, quan li pregunten la seua residència anterior al “Glorioso Movimiento Nacional”, el detingut afirma que residia a Amposta.
Cebolla Marcos els diu que quan vivia a Amposta es dedicava a la pesca i al conreu de l’arròs, i que s’havia afiliat a la CNT. Tot i que no hi tenia cap càrrec sindical, pertanyia a la col·lectivitat anarquista d’Amposta, on va residir fins al 1937. Però, de què estem parlant, quan ens referim a la col·lectivitat de la CNT? Durant la Guerra Civil, Amposta va esdevenir la capital anarquista del territori, perquè tant al Delta com al Montsià va triomfar el col·lectivisme de la CNT i de la UGT. Fa set anys, la historiadora Teresa Ferré ens explicava en una entrevista que a Amposta es va imposar un consell municipal dirigit per aquests dos sindicats, que va culminar el 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General, formada per 1.200 persones d’unes 700 famílies diferents. El 10% de la població era col·lectivista.
Així, la col·lectivitat d’Amposta va ser la més nombrosa de les Terres de l’Ebre i una de les més rellevants de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en seccions de pagesos, paletes, indústria arrossera, indústria pesquera, intercanvi, pintors, forners, fusta, ramaders, economia, abastament, i d’altres de més secundàries. Va arribar a instaurar un sou familiar com a retribució, i si un home estava al front, el seu salari el cobrava la dona. També tenia treballadors que no eren col·lectivistes. L’habitatge, la farmàcia i el metge eren gratuïts. Si la casa era de propietat, la col·lectivitat pagava la contribució i les despeses. A banda, l’escolarització era obligatòria i mixta. A més, va ser molt coneguda per la creació de la granja ‘Roja i Negra’. Tant, que l’estiu del 1937, el fotògraf Carlos Pérez de Rozas va documentar la col·lectivitat d’Amposta, com també havia fet amb altres experiències revolucionàries de Catalunya.
Però quan les tropes nacionals s’apropaven a l’Ebre, Cebolla Marcos i la seua dona van decidir marxar d’Amposta i traslladar-se, amb els seus fills, al Prat de Llobregat, a prop de Barcelona. Segons explica en la seua declaració, Cebolla Marcos va ser mobilitzat per les autoritats republicanes i va prestar serveis militars a Sarrià i de fortificació al Pla de Cabra (l’actual Pla de Santa Maria). Dos anys després, a causa de la desfeta republicana, l’ampostí marxa a l’exili de França, on és internat al camp de concentració de Barcarès, fins al mes d’abril del 1940. I efectivament, nosaltres hem localitzat el seu fitxer al registre d’interns als camps de refugiats dels Pirineus Orientals entre el 1939 i el 1942. A la seua fitxa, hi diu que havia nascut el 4 d’octubre del 1900 a Tortosa —Sant Jaume d’Enveja era una pedania tortosina—, que era pagès, que estava casat i que tenia un fill. La seua fitxa, redactada el 8 d’abril del 1940, l’inclou en la llista de membres de la 156a Companyia de Treballadors Espanyols de Barcarès. Però no hi figura ni la data d’entrada ni la data de sortida del camp.
Quan és posat en llibertat, Cebolla Marcos relata que fixa la seua residència a Tolosa de Llenguadoc, dedicant-se a diferents oficis. Fins i tot diu que va treballar en un camp d’aviació, durant l’ocupació nazi. Cap al 1943, assegura que es dedica a fer de mecànic de camions i cotxes a França i Andorra, sense perdre el contacte amb la CNT, fins a finals del 1948. De la mateixa manera, afirma que havia patit diferents detencions a França, una de les quals per vendre productes al mercat negre i l’altra per contraban. Per això decideix instal·lar-se a Escaldes d’Andorra, des d’on continuava el contraban amb França, però sense entrar al país.
El valencià José Bañón i un altre maqui del Montsià
Tot seguit, la Guàrdia Civil li pregunta si formava part de la partida de José Bañón, un nom que encara no havíem vist, però que serà important. Cebolla Marcos explica que va afegir-se al grup de guerrillers per indicació del guia Francisco González. Segons diu, es trobava treballant en una carretera d’Andorra i ‘El Paco’ li havia promès 2.000 o 3.000 pessetes si l’ajudava a passar un grup de persones a la banda espanyola. Va ser així com ‘El Viejo’ diu que va conèixer ‘El Chaval’, que aquí no és López Noguero, sinó Antonio Almansa Cañizares. De fet, l’ampostí dóna els noms dels diferents integrants del grup: José Bañón és un valencià que liderava el grup, i Antonio Martínez, segon cap, era un andalús de Huércal-Overa. També hi ha un tal Zamora, de qui ignora més dades; ‘El Francès’ López Noguero; un tal ‘Millán’, de nom Joaquín Millán, natural d’Amposta o de la Ràpita, i Julio Bonilla o Carbonilla, que deia que era de Madrid. També hi diu que a Escaldes d’Andorra residia a la casa d’un tal Francisco Pros. Però sobretot, el que més ens crida l’atenció és que Cebolla Marcos detalla d’una forma molt precisa l’armament que portava cadascun dels guerrillers. ‘El Viejo’ diu que a ell li havien tocat una metralleta, dos carregadors i dos bombes de mà.
Tot seguit, també és força precís quan explica la ruta que van seguir, durant quatre dies i quatre nits, per entrar en territori espanyol, i que van estar-se uns sis dies en una cova amb capacitat per a 100 persones a la serra del Montsent. Però el més interessant de tot plegat és quan Cebolla Marcos relata els fets del 10 de juny, i ens aclareix que els dos guerrillers que van anar a Lleida per robar el taxi van ser el suposat cap del grup, José Bañón, i López Noguero. Per tant, l’individu ben vestit que parlava en castellà i català no era ‘El Viejo’, com havíem cregut fins ara i també la Guàrdia Civil quan l’havia detingut, sinó Bañón, que en realitat no s’expressava en català, sinó en un valencià que el taxista lleidatà no va saber distingir. I qui conduïa el taxi requisat per anar a cometre els atracaments era ‘El Francès’. De la mateixa manera, Cebolla Marcos hi diu que l’encarregat de quedar-se a vigilar el taxista, i per tant qui va ser incapaç d’evitar que fugís i alertés la Guàrdia Civil, va ser el guia Francisco González. D’esta manera, Cebolla Marcos intenta exculpar-se o atribuïr-se un paper molt secundari en els fets.
Qui va matar el sometent?
Segons ‘El Viejo’, el robatori al Banco Hispano Colonial de Balaguer no el van arribar a cometre, enmig de les discussions del grup i també perquè la seua presència no havia passat inadvertida entre la gent que hi havia als comerços, als cafès i la plaça. Per això, van retornar des de Balaguer al lloc on havien deixat el taxista i el guia, i en veure el que havia passat entre ells van decidir desfer-se del vehicle, llençant-lo al barranc. Tot seguit, van tornar per la muntanya en direcció a la cova, on van quedar-s’hi uns vuit dies, fins que van voler tornar cap a Andorra perquè sabien que el taxista havia pogut avisar la Guàrdia Civil, i que ja els estaven buscant per les muntanyes. Va ser durant esta fugida, i després de robar en diversos masos per aconseguir menjar, que el grup arribava a Abella de la Conca. En este punt, ‘El Viejo’ explica que va preguntar-li al francès López Noguero què feia amb un fusell, i que van discutir sobre l’assassinat del sometent i les ferides causades a la seu filla. Una acció que Cebolla Marcos diu que es podria haver evitat, i que atribueix a José Bañón, Joaquín Millán o Antonio Martínez. A més, el seu botí va limitar-se a aconseguir una mica de botifarra negra, dos o tres llonganisses, un parell de pans i dos ampolles de conyac.
Dos o tres dies després, quan s’aturen a descansar al barranc d’Arcayó, just en el moment en què encenen uns cigars, la Guàrdia Civil els sorprèn i s’inicia una batussa en què disparen les seues armes i fan esclatar algunes bombes de mà. Cadascú fuig com pot, però ‘El Viejo’ torna per ajudar el guia, i no López Noguero, que ferit l’està cridant pel seu nom. Tot seguit, aconsegueix escapolir-se frontera enllà, cap a Andorra, on arriba tres dies després. Per tant, segons esta declaració, no és cert que Cebolla Marcos fos un dels detinguts el 18 de juny, i confirmaria la nostra teoria que la Guàrdia Civil tenia molts de dubtes sobre la identitat dels guerrillers capturats aquell dia. Per tant, després de llegir esta versió dels fets, ara ens sembla força clar que era el valencià José Bañón, cap del grup, qui estava tancat a la presó quan la Guàrdia Civil vol anar fins a la Model de Barcelona per ensenyar-li a ‘El Francès’ les fotos de qui pensa que és ‘El Viejo’.
El següent document és una nova declaració de Cebolla Marcos, en què confessa que té 49 anys i que és natural de “San Jaime de Amposta digo de San Jaime Lambeja”. Està casat i és agricultor, amb domicili a la carretera “La Rivera” d’Amposta. Assegura que sap llegir i escriure, però que ignorava si la missió del grup liderat per López Noguera era atemptar contra el general Franco i algun ministre, amb sabotatges als trens o atacant els vehicles on viatjaven. La declaració, datada a Lleida el 20 de gener del 1950, porta la signatura de Cebolla Marcos, amb la cal·ligrafia tremolosa de les persones que ben just saben escriure el seu nom.
Els informes de l’alcalde i falangista José Porres Navarro
El mateix 20 de gener, la Guàrdia Civil demana un informe a l’Ajuntament d’Amposta sobre Cebolla Marcos, que s’escriu només quatre dies després. Bàsicament, per conèixer els seus antecedents polítics i socials. Així, l’Ajuntament detalla que ‘El Viejo’ estava casat, que havia fet el servei militar el 1921, i que el seu últim domicili a Amposta era al número 5 de la carretera de la Ribera. “Con anterioridad al Glorioso Movimento Nacional pertenecía a la sindical CNT y confraternizaba en gran manera con los individuos componentes del comité marxista de esta población, durante el dominio rojo separatista”, diu l’informe del consistori, que està signat per l’alcalde franquista José Porres Navarro, fill del jutge ampostí José Porres Carcellé, assassinat pels anarquistes a l’octubre del 1936.
“A la llegada de los ejércitos nacionales que liberaron esta Ciudad, el informado atravesó el Ebro junto con su esposa e hijos retirándose con el ejército rojo a internándose a Francia, desde cuyas fechas no se han recibido más noticias del mismo. Se desconoce igualmente si durante el dominio rojo-separatista tomó parte en hechos delictivos”, hi afegeix l’escrit de l’Ajuntament. I tot seguit, fa un apunt força revelador: “Su restante familia domiciliada en esta población no mantiene relación con el interesado, ya que repetidas veces han manifestado desentenderse del mismo por condenar su actuación en el periodo de dominación marxista”.
Això explicaria l’oblit que ha envoltat la figura de Cebolla Marcos a la capital del Montsià. ‘El Viejo’ no té cap rastre conegut a Amposta, i durant estos mesos només hem trobat referències a persones amb els cognoms Cebolla Marcos a l’actual municipi de Deltebre, com després veurem. Havien viscut sempre a la zona de la Cava i de Jesús i Maria? O vol dir això que els germans del guerriller havien marxat a viure fora d’Amposta, assenyalats com a familiars d’un revolucionari de la CNT? Tant de bo algun dels seus descendents ens ajudi a posar-hi llum, per entendre millor la història…
Però tornem a l’expedient de la causa contra Cebolla Marcos. El següent document que hi trobem és un informe de la secció local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. L’informe dels falangistes no tindria cap interès, si no és perquè presenta la mateixa estructura i arguments que l’escrit de l’Ajuntament d’Amposta, com si un estigués basat en l’altre, amb diferents paraules. Però, també cal dir-ho, l’informe de Falange està millor redactat. El més curiós de tot plegat és que també està signat pel mateix alcalde d’Amposta, José Porres Navarro, però com a “Jefe Local del Movimiento”, i amb la mateixa data: 24 de gener del 1950.
A continuació hi ha un paper del registre de la presó de Lleida, amb data del 20 de gener, que sobretot ens serveix per saber que la dona de Cebolla Marcos es deia Maria, i que els funcionaris franquistes tenien problemes per escriure Sant Jaume d’Enveja, perquè hi posen que ‘El Viejo’ havia nascut a “San Jaime Lambeja”. Precisament, els següents documents de l’expedient arriben des de Sant Jaume d’Enveja, que com la Cava i Jesús i Maria eren pedanies de Tortosa. El primer és un breu informe de la Guàrdia Civil, que remarca que el “atracador Francisco Cebolla Marcos” abans i durant la guerra havia residit a Amposta, “en donde desarrolló sus actividades revolucionarias”. I tot seguit, hi diu que “por esta demarcación frecuentaba bastante por tener en ella su padre y dos hermanos y lo hacía generalmente acompañado de elementos del Comité de Amposta atemorizando al personal de orden, sin que pueda señalársele ningún hecho de sangre en estos viajes”. L’escrit del comandant de lloc de la Guàrdia Civil, signat l’1 de febrer del 1950, ens confirma que Cebolla Marcos tenia com a mínim dos germans a Sant Jaume d’Enveja, i que no el podien acusar de cap delicte de sang.
Les acusacions de la Guàrdia Civil d’Amposta
Molt més dur, en canvi, és l’informe escrit el 26 de gener del 1950 pel sergent comandant de lloc de la Guàrdia Civil d’Amposta. Així, afirma que Cebolla Marcos “era de pésima conducta pública y privada y pertenecía a la CNT”. A més, hi afegeix que “durante la dominación marxista continuó con igual conducta, se hizo miliciano armado, iba con la patrulla de Ejecuciones sin poderse concretar tomase parte en alguna”. Però el més rellevant d’este informe és que vincula ‘El Viejo’ en el “desarme del puesto de la Guardia Civil de Tortosa, en la destrucción de la Iglesia Parroquial de esta ciudad, en requisas y detenciones”. En este sentit, cal tenir en compte que l’al·lusió a la parròquia d’Amposta no és gratuïta, ja que durant l’epoca de la col·lectivitat anarquista s’hi va instal·lar una cooperativa de consum i un magatzem. La tradició oral diu que a les capelletes hi havia les parades, que a l’altar major hi havia els sacs de patates, i que a la pila d’aigua beneïda havien posat el bacallà en remulla. Així ho hem llegit al treball ‘Quan la Ribera no tenia amo’, de Teresa Ferré.
L’informe de la Guàrdia Civil també diu que quan les tropes nacionals van apropar-se a Amposta, Cebolla Marcos i la seua família van fugir cap a França. “En este puesto se tienen noticias de que un tal “CEBOLLA”, de 50 años, de estatura aproximada de 1,700, natural de esta Comarca, provisto de pistola y bombas de mano sobre el mes de mayo de 1949 se internó en España com una partida de bandoleros que capitaneba un tal Jasó Bañó (sic)”, escriu el sergent d’Amposta, que sembla que ha sentit tocar campanes però no sap on, perquè situa la detenció de Cebolla Marcos a la zona de Montcada i Reixac, a càrrec dels seus companys de Badalona. “Suponiéndose por no existir en esta Comarca más Cebolla que cinco hermanos que componen la familia del que se informa, de los cuales no se han ausentado de sus respectivas residencias más que el Francisco, es muy probable que sea el citado individuo el citado bandolero”, conclou. En este sentit, el millor del final de l’informe és que ens diu que Cebolla Marcos no tenia només dos germans, sinó tres més.
El 13 de febrer del 1950 es ratifica la presó per a ‘El Viejo’, que continua al centre penitenciari de Lleida. El 28 de febrer següent, el jutge dicta una providència afegint-hi els “malos informes” sobre Cebolla Marcos rebuts des de la Falange d’Amposta i des dels mateixos ajuntaments d’Amposta i Tortosa, “pedanía de Embeija”. A més, en la mateixa providència es diu que un dels maquis del mateix grup, Antonio Almansa Cañizares, va intentar fugar-se entre “Sanguim” (Sant Guim de Freixenet) i Manresa, però que va ser abatut pels trets de la força pública. Per tant, ‘El Chaval’ hauria mort les primeres setmanes del 1950.
Siga com siga, a continuació de la providència judicial ens trobem un nou informe de la secció local de Falange a la capital del Montsià, amb data del 22 de febrer, en què recorden l’escrit del 24 de gener, i en què afirmen que no poden verificar que Cebolla Marcos participés en “la destrucción de la Iglesia Parroquial de esta localidad, en el desarme del Puesto de la Guardia Civil de Tortosa y en cualquier otro hecho delictivo”. De la mateixa manera, el també alcalde José Porres Navarro admet que no pot citar el nom de cap persona que puga corroborar estes acusacions en contra de Cebolla Marcos. Però més sorprenent encara és l’informe de la secció de Falange a Sant Jaume d’Enveja, amb data del 15 de febrer, que assegura que ‘El Viejo’ havia demostrat “buena conducta” abans del cop d’estat del 1936. Només diu que durant la Guerra Civil havia tingut bones relacions amb els revolucionaris d’Amposta, i que en algun moment s’havien desplaçat a Sant Jaume d’Enveja, sense saber-ne el motiu.”Durante la Liberación se pasó con su familia a Francia donde reside en la actualidad”, especula el cap local de Falange a la pedania tortosina.
Tot seguit, de l’informe de la pedania de Sant Jaume d’Enveja només podem dir que és força semblant a l’escrit de Falange, però amb una cal·ligrafia infernal, molt difícil de desxifrar. I de la mateixa manera, el següent informe de l’Ajuntament d’Amposta torna a reproduir les frases del document emès per l’alcaldia de Porres Navarro el 24 de gener anterior. De fet, en el seu informe del 21 de febrer, l’alcalde reitera el que ja havia escrit com a cap local de Falange, tot asseverant que no pot confirmar si Cebolla Marcos havia participat en la destrucció de la parròquia d’Amposta, en l’assalt a la caserna de la Guàrdia Civil de Tortosa o en altres fets delictius. “Dichos datos no han sido facilitados a los Agentes de mi Autoridad, ignorando si son verídicos”, reconeix l’alcalde franquista, “y por no haber testigos presenciales cuando se cometían aquellos hechos no pueden nombrarse las personas que puedan corroborar tales extremos”.
Vist tot això, ens sorprèn positivament que l’alcalde franquista d’Amposta, que també és el cap local de Falange, no faci acusacions gratuïtes en contra de Cebolla Marcos, tot i el seu passat anarquista i tenint en compte que el pare de José Porres Navarro havia sigut assassinat per membres de la CNT. Sembla que l’alcalde d’Amposta no vol que es vessi més sang. Per tant, quan el jutge diu a la seua providència que ha rebut “malos informes” sobre Cebolla Marcos, potser el que volia dir és que en realitat eren bons per a ‘El Viejo’ i dolents per a la justícia franquista.
Per contra, el següent informe de la Guàrdia Civil d’Amposta, amb data del 2 de març, aprofundeix en les acusacions contra Cebolla Marcos. “Tengo el honor de participarle que el citado sujeto tomó parte en el desarmen del puesto de la Guardia Civil de Tortosa y que fue visto cuando marchaba para dicha Ciudad en un camión juntamente con otros milicianos armados, extremo que se puede averiguar y concretar por los vecinos de ésta, Juan Climent Carda, que habita en la calle San Antonio número 29, y Miguel Reverté Segarra, domiciliado en calle Lérida número 1, ambos de inmejorable solvencia política”, assegura el sergent en el seu escrit. També hi diu que Cebolla Marcos formava part de les patrulles revolucionàries que executaven les persones de dretes, tot i que no tenen proves que participés activament en els assassinats, si bé per força els presenciava. “En cuanto a la quema de Imágenes y saqueo de la Iglesia Parroquial de esta, se sabe cierto y también lo atestiguan los antes consignados, a la vez que es público y notorio en esta Ciudad”, conclou l’informe de la Benemèrita.
El procés contra ‘El Viejo’: imputacions i testimonis
L’auto de processament de Cebolla Marcos, datat el 7 de març, el presenta com a exiliat polític a Andorra, sense causes penals prèvies però amb “pésimos antecedentes”, i li atribueix haver entrat a Espanya amb un grup de nou bandolers, armat amb una metralleta, dos carregadors i dos bombes de mà. Tot seguit, el jutge l’acusa d’haver comès “actos de bandidaje y terrorismo”, i cita el robatori frustrat a un banc de Balaguer, la mort del sometent, les ferides a la seua filla, a Abella de la Conca, i també haver llençat per un barranc el taxi que els maquis havien robat a Lleida. De la mateixa manera, també recorda que els guerrillers van tenir un enfrontament amb la Guàrdia Civil quan intentaven fugir d’Espanya, camí d’Andorra. A més, l’auto de processament també dona per bona la versió que situa Cebolla Marcos com a membre de les patrulles que atemorien la gent de dretes a Sant Jaume d’Enveja, que va destruir la parròquia d’Amposta, i que va desarmar la Guàrdia Civil de Tortosa, tot i que no queda demostrat que participés en cap execució. Finalment, també diu que ‘El Viejo’ va retirar-se a França amb la seua família fugint de l’avanç de les forces nacionals, i fixa la seua detenció el 4 de gener del 1950, i no el 18 de juny del 1949.
Per tot plegat, Cebolla Marcos és acusat de pertànyer a una partida de bandolers, però també del delicte d’auxili a la rebel·lió, amb què el franquisme podia condemnar qualsevol persona que hagués defensat la República, o que senzillament no s’hagués sumat a l’aixecament militar del 18 de juliol del 1936. Així, es decreta la seua presó preventiva fins a la celebració del consell de guerra sumaríssim, que tindrà lloc més de tres anys després, el 19 de novembre del 1953. Aquell mateix 7 de març del 1950, el jutge pren declaració a ‘El Viejo’, que en esta ocasió només signa amb el primer cognom, “Cebolla”, però amb la mateixa cal·ligrafia irregular de sempre. L’endemà li fan signar un altre document, el nomenament del seu defensor, i torna a signar com a “Francisco Cebolla”, però de nou amb mala lletra. El seu advocat serà el comandant Benigno Correas Nalda.
El 9 de març, el jutge instructor demana a la Guàrdia Civil de la Seu d’Urgell que li envien la maleta que portava Cebolla Marcos quan va ser detingut. I uns dies després, l’expedient rep els testimonis dels ampostins que segons la Guàrdia Civil podien constatar les acusacions contra ‘El Viejo’. El primer dels testimonis, datat el 9 de febrer del 1950, és el de Juan Climent Carda, de 49 anys, casat i treballador de l’Ajuntament d’Amposta. Climent Carda afirma que coneixia Cebolla Marcos de vista, per ser veí de la població, però que no tenia cap relació amb ell. A més, diu que sap que pertanyia a la CNT, però que “ignora si tomó parte en el desarme del Puesto de la Guardia Civil de Tortosa por cuanto no lo vió, si bien en la fecha de dicho suceso presenció que pasaba en un camión en aquella dirección, sin poder precisar si iba armado o no”. Així mateix, el testimoni tampoc sabia si ‘El Viejo’ havia participat en “asesinatos y hechos delictivos, así como desmanes”.
La següent declaració judicial és la de Miguel Reverté Segarra, que assenyala que coneixia Cebolla Marcos perquè eren veïns del mateix carrer de la Ribera, ja que casa seua feia cantonada amb dos carrers. Això ens permet determinar on devia estar la casa del maquis ampostí, al número 5 de l’antic carrer de la Ribera. Si el seu veí vivia al número 1 del carrer Lleida, i la casa tenia façana a dos carrers, això vol dir que Cebolla Marcos vivia on actualment hi ha el número 7 del passeig del Riu. Tot seguit, Reverté Segarra es limita a parlar d’oïdes: “Que desconoce la actuación de Cebollas antes del Glorioso Movimiento Nacional y durante el mismo tuvo una actuación destacada pues era un elemento peligroso temido por el público. Pertenecía a la CNT y la FAI, y se decía que era de los milicianos del pelotón de ejecución”.
Tot seguit, el testimoni que segons l’informe de la Guàrdia Civil havia de servir per incriminar Cebolla Marcos, afirma que li consta amb certesa que va ser milicià i que havia participat en l’assalt a la caserna de la Guàrdia Civil de Tortosa. “Hecho este último que le consta por propia confesión de un hermano de Francisco Cebollas, llamado Eliseo”, remarca Reverté Segarra en la seua declaració. “Que se atiene a lo declarado y es muy difícil encontrar testigos presenciales por cuanto los desmanes y asesinatos se hacían de noche”, afirma el testimoni quan li pregunten si Cebolla Marcos havia participat en detencions i assassinats, tot precisant que “la faena era de los elementos de derecha” d’estar amagats a les seues cases.
Sense llibertat provisional
Vist això, l’expedient també inclou una notificació des de Barcelona, datada el 25 d’abril del 1950, en què es denega la llibertat provisional a Cebolla Marcos. L’encarregat de signar-la és el capità general de Catalunya, el conegut militar Juan Bautista Sánchez, que moriria uns mesos després que ‘El Viejo’. La seua mort, el 30 de gener del 1957 en un hotel de Puigcerdà, oficialment a causa d’un atac de cor, però després de rebre la visita de dos generals que tenien la missió d’anunciar-li la seua destitució per ordre de Franco, està envoltada de sospites. I és que Sánchez hauria participat en conspiracions monàrquiques per posar fi a la dictadura; no era tan dur com d’altres a l’hora d’executar els vençuts, i s’havia negat a desplegar les tropes durant les vagues de tramvies del 1951 i 1957. Havia ordenat Franco l’assassinat del capità general de Catalunya que uns mesos abans havia denegat la llibertat provisional a ‘El Viejo’? Això donaria per a un altre article…
Però tornem a Cebolla Marcos. El 2 de maig del 1950 li notifiquen que li han denegat la llibertat provisional, i ell torna a signar el document amb el seu autògraf més simple, “Cebolla”. En este moment, la seua cal·ligrafia és pitjor que mai, com si ja fos ben conscient que difícilment podrà salvar la vida… El següent paper que hi trobem és de gairebé un any després, del 8 de març del 1951, i és un nou document de la secció local de Falange de Sant Jaume d’Enveja sobre els antecedents de Cebolla Marcos. “Antes del G.M.N. dicho individuo residía en ésta, habiendo observado en aquellos tiempos buena conducta. Durante el Movimiento residía en Amposta, pueblo que dista de San Jaime unos doce kilómetros, y tenía muy buenas relaciones con el comité revolucionario de allí, en compañía del cual hizo varios viajes a esta sin perjudicar a nadie que se sepa. Cuando la liberación por las tropas Nacionales huyó a Francia juntamente con su familia en donde las abandonó, y según parece vive o vivía con otra mujer”, es limita a dir l’informe.
La subhasta dels objectes personals
Encara hi ha més papers, però ja acabem. El 13 de març de 1951, el jutge municipal de Tortosa comunica al jutge instructor que no han pogut localitzar la data de naixement de Cebolla Marcos al Registre Civil. A més, torna a aparèixer un nou informe de la Guàrdia Civil d’Amposta, que reitera els càrrecs expressats en els seus documents anteriors, i que no tornarem a reproduir. Però l’expedient no només inclou documents oficials, sinó també retalls de premsa. El que més ens crida l’atenció és un exemplar del diari La Mañana, amb un edicte del 8 d’abril del 1958 en què el jutge instructor Jesús Campa Fuentes anuncia la subhasta pública dels objectes personals dels imputats en la causa 417/IV49. En total, han passat 599 dies des de la mort de Cebolla Marcos per garrot vil a la presó de Lleida, el 17 d’agost del 1956. Fem la fotografia de l’article, que apareix requadrat per algú amb un llapis de color roig i una creu. Però la càmera del mòbil ens juga una mala passada, la fotografia queda un pèl desenfocada, i ara no podem llegir correctament tots els objectes subhastats.
El mateix passa amb la fotografia que havíem fet a la capçalera de la pàgina on surt publicat l’edicte. No es pot llegir correctament la data, i per tant això ens dificultarà buscar l’exemplar a l’hemeroteca digitalitzada de la Generalitat. Només podem deduir que hi diu “Viernes”. Així, el que fem és buscar el primer divendres des del 8 d’abril del 1958, i ens descarreguem la pàgina de l’exemplar de La Mañana de l’11 d’abril, amb l’edicte en què el jutge subhasta els objectes de Lorenzo López Nogeiro (sic) i altres encausats pel delicte de “bandidaje y atraco a mano armada”.
I en este punt, recordem que el jutge havia fet portar, des de la Seu d’Urgell, la maleta que ‘El Viejo’ duia quan va ser detingut. Hi llegim que els objectes subhastats són els següents: “Una navaja de afeitar usada, tasada en 25 pesetas; una navaja de bolsillo, tasada en 4 pesetas; cuatro sujetadores de cuello, a 1,50 pesetas cada uno; dos peines, a una peseta cada uno; un reloj de pulsera marca Duncan, valorado en 100 pesetas; una cartera de cuero serraje, tasada en 100 pesetas; una cartera de piel de cabra, tasada en 75 pesetas; un billetero, tasado en 30 pesetas, y otro billetero, en 20 pesetas; tres anzuelos, tasados en 2,75 pesetas cada uno, y un saco de lona, tasado en 30 pesetas”.
Alguns d’estos objectes eren de Cebolla Marcos, però quins? Recordem que, el dia de la seua detenció a la Seu d’Urgell, ‘El Viejo’ els va dir als guàrdies que quan vivia a Amposta es dedicava al conreu de l’arròs i a la pesca. I això ens fa pensar en els tres esquers, valorats en 2,75 pessetes cadascun. Havien trobat els guàrdies civils els esquers a la maleta de Cebolla Marcos? Nosaltres l’imaginem pescant al riu Ebre, just davant de casa seua, amb el pont Penjant al fons… Encara ignorem quina cara tenia, però sí que sabem que va ser executat amb garrot vil, el 17 d’agost del 1956, quan encara tenia 55 anys. No era tan vell. El seu botxí, Vicente López Copete, era més jove: tenia uns 42 anys quan fa complir de la sentència. Tots dos havien sigut mecànics de cotxes, i si l’ampostí havia treballat en una aeròdrom francès durant l’ocupació alemanya, l’extremeny havia netejat en una empresa d’autobusos. Abans de ser botxí, López Copete havia sigut torero afeccionat, el que es coneix com un “maletilla”. No sabem si ‘El Viejo’ era també un amant dels bous, però sí que tenia una maleta —i que potser hi duia tres esquers— quan va ser portat a la caserna de la Seu d’Urgell, a uns 300 quilòmetres de casa.
La família de Cebolla Marcos
Algú l’esperava a casa? Algun familiar hagués pogut reclamar els seus objectes personals? Tenia ‘El Viejo’ familiars a Amposta o a la zona del Delta, durant el franquisme? La resposta és afirmativa. De fet, ja hem dit que un dels cinc germans es deia Eliseo, i que suposadament havia confessat a un veí d’Amposta la seua participació en l’assalt a la caserna de la Guàrdia Civil de Tortosa. A banda, el 15 de desembre del 1957, poc més d’un any després de l’execució de Cebolla Marcos a la presó de Lleida, el Diario Español de Tarragona informava d’un accident laboral patit pel pagès Bautista Cebolla Marcos, que podria ser un germà d”El Viejo’. El breu explica que l’home, de 44 anys, es trobava carregant un carro en una masia de la Cava, i que va relliscar, “cayendo y sufriendo la fractura del brazo derecho y heridas de pronóstico reservado”.
Més compromesa era la notícia que el mateix diari havia publicat just tres anys abans, els dies 15 i 16 de desembre del 1954. Dins de la secció “Orden en la sala”, amb el titular ‘Raterías de poca importancia’, el Diario Español parlava d’una vista de l’Audiència Provincial contra Vicente Cebolla Marcos, “que por las zonas del delta tiene acostumabrados a los propietarios de huertos a sus raterías, por las que ha tenido que enfrentarse varias veces con la justicia”. El fiscal sol·licitava per a ell la pena de dos anys de presó menor. Segons el cronista, “hubo de ponerse de relieve la necesidad de un ejemplar escarmiento para que la contumacia en el delito se acabe de una vez”, tot i que també reconeix que “tampoco tuvo la cosa mucha historia”. Pels cognoms, Vicente Cebolla Marcos sembla un altre germà d”El Viejo’. En este sentit, una persona que ha investigat com ningú la història dels pobles del Delta, el deltebrenc Julio Franch Bertomeu, ens confirma el parentesc amb Bautista, i que el malnom de Vicente era ‘El Caco’.
Però del mateix Vicente Cebolla Marcos encara hem trobat més coses. El seu nom figurava als fitxers de la secció Político-Social de la policia franquista. En concret, en el primer dels registres hi diu que Vicente residia a Madrid durant els primers mesos de la Guerra Civil, que era d’ofici “labrador” i que estava afiliat a Izquierda Republicana, a més de ser milicià del batalló ‘Balas Rojas’ amb data del 14 de novembre del 1936. De fet, en el segon registre també es diu que Vicente Cebolla Marcos “figura en nónima” del Batallón ‘Marcelino Domingo’ de las Milicias de Izquierda Republicana ‘Balas Rojas’ en Madrid”, amb data de l’11 de novembre del 1936.
Francisco Cebolla Marcos va ser executat amb el garrot vil i enterrat en una fossa comuna del cementiri de Lleida. Es troba Vicente Cebolla Marcos, germà d”El Viejo’, entre els milicians que apareixen en esta fotografia del batalló Balas Rojas? Com va ser la seua trajectòria durant la Guerra Civil, i com va passar la postguerra, havent sigut un milicià del partit de Manuel Azaña i Marcel·lí Domingo? Pel que sembla, no va tenir-ho gens fàcil per guanyar-se la vida, si va haver de cometre algun furt per les hortes del Delta. Algú voldrà restituir la seua memòria?
Fes el teu comentari