Prat de Comte ha acollit aquest diumenge al matí l’acte d’homenatge que el Consell Comarcal de la Terra Alta ha fet als 38 terraltins que van ser deportats als camps de concentració nazis. L’acte ha reunit un centenar de familiars i de veïns dels terraltencs deportats. “Vosaltres sou els que heu mantingut la història familiar i, per tant, també sou víctimes d’aquest horror. Per això, cal reivindicar els valors de la seva lluita, encara vigent i també encara la nostra lluita”, ha recordat Joan Calvo, president de l’Amical Mauthausen.
“La Terra Alta va patir com molt poques altres comarques la guerra civil, però un aspecte menys conegut d’aquest episodi és la detenció d’exiliats terraltencs que es trobaven a França i la seva deportació en camps de concentració a Alemanya. Així que el que fem avui és un acte de responsabilitat per recordar aquests 38 veïns”, ha expressat Lluís Agut, president del Consell Comarcal de la Terra Alta.
L’homenatge, que ha comptat amb l’actuació de la Banda Comarcal de la Terra Alta, ha servit per inaugurar també un monument per recordar les víctimes. Tal com ha explicat Agut, va ser una petició de la societat civil i de diferents associacions de la comarca que es va posar en marxa durant la legislatura anterior i que, finalment, avui s’ha pogut dur a terme després d’anys de treball i de recollida de dades.
El monòlit, que es troba a pocs metres de l’estació de Prat de Comte, a la Via Verda, és obra dels artistes locals Francesc Xavier Solé, de Vilalba dels Arcs, i Jordi Lluch, d’Arnes. El monument està format per un mapa trencat de la comarca on es veuen dotze petjades esculpides que representen els dotze pobles de la Terra Alta i les vides truncades de tots els deportats.
“Aquestes petjades sobre la roca condueixen fins a una reixa de ferro, símbol dels murs i l’horror dels camps nazis, la qual es va desfent i transformant en uns coloms, símbol de l’esperança, la pau i la llibertat”, ha explicat Montse Subirats, consellera comarcal de cultura de la Terra Alta. Subirats, que ha expressat el desig que aquest monòlit esdevingui un monument de sensibilització, sobretot per a la gent jove, també ha explicat que s’ha situat al costat de l’antiga estació de tren, ja que els deportats arribaven als camps en vagons. “A més, l’hem ubicat aquí perquè d’aquests 38 veïns, vuit eren de Prat de Comte, el poble més petit de la comarca”, ha recordat.
“Aquest tros de la nostra història quedarà per sempre aquí, alhora que plasma la nostra identitat”, ha dit durant la seva intervenció, Miquel Trilla, alcalde de Prat de Comte. En aquest sentit, també s’ha expressat Francesc Sabaté, vicepresident del Consell Comarcal i familiar de deportats. “Els hem de recordar com a lluitadors i defensors d’un món lliure, i ara, també nosaltres, hem d’estar compromesos en la defensa dels valors democràtics: Mai més, enlloc i contra ningú”, ha recordat.
L’acte també ha comptat amb l’assistència de Lluís Montull, director dels serveis territorials de Justícia, Drets i Memòria a les Terres de l’Ebre. Montull ha reconegut que aquest nou espai de memòria ha d’interpel·lar tothom. “Ha de servir per conèixer i reconèixer el dolor d’aquestes 38 persones, sobre les quals va recaure els efectes del totalitarisme nazi, agreujat al nostre país per la llosa de la nostra desmemòria. I no hi ha memòria sense denúncia”.
Al seu torn, Iris Castell Cid, diputada delegada d’Infraestructures del Territori i vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació – Terres de l’Ebre, ha mostrat el seu compromís per continuar lluitant per recuperació la memòria i explicar a les noves generacions la història d’un territori que ha marcat la manera de ser de la seva gent.
L’acte ha finalitzat amb una ofrena floral als deportats i un brindis per la pau.
Fes el teu comentari