En els darrers mesos hem estat investigant el cas del periodista tortosí Sebastià Campos Terré, afusellat pels franquistes al Camp de la Bota de Barcelona el 5 de juliol del 1939, ara fa just 85 anys. Campos Terré va ser enterrat a la fossa comuna de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc. És possible excavar aquesta fossa i exhumar els cossos, com s’ha fet ja en altres llocs dels país?
-Totes les fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista que encara existeixen s’han d’exhumar. Ara bé: aquestes exhumacions segueixen els criteris científics d’arqueòlegs, historiadors, antropòlegs, etc. I aquests criteris ens indiquen que és urgent intervenir en fosses en risc de desaparició, com les que es troben fora dels cementiris. L’objectiu final és intervenir a totes les fosses d’aquell període, arribar a tenir un país lliure de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Hi estem treballant i no pararem.
S’ha de dir, però, que els 85 anys que han passat des de la Guerra Civil no han estat innocus. Hem d’assumir com a societat que, durant 50 anys va haver un silenci sobre el tema i que aquests 50 anys no van passar en va: algunes fosses han desaparegut, d’altres, encara existeixen però les restes humanes ja no tenen un adn que pugui servir per a identificar persones. Encara que s’obrin totes les fosses, no trobarem tots els cossos ni podrem identificar tots els que trobem.
-He vist que hi ha ball de xifres sobre el nombre de cossos que hi ha enterrats. Segons les últimes dades de què disposeu, quants cossos de víctimes de la repressió franquista es calcula que hi ha a la fossa comuna de Montjuïc? En algun moment s’ha plantejat l’excavació d’aquesta fossa?
-Hi ha balls de xifres en totes les fosses. Pensem que els testimonis, quan n’hi ha, no sempre són exactes. Això ja ho va dir Primo Levi quan parlava dels supervivents. I els documents no sempre diuen tota la veritat. Pensem, a més, que en un context de guerra i de repressió no sempre es vol fer constar tot el que passa. D’aquí que sempre trobem números que ballin i inclús sorpreses.
La fossa del Fossar de la Pedrera és extremadament complexa. Hi ha cossos anteriors al període esmentat; n’hi ha de víctimes de la repressió republicana, de bombardejos; morts en hospitals de campanya o en hospitals psiquiàtrics, víctimes de la repressió franquista i, també, enterraments posteriors de persones que morien a les casernes o a hospitals militars. Hi ha, per tant, moltes capes, moltes històries i moltes memòries.
Coneixem els noms de 1.707 persones. Estem investigant per a identificar més persones inhumades. El treball de documentació és fonamental per a satisfer el dret a la veritat però també és imprescindible per a determinar les possibilitats d’intervenció. De totes maneres, ens hem trobat amb casos on la realitat de la fossa no era fidel a la documentació sobre la mateixa, per les raons que explicava abans.
-Què passaria si algun familiar, col·lectiu o institució sol·licités formalment l’excavació de la fossa? Es podria arribar a plantejar per a futures revisions del Pla de Fosses de la Generalitat?
-Es sotmetria al criteri dels tècnics, com es fa sempre. Aquesta petició és un dels criteris que s’utilitzen, juntament amb el risc de desaparició, la dificultat tècnica, etc, a l’hora de decidir les fosses que s’obren. En tot cas, explicaríem que exhumar un cos no sempre significa poder identificar-lo. Pensem que 85 anys, depenent de les condicions del sòl, del cos, etc., poden haver destruït l’adn.
-Amb el cas de Campos Terré es produeix una situació que cal comentar. Al memorial de columnes que hi ha al cementiri de Montjuïc, amb els noms i cognoms de les persones que hi ha enterrades al fossar de la Pedrera, el seu segon cognom està escrit malament. Hi figura SEBASTIÀ CAMPOS FERRER. De fet, Campos Terré també apareix incorrectament, escrit “Campos Ferrer”, en la base de dades oficial dels represaliats pel franquisme que van ser enterrats al cementiri de Montjuïc, segons el web del Ministeri de Justícia (Fossa 1807/2010 BARC). Fer memòria de les víctimes no hauria de ser, també, reparar aquest tipus d’errades?
-Ho fem constantment. En el passat, les persones que escrivien els noms sovint cometien errades. En els casos de noms estrangers, aquests errors abunden. A casa nostra, a més, s’afegeix l’existència de dues llengües. Per això nosaltres consultem sempre amb els familiars abans d’inscriure cap nom en un panell o en un monument. Ho fem, per exemple, quan inscrivim nous noms al Memorial de les Camposines i sovint ens demanen que modifiquem un cognom o que catalanitzem un nom perquè estava inscrit als registres en castellà però ells el coneixien pel nom de pila català.
-Parlem del Pla de Fosses, perquè hi ha molta gent que encara no el coneix. En què consisteix exactament el Pla de Fosses i quins són els seus principals objectius?
-L’objectiu és treure els cossos de les fosses indignes que hi ha fora del cementiri i entregar-los als familiars quan això és possible, o reinhumar-los amb dignitat. Per això es fixen uns criteris tècnics que marquen la prioritat. En primer lloc, fosses fora de cementiri en risc de desaparició, després fosses en risc de desaparició dins de cementiri, seguirien les fosses de fora de cementiri i les de dins de cementiri. Es tenen en compte altres criteris com l’existència o no de peticions de familiars.
Aquests criteris són diferents dels que s’utilitzen a altres comunitats autònomes perquè el panorama de fosses a Catalunya és molt diferent al d’altres llocs. Aquí sobretot trobem fosses de guerra, amb soldats morts en combat o en hospitals de campanya. També hi ha fosses de repressió, la majoria senyalitzades i dignificades, i fosses de violència revolucionària. A d’altres indrets, com el País Valencià, es troben sobretot fosses de repressió. I això pot fer pensar que Catalunya trobem el mateix i no és així. Aquí ja es va fer una feina important de documentació i dignificació de les fosses de repressió i ara prioritzem salvar les fosses de la guerra en risc de desaparició.
Estem fent esforços per a donar a conèixer la nostra feina. En el passat potser es a considerar que el tema de les fosses era quelcom de pertanyent a la memòria individual i familiar. Nosaltres creiem que pertany també a la memòria col·lectiva i per això treballem en la difusió, en la pedagogia. El pla de fosses no és només de la direcció general o de les famílies que busquen desapareguts: és de tota la societat.
-Un cop localitzada una fossa, com es duen a terme les tasques de recuperació i identificació de les restes humanes? Quins professionals estan involucrats en aquest procés?
-Els historiadors documenten la fossa amb el màxim d’informació possible: d’arxiu, fonts orals. Un cop confirmada i delimitada, els arqueòlegs procedeixen a l’excavació. S’hi afegeixen, quan es troben restes humanes, els antropòlegs i els forenses que duen a terme les anàlisis antropològiques in situ abans de transportar les restes als laboratoris. Dels cossos s’extreuen mostres d’adn que son seqüenciades en laboratori. Intervenen, per tant, historiadors, arqueòlegs, antropòlegs i/o forenses i genetistes. Cal afegir els professionals que gestionen la part administrativa i econòmica (permisos, autoritzacions, contractacions… ) i els juristes. En els casos que hi ha sospita de mort conseqüència de delicte, s’informa l’autoritat judicial, aquí intervenen per tant juristes.
Parlem per tant d’una feina pluridisciplinar on la coordinació és fonamental. Afortunadament, tenim uns professionals excel·lents. Ho prova que molts dels nostres tècnics han estat cridats a intervenir a excavacions a altres llocs de l‘Estat com Balears o Castelló i també al Valle de Cuelgamuros. La implicació professional i personal d’aquestes persones és admirable. Tenim molta sort. I motius per estar orgullosos.
-Com es treballa amb les famílies de les persones mortes o desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura? Com es garanteix el seu dret a saber la veritat sobre els seus familiars?
-El dret a la veritat és fonamental. Parlem d’un dels quatre principis del dret internacional i un que està prenent cada cop més protagonisme. Tenim prop de 8000 persones inscrites en el cens de persones desaparegudes. Per a cada una d’aquestes persones fem una recerca documental buscant en arxius municipals, eclesiàstics, militars… per a poder explicar a la família, amb els documents a la mà, quin va ser l’itinerari del seu familiar. És molt agraït poder enviar un document a aquesta família amb documents i una explicació de tot el que sabem que li va passar al familiar. Això és fer efectiu el dret a la veritat. I amb les persones que exhumem fem el mateix: una memòria pluridisciplinar on participen els historiadors i documentalistes, els arqueòlegs, antropòlegs i genetistes. Tota la informació que tenim, i que en ocasions no és agradable de conèixer. Posem la ciència al servei d’aquest dret a saber.
I naturalment acompanyem les famílies durant tot el procés, des de que iniciem els treballs fins que identifiquem els cossos. Moltes vegades hem de rebaixar expectatives perquè moltes persones creuen encara que trobar i identificar un cos és molt senzill, és automàtic. Treballem per explicar tots els problemes també.
-Ens podríeu parlar d’algun cas concret que hagi estat especialment significatiu per a vostè, en el marc del Pla de Fosses? Quin ha estat el seu impacte?
-El cas Cipriano Martos va ser molt important. Parlem d’un germà que portava 50 anys demanant justícia, veritat i reparació. Parlem d’una víctima del tardofranquisme. Hi vam invertir molts esforços i el seu cas se’l va fer seu molta gent. Vam acompanyar el cas des que vam obrir la fossa fins que van inhumar novament les restes a Huétor Tajar, a petició de la família.
A una fossa de Bovera buscàvem 12 homes i una dona. La dona no va aparèixer. Per què? Aquesta pregunta em va obsessionar una mica. La vam enterrar en un altre lloc? O no la van inhumar i el cos es va perdre? Pot sonar cursi, però les fosses aporten molta informació, moltes preguntes i, de vegades, misteris que ni els experts poden resoldre.
-Quin balanç fa de les actuacions ja s’han fet a les Terres de l’Ebre, en el marc del Pla de Fosses 2023-2025? Recordo que s’han recuperat cossos al cementiri de Masdenverge i a l’ermita del Remei de Flix…
-Hem fet intervencions importants i en tenim programades d’altres. Nosaltres no ens aturem mai: localitzem, seleccionem, documentem i intervenim fosses durant tot l’any i, òbviament, Terres de l’Ebre sempre hi és al mapa. La Batalla de l’Ebre va tenir 30.000 víctimes; el territori va quedar sembrat de cossos que encara avui hi són. L’Ermita del Remei va ser una intervenció important. Teníem molt poca informació sobre aquesta fossa fins que, un cop fent recerca allà, vam trobar-hi una dona que hi havia treballat com infermera. Aquelles coses fabuloses que ens passen de vegades.
-Anteriorment també es va fer una molt bona feina al Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre…
-Mas de Santa Magdalena és la fossa més gran que hem obert fins ara. Es van alinear molts factors: una molt bona feina de documentació, l’existència de documents de l’època, com llistes redactades per metges, i bona col·laboració de tots els actors, com l’Ajuntament. Vam identificar només 5 subjectes però no és una dada dolenta: pensem que a la Batalla de l’Ebre van lluitar i van morir persones que venien de tot Espanya i de l’estranger i que és molt difícil trobar la seva família. Molts eren joves i no van deixar descendència.
-Quines actuacions hi ha pendents a les Terres de l’Ebre, dins de l’actual Pla de Fosses?
-Estem localitzant fosses de la part baixa de l’Ebre, on hi hauria desenes de brigadistes. També busquem fosses de la segona línia, de la rereguarda. Hem de localitzar i documentar abans de res. Però no hi ha semestre que no intervenim a Terres de l’Ebre.
-Quin impacte creieu que té el Pla de Fosses en la societat catalana? Com contribueix a la reparació històrica i la memòria democràtica?
-Jo crec que la societat pot sentir-se molt orgullosa del que fem. Som un model a seguir, som una comunitat autònoma que vam començar a exhumar fa molts anys i continuem. Hi ha metodologia, hi ha regularitat i hi ha resultats. I això es gràcies als professionals que tenim, del fet que portem molts anys i anem engreixant millor els mètodes i, sobretot, la coordinació. Nosaltres no ens guiem per intervencions espectaculars que poden tenir un impacte fort en un moment concret però que després no tenen continuïtat.
A Catalunya podem estar orgullosos: estem fent el que ens toca fer en el moment post-transicional que ens toca viure. Fa poc van venir experts i activistes de tot el món a parlar de justícia transicional a Barcelona. Estaven admirats del que fem i deien que ells, que estan vivint processos de transició ara mateix, voldrien estar com nosaltres d’aquí 30 o 40 anys. I això pot xocar perquè és veritat que als anys 70 i 80 no es van fer les coses que s’havien de fer: no va haver-hi ni justicia, ni veritat ni reparació. Però ara som als anys 2020 i ens toca gestionar el moment actual. I, des d’aquest punt de vista, estem fent el que ens toca fer en aquest moment històric. Podem continuar lamentant-nos eternament de la manca de justícia transicional en el passat o podem llegir críticament aquell moment i ara desplegar el que ens correspon com generació: justícia i memòria de post-transició. És el que fem amb les fosses, amb l’educació, amb la recerca per a satisfer el dret a la veritat i amb el reconeixement públic d’aquesta veritat.
-Quins haurien de ser els plans de futur per a la continuació del Pla de Fosses? Quines noves iniciatives o projectes s’haurien de preveure per als propers anys?
Hem de continuar treballant: seguint els criteris científics, exhumant i intentant identificar. I hem de treballar en la difusió de la nostra feina entre la ciutadania en general i entre el jovent en particular. Hem d’adaptar-nos als canvis generacionals. La política de fosses és una forma de fer justícia, de reparar i de conèixer millor el que va passar. Hem de fer partícip la societat d’aquests objectius. Si centréssim la política de fosses en el dol, mobilitzaríem només una part de la societat, una generació. La nostra política és mobilitzar la societat sencera, també arribant a persones d’ideologies normalment allunyades de les reivindicacions memorialístiques.
Si ens creiem la memòria com política pública, hem de pensar en tota la societat i, especialment, en la joventut.
Moltíssimes gràcies, senyor Aragoneses, per la vostra participació i per compartir amb nosaltres aquesta informació tan valuosa sobre el Pla de Fosses. Esperem que aquest pla continuï avançant i ajudant a tancar ferides del passat, contribuint a una societat més justa i democràtica.
Fes el teu comentari