La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa celebra avui 18 anys. La inauguració va fer-se la tarda del 20 de juliol del 2006, a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que també visitava la ciutat per pronunciar el pregó de la Festa del Renaixement. Després de set anys, amb unes obres que van retardar-se per l’aparició d’unes restes andalusines al solar de l’antic col·legi de la Mercè, el govern del socialista Joan Sabaté estrenava una biblioteca amb vocació comarcal, que va costar uns tres milions d’euros. El que no se sabia aleshores és que, just 75 anys abans, les ciutats de Tortosa i de Roquetes ja s’havien il·lusionat amb la creació d’una biblioteca comarcal dedicada al mateix ministre republicà Marcel·lí Domingo.
Així ho demostra la fotografia que avui hem acolorit gràcies a la intel·ligència artificial. Fa uns mesos, gairebé per casualitat, localitzàvem esta i altres instantànies de la visita de Marcel·lí Domingo a Tortosa, que va tenir lloc el 29 de novembre del 1931. Es tracta d’una sèrie de 15 imatges que es troben digitalitzades i accessibles al web de l’Arxiu Municipal de Barcelona, realitzades pel fotoperiodista Josep Maria Sagarra Plana, tot i que a l’arxiu també hi apareix referenciat el seu cunyat, Pau Lluís Torrents Roig. La fotografia, amb número de registre 43.659, mostra el moment en què el ministre republicà encaixa la mà amb algú que sembla portar una bandera, enmig d’altres homes que, orgullosos i satisfets al costat d’una pila de llibres, posen davant del fotògraf per immortalitzar un instant que gairebé ja havia caigut en l’oblit.
Però, de quin moment històric estem parlant? Només feia set mesos de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril del 1931, i a finals del mes de novembre els districtes de Tortosa i Roquetes van voler homenatjar el ministre d’Instrucció Pública. A més de polític, Domingo havia sigut mestre, periodista, escriptor i dramaturg. L’any 1909, Marcel·lí havia esdevingut el primer regidor republicà de l’Ajuntament de Tortosa, i a Roquetes també era molt estimat per l’obertura d’una escola laica amb el seu germà, a partir del 1906. De fet, la majoria dels republicans de les comarques de l’Ebre eren marcel·lineros, des que el 1914 Domingo va ser elegit com a primer diputat republicà a Madrid pel districte de Tortosa.
Com dèiem, per al 29 de novembre del 1931 es preparava un homenatge multitudinari a Tortosa i Roquetes, i és per això que l’acte va despertar l’interès de Sagarra, un dels fotoperiodistes més importants de la Catalunya republicana. El seu estudi fotogràfic, amb Josep Gaspar i Pau Lluís Torrents Roig, estava ubicat al número 54 de la Via Laietana, i com que la societat es deia Gaspar-Sagarra-Torrents, els retratistes eren coneguts com Els Tres Reis Mags. Les seues fotos es publicaven en periòdics com La Vanguardia, La Humanitat o Diario de Barcelona, però també per altres diaris i revistes importants de Madrid. A més, va aconseguir la corresponsalia del setmanari gràfic francès Le Miroir du Monde, i va col·laborar en la Crònica Gràfica que va iniciar l’Arxiu Històric de Barcelona durant l’etapa republicana. El fet que esta quinzena de fotografies estiguen conservades a l’Arxiu Municipal de Barcelona, per tant, no és una casualitat.
Però tornem a l’homenatge de Tortosa i Roquetes a Marcel·lí Domingo. Per saber-ne més coses, fem una cerca a l’hemeroteca i el primer que ens sorprèn és el gran anunci que es publica a la portada del diari tortosí El Pueblo del 12 de novembre del 1931, amb el titular “Un deber de gratitud”. De fet, al subtítol ja hi llegim que “los distritos de Tortosa y Roquetas” volen que el 29 de novembre es recorde com la data de la creació d’una “gran Biblioteca” que portarà el nom de l’homenatjat. “Ha sido pues uno de los asertos (sic) de la Comisión, la idea de crear una gran BIBLIOTECA MARCELINO DOMINGO, para que el día del homenaje quede gravado en la mente de todos los correligionarios y sirva además como el mejor homenaje a quien como el actual Ministro de Instrucción Pública ama tanto a los libros”, podem llegir a la portada del diari dels marcel·lineros tortosins.
A més a més, en el mateix exemplar, també constatem que l’anomenada Comissió Pro Homenatge s’havia posat en contacte amb les llibreries tortosines Sapeira, Viladrich i Voltes, que van acordar fer descomptes del 10% a tothom que adquirís els llibres per a la futura biblioteca comarcal Marcel·lí Domingo. “En las mismas librerías se pondrán los nombres de los donantes y éstos el dia del homenaje, al rendir tributo de admiración al insigne maestro solo tendrán que depositar el libro. Como sea que son muchísimos los amigos que han promemido su aportación del grano de arena necesario, no dudamos ni un momento en afirmar que la creación de la BIBLIOTECA será un hecho, que pondrá muy en alto el pabellón cultural de los dos distritos de Tortosa y Roquetas”, continua la nota de portada d’El Pueblo. Només quatre dies després, el mateix rotatiu publica un altre anunci en portada, més petit però amb les instruccions més detallades per participar en la recollida de llibres.
El mateix anunci es repeteix dos dies després, també a la portada, al costat d’un article de Marina Daufí, redactora d’El Pueblo i mestra republicana a Tortosa i Roquetes. L’article es titula ‘La escuela laica como homenaje a Marcelino Domingo’, i Daufí crida els professionals de l’ensenyament a participar en el reconeixement al ministre d’Instrucció Pública, per fer possible “el somni del laïcicisme” a l’escola. En la mateixa portada del 18 de novembre, un altre article, ara escrit per José Monclús Alemany, ja ens avança un altre dels temes de la visita de Marcel·lí a la ciutat. L’article es pregunta “¿Qué será de la Lonja?”, un cop que el govern de la Segona República ha decidit retornar l’edifici de la llotja medieval a l’Ajuntament de Tortosa.
En els dies anteriors al 29 de novembre, però també uns dies després, el periòdic republicà informava de les aportacions de gent d’arreu del territori per finançar l’organització de l’homenatge. Quan finalment arriba el dia, la comissió ja acumula 6.673,15 pessetes. Així ho llegim a El Pueblo de l’endemà, 30 de novembre, amb una extensa crònica de la jornada, que resulta ser una demostració de reafirmació republicana. El diari dels marcel·lineros explica que “más de 10.000 personas” van participar en els diferents actes. Així, el que fem és llegir amb atenció la crònica d’El Pueblo, per intentar desxifrar cadascuna de les fotografies de Sagarra que es conservaven a l’arxiu de Barcelona.
Tot i que el 29 de novembre del 1931 era diumenge, les bandes de música van començar a recórrer els carrers des de les vuit del matí, tot interpretant pasdobles per anunciar la celebració entre el veïnat. Cap a les deu del matí ja hi havia més de 50 banderes onejant al Centre Republicà, i una hora més tard el carrer Cervantes ja estava completament envaït per persones de totes les classes socials. Segons la crònica d’El Pueblo, tot el carrer i les andanes de l’estació ja estaven plenes de gom a gom, amb una “masa compacta de hombres, mujeres y niños”. El tren en què viatjava Marcel·lí Domingo, procedent de Madrid, va arribar a les 11.40 del matí. Les autoritats encarregades de rebre’l van ser l’alcalde de Tortosa, Joan Benet Piñana; el governador civil de Tarragona, Ramon Noguer i Comet, i el capità general de Catalunya, Domènec Batet i Mestres, entre d’altres. Per exemple, en representació de la Generalitat hi havia el conseller republicà Ventura Gassol, el seu homòleg al govern català, ja que en aquell moment ocupava la conselleria d’Instrucció Pública. En la següent imatge, veiem el moment en què Marcel·lí surt de l’estació de Tortosa, amb la mà dreta al barret, entre l’alcalde Benet Piñana i el general Batet. Just al darrera hi ha el governador civil.
“A las 11.40 entra en agujas el tren expreso Sevilla-Barcelona. La Banda ‘Filarmónica Vallense’ interpreta el Himno de Riego. Al asomarse Marcelino Domingo al estribo suena una salva de aplausos estrenduosa. Después, lo de siempre, abrazos, frases entrecortadas por la emoción, saludos solo iniciados, apretones de manos, golpecitos cariñosos en la espalda… Fuera de los andenes se inicia la manifestación. La muchedumbre se apretuja en derredor al Jefe y amigo”, relata la crònica, que també situa l’advocat morenc Ramon Nogués i Biset, diputat a Madrid per Tarragona i delegat de la Generalitat a la província, entre les personalitats que van rebre Marcel·lí a l’estació. També hi era el diputat Josep Berenguer Cros, en aquell moment director d’El Pueblo. De fet, esta mateixa crònica ens serveix per rectificar tots aquells escrits que equivocadament han situat Sebastià Campos Terré com a director del diari des del 1931. En realitat, encara faltaven uns dos anys perquè Campos Terré, futur secretari de Marcel·lí Domingo, assumís la direcció d’El Pueblo. Pensem que Berenguer Cros pot ser l’home de l’esquerra de la imatge, amb barret negre i la mà a la butxaca de l’abric. Tot seguit, veiem dos fotografies que retraten gairebé un mateix moment, amb el seguici d’autoritats avançant entre la multitud, per un carrer de Tortosa.
A l’homenatge a Marcel·lí Domingo, a més de nombroses autoritats catalanes i d’altres llocs d’Espanya, van participar-hi sobretot nodrides representacions de les agrupacions republicanes de les comarques de l’Ebre, del Priorat, del Matarranya i del Baix Aragó. “La comitiva se dirige por la calle Cervantes, donde se elevó un hermoso y artístico arco triunfal en el que leemos la inscripción de ‘Los distritos de Tortosa y Roquetes a Marcelino Domingo”. Tot seguit, la crònica explica que el seguici va recórrer els carrers Berenguer, Reus, Pi i Maragall (l’actual avinguda de la Generalitat) i la plaça de la Pau, al costat del mercat municipal, on hi havia una tribuna en què Marcel·lí Domingo, en nom del govern espanyol, va fer entrega de la “Casa Lonja” a l’Ajuntament de la ciutat. En este punt, hem de recordar que l’antiga llotja es trobava ubicada històricament a la vora del riu, al carrer Llotja, i que no va ser trasllada al parc municipal Teodor González fins a l’any següent, el 1932.
L’alcalde Benet Piñana, parlant en tortosí després de saludar en castellà les autoritats foranes, agraïa la rapidesa amb què el govern de la República havia cedit la llotja a Tortosa. I és que, com que l’edifici pertanyia al Ministeri de la Guerra, en diverses ocasions l’Ajuntament havia sol·licitat la seua reversió als governs monàrquics, sense èxit. El que la monarquia no havia concedit mai, la Segona República ho havia aconseguit en menys de vuit mesos. La crònica també diu que en este punt “cinco lindas muchachas, señoritas Pepita Cardús, Pepita Samper, Victoria Mascarell, María Cinta Sancho y Mercedes Alemany, ataviadas con el traje típico del país, adornaron el acto, haciendo entrega al señor Domingo de un pergamino nombrándole hijo adoptivo de Tortosa”. Però per veure les xiques amb el vestit de pagesa tortosina, hem hagut de consultar l’hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España (BNE):
Les cinc pubilles no apareixen a les fotografies del fons Sagarra dipositades a l’Arxiu Històric de Barcelona, però sí en un reportatge de la revista madrilenya Mundo Gráfico, publicat al número del 8 de desembre del 1931. Es tracta d’un reportatge de tres pàgines, titulat ‘Tortosa y Marcelino Domingo”, que comença amb una vista aèria de Tortosa que també hem vist al mateix arxiu fotogràfic barceloní, i que en realitat no és de Sagarra, sinó que pertany al fons de Josep Badosa Montmany. De fet, la panoràmica està datada dos anys abans, el 1929. Tot seguit, a Mundo Gráfico sí que hi ha altres imatges de Sagarra, com una foto espectacular del seguici d’autoritats avançant en la multitud, amb una bandera onejant en què es pot llegir el lema ‘República Democrática Federal’.
La revista madrilenya signa les fotografies amb el nom de Gaspar, que en realitat era el soci de Sagarra que tenia línia directa amb la premsa de la capital espanyola. Al mateix exemplar de Mundo Gráfico també veiem una altra fotografia, captada “al salir de la estación”, però retallada per mostrar només Marcel·lí Domingo amb l’alcalde de Tortosa i el general Batet, “que tanto luchó por la libertad en los años de la Dictadura”. El general tarragoní havia sigut detingut i processat el 1926, acusat de de participar en la Sanjuanada, un alçament militar contra la dictadura de Primo de Rivera. Tres anys després de la fotografia, el 1934, seria l’encarregat de sufocar els Fets del 6 d’Octubre a Barcelona, però evitant un vessament excessiu de sang. A més, el juliol del 1936 va oposar-se a la rebel·lió militar contra la Segona República. Per això, els feixistes van detenir-lo i van afusellar-lo a Burgos just set mesos després, el 18 de febrer del 1937.
Però tornem a l’homenatge. Encara a la plaça de la Pau, la Societat de Pescadors de Sant Pere va nomenar Marcel·lí Domingo president d’honor de l’entitat. Just després, els actes es traslladen a l’Esplanda de Remolins, l’actual plaça de la Immaculada. Allà hi havia l’antiga plaça de bous de Tortosa, que Domingo havia omplert amb alguns dels seus mítings. Una gentada immensa omple l’Esplanada, just a l’exterior de l’antiga plaça de Bous, i una comissió del poble d’Agramunt aprofita el moment per nomenar Marcel·lí fill adoptiu d’esta localitat de l’Urgell. Això passa just abans que quatre sagristanes de Remolins, amb la seua indumentària típica, entreguen al ministre una placa commemorativa. És una medalla de plata de grans dimensions, costejada per subscripció popular, amb l’efígie de Domingo i la llegenda ‘Homenaje de los distritos de Tortosa y Roquetas. Noviembre 1931’. De fet, també se’n van fer pins i postals commemoratives, com vam veure en un dels llibres de Ramon Barberà sobre la història de les escoles de Roquetes. La següent fotografia, que també veiem reproduïda a Mundo Gráfico, mostra el moment de l’entrega de la placa per part de les quatre sagristanes de Remolins.
Tot seguit, Marcel·lí pren la paraula i agraeix la presència i l’estimació de tantes persones. “El homenaje que me tributáis es superior a mis merecimientos”, afirma el ministre d’Instrucció Pública, que recorda la rebuda que va tenir a Tortosa el 1917, quan va ser alliberat de la presó. Amb la seua detenció i maltractament, la policia havia violat la seua immunitat parlamentària, després que Domingo fes campanya en contra de la guerra del Marroc i de la monarquia, així com el famós article ‘¡Soldados!’, en què animava els soldats a fer costat al poble en la convocatòria d’una vaga general revolucionària, l’agost del 1917. En aquell moment, arran del seu alliberament, Marcel·lí també va tenir una rebuda multitudinària a Tortosa, i es van poder veure pancartes en què es llegia ‘Jesús que torna’. Així ho relata també el periodista Francisco Madrid a les pàgines de Mundo Gráfico, tot comparant els dos moments en la seua crònica sobre la visita de Marcel·lí Domingo a Tortosa i Roquetes.
“Tortosa y su distrito son de los que más han contribuído a la liberación de España”, continua el ministre al seu discurs, en què també diu que “a la hora de la implantación de la República, Cataluña ha podido conquistar también sus libertades”. Domingo també diu que la Segona República es trobava en el seu moment més difícil, ja que calia transformar en lleis els ideals de les persones que s’havien oposat a la monarquia. “Yo agradezco este homenaje porque sé la intención, que no es otra que la de seguir luchando por el triunfo definitivo de la soberanía popular. ¡Viva la República!”, va concloure el ministre, per tancar també els actes del matí. Els actes de la tarda van començar amb un partit de futbol al camp del Dertusa FC, que s’enfrontava a la Rapitenca. Pensem que la imatge següent es correspon a un moment del partit. Marcel·lí apareix una altra vegada al costat de l’alcalde Benet Piñana, que s’està fumant un cigar, i del general Batet. Tothom sembla molt relaxat, tot i que el ministre sembla cavil·lar en les seus coses. Nosaltres també ens fixem en la cara d’una dona, que apareix borrosa en primer terme…
També a la tarda, l’homenatge a Marcel·lí Domingo es trasllada a la plaça d’Alfons XII. Aquella tarda del 29 de novembre del 1931, es canvia el nom a la plaça, que passa a dir-se plaça de la República amb el descobriment d’una làpida. L’Orfeó Montsià d’Ulldecona, dirigit pel mestre Normando Soler, va interpretar el Cant de la Senyera, la Marsellesa i el Cant del Poble. Tot seguit, el ministre va pronunciar un altre discurs, en què destaquen les frases: “Vamos a borrar el nombre de un rey para substituirlo por el de una institución. Un rey no puede mantenerse sin la voluntad de un pueblo. Una República no puede mantenerse sin la voluntad del pueblo. La República es ley”. Diferents imatges han immortalitzat este discurs de Marcel·lí Domingo a l’actual plaça d’Alfons XII, que va recuperar el nom monàrquic durant el franquisme. Però no sabem si esta foto de Sagarra, que també es troba inclosa en el reportatge de Mundo Gráfico, correspon a la plaça de la República o a l’Esplanada de Remolins.
I arribem al moment de l’entrega dels llibres per a la futura biblioteca Marcel·lí Domingo. En total, hi ha tres fotografies d’este acte, que té lloc al Centre de la Unió Republicana. Segons la crònica d’El Pueblo, “amigos y correligionarios” li fan entrega de més de 2.000 llibres “para la creación de la Biblioteca Comarcal que llevará el nombre de Marcelino Domingo”. Així, durant dos hores van anar desfilant els donants, que també van entregar-li al ministre un total de 7.633 targetes amb signatures i dedicatòries. El Pueblo hi diu que les dones van fer una aportació valuosa, tant en nombre de targetes com de llibres, però a les tres fotografies no veiem ni una sola dona.
A la dreta de Marcel·lí Domingo hi ha l’alcalde Benet Piñana, i més enllà, el governador civil de Tarragona. Just al darrere del ministre, el general Batet, que ingènuament va dir “El Ejército es del pueblo” quan algú va cridar algun “¡Viva el Ejército!”. També va ser força aplaudida, segons El Pueblo, l’entrada a la sala del diputat i director del periòdic republicà, Berenguer Cros, que pensem que es troba just detràs de l’alcalde de Tortosa, més elevat. Si no és ell, per la seua fesomia, també podria ser el l’advocat i diputat morenc Ramon Nogués i Biset, amic personal de Marcel·lí i vicepresident de les Corts Espanyoles durant la Guerra Civil. Ens agradaria poder identificar totes les persones que hi apareixen en este moment tan especial de l’homenatge, i sobretot ens crida l’atenció el jove de la filera superior, que en la següent fotografia apareix inclinat, davant de la porta blanca. En la primera de les fotografies, només sobresortia el seu cap, ben somrient. Ens agradaria saber-ne el nom, i tenim alguna intuïció periodística, però per ara no podem avançar res…
En canvi, ens podem aventurar a provar de donar un nom per a l’home gran que sembla dirigir l’entrega dels llibres. En esta última imatge col·loca la seua mà dreta damunt de la pila, i també és qui sembla custodiar els volums de la futura biblioteca en la primera de les fotografies, la que havíem acolorit per il·lustrar este reportatge. Just fa uns dies, el jesusenc Jordi Sebastià Ferrer ens preguntava si teníem alguna informació sobre Ramon Chavarría Botella, un tiet de la seua iaia. També conegut com Ramon de Morro, i nascut el 1889, va ser la figura política de les esquerres més important al raval de Jesús durant la Segona República, abans de la Guerra Civil. Marcel·linero de cap a peus, va ser cap d’ERC a Jesús, un dels fundadors de la Unió de Rabassaires, i regidor de l’Ajuntament de Tortosa del 1931 al 1933. L’any 1934 va ser president del Centre Republicà de Jesús. Per la seua trajectòria política va ser empresonat un any a Salamanca, però va tornar a Jesús, on va morir. En ple franquisme, el seu recordatori va ser redactat en català. “Avui dia resta oblidat per gairebé tothom”, lamenta Sebastià.
El nebot de Ramon de Morro és el ceramista jesusenc Joan Panisello, amb qui contactem per tenir una segona opinió. “És el meu tio Ramon, casat amb Nieves, la germana del meu pare. Va estar tancat a Salamanca”, recorda Panisello, que va nàixer quan el seu oncle ja tenia 55 anys. Al cap d’una estona, este mateix divendres, el ceramista ens envia un missatge. “T’he anat a buscar a la capsa de fotos antigues i he trobat aquestes tres fotos que t’adjunto per si et poden ser d’utilitat. La foto del dia del seu casament. Una foto de sortida familiar al camp. L’oncle Ramon és el que està assegut a la banda dreta de la foto. La darrera foto, de carnet”.
La possible presència de Ramon de Morro és un dels petits misteris de la sèrie de fotografies de Sagarra sobre la visita de Marcel·lí Domingo a Tortosa i Roquetes. Però la gran pregunta és què va passar amb el projecte de fer una biblioteca comarcal amb els més de 2.000 llibres donats per l’homenatge al ministre d’Instrucció Pública. Hem parlat del tema amb la directora de l’actual Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades Ginovart. Així, ens confirma que ara fa 18 anys, quan va inaugurar-se l’actual biblioteca, que fusionava l’antiga Biblioteca Oliver de Boteller i la biblioteca infantil del carrer de la Rosa, no es tenia constància de l’existència d’un projecte republicà per fer una biblioteca comarcal dedicada a Marcel·lí Domingo. “Va ser un temps després, que Ramon Barberà, de Roquetes, em va comentar tot això”, recorda Prades.
Quins llibres va comprar la gent per a la biblioteca comarcal Marcel·lí Domingo? Què se’n va fer dels més de 2.000 llibres, que teòricament portaven un segell amb el nom de les persones que havien volgut participar en l’homenatge? Es van aprofitar per a la biblioteca de la Generalitat republicana? Tot i que a Tortosa hi ha referències d’altres biblioteques anteriors, la Biblioteca Popular s’inaugurava el 20 de desembre de 1932. En un principi, es trobava ubicada als baixos de l’Institut de Batxillerat, al carrer Moncada, i estava vinculada al Servei de Biblioteques que ja s’havia creat durant els anys de la Mancomunitat. Dos estudiants de l’Escola de Bibliotecàries, Mercè Badosa i Conxa Guarro, van estar a Tortosa per preparar l’obertura de la biblioteca de la Generalitat. Al web de la Biblioteca Marcel·lí Domingo trobem una imatge de la biblioteca del 1932 i un retrat que les dos joves bibliotecàries van fer-se a l’estudi Andreu de Tortosa.
Segons les mateixes fonts, el 1933 la Biblioteca Popular ja tenia un fons documental de 2.672 llibres, una xifra que coincideix força amb els més de 2.000 exemplars que s’havien recollit per a la biblioteca comarcal Marcel·lí Domingo. Però encara no hi havia servei de préstec. Quatre anys més tard, en plena Guerra Civil, la riuada del 1937 va destruir gairebé tots els llibres. Els bombardejos també van afectar l’edifici, i la biblioteca va romandre tancada fins al 3 de febrer del 1942, quan el servei va passar a dependre de la Diputació de Tarragona. L’Ajuntament va cedir-li un nou local al mateix carrer Montcada, però no va haver-hi préstec de llibres fins al 1944. La Diputació va traslladar la biblioteca al Palau Despuig, al carrer de la Rosa, el 10 d’octubre del 1956. I ja en democràcia, la Generalitat obria una nova biblioteca al Palau Oliver de Boteller, al carrer Doctor Ferran, inaugurada el 9 de setembre del 1986 pel president Jordi Pujol i pel conseller de Cultura, Max Cahner.
Però el somni de fer una gran biblioteca comarcal entre Tortosa i Roquetes, que segons els anuncis de la Comissió Pro Homenatge també podria ser “ambulant” pels pobles del territori, havia caigut en l’oblit. Amb la recuperació de la democràcia, a Roquetes van restablir el nom de les escoles per recordar el ministre republicà, i Tortosa va dedicar a Marcel·lí Domingo el tram urbà de l’eix de l’Ebre, just al costat de l’escola de Ferreries. El 20 de juliol del 2006, gairebé 75 anys després d’aquell homenatge immortalitzat amb les fotografies de Sagarra, l’Ajuntament de Tortosa estrenava l’actual Biblioteca Marcel·lí Domingo, entre els carrers de la Mercè i del Vall. Per la seua banda, l’Ajuntament de Roquetes feia el mateix amb la Biblioteca Mercè Lleixà, el 14 d’abril del 2007. La gent de Tortosa i Roquetes tenim la sort de tenir dos grans biblioteques a menys de 2,8 quilòmetres de distància. Podem anar-hi a peu, d’una a l’altra, en només 38 minuts.
Però no volem acabar sense fer una última referència al fotògraf Josep Maria Sagarra Plana. És rellevant saber que bona part de la seua obra entre els anys 1909 i 1959, amb unes 24.000 imatges, està dipositada a l’Arxiu Nacional de Catalunya, tot i que una part important del seu fons es va perdre per un bombardeig, durant la Guerra Civil. Pel que hem vist, amb la seua càmera va acompanyar per Catalunya el rei Alfons XIII, el dictador Primo de Rivera, i els presidents republicans Francesc Macià i Lluís Companys. En temps de guerra, va formar part del pool de fotògrafs republicans, i va ser un dels repòrters oficials de la Generalitat. De fet, va tornar a Tortosa per retratar el front de l’Ebre. En acabar el conflicte, Sagarra no va marxar a l’exili, va perdre la feina a La Vanguardia, i va ser depurat pel franquisme, que va retirar-li el carnet de premsa.
Fes el teu comentari