Els darrers anys del franquisme i els primers de la democràcia, a les nostres comarques es va produir un període de reflexió i diàleg entre els ajuntaments del règim i els sectors que podríem representar les incipients forces polítiques que estaven arribant.
D’aquesta situació aparentment contradictòria va sorgir un diàleg i un debat important en defensa del territori, fruit del qual es va crear el Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre, integrat per persones representants de les quatre comarques (Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Baix Ebre).
En aquest incipient consell, estaven representats els ajuntaments del règim, institucions i també una representació de les forces polítiques incipients, i fou un equilibri realment entre tots que valdria la pena de ser investigat en un futur.
El consell va ser acceptat per les administracions de la Generalitat com a representants de les comarques de l’Ebre. Quan va retornar el president de la Generalitat, Josep Tarradella, així ho va confirmar amb els decrets de creació d’aquest mateix consell.
Varen formar part d’aquest Consell: Felipe Tallada, alcalde de Tortosa; Josep Lluch, president de la comunitat de Regants de la Esquerra de l’Ebre, i entre les incipients forces polítiques estaven Pepe Bayerri, Josep Maria Castells, Joan i Xavier Marti, Martínez Alier, Manel Castellà, Joan Josep Grau, Anton Monner, Josep Maria Simó, Josep Forner, entre altres, molts d’ells al llarg dels anys van arribar a ser regidors, alcalde o diputats.
Van ser molts els treballs i propostes que van sortir del debat d’aquest organisme.
El mètode de treball era molt senzill: el consell aprovava un document per consens i desprès aquest document es passava a tots els ajuntaments perquè l’aprovessin i el fessin seu. Apartir d’aquest moment, cada càrrec polític que visitava la població es presentava com una reivindicació del poble.
Respecte a les propostes sobre infraestructures, vull fer menció d’unes quantes que van tenir un impacte a totes les comarques i particularment a Amposta.
EIX DE L’EBRE (C-12), Eix Occidental
En el moment del debat, la carretera anterior a l’eix de l’Ebre sortia des d’Amposta i acabava a Flix. La proposta era molt clara: reforçar i millorar els trams des d’Amposta a Flix, fer una nova carretera de Flix a Maials i reforçar i millorar també des d’aquesta ciutat a Lleida.
ANELLA DEL DELTA
Es pretenia comunicar tots els pobles del Delta d’una manera clara, i l’anella hauria de comunicar l’Ampolla amb Deltebre, Sant Jaume, el Poble Nou del Delta i la Ràpita. El problema més important era salvar el pas del riu. Que no es va resoldre fins a la presidència de la Generalitat de Pasqual Maragall, projectant i construint un pont nou a Sant Jaume. L’anella del Delta encara està inacabada, falta l’ampliació del tram des del Poble Nou a la Ràpita, el tram que diuen de la Vergonya.
CIRCUMVAL·LACIÓ D’AMPOSTA
El projecte de circumval·lació a Amposta fou estudiat i projectat pels serveis tècnics de la Diputació de Tarragona, i durant el període de l’alcaldia socialista ens vàrem trobar amb una sèrie d’entrebancs per culpa d’un aixecament topogràfic poc acurat, que va obligar a diversos canvis fins a arribar a la circumval·lació actual.
SORTIDA DE L’AP-7, a Amposta
La sortida de l’autopista a la costa de Santa Fe (Amposta) estava contemplada durant els estudis que es van durant el període d’activitat del Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre, i és una comunicació molt important per la comarca del Montsià, però també per a Tortosa, ja que a través de la carretera de la Carrova, modificada i adaptada als nostres temps, seria també una bona sortida sud per la població de Tortosa.
Malauradament, han passat al voltant de quaranta anys que es va començar a parlar, i la sortida de la AP7 entre Amposta i Masdenverge no és una realitat. Ara es torna a parlar. Veurem.
De les propostes que aquell Consell va fer fa quaranta anys, moltes s’han fet, però encara d’altres, en tot aquest temps, no s’han fet i continuen pendents sense haver perdut vigència.
*GABRIEL PERLES és militant del PSC d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari