Aquest jutge, servint-se de fal·làcies i de documents amanyats, ocupa el centre mediàtic espanyol amb l’interès de lluitar maliciosament contra la sobirania del poble català. Una part d’espanyols se senten complaguts que el jutge titular del Jutjat d’Instrucció nº 1 de Barcelona actuï d’aquesta forma, contrària a l’equitat i la igualtat que ha de regir en un estat de dret. Tantes són les seves malicioses actuacions que se li veu “el plumero”, una al darrera de l’altra, quan manipula temes sobre els polítics catalans de tendència sobiranista.
És afany de protagonisme d’Aguirre demostrable quan existeix un àudio parlant amb funcionaris del seu mateix departament dient-los que acabaria amb el govern de Pedro Sánchez en “dos telediarios alemanes”, per haver incoat un auto d’imputació de Puigdemont i Mas d’alta traïció com a conseqüència de la suposada “trama russa del procés”, malgrat els avisos de l’Audiència Provincial, advertint-li que no existien proves fefaents sobre el tema i havia de tancar la instrucció. Malgrat aquesta advertència, el jutge al cap d’unes hores d’haver-ho comentat al seu departament ho denunciava a la televisió pública alemanya, com si es tractés d’una gran notícia. I precisament el dia següent es votava al Congrés de diputats la Llei de l’Amnistia, tot just quan Junts havia anunciat una sèrie d’esmenes per cobrir els delictes de terrorisme i traïció que el PSOE les havia d’aprovar o altrament deixaria de donar-li suport. Tot estava preparat pel magistrat Aguirre per combatre el president Puigdemont i la llei de l’amnistia quedés invalidada. Fins i tot, aquest jutge amb el desig de fer mal, en plena instrucció judicial de la “trama russa” una entrevista a un periòdic alemany en el que per enervar més la societat alemanya va denunciar “la influència directa dels russos en el procés de independència de Catalunya”. Continuadament, aquests jutges emparats per “Manos Límpias” de Vox, no els importa mentir i prevaricar.
Diferents tribunals d’Europa, com Alemanya, Bèlgica, Itàlia o Suïssa, quan els jutges Marchena o Llarena demanaven l’extradició dels exiliats catalans, ho van refusar per no trobar cap culpa en les imputacions. Quedava al descobert que la justícia espanyola no va encaminada en el mateix sentit que l’europea. Els volien empresonats i, si poguessin, per tota la vida. Tot per evitar l’expressió “ho tornarem a fer”, reivindicant un dret esmentat i aprovat als Drets Humans. De cap manera accepten que el president Puigdemont pugui accedir a la presidència de la Generalitat. I és que contra les reivindicacions de Catalunya tot s’hi val, amb raó o sense. Ho posen tot en marxa per reprimir els que no pensen com ells, passant-se la democràcia pel folre, perseguint i arremetent com en temps de la dictadura del general Franco.
Però sense existir proves consistents, amb la intervenció del jutge Aguirre, la trama russa del procés ha tornat a l’Audiència Provincial. El president Mas ha presentat un recurs d’apel·lació, molt contundent i dur, per les incongruències que dit jutge havia argumentat, exposant que a Catalunya s’havia declarat “un estat de guerra” pretenent confondre que les manifestacions pacífiques havien estat un aixecament amb armes, falsificant proves. Aquestes fal·làcies són la base de la imputació, amb clares vulneracions dels drets i transgressions processals. I com explica al recurs l’advocat Pina, no existeix cap relació entre el president Mas i la trama russa. Pretenen convertir les manifestacions independentistes que durant anys foren les més multitudinàries d’Europa, com si s’hagués produït un cop d’estat quan tothom sap que van ser manifestacions pacífiques, provocades per haver anul·lat l’Estatut del 2006. Tot el que ha muntat Aguirre té l’objectiu de detenir i empresonar el President Puigdemont quan arribi al Parlament. Com reaccionarà Catalunya?
I com sempre, entro en comparacions. L’Audiència de Madrid acaba de rebutjar la investigació contra Rajoy per l’Operació Catalunya, advertint que no es detallen ni individualitzen prou el fet contra el president i la resta del govern. No expliquen que van fer tancar un banc buscant uns comptes inexistents i alguns impositors es van quedar sense els diners estalviats durant anys. Catalunya, la tenen al seu punt de mira. Poden fer el que vulguin però la llei no és la mateixa per tots!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari