1/ Serà tendència o que els algoritmes de les xarxes han detectat que en
parlem sovint. Però no paren d’aparèixer queixes de sectors
professionals pels honoraris misèrrims que els paguen les asseguradores.
Són xifres que, ho vèiem per exemple la setmana passada, fan feredat.
Però el sector públic no és queda precisament enrere.
2/ El nombre d’advocats inscrits al torn d’ofici es desploma per les
retribucions que reben. Algú dirà que uns 9.000 euros anuals, que és la
mitjana, no són un import menyspreable, però baixant al detall resulta que surt a poc més d’un euro brut per cada hora de guàrdia. I en els
darrers 15 anys s’ha actualitzat un 4%, quan l’IPC ha pujat, en aquest
període, un 31%.
3/ Per un cas que acabi en judici, l’Administració els paga 250 euros.
Quan la vista dels atemptats de l’11-M, es va acordar una retribució
especial, perquè allò havia de durar un any, la major part d’hores del
dia. Els advocats afectats s’haurien arruïnat, literalment.
4/ La celebració dels gols d’Espanya a la final de l’Eurocopa va ser
“registrada” per alguns sismògrafs. El terratrèmol va produir-se també
en els segons posteriors al final del partit. Certament, els aparells
eren relativament a prop d’algunes pantalles gegants on s’havien
congregat milers de persones. I van ser d’una magnitud 1 a l’escala
Richter, el primer gol, i d’entre 1 i 2, el segon. Però Déu n’hi do.
5/ No és un fenomen nou. Al camp del Barça es pot percebre, de sempre,
una “vibració” sota els peus o al cul del seient quan l’equip marca un
gol. I no és tan sols al futbol. A alguns concerts multitudinaris passa
el mateix, sense gols pel mig. El récord el té Taylor Swift: a una
actuació als Estats Units, un sismògraf més o menys proper va detectar
que el terra tremolava fins al 2,3.
6/ I és que la Física també té les seves peculiaritats. Quan l’atemptat
a Carrero Blanco, el 1973, els mesuradors de vibracions que tenia
l’ambaixada nord-americana per prevenir atacs pel subsòl, no van
detectar que a tres passes estaven perforant un túnel soterrani, durant
setmanes i fent xivarri a cor què vols. Sort que eren sensors
ultrasensibles. L’apunt no és econòmic, però té la seva cosa.
7/ El ministeri d’Economia investiga si el tancament massiu de sucursals
bancàries no ha estat discrminatori per als barris més humils. És a dir,
si s’han tancat als barris amb menys renda, però s’han mantingut als de
més. No cal cap sagacitat especial per adonar-se’n: al capdavall seria
una simple qüestió de negocis. Però també queda clar que el problema no
ha afectat únicament el món rural, sinó també l’urbà.
8/ La comparació és una eina per entendre millor les grans xifres. Una
de turisme… Catalunya té 8 milions d’habitats i el 2023 va rebre 18
milions de turistes. A Japó estan preocupats i prenen mesures perquè,
vivint-hi 125 milions de persones, van rebre 25 milions de visitants.
Però l’equivalència amb Catalunya seria que hi arribessin 280 milions de
turistes. És o no una barbaritat?
9/ La xefla viatgera que ens va agafar després de la pandèmia s’ha
consolidat com un fenomen que, de moment, no s’atura. De fet, el lleure
és el principal factor de la inflació, a partir d’uns preus alts
conseqüència d’una demanda que no afluixa.
10/ Sorprenentment, Espanya no ha recuperat el poder adquisitiu perdut
durant la pandèmia i la crisi inflacionista posterior, segons conclou un
estudi de la OCDE. El fenomen és bastant general, però estan més
afectades les economies amb febleses estructurals, i l’espanyola surt
malparada de l’anàlisi. Ara, trobareu dotzenes d’economistes de dretes
que et fan uns jocs de mans amb les dades i acaben “demostrant” que som
els reis del mambo i lliguem els gossos amb llonganisses.
11/ Al final, la culpa que els diners no allarguin serà de la pujada del
salari mínim. O dels extraterrestres. És com quan alguns trumpistes han
responsabilitzat del canvi climàtic al matrimoni gai. No és cap acudit.
Fes el teu comentari