Al segle XVI, els rangs militars de la ciutat de Tortosa s’agrupaven sota el nom dels Trasts de Defensa i estaven formats pel capità, l’abanderat, el tocador, el tamborer i el peó. Eren els defensors dels diferents portals d’accés a la ciutat emmurallada i estaven formats pels homes de les diferents confraries i gremis de la ciutat. Se’ls identificava pels colors de les seves banderes i pels escuts de les mateixes, relacionats amb els seus gremis que, en total, n’eren 16.
Al voltant dels anys 2000 es va decidir crear la figura dels abanderats dels Trasts de Defensa com uns membres més de la recreació històrica de la Festa del Renaixement, a partir de la informació del quadern d’Host i Cavalcada i del llibre La Ciutat de Tortosa, de Miguel Àngel Baila.
Aleshores, pels carrers de Tortosa van començar a desfilar els abanderats amb unes banderes de fusta corresponents als gremis, els peons amb les banderes bicolors o tricolors dels Trasts de Defensa, i els músics que acompanyaven el seguici.
Al cap d’uns anys, inspirant-se amb la figura dels abanderats italians Sbandieratori dei Castelli d’Arezzo, es va fundar la colla dels Abanderats de Tortosa, que es convertien així en un espectacle de demostració i exhibició d’habilitats amb la bandera.
Ja amb els governs de Ferran Bel, el llavors cap de colla dels Abanderats, Domingo Tomàs, es va convertir en el director de la Festa del Renaixement. Una direcció que, any rere any, va anar donant-li cada cop més protagonisme a les banderes i menys protagonisme a espectacles consolidadíssims com la Taverna d’Enrico que, durant uns quants anys, va estar desterrada a les Avançades de Sant Joan per motius polítics. Igual que molts altres espectacles sorgits des del poble, que se’ls va acabar fent fora de la Festa perquè, segons Tomàs, no eren exportables internacionalment.
Però quan va ser regidor de Festes i la seva parella la directora de la Festa del Renaixement, va ser la fi de totes les companyies teatrals locals alternatives a l’Escola Municipal de Teatre i també la fi, durant anys, de l’actuació d’altres grups d’abanderats internacionals. Amb l’excusa de la crisi i de les retallades, van eliminar, també durant anys, els focs d’artifici que sempre havien simbolitzat el final de la Festa del Renaixement i van descontextualitzar les cerimònies de l’obertura i del tancament de portes fent-les ser ridícules i un total sense sentit, perquè tant abans com després d’ambdós actes les actuacions renaixentistes continuaven.
I, d’aquesta manera, la cloenda de la Festa del Renaixement es va acabar convertint en una mega actuació dels Abanderats a la plaça de l’Absis que, any rere any, anava incorporant més elements, com per exemple el confeti, la música, les projeccions de vídeomapping a la façana de l’Absis o, fins i tot, la recuperació dels focs d’artifici.
A més, els abanderats van anar mutant, de mica en mica, la seva indumentària i les seves banderes, deixant enrere els colors originals dels Trasts de Defensa de la ciutat per acabar incorporant els actuals vestits i les banderes vermelles amb la torre de l’escut de la ciutat. Tenint en compte l’afany que tant va caracteritzar l’esperit fundacional d’aquesta festa d’organitzar-ho tot cenyint-se a un estricte rigor històric, fa anys que em pregunto a on es troba el rigor històric quan es tracta de parlar dels Abanderats de Tortosa. No trobareu enlloc un abanderat vestit així, tenint en compte que, ja per començar, els que duien les malles de ratlles eren els peons i no pas els abanderats. Els abanderats del segle XVI anaven amb un barret amb ploma, amb gipó, armilla marró i botes. La gent va a veure un espectacle que ha perdut tot el rigor històric que podia tenir i, per tant, tot el sentit que originàriament podia haver tingut la introducció de la figura de l’abanderat dins de la festa. Els colors vermells del segle XVI tampoc eren amb els tints que coneixem a dia d’avui, per tant, ens hauríem d’imaginar les banderes amb una escala cromàtica de vermell d’uns tres tons més fosca que l’actual. I els colors dels Trasts eren els mateixos que, ara, s’adjudiquen a les associacions de veïns dels barris.
Per tant, centrar la Festa del Renaixement de Tortosa única i exclusivament en aquest espectacle inventat al segle XXI era, naturalment, una de les més grans distorsions històriques de la que va començar sent una festa de recreació històrica i un mercat d’època. Ara volen desmarcar els Abanderats de la política, però precisament l’equip de Tomàs va ser l’ideòleg de l’antic logotip de la Festa del Renaixement amb el ninot de l’abanderat. Un ninot, per cert, ficcionat que res tenia a veure amb el dibuix del guerrer portador de l’estendard de la Vegueria que es conserva al Museu de Tortosa.
Una formació que ara es ven com apolítica, però que a les seves files té exregidors, regidores, parelles de regidors i d’exregidors, fills de regidors, treballadors municipals, aspirants a polítics i un llarg etcètera de persones amb càrrecs vinculats a un mateix partit polític: Junts per Tortosa. Un partit polític que ben bé es podria dir Junts per la Bandera, ja que, amb això dels canvis de noms i de jaquetes en són uns experts.
I, en lloc d’atacar l’alcalde i l’actual regidor de la Festa, el que haurien de fer és analitzar com de farts i fartes n’estem tots els qui vam irrompre enmig de la plaça de l’Absis recordant als abanderats, polítics i familiars que “la Festa és de tots”. Perquè allà s’hi van unir els integrants dels sis espectacles programats, però també gent d’altres espectacles, gent dels campaments, dels voluntaris de la Festa i del públic en general que no entenien que unilateralment un grup pugui decidir quan actua o quan no actua i si compleix o no la durada que els donen amb una escaleta del transcurs de l’acte. Perquè si això ho haguera fet qualsevol espontani, segur que hauria rebut la visita de la policia i dels mossos d’esquadra per aldarulls, disturbis i incompliment de les ordenances municipals d’ocupació de la via pública. Però sembla que quan es parla dels abanderats, aquests han de ser immunes i intocables.
I una altra reflexió que haurien de fer-se és si un espectacle que es va penjant medalles per haver aconseguit ser exportable internacionalment és digne d’un comportament tan trist i menyspreable com el de diumenge a la nit. Un comportament de rebequeria de pati d’escola que l’únic que aporta és un distanciament cap als programadors internacionals que havien vingut a visitar la Festa del Renaixement i un rebuig cap a les companyies internacionals que al·lucinaven amb els fets ocorreguts. Perquè com deien els mateixos treballadors del departament de Festes, ara més que mai, ha quedat clar que a l’oposició no li ha importat mai la Festa del Renaixement i, menys, la ciutat de Tortosa. L’únic que els ha importat és perdre els diners que guanyaven entre ells i associats al llarg dels quatre dies de la Festa, on l’única esplendor que havia de menester era la de les seves butxaques.
I no voldria acabar aquest escrit sense recordar la feina desinteressada que continuen fent tantes i tantes persones anònimes que són els qui veritablement han fet i continuaran fent gran la Festa del Renaixement.
Fes el teu comentari