Per primera vegada en 46 anys, cap supervivent de la Lleva dels Biberons ha pogut participar en l’homenatge que cada 25 de juliol, dia d’inici de la batalla de l’Ebre, es fa en honor seu a la serra de Pàndols. El protagonisme l’han assumit filles i fins i tot besnets d’alguns dels Biberons que no solien faltar el dia de Sant Jaume a la cota 705 de la serralada terraltina. L’any passat només Salvador Farrés, amb 102 anys, va acudir a l’homenatge. La seva filla Fina ha estat l’encarregada de fer un al·legat per la pau. També els joves que han participat en els camps de treball de memòria de Caseres i el Pinell de Brai s’han mostrat colpits en descobrir “massa munició” i fer-se conscients dels milers de vides que es va cobrar el conflicte.
Alguns dels últims supervivents de la Lleva del Biberó, com Salvador Farrés o Miquel Moreira, eren dels que encara feien tot el possible per assistir o enviar cartes que es llegien durant l’homenatge que se’ls fa cada 25 de juliol, dia de l’inici de la Batalla de l’Ebre, ara fa 86 anys. En l’acte d’aquest dijous, per primera vegada, cap ha pogut fer arribar la seva veu directa a Pàndols.
La paraula l’han pres les filles de Biberons, Fina Farrés, Carme Godall o Montserrat Cornellà i també els besnets de Pere Cornellà, en Bernat i en Guillem, que han emocionat el públic llegint fragments de les memòries sobre la Batalla de l’Ebre que va deixar escrites el seu besavi. Farrés ha reivindicat els valors de la pau, com l’empatia i la comprensió, “perquè la guerra sigui aquella remota presència que no hauria d’existir en cap lloc”. El seu pare va morir als 102 anys, el passat mes d’abril.
També Godall ha recordat que els supervivents d’aquell conflicte van ser “persones portadores de pau”. El seu pare Pere va ser el president de l’associació Lleva del Biberó 41 que va posar en marxa aquesta iniciativa fa prop de mig segle. A més de promoure el Monument a la Pau de la Cota 705 de la serra de Pàndols, van agafar pics i pales per recuperar a mans les restes dels soldats morts que romanien escampades pels escenaris de la cruenta Batalla de l’Ebre. Aquest dijous s’ha volgut incidir en la dificultat i la importància de la seva voluntat per recuperar la memòria històrica amb tots els entrebancs que es van trobar quatre dècades enrere.
Recordar-los i mantenir viva la memòria
Tant des del Govern, a través de Justícia, com des del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), han remarcat el compromís ferm a mantenir “viu” aquest homenatge encara que ells, “persones tresor de la memòria històrica”, com els ha reivindicat l’alcaldessa del Pinell de Brai, Laura Vallespí, ja no hi siguin o es faci molt difícil que hi puguin assistir. “La voluntat és homenatjar-los cada any amb les famílies que prenen un paper rellevant i involucrant els joves, dels camps de treball i locals. Ens trobem el buit que molts joves ebrencs haurien d’estar aquí i segurament per desconeixement no hi són”, ha avançat Cinta Fornós, directora del COMEBE.
També el delegat del Govern a l’Ebre, Adam Tomàs, ha remarcat la importància d’implicar els joves i donar-los a conèixer la barbàrie de “l’episodi sagnant” que va ser la Batalla de l’Ebre. “Tenim una oportunitat amb les administracions alineades a recuperar la memòria històrica per traslladar el missatge i el llegat dels Biberons. No és una ximpleria ni fa gràcia i els missatges populistes de l’extrema dreta no es poden banalitzar”, ha apuntat.
Consternats per les troballes i el seu significat
Uns quants dels 72 joves, de 14 a 17 anys, que han participat tasques de recuperació de memòria democràtica a les Terres de l’Ebre, han compartit la seva experiència i les seves reflexions. Com ha apuntat la Carla López, la diversió de les primeres troballes de bales i munició va donar pas aviat a la consternació en fer-se conscients que recuperaven trinxeres i vestigis d’una guerra real. “Realment havia sigut molt important i ens va xocar una mica la quantitat de bales disparades que hi havia”. “Una quantitat exagerada de bales”, ha afegit Bernat Alins.
Marxen de Caseres i el Pinell de Brai amb el cor encongit quan recorden les moltes persones que van morir en aquests espais que han col·laborat a recuperar. “Aquestes bales que hem recuperat han pogut matar l’avi d’algú i si et pares a pensar és exagerada la quantitat de gent que ha mort allí i no té cap mena de justificació”, insisteix Alins.
Marxen impactats, amb una visió molt diferent del que es pensaven que trobarien abans de vindre. “Tornem amb una altra cara”, ha reconegut Michael Garcia. “Tenim més o menys la mateixa edat, i mentre excavàvem pensàvem si estaríem aquí si haguéssim estat en aquella època. Impacta moltíssim”, ha remarcat Laia Incochati.
Com detalla Gerard Mena, han après com es feien les trinxeres i l’emmagatzematge de la munició i també han anat descobrint els fets viscuts 86 anys enrere per joves com ells abocats a la guerra i la mort. “Personalment no tinc cap familiar, però conec uns quants que sí que van ser-hi i van passar-ho bastant malament”, ha conclòs.
Puntes de Millet i la Lleva del Biberó
Aquests nois i noies han treballat, com ja es va fer l’any passat, a l’emplaçament G-26 Estaquets de les Puntes de Millet de Caseres. Han recuperat l’espai, excavat les casamates per a peces d’artillera, la trinxera de l’observatori i un dels tres refugis de la galeria. D’acord amb la documentació històrica, l’emplaçament G-24 es componia de dues casamates blindades amb formigó per a dos metralladores, un observatori blindat amb formigó, diversos ramals de trinxera de comunicació amb els elements blindats i un refugi de galeria amb dues entrades.
Al Pinell de Brai hi ha camps de treball des de 2017. El de la Lleva del Biberó s’ha centrat a recuperar trinxeres. El nucli urbà del Pinell de Brai va esdevenir rereguarda immediata de la línia de front establerta als cims de la serra de Pàndols, amb la instal·lació de diversos serveis militars. Per protegir la població de l’enemic es van excavar trinxeres en els turons que l’envolten.
Fes el teu comentari