Del 18 al 21 de juliol, Tortosa es va tornar a endinsar al segle XVI, però enguany es va recuperar la idea de centrar la Festa al voltant d’un tema: els 450 anys de la mort de Cristòfol Despuig, l’escriptor més important del renaixement català i autor de l’obra “Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”.
És per això que, a banda de les Jornades Historiogràfiques, també s’han dedicat una sèrie d’espectacles al voltant de la seva figura i de la seva obra, com ara les obres de teatre “Cristòfol Despuig: jutge, escriptor… i bandoler” i “Cartes a Despuig: Los privilegis admirables”, “L’art eqüestre en honor a la unió de les famílies Despuig i Curto”, “El petit Despuig”, i la cerimònia d’anunci del prometatge entre Cristòfol Despuig i Mariana (tot i que hauríem de dir-ne Maciana) Curto.
El pregoner de la Festa, l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz Penche, va explicar que la vinculació entre Tortosa i Molins de Rei és històrica, ja que a través de diverses epístoles han descobert que la noble Estefania de Requesens, de Molins de Rei, i dama de la Cort de la germana de Foix, feia estada a Tortosa cada cop que partia de viatge cap a València. Allà és considerada tota una autoritat de l’època del segle XVI i se la considerà una promotora de les arts i les lletres, tot encarnant l’esperit de la recuperació cultural i literària. Així doncs, Paz va destacar que “la figura de Requesens simbolitza la unió de diverses ciutats per un passat en comú. El nostre ric patrimoni renaixentista ens ha unit en una abraçada que travessa segles i ara neix una espurna de col·laboració entre les nostres viles. Hem encès una torxa que unirà les ciutats i un far que ens guiarà per sempre més”.
I és que l’Ajuntament de Molins de Rei inaugurarà, el pròxim 30 de novembre, el Museu del Renaixement català al Palau de Requesens, en el qual Tortosa també hi contribuirà aportant material per a l’espai expositiu. A més, ambdues ciutats han arribat a un acord per tal d’impulsar la ruta turística renaixentista que connectarà tots aquells municipis de Catalunya, així com també de la resta de l’Estat espanyol, que tinguin elements patrimonials o vestigis del segle XVI. En aquest sentit, Paz va recordar que “el Renaixement és, sovint, una època oblidada i volem recordar la importància de mantenir viu l’esperit renaixentista de curiositat, innovació i unió on la societat començà a mirar cap al cel amb un nou enteniment i la confiança d’avançar cap a un món millor. Un món on les veus negacionistes poden semblar sorolloses, però el Renaixement ens inspira a continuar avançant per dignitat humana i mirar cap al futur amb l’optimisme i la determinació que ens caracteritza com a poble”.
L’acte inaugural es va celebrar, per primer cop, a la nova plaça de la Catedral i va voler donar un protagonisme molt més destacat a les dones de la ciutat, amb una clara al·lusió a la llegenda de l’Ordre de l’Aixa, narrada per dones de diferents edats que es van anar alçant espontàniament des dels seients del públic, amb les aixes a la mà, com a defensores fermes dels privilegis de la ciutat. A dues d’elles se’ls imposà la insígnia de l’Ordre de l’Aixa. Mentre que el portador de l’estendard de la Vegueria va ser l’historiador i filòleg, Enric Querol, en reconeixement de la seva tasca d’investigació i recuperació històrica de la figura de Despuig.
La Festa del Renaixement ha comptat amb la visita de 18 companyies internacionals que ens han deixat espectacles d’allò més interessants, com ara el Fakir Testa; els dansaires d’Scalarium i MD5; Turdión; els abanderats italians de Sansepolcro; Curinga; la Tilopa e il contorno del diavolo; Asdobeld, le chevalier Flamboyant, o el concert de les tres cultures de Kabayla Zingary.
Tot plegat, amb una variada oferta per als més petits de la casa amb els passejos amb burrets i camells, la llama o les oques del castell; els jocs i atraccions infantils, la ruta literària infantil del conte del Renaixement “Els Secrets de les Hortes de Pimpí”, d’Irene López i Meritxell Algueró, o el taller creatiu de dolçaines i titelles dels Gaiters de l’Aguilot.
I és que la XXVII edició ha tancat amb unes xifres d’assistència de 225.000 visitants vinguts d’arreu, però principalment, des de França i Alemanya. A més, alguns espectacles com el del Fakir, la Taverna di Enrico o Ritual: NODA Foc van exhaurir les entrades d’alguns dels seus passis.
La Festa havia de cloure amb el tancament de portes, una innovació que ens reporta als seus orígens i que, de fet, tornar a dotar de tot sentit la cerimònia que, en els darrers anys, havia quedat força desvirtuada. Ara bé, malauradament, la Festa d’enguany quedarà marcada per la polèmica dels Abanderats i les companyies que no van poder actuar a la plaça de l’Absis.
Esperem, doncs, que la propera edició continuï la línia de dotar el Renaixement del màxim rigor històric possible i que l’any vinent ens presentin una bona oferta d’espectacles dedicats a la Tortosa gremial i les seves confraries.
Fes el teu comentari